A més ara ens venia lo pitjor, varem quedar que li diria al seu mossèn en secret de confessió i li demanaria si ens podia casar d'amagats era la manera de que els seus pares, tot i que la farien grossa ens perdonarien la vida.
-Peró que heu fet (aqui he retallat tres quarts d'hora de sermò totalment innecessari)
-Ja ho sé pare, però ara no podem fer enrere, em de buscar solucions
-Esteu segurs del que voleu fer
-I que fem si no?
-A mi no em sembla bé que us caseu d'amagat penso que li podries explicar als teus pares, evidentment s'ho agafaran molt malament, tenen motius però deixa'ls que organitzin els la boda.
-No, de cap manera, em mataran,no vull que s'assabentin fins l'últim moment
-Esta bé, si això es el que voleu, veniu qualsevol dia amb dos amics per donar testimoni
Tres dies mes tard ho sabien els seus pares, li van fotre un bulla descomunal, per sort jo em vaig escapar però s'ens posaven les coses molt magres, per sort veient que ens volíem casar i que ho estaven preparant tot ens vam poder salvar una mica.
Després mossèn Grifoll li va dir que li sabia molt de greu però que no es podia callar que ho havia fet pel nostre bé i que li havia fet prometre al seu pare que no s'enfadaria massa, o al menys així ho pensava ell, la qüestió es que aquí ningú respecta la seva paraula i, teníem un altre problema al damunt, la Maria començava a estar deprimida, plorava per qualsevol cosa i sobretot li feia por pensar com acabaria tot.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada