dissabte, 3 de desembre de 2011

Historia de la Mar XVII


Això no pot continuar, es molt complicat, així que decideixen dir-li, queden una tarde al parc al costat de casa seva, es un parc molt gran on la gent acostuma a treure els gossos i els nens juguen als gronxadors.

La Magda arriba estranyada que volguessin quedar totes dues amb ella, per això va una mica preocupada encara que no s'imagina que poden voler totes dues quan ella pensa ni tans sols es parlen.

Seuen a un banc del parc, bé la Magda seu posant les mans damunt les cames una sota l'altre esperant que li han de dir, la Mar també seu però nerviosa no es capaç de deixar les mans quietes enlloc, la Mireia es queda en peu davant d'elles amb els braços creuats, d'aquesta formen un triangle a part d'amorós, físic.

Al principi, no saben com dir-li i van parlant de ximpleries sense anar al rovell de l'ou incapaces ni tan sols de mirar-li a la cara però ella, de sobte s'ho ensuma i pregunta:

-Que passa? Que os heu enrotllat?
-Si i volem sortir juntes, ens estimem

La Mireia que esta davant d'ella cara a cara veu directament com se li trenca el cor en directe, tal com sent això li canvia la cara, va baixar el cap i es va dur les mans a la cara, després se'n va plorant sense dir ni adéu.

Ara tot el seu món s'ha desmuntat de dalt a baix, totes les dubtes s'han passat a segon pla, perquè ara es troba sola, feia anys que no s'hi trobava i mai es podia haver imaginat que acabaria així, no era capaç de decidir-se però mai s'hauria imaginat aquest final.

Primer s'ho agafa molt malament, al dia següent després de la sorpresa inicial va intenta convèncer a la Mar que li sap molt de greu com s'ha portat amb ella però que la perdoni que es la dona de la seva vida i que torni amb ella mentre que a la Mireia li envia un SMS dient-li: “Gracies per destrossar-me la vida”.

Sorprenentment, ara no li ha costat gens decidir-se, per desgracia massa tard perquè la Mar té molt clar que no vol tornar amb ella, està enamorada de la Mireia.

diumenge, 31 de juliol de 2011

Historia de la Mar XVI



Però de moment no sabent com dir-li i han d'anar dissimulant, però no sabent com fer-ho per què la Magda sempre vol quedar amb elles, quan truca a la Mar, ella li posa alguna excusa i després truca a la Mireia que fa ho mateix.

Un dia la Magda, esta amb la Mar a un pub

-Escolta, me'n vull anar a casa
-Dons marxem, però vine a casa meva que tinc ganes d'estar amb tu
-No, avui no estic d'humor, tinc ganes d'anar a dormir a casa meva
-Va tia, sis plau, vine amb mi
-No, ja quedarem un altre dia

Podem dir que la Magda va calenta, ja fa dies que no ho fa amb cap de les dues i li ve de gust, però la Mar no se'n vol anar casa, ha quedat amb la Mireia però clar, primer s'ha de treure a la Magda del damunt però li resulta molt complicat, quan per fi marxa es troba amb un altre problema: La Magda truca a la Mireia com ha fet tans dies.

-Hola, que fas?
-Estic a casa meva, per?
-Perquè estic pujant cap a casa teva, vaig per la Via Augusta
-Com?
-Ah, que em vull passar a veure't, que tinc ganes d'estar amb tu, pots baixar?
-Ostres!, no puc, avui no he sortit perquè demà tinc un examen, ja estic amb pijama
-No pots baixar una estona? Si encara no es molt tard i ja estic pujant cap a casa teva vaig pel carrer
-No puc que encara he d'estudiar, ja ens veurem, petons
-D'acord

La Mireia de fet, no esta a casa, esta a un bar a prop esperant a la Mar, ràpidament la truca.

-Mar, per on vens?
-Estic pujant per carrer Ramon Berenguer, de seguida arribo
-¡No! Que m'acaba de trucar la Magda que també esta pujant, quedem millor al Iceberg, jo baixaré pel carrer Tivissa per no trobar-me-la.

El Iceberg en un local tranquil, l'ambient es una mica gèlid amb pòsters de icebergs i tot blanc, encara que la llum es ultraviolada i li dona una foscor estranya però s'hi esta bé, tot i que pràcticament mai hi van, per això es el lloc ideal per no trobar-se-la.

-Pufff, no te l'has trobat de miracle
-Si me la arribo ha trobar, no et pots imaginar que pesada estava, li he dit que m'anava cap a casa
-Ja, per això m'ha trucat a mi
-Clar, quan jo he passat d'ella
-Si ens arriba a enganxar, que li diem?
-La veritat, que ens estimem i que passem d'ella
-De totes maneres li hauríem de dir, millor dir-li nosaltres que s'assabenti d'una altre manera

Mentrestant la Magda se'n torna al pub, no vol anar sola a casa i ja porta una setmana que no hi ha manera que cap de les dues li faci cas, no ho entén potser estan una mica empipades amb ella, però totes dues? La pobre no s'imagina el que esta passant, i que aquest es el principi de la seva soledat, allà parla del tema amb la Maria Cinta.

-Escolta, tu saps si la Mar esta enfadada amb mi
-Dona, una mica si que la tens empipada
-Ostres, es que, darrerament noto que passa de mi, com si estigués incomoda quan esta amb mi
-Potser ho hauries de parlar amb ella

Clar la Maria Cinta sap el problema, perquè es va trobar amb elles un dia però no vol ésser ella qui li expliqui a la Magda

-A tu t'ha dit res?
-A vore, jo també la he vist una mica distant, però es una cosa que heu de parlar vosaltres dos.

dijous, 14 de juliol de 2011

Historia de la Mar XV

Després d'aquella nit el amor de la Mar ja no aguanta més, la flama es va apagant, esta farta d'aguantar-la i d'anar d'aquesta manera o potser la seguiria aguantant si no fos perquè un dia es va trobar amb la Mireia:


-Tu i jo hauríem de parlar


Surten fora i seuen a un banc uns metres més enllà, totes dues tenen un posat seriós, aquesta no serà una conversa agradable, comencen a parlar i la Mireia s'explica.


-Em sap molt de greu el que esta passant però vosaltres ho heu deixat, jo m'estimo a la Magda i vull estar amb ella

-No ho hem deixat, ens em donat un temps però encara ens estimem

-Si us estimeu perquè necessiteu un temps?

-Jo no, ella es la necessita un temps, jo tinc molt clar que me l'estimo i també que vull estar amb ella

-Jo també l'estimo i vull estar amb ella

-Però ella m'estima a mi

-No, a tu ja no t'estima, m'estima a mi, m'ho ha dit



S'adonen que son dos víctimes, que es la Magda la que no sap que vol i les complica la vida a totes dues, també la Mar li ensenya els SMS i viceversa, es consolen l'una amb l'altre, primer s'abracen, després comencen a fer-se petons i bé us podeu imaginar com acaben, només us diré que connecten d'allò més bé.


L'endemà la Mar s'aixeca feta un embolic, com s'ho pot haver fet amb la seva pitjor enemiga? Si la Magda s'assabentés no s'ho agafaria gens bé, encara que per un altre banda no li ha fet rés que l'altre no li hagi fet abans.

Però te clar que val més la pena la Mireia, ella l'escolta i la compren més que la Magda, s'havia acostumat però ara agraeix que t'escoltin i també, ha arribat en aquell moment en que el seu amor per la Magda estava en hores molt baixes i li passa ho mateix, la Mireia es la novetat i això li agrada a tothom.


Aquell matí decideix passar totalment de la Magda, però no sap com dir-li, es cert que la Magda ha estat jugant amb elles però quan s'assabenti que s'ha quedat sola se li trencara el cor.


Així que de moment no li diuen res, comença el més fotut, la Mar esta amb la Magda però ja no sent res per ella, s'estima a la Mireia, s'adonat que ha estat jugant amb ella, no, jugant amb elles.


Però la Magda sempre li truca per quedar com amigues totes les tardes, ella no te ganes d'estar amb ella, lo normal en aquestos casos, ella te ganes d'estar amb la Mireia.



De moment, queden d'amagat per que la Magda no se n'adoni, encara que, per què s'han d'amagar?


dimecres, 29 de juny de 2011

Historia de la Mar XIV


L'endemà, la Magda torna plorant com sempre dient que no té gens clar que vol i li demana que la perdoni un cop més.

-Perdó, per què?

-Per anar-me'n amb la Mireia

-No m'has de donar explicacions

-Però te l'has vull donar, no vull que t'enfadis, vull esta bé amb tú

-Per què m'he d'enfadar jo? Fes el que vulguis

-Vinga va, no t'enfadis, perdona'm



Ella li perdona un altre cop, clar ella també ho va fer, a veure si ho han deixat tampoc s'han de donar explicacions, per això no li explica que ella s'ho ha fet amb una molt bona amiga seva, per què? Perquè cadascú es d'una manera.


A la setmana següent estan de festa la Mar i la Magda, aquella nit estaven al Pub, havent estat tota la tarde juntes, com sempre per acabar com sempre i, també ens van trobar a la Mireia al mateix lloc.


La Magda desapareix amb la Mireia i, llavors la Mar decideix anar-se'n cap a casa, simplement no vol veure a la Magda amb la Mireia, que pinta ella? Però se'n porta la bossa de la Magda, clar no troba ningú per donar-se-la.


Després, la Magda quan es veu que ha marxat li truca i la Mar no li agafa el movil, es posa a plorar asseguda a la vorera sense saber que fer, no sap on anar ja dins la bossa van les claus de casa, però lo que més li fot es que la Mar hagi marxat enfadada sense dir ni adéu.


Al final li envia un SMS i la Mar, que pujava caminant cap a casa veu el missatge hi torna, li tira la bossa a la cara i se'n va sense dir-li res, gira cua i torna a marxar, llavors la Magda que seguia asseguda a la vorera plorant quan la veu allunyant-se es posa a córrer darrera d'ella, la Mireia es llença a sobre, l'agafa i cauen totes dues al mig del carrer, allà es queden totes dues, una plorant i l'altre mirant de consolar-la mentre la Mar marxa cap a casa sense mirar enrere.


La Mireia també plora, això no va com ella voldria, però no sap que fer perquè la escolli amb ella i passi per fi de la Mar, ella vol intentar fer feliç a la Magda i la Mar no ho ha aconseguit.


I així la Magda navega entre dues aigües sense decidir-se per cap de les dues, amb la Mar han passat moltes coses juntes, s'ho han passat molt bé. Peró després de tant de temps la relació s'enrareix, en canvi amb la Mireia tot es nou, tot es passió, tot novetat, sap que allò que esta fent no esta gens bé però no sap per quina de les dues escollir.

dilluns, 6 de juny de 2011

Historia de la Mar XIII


Van anar al “California”, el pub on acostumen a anar, esta decorat massa americà pel meu gust però a elles els hi agrada igual que la musica, sempre acostumen a anar-hi després de fer uns cubatas a la platja.

La Magda no es trobava còmoda se la veu neguitosa, la Mar li pregunta:

-Que et passa?

-No ho se

-Puc fer quelcom?

-No, no m'estas ofegant, deixam una mica tranquil·la


Després la Magda s'ho pensa, surt a fora a fer un truc i al tornar li diu:

-Escolta, vaig una estona a fer un tomb

-Vinga, t'acompanyo

-No es que tinc ganes d'estar sola

-I que faig jo? Espero aquí?

-Si, encara que millor que no, potser torno tard, no tinc ganes d'estar aquí

-Te'n vas amb la Mireia, oi que si?

Llavors es produeix un silenci sepulcral, totes dues es miren directament als ulls, una no vol reconèixer la veritat, l'altre ho te molt clar

-No, ja t'he dit que vaig a fer un tomb

-Llavors a qui has trucat?

-Mira, he trucat al meu germà

-Ja, que no soc bleda! El t'ha dit que està amb la Mireia i te'n vas a veure-la

-Em sap molt de greu però que tinc ganes de estar amb la Mireia, importa si me'n vaig a veure-la?

-Tu mateixa, ara mateix se suposa que no estem surtin, est soltera, jo no et puc dir que has de fer i que no

-De debò no t'importa?

-Noooo

-Dons, ens veiem


S'acomiada de la resta i se'n va. La Mar es queda parada, no esperava que aquesta relació acabes així, però que pot fer? Si s'estima a l'altre? Mentre esta afora asseguda a la vorera se li acosta la Maria Cinta.

-La Laia i la Raquel també han marxat, que fem nosaltres?

-No ho se

-Que et passa?

La Mar plora, parlen, de fet la Maria Cinta ja sap l'historia per què la Magda li ha explicat tot, però bé es queden allà xarrant, fins que tanquen el pub.

-On anem ara?

-Podem tornar a la platja que encara es queda Vodka

-Okey

Tornen a la platja on han deixat les begudes amagades, seuen a la sorra una al costat de l'altre, beuen i parlen, la Mar feia temps que necessitava explicar a algú tot allò que li passa per cor.

La Maria Cinta li fa de coixí on eixugar pel penes, la Mar es gira per posar el cap sobre les cames de la Maria mentre la va acaronant fins que s'abracen.

Després, bé totes dues estaven tendres, tenen els llavis tant a prop que no es pot dir qui va ser la que li va fer el petó a qui, però no es l'únic, la Maria es deixa caure cap enrere mentre la Mar continua fent-li petons encara que ha baixat al coll i la seva mà a anat reptant per sota la falda fins trobar allò que durant molts anys no es deixava tocar.

-Que fas? Aquí ens poden veure?

-Espera, se un lloc a les roques que esta molt amagat

Agafen les coses i se'n van cap on diu la Mar tot i que, no hi ha ningú a la platja se'n van a un lloc que la Mar coneix bé, es un racó per la banda de les roques on hi ha sorra, potser es terra perquè surt una mica d'herba (em sembla que m'estic repetint), allà fan l'amor a la llum de la lluna.

diumenge, 24 d’abril de 2011

Historia de la Mar XII


Ella es va fer una mica enrere tota sorpresa mentre l'altre la mirava amb el somriure que posen les noies trapelles, tot i que ja sàvia que a la Magda li agradaven les noies, ara mateix no s'ho esperava i no sap que contestar, evidentment que li ha agradat però es la lluita interior entre el cor i la ment, entre allò que t'agradaria fer però que sempre t'han dit que no s'ha de fer i ser una bona minyona; el problema es que la Magda sap perfectament com la pot convèncer i passa de les carícies mal intencionades a fotre-li mà directament, quan comença a fer-li petons al coll sap que no podrà parar.


Llavors la Mireia pensa: “Per què no provar, tants cops que li ha passat el dubte pel cap, avui es el dia de saber-ho per fi”


-Esta bé, reconec que m'agrada

-Anem al lavabo


El lavabo no es gaire gran però es intim allà es tanquen, s'abracen, es fan petons i es foten mà fins quedar mig despullades, la Mireia se seu damunt el vàter per a que la Magda fiqui el cap sota la falda i li fa arribar a cel en un moment.


Però no es un bon lloc per acabar, així que s'en van a ca la Magda; al dia següent la mare de la Magda no es sorprèn de que la Mireia estigui esmorzant al pis, ho fa sovint, el que no sap es que, en contes de dormir a l'habitació de convidats i ho ha fet amb sa filla, només el seu germà ho sap i al·lucina.


Bé, també us he de dir que la Mireia ja ha sortit de dubtes i te molt clar que s'estima a la Magda i que vol estar amb ella.


Al dia següent la Magda li explica a la Mar i li demana perdó tot i que no estan sortint perquè se l'estima i no vol mentides ni secrets, no passa res, la Mar li perdona quan li diu plorant que no ho tornarà a fer.


Però tornarà a passar, i torna passar, i es que la Mireia també esta penjada de la Magda, per això va corrent quan l'altre li truca per estar amb ella tot i saber que esta amb la Mar i que demà tornara amb ella, també es molt fotut viure així sabent que est el segon plat i que estas desestabilitzant una relació ja força inestable per si sola; però esta enamorada i somia que la Magda al final s'oblidi de la Mar i la escolli a ella.


Però un dia passa molt pitjor, havien quedat aquella tarde com feien sovint, tot i no estar sortint, que son coses que mai he entès, si ho deixes amb una persona i que en canvi vulguis estar amb ella, bé al cap i a la fi hi han moltes coses que no entenc d'aquesta historia.


Per la tarde se'n van de botelló a la platja, allà queden amb unes amigues més, la Laia, una companya de classe de la Mar, la Raquel i la Maria Cinta, que va conèixer la colla quan sortia amb la Esther i d'un temps ençà s'hi veuen, de fet, s'ha fet molt amiga de la Magda darrerament.


diumenge, 10 d’abril de 2011

Historia de la Mar XI


Contra pronostic, al menys meu, van durant fins als dos anys, tot i que la relació a arribat a un punt en que cada nit acaben malament, pràcticament totes les seves amigues estan fartes d'elles, penso que la Magda te un problema però guarda la seva frustració dins fins que explota per qualsevol cosa, la qüestió es que la Mar li aguanta totes les ximpleries i plorinyes de la Magda mentre que l'altre s'acostumat a tenir-la al seu costat.

La Magda se l’estima però no en té prou o simplement, no esta contenta amb el món, tot i que la Mar li diu amén a tot el que ella vol, nota que necessita quelcom que no te, així que li diu:


-Ho sento però hauríem de deixar-ho una temporada


I ho deixen però no, per què sempre continuen juntes s'han acostumat a estar sempre l'una amb l'altre, la Magda navega entre dues aigües, per un costat se l'estima però per un altre vol quelcom que no sap que es, això també ens pot passar a tothom, sempre pensem que podríem estar millor encara que estem força bé.


Fins el dia que la Magda, una nit se'n va amb el seu germà a una festa que fan a casa d'un amic seu, es un pis força gran i aprofiten que els pares del seu amic no hi son, la Magda ja coneix la seva colla, especialment la millor amiga del seu germà, la Mireia, una noia de la edat del seu germà, tres anys menys que ella, també morena, més prima i força maca, amb ulleres que dissimulen uns ulls preciosos i cara de innocent, es coneixien perquè jugava amb ella a voleibol fa temps.


La Mireia mai fins aquella nit s'ho havia fet amb una noia, tot i que ja quan era una nena notava que els ulls no se li anaven on anaven els ulls de les altres noies i no ho havia reconegut mai a ningú però s'excitava molt quan a les dutxes una altre noia se li fregava sense voler, no li havia dit a ningú però la Magda hi era i se'n va adonar, no li va dir mai però aquella nit li va semblar el moment ideal per comprovar la seva teoria.


Així que se la emporta al balcó amb la excusa de prendre una mica l'aire, la terrassa no es gaire gran però la vista es preciosa, s'hi veu tot el mar amb la lluna damunt, avui hi ha mitja lluna creixent però les il·lumina suficient per veure's les cares, encara que poc més.


La Mireia, es una noia molt tímida però clar amb la Magda no, s'han dutxat molts cops juntes, tenen confiança per xarrar i agafar-se, la Mireia nota que les carícies de la Magda l'estan començar a excitar però no pensa que ho faci amb aquesta intenció fins que li fa un petó a la boca.


-Que fas?

-Crec que esta molt clar, no t'agrada?

diumenge, 3 d’abril de 2011

Historia de la Mar X


Recordo una nit a Salou, estaven de festa a un bar d'ambient força gran, tot decorat verd com si estiguessis a l'Amazonas i en qualsevol moment hagués de sortir un indi sense roba, encara que n'hi havien que no els falta gaire.


Sense saber per que la Magda es va enfadar amb tothom, les seves amigues vam marxar i la van deixar tirada, ella es va quedar tota sola, bé tota sola no, la Mar es va quedar tot i que no tenien gens clar com tornarien, sort que després em vam trobar i les vaig portar jo cap a casa.



Bé amb el temps la relació va anant empitjorant per què la Magda te els problemes a casa, arriba de mal humor i ho paga amb la Mar, ella sap per que esta passant i li aguanta tot, però tota paciència te un limit.


Però es que, quan tens problemes a casa ja surts malhumorat de casa.

Cada nit acaben malament per qui sap quin motiu, discutint, plorant, barallant-se, els que ho veiem des de fora no entenem com poden aguantar-se, com poden seguir així.


Recordo una altre nit d'estiu tranquil·la, d'aquelles que s'hi esta d'allò més bé a la platja es van barallar i la Mar va desaparèixer


-Que et passa?

-Res

-Es que et veig neguitosa

-Em passa que no estic bé

-Puc fer res per ajudar-te?

-No, no pots fer res

-Però m'ho podries explicar

-Tia, deixa'm tranquil·la, que no tinc ganes que em donis la brasa

diumenge, 27 de març de 2011

Historia de la Mar VI


Al pis en teoria comparteixen les feines netejar, cuinar, etc. però al final es la Mar la que endreça la casa mentre l'altre diu que va a estudiar i en realitat es posa a jugar a l'ordinador, després cuinar, diu que no en sap, però.

-Em fas uns macarrons?


I la Mar els hi prepara, després en comptes d'agrair-li diu que no estan bons, que a ella no li agraden al pesto, la Magda no se n'adona la sort que té, de vegades passa, no et dones compte de la sort que tens i penses que la tindràs tota la vida al teu costat, això es una cosa que ens passa a tots.


Potser penseu que la Magda te molta barra però no es així, la Mar es massa bona i servicial, ho fan sense adonar-se'n, normalment no t'adones quan te'n vas al costat fosc.


Igual que, quan decideixen que fer, sempre es la Magda la que decideix i la Mar balla com vol l'altre, mai li pregunta: “Que vols fer?”


Això passa de vegades, t'acostumes i no te n'adones que l'altre també te opinió.


Passa el temps i al supermercat retallen la plantilla deixant-les al carrer a totes dues, la puta crisis, per aquest motiu han de deixar l'habitació al pis de la Olga i van tornar cadascuna amb els seus pares, d'aquesta manera comencen a distanciar-se una mica però estan força bé juntes, fan molt bona parella fins que la Magda arriba un dia de casa dels seus pares plorant.


-Que et passa?

-Que els meus pares es volen divorciar

-Ostres!! I que fareu??

-Mon pare se'n va a un pis de lloguer i segurament, jo m'aniré amb ell

-Per què?

-Ens han preguntat al meu germà i a mi, que preferíem, es molt fotut, que estimes més al pare o la mare? Però aquest cop t'has de decidir

-I has preferit a ton pare

-Si, amb mon pare sempre m'he entès molt millor que amb ma mare

D'ençà de la separació dels seus pares la Magda canvia molt, potser hauria d'obrir el seu cor a la Mar, que li pot entendre millor que cap altre però ella es massa introvertida i tot s'ho guarda dins fins que explota.

diumenge, 13 de març de 2011

Historia de la Mar V


Al supermercat on treballen coneixen a la Olga que també hi treballa, amb ella es fan molt amigues.


La Olga es una noia una mica més jove que elles que viu sola amb la seva gossa, es força alta, rosa però no ximple, treballa amb elles al supermercat i, normalment van de festa juntes, així son una colla.


La Olga es hetero, tot i que els seus pares son homosexuals, (la sexualitat no es hereditària) es van casar durant el franquisme per guardar les formes, eren molt bons amics i es portaven molt bé, encara que no coincidien en gustos, van decidir cassar-se i viure junts per evitar que els assenyalessin amb el dit pel carrer, podem dir que s'estimaven força encara que d'altre manera, per això van decidir tenir un fill i van estar força bé junts, de fet, molt millor que moltes parelles que es casen per amor.


Filla d'aquesta relació una mica especial va sorgir la Olga, per a ella van ser uns pares meravellosos i atens, potser el seu pare feia més de mare a l'hora, per exemple, d'anar a comprar roba però, qui diu quines son les obligacions del pare i quines les obligacions de la mare? ara m'estic sortint massa del tema.


Moltes nits acaben dormint a casa seva així que un dia, li pregunten:


-Escolta, tu ens podries llogar una habitació, ja que estem força vegades aquí podríem fer-ho oficial i d'aquesta manera ens justifiquem amb els nostres pares

-Dons per què no? Quedeu-vos la habitació del racó i de pas col·laboreu una mica amb les despeses

-D'acord


Llavors se'n van a viure a casa de la Olga, es un pis força gran amb una gran terrassa a prop d'on viuen els pares de la Magda, allà tenen intimitat i poden estar juntes; viure amb una amiga es molt millor que amb els pares, per què no t'has d'amagar de res.


De moment, estan força bé juntes, son una parella que ho comparteix tot: Casa, treball, festa, amigues, son molt poques les estones que no passen juntes, son una parella envejable que sempre van plegats a tot arreu.


Us podeu imaginar, tres noies joves vivint juntes, us podeu imaginar la quantitat de fetes que fan i com s'ho passen de bé sense la supervisió dels pares i posen elles les seves pròpies normes.

diumenge, 6 de març de 2011

Historia de la Mar IV


En canvi, la mare de la Mar no volia ni veure a la Magda, es d'aquelles mares que es pensen amb l'obligació d'encarrilar als seus fills a fer el que s'ha de fer, sigui de la manera que sigui, i no s'adonen que l'únic que aconsegueixen es distanciar-se dels seus fills.


Quan al supermercat on treballa la Mar va fer falta un altre, la Mar recomana a la Magda, l'agafant i així treballen juntes, però la Mar en comptes de explicar-li que ha de fer, li diu:

-No et preocupis ja ho faig jo

-Dona que jo també ho puc fer

-Si no m'importa fer-ho jo


Això es al principi però desprès s'acostumen i resulta que es la Mar qui sempre carrega amb tota la feina mentre la Magda es passa el dia jugant a la DS o despistada.


Un dia van quedar amb unes amigues a la platja, ho fan sovint, fan una mica de botelló, allà tota la estona agafant-se de la mà o fent-se petons i després se'n va a un pub al costat, però elles dues no tenien ganes de ballar, tenien ganes d'intimar així que se'n tornen a la platja, al seu racó, es un lloc al mig de les roques, es un racó per la banda de les roques on hi ha sorra, potser es terra perquè surt una mica d'herba com si fos una petita catifa, un lloc ideal on deixar anar els seus desitjos.

Desprès tornen amb el cabell despentinat al pub davant de les mirades picarones de les seves amigues.

Podem dir que s'ho passen d'allò mes bé juntes

dissabte, 26 de febrer de 2011

La Mar III




L'endemà van quedar per la tarde, per conèixer millor, van anar a un bar a prop de casa de la Mar, el típic bar amb vells jugant al domino i una fumera a l'ambient, allà van seure a la taula del racó i allà van estar xarrant tota la tarde. Mar viu amb la seva mare i una germana més gran que ella, ja que sons pares es van separar i el seu pare viu a Granada i compagina l'estudi amb treballar a un supermercat i Magda esta estudiant per treure's la selectivitat viu amb els seus pares i un germà petit que es diu Roger.

I xarrant se'ls va passant l'estona fins que tanquen el bar, surten del bar i se seuen a un banc al carrer i compartint experiències i pensaments s'adonen que estén fetes l'una per l'altre.

Tot xarrant, acaronant-se i fent-se petons assegudes al banc se'ls hi fan la una de la matinada.

-Que fem ara?
-Vols venir a casa meva?
-Els teus pares no diran res
-No, no et preocupis, ja esta acostumada
-Ah si? Has pujat a moltes noies?
-Reconec que no ets la primera

Efectivament, els pares de la Magda no diuen res, no els fa cap gracia, de fet els primers cops li van fotre un bronca que t'hi cagues però prefereixen ho faci a casa que a “Deu sap quin puesto”.

Amb el temps han acceptat la sexualitat de la seva filla, al principi era molt diferent, s'esforçaven a presentar-li un bon xiquet que la fes canviar de gustos pensant que fer-se lesbiana era qüestió de no haver trobat un home adequat.

Així es van a casa seva, es un pis de quatre habitacions força maco una mica antic, de quan es feien els sostres mes alts i amb passadís interminable on corrien de petits la Magda i el seu germà, la habitació de la Magda es troba a l'altre punta del pis que l'habitació dels seus a pares, només el seu germà s'entera quan fa soroll però mai no diu res, total que es queda a dormir però es va aixecar aviat per tornar a casa.

Després d'aquell dia, van començar a sortir oficialment, totes dues estaven molt contentes i així va passar durant temps, la Mar es quedava molts dies a dormir a ca la Magda, fins i tot es quedava a esmorzar, la seva mare no li feia gracia però si la seva filla havia trobat una parella amb qui estar, encara que fos una altre noia ho havia d'acceptar.

dissabte, 29 de gener de 2011

La Mar II


Així va estar fins que va trobar la Magda, una noia una mica més jove que ella, morena amb el cabell llarg i els ulls foscos, tampoc no gaire alta i molt alegre, la va conèixer un dia a un local d'ambient que li diuen, es com qualsevol pub on puguis entrar, fosc amb llums de colors, musica alta , l'única diferencia es que les parelles son homosexuals i els nois miren de lligar amb els nois i les noies, amb altres noies es clar.

Als locals aquestos no necessiten dissimular, poden deixar anar el seu amor en public sense que ningú s'escandalitzi.

La Mar anava amb unes amigues seves que li van presentar, des de el moment que la va veure li va agradar, totes dues havien begut força i se'n van anar a ballar juntes, primer a la pista i després al podi, van començar a agarrar-se, després abraçar-se, fer-se petons, foten-s'hi mà, en fi que l'amo del local es hi va oferir feina fent espectacles, allò semblava un rollo més d'una nit.

Després van agafar el cotxe, van aparcar a un lloc apartat i, es van fer petons, es van començar acariciar, ella va començar a llepar-li els pits per acabar més a baix, seguidament la Magda li va correspondre, total vam fer l'amor durant tota la nit fins que va sortir el sol com altres cops però aquella nit se'm va adonar que aquesta noia era la seva princesa. Així va fer el que no feia mai: “Quedar pel dia següent” en comptes del típic “Ja et trucaré”.

diumenge, 16 de gener de 2011

La Mar


Avui vull començar a explicar la historia de la Mar, una noia de l'Hospitalet una mica especial, bé suposo que totes les noies tenen quelcom que las fa especials.

La Mar es una noia jove, diríem de mida normal ni massa baixa ni gens alta, força prima, de cabell castany molt curt quasi bé rapat amb un serrell recte per damunt les celles però per la esquena cauen un munt de rastes molt llargues com si fos una capa, cara ovalada amb un nas llarg, uns ulls marrons i petits, només uns llavis fins aporten un altre color al rostre, acompanyen unes orelles petites que només destaquen per l'excés d'arracades; podríem dir que es una mica hippie, podríem dir-ho una mica per la seva manera de vestir, pel pentinat amb rastes i també, per què ella creu en l'amor lliure, que té de dolent? Si li ve de gust fer-ho amb un noi una nit, no fa mal a ningú si després no vol sàpiguer res d’ell tampoc.

Les seves amigues diuen que es promiscua però no l'importa el que pensin d'ella, haurà de buscar el seu príncep no?, o potser la seva princesa perquè ella es, allò que diuen bisexual, encara que es troba més a gust quan fa l'amor amb una noia.

Els nois només busquen la penetració i ella es molt clitoriana, sense sexe oral primer no es capaç d'arribar a l'orgasme i això fa que els nois normalment la deixin insatisfeta, en canvi les noies saben perfectament com tractar-la,qui millor que una altre noia per saber que t'agrada, les noies saben millor com excitar-la i com fer-la arribar a l'estasi, les noies també son molt més afectuoses.