divendres, 25 de desembre de 2009

Bon Nadal


Avui es Nadal, aquestes dates d’estar amb la família i de consumisme, aquest any molt apagades per la crisis, les llums que abans ho envoltaven tot ara es frenen i si no, en posen de baix consum, molt ecològiques però també molt tristes.

El consumisme propi d’aquestes dates encara passa, però la gent es mira molt abans de gastar un euro, els comerciants es desesperen veien com la gent passa sense gastar un euro i al final del dia veuen que no fan caixa.

A les famílies tot son problemes, aquest no te feina, l’altre esta preocupat per que a l’empresa volen fer un ERE, etc.

Però bé, paciència i ¡BON NADAL A TOTHOM!.

dissabte, 19 de desembre de 2009

Guardiola


Va haver una vegada un entrenador que el seu primer any, va entrenar un equip de tercera i el va fer pujar a la segona B, a la temporada següent va ser l’entrenador del Barça, tothom (jo inclòs) es posava les mans al cap. Donar-li la responsabilitat d’encarrilar un vestidor totalment desmadrat a un entrenador novell.

Però no nomes va funcionar si no que va fer historia, avui dia, un any i mig després encara no sap que es perdre una competició, ho ha guanyat tot.

Em pregunto, que passarà aquest any, sembla impossible que ho tornin a guanyar tot, però el que han fet fins ara, qualsevol hauria dit que era impossible.
Recordo quan el noi de Sampedor va guanyar la primera copa de Europa, aleshores teníem el que molts consideren el millor entrenador, Johan Cruyff, personalment penso que hauria d’entrenar un altre equip per demostrar-ho i estic segur que l’aprenent superarà al mestre

dijous, 17 de desembre de 2009

Campanya PROU


Vull donar el meu suport a la campanya per prohibir les corrides de toros a tota Catalunya que es votarà demà al parlament gracies a les 180.169 signatures recollides per la plataforma PROU.

Penso que si han fet una llei que prohibeix maltractar els animals, no hi ha cap motiu per fer una excepció, per tradició? també era una tradició sacrificar verges, que els pares pactin amb qui es casarà la seva filla, l’ablació, el dret de pernada i tota mena d’animalades que s’han anat prohibint i censurant.

El que més em molesta, es que a les Illes Canàries ja fa trenta anys que estan prohibides (¡Ole!), però clar, quan ho votem a Catalunya de seguida surt el moviment anticatalaniste a la defensa de la vella tradició espanyola com si tingués a vore.

“La Festa Nacional” es una animalada i no només pels catalans i els canaris, hi ha molta gent que opina igual, per sort cada dia més, arribarà el dia que la faran més humana, sense matar aquella pobre bestia que no té cap culpa.

dimarts, 15 de desembre de 2009

Per que ells si??


Dijous passat vaig haver d’anar a la capital, a Hisenda, que es troba al mig de Tarragona, una putada per que no hi ha on aparcar, es clar tens el pàrking a 2 euros l’hora.

Aquesta es la Rambla de Tarragona en dia de mercat, es impossible aparcar tan a la Rambla com als carrers propers, a excepció de la nostra Guàrdia Urbana, que es passen la llei pel forro, clar qui els ha de multar a ells.


Penso que haurien de donar exemple, si jo hagués aparcat on ells, m’haurien posat una multa amb raó per que esta prohibit. Però que després d’aparcar a un kilòmetre veure que fan, els que fan respectar la llei em toca la moral

dissabte, 12 de desembre de 2009

Historia d'Anakin III


Quan sortíem del pub i anàvem cap al cotxe, ella es va girar i em va fer un peto a la boca mentre amb una mà m’agafava el paquet.

-¿Però que fas?
-Em penso que ho saps molt bé.
-Però, que tinc novia i tu també .
-Si tu no dius res, jo tampoc.

Sabia que feia malament, però em tenia agafat pels ous, i axó, no es cap metàfora.

Vam pujar al cotxe i ella no va parar de fotre’m ma al paquet, com si sàpigues que mentre ho feia jo era incapaç de pensar. Vam parar a un descampat a la sortida de Cambrils, ella ja s’avia tret un petit top que li tapava les mamelles i jo no podia treure la vista d’aquelles dues preciositats .

-T’agraden eh.
-Si, es clar que si.
-Ja me’n vaig adonar el dia que vam anar a la platja, que no paraves de mirar-les.
-Dona, sóc humà
-I a que estàs esperant per menjar-me-les

Li vaig obeir com si fos un ordre, mentrestant ella em treia la roba.

dissabte, 5 de desembre de 2009

Historia d'Anakin II


Uns dies desprès ens van trobar per Salou.

-“Hola, que tal?”
-“Que fas per aquí tot sòl?”
-No, la Maria Cinta no surt mai més tard de les dotze però he vingut amb uns amics que son allà, i tu? No hi es el Joan?
-No, no ha pogut venir, demà treballa, saps?
-i amb qui has vingut?
-Amb unes amigues, per cert, elles es volen anar d’aquí no res, puc tornar amb tu a casa meva.
-Si, càp problema.

Jo, em vaig tornar amb els meus amics i ella s’hi va afegir quan van marxar les seves amigues, jo li vaig presentar als meus amics i ella va venir amb nosaltres, vam ballar, vam beure, etc.

Quan ens vam acomiadar dels meus amics, vam agafar el cotxe i ella em va dir de parar a Cambrils a un pub que a ella li agradava molt, jo no vaig veure cap inconvenient, vam estar ballant una estona i jo notava que s’acostava massa, fins i tot es fregava el cul amb les meves parts, pensava que no feia aposta però m’estava posant molt calent.

dimecres, 2 de desembre de 2009

El jugador perfecte



Al final s’ha fet justícia i li han donat la pilota d’or a Lionel Andrés Messi a pesar de ser argentí, direu te a veure? Dons sí, de fet es el primer argentí que li donen i dels pocs sud-americans que el tenen.

Com quasi bé sempre li donan a un davanter, per molt que sigui decisiu al seu equip, avui dia el jugador mès determinant al seu equip es Casillas, però clar es porter.

De tota manera jo li hauria donat a un altre Andres, a un jugador que mai simula un penal, mai fot un cop de colze, mai protesta, mai fa una entrada massa forta.

Aquest jugador que, per mi es perfecte, això sí no es medíatic, no fa anuncis, no porta tatuatges, però amb ell darrera qualsevol davanter, es el millor del món (el que fa més gols).

Penso que el dia que tornem als valors (honestedat, legalitat, joc net, etc) pels quals va néixer l’esport, el dia que es premií la noblesa i no el ficar gols amb la mà, aquest dia, a més del trofeu Pichichi i Zamora es donarà el trofeu Iniesta.

Potser no arribarà a ser com Zidane (potser) però mai donarà un cop de cap a un adversari, potser mai no serà Maradona però mai ficarà un gol amb la mà, potser mai guanyara tantes copes d'europa com Di Estafano. . . .o potser sí.

dijous, 26 de novembre de 2009

Dignitat per Catalunya


Vull recolzar una iniciativa que em sembla fantàstica, i es que dotze diaris catalans de diferents “famílies” s’hagin posat d’acord en publicar una editorial conjunta anomenant el Tribunal Constitucional com un quart poder que vol retallar el ja retallat Estatut (on si em deixeu fer l’acudit ja no “esta tot”).

Primer que sempre em rebenta quan es parla d’aquest tema es que parlin de “jutges progressistes” i “jutges conservadors“, i jo pregunto, es il·legal dir les coses pel seu nom?, perquè no parlen de jutges posats pel PP i jutges posats pel PSOE, o es mentida?, a part hi ha quatre jutges que no estan legitimats degut a que el seu mandat va acabar i s’haurien de renovar però com va ser posats pel PP, al PP no l’interessa perdre aquest poder que encara conserva des que van governar.

Segon el PP dintre de la seva hipocresia, va copiar els mateixos articles pressuntament anticonstitucionals al estatut de Valencia però com ningú ho ha denunciat no passa res.

Tercer, que deu jutges es passin tres anys deliberant sobre una llei, que es pot llegir en un matí, amb tot en dany que això fa a Catalunya, em assembla que es vergonyós, molt vergonyós, jo els faria una mena de “conclave” però no els donava de menjar fins que no fessin una resolució i els demanava que tornessin els tres anys de sou.

diumenge, 22 de novembre de 2009

Historia d'Anakin



Jo tenia 24 anys i portava quatre surtin amb la Maria Cinta, era una noia del poble molt maca que ens coneixíem de tota la vida, vam començar a sortir quan jo vaig tornar de la mili casi per quedar bé però ens havien acostumat a estar l’un amb l’altre, crec que mai vam discutir, a ella li semblava bé tot el que jo volia, es podia dir que era de l’antiga escola, anava el diumenges a missa, sempre arribava a casa abans de les 12 i no volia sexe fins el matrimoni, a veure, es deixava “fotré mà” però amb limitacions.

Era la xiqueta que qualsevol mare vol pel seu fill però jo no era feliç, tot i que estava molt bé, de fet, possiblement m’hagués casat amb ella i hauríem tingut un munt de fills etc. Si no s’hagués creuat Caty al meu destí

La vaig conèixer un diumenge, havia quedat amb un amic meu, el Joan per anar a la platja i me la va presentar:

-Aquesta es la meva xicota: La Caty
-Encantat, jo sòc Anakin

El Joan es un altre noi del poble, però ell sempre anava amb noies de fora. Total, vam estar tots quatre a la platja de Sant Carles passant el dia, molt bé.

Caty era un noia d’Hospitalet, era morena ni molt alta ni baixeta , normal, tenia unes mamelles precioses que semblava volguessin sortir del minúscul bikini que portava, definitivament estava per sucar-hi pa, a mès era d’una manera que semblava que li donés igual el que pensessin d’ella i això em va encantar.

dijous, 19 de novembre de 2009

Sopant


L'altre dia estava sopant amb la nova meva xicota quan va entrar una ex, bé jo no la consideraria una ex però varem mès que paraules.

No és estrany amb així ho fes, jo l'hi vaig ensenyar el lloc i a ella li va agradar molt, venia acompanyada del seu marit que em va semblar fantàstic per que d'aquesta manera ell mai sospitarà que li ha estat fent el salt amb mi, a damunt ell desprès li va dir:

-Oi que es maca la xicota del teu amic?

Com si ella no tingues prou amb veurem amb una altre a sobre l’estocada.

Ens varem presentar com a amics i varem parlar una mica, quan se’n van anar a seure a la seva taula, Elena en var dir:

-Aquesta es amiga teva, no em cau bé, no m’agrada la cara que posava quan em mirava.

Evidentment millor no dir-li la veritat perquè hi ha coses que es millor que ningú ho sàpiga, però em va semblar lògic que la mires amb mala cara, les dones son així.

dissabte, 14 de novembre de 2009

MENTIDES


Vaig a recuperar una entrada que ja l’havia fet i que m’agrada molt, serveix per explicar els tipus de mentides que hi ha.

La mentida piadosa, és la més coneguda, té un fons noble perquè se suposa que la dius per no fer mal a la víctima, per evitar-li patiment, encara que potser l'altra persona preferís patir que viure eternament en la ignorància.

La mentida de bar, als bars tots ens hem ficat al llit amb més de mil dones (ai, si les dones es passaran pels bars), em guanyat un dineral (ai, si els inspectors d'hisenda es passaran pels bars) i fem més feina que tres companys junts (ai, si els encarregats es passaran pels bars) està és, simplement per vacil·lar davant els col·legues, aquí hi ha d'aplicar el dit: "digues de que presums i et diré que et falta", en realitat el que més lliga, o el que més cobra aquest mai diu res només calla i somriu.

La mentida per quedar bé, coneguda com a excusa, en fem un petit relat, completament inventat per justificar un retard, falta d'assistència, treball no realitzat, etc. Estan les típiques: "he punxat", "no m'ha sonat el despertador" que solen colar gràcies al benefici del dubte i les originals que solen ser més efectives.

La mentida gratuïta, aquesta és només per a professionals, és aquella en la qual no guanyes res, ni moral, ni econòmic, ni res, es fa simplement per costum, per això dic que és per a professionals gent que està tan acostumada a mentir que li tant se val.

El mentider compulsiu, vindria a ser l'anterior però portat a l'extrem, gent a la qual, no podeu dir la veritat.

El prestidigitador, aquesta és la meva favorita és, només per a professionals no intenti fer-ho a casa, és a dir la veritat però, que tot el món cregui que és mentida, és a dir una broma, -sent t'he explicat que m'estic al llit amb la teva dona -Cullons Vader, sempre amb les teves gràcies, si això fos veritat et tallava els ous. Serveix per veure la reacció si et enxampessin, i per crear una cortina de fum en cas que els hi arribi algun indici sospitós.

La ratonera, aquesta es la que es fa servir per intentar enxampar al mentider, es una mentida que només cola si la víctima tampoc diu la veritat.

Ara em toca a mi

Desprès de col·laborar a diferents blocs m'he decidit a fer un, potsèr no tindre temps per actualitzar-lo sovint pero pero m'agradará anar escrivint de tant en tant.