Historia d'Anakin XXXVI

Per un altre banda, m'havia tret un pes de sobre, per què ja em podia oblidar d'ella, encara que tant de bo, d'ací un temps no em tingui tanta renconia.

Estava trist, tenia ganes de parlar amb algú així que vaig trucar a la Caty a vore que feia.

-”Avui no puc, no em trobo bé”

No sé per què però no em va sorprendre, que hi farem!, llavore'ns vaig pensar un cosa:

“Podria trucar a l'Elena”

-Hola
-Hola, soc l'Anakin, que fas aquesta tarde?
-Reess, encara no havia fet plans
-Vols quedar a mi?
-Es clar que si, per què havia de dir que no?
-No ho sé, pregunto, quedem a les 6?
-D'acord

La vaig anar a recollir a l'hora acordada, i allà hi era esperant-me amb un somriure d'orella a orella.

-Hola
-Hola, i com es que t'ha donat per trucar-me
-Tenia ganes de parlar, avui he tingut un dia molt xungo
-Que t'ha passat?
-Prefereixo no parlar del tema
-Com vulguis

Vam estar molt bé junts, vam passejar, vam parlar. M'ho vaig passar molt bé amb ella, vam anar a fer una birra i després, vam anar a sopar a un restaurant tranquilet, la vaig portar a una pizzeria perquè em va dir que li encantava la pasta, allà vam xarrar una bona estona mentre sopàvem.

Després vam anar a fer un glop i bé us podeu imaginar que vam fer. Quan havíem acabat ens vam quedar xarrant una estona al descampat tots nuets.

-Que, no em demanaràs per sortir? Oi que no?
-No
-Ja, ja m'ho imaginava
-No, no ho pots entendre
-Esta clar, només m'has trucat perquè a la Caty no li anava bé.
-T'he trucat perquè aquest matí he anat a veure a la que era la meua promesa al manicomi m'ha dit que m'odia i que no em vol tornar a veure mai més.


Això la va deixar parada, i a qui no es clar.

-Estaves promès amb una noia?
-Sí, de fet a hores d'ara ja m'hauria d'haver casat
-No ho sabia, i que va passar?
-Quedaria molt dolent si dic que va ser culpa de la Caty?
-Que va fer?
-No ho va fer a propòsit, crec, però em va buscar un problema molt gros
-Però, que va fer?
-Deixe-m'ho estar, d'acord? No tinc ganes de parlar d'aquest tema, només volia dir-te que no estic en situació de sortir amb ningú, volia companyia i t'he demanat si volies venir amb mi
-Esta bé , canviem de tema

La veritat es que tenia raó, no la veia per sortir però ja em venia bé per passar l'estona amb ella encara que era millor no dir-li, resulta més efectiu donar pena.

Historia d'Anakin XXXV

Dijous, quan anava a dinar a la pensió la mestressa em va dir que havien demanat per mi, així que vaig trucar al numero de telefon que havien deixat.

-Bon dia, m'han dit que demani pel doctor Pruna
-Ara li passo
. . . . ..
-Si, mani'm
-Miri, soc l'Anakin m'han dit que ha demanat per mi
-Si, soc el doctor de la Maria Cinta, m'ha demanat que volia veure't, que podria venir?
-I tant, dissabte al matí soc allà.

Em vaig quedar trasbalsat, la Maria Cinta volia veure'm?, No diré que m'havia oblidat d'ella, però ni m'havia plantejat tornar-hi, jo ja no era el mateix i ella segur que tampoc. Com seria una relació amb la Maria amb tot el que havia passat? Penso que gens bé, ara que per un altre banda, si ella volia tornar amb mi, no li podia dir que no. Que fer?

Aquella tarde havia quedat amb la Remei però no a casa seva, vam quedar a la terrassa d'un bar, necessitava consell i li vaig acabar d'explicar tot.

-Home, no la pots deixar penjada, si ella ho vol, haureu de tornar, li deus
-Però, després de tot el que ha passat, penses que podem tornar a començar i oblidar tot el que ha passat.
-Serà molt difícil però ho heu de provar
-Ja, però ara no em veig cassat amb la Maria cinta
-Sigues positiu
-Potser tens raó


Dissabte vaig repetir l’operació, em vaig quedar a dormir a casa del Josep, però me'n vaig portar el meu cotxe per anar-hi sol. Vaig tornar a entrar per aquella porta tan gran de ferro i la vaig esperar.

Al cap d'una estona va entrar la Maria Cinta, tenia molta millor pinta, encara duia el cabell curt però no tant i li havien fet un pentinat, encara anava amb la mateixa bata però tenia millor cara, el color li havia tornat i anava amb un posat més alegre, encara que la seua mirada reflexava menyspreu.

Em vaig aixecar per donar-li dos petons però ni se'm va acostar, va seure a una cadira a l’altre cantó de la taula sense pràcticament, mirar-me a la cara.

-Hola
-Com et trobes?
-No puc dir que bé, per si no t'has fixat estic tancada a un manicomi
-Ho sento molt, a mi em sap molt de greu
-A vore, que era el que em volies dir l'últim cop que vas venir?

Em vaig quedar parat, no m'esperava aquesta pregunta que, per un altre banda era molt lògica.

-Que jo no vaig fer res, va ésser la Caty que em va dir que volia parlar amb mi, quan vam entrar em va fer el petó a la boca i jo no vaig saber que fer
-Això es tot?
-Que més vols?
-Home, has tingut temps de pensar una excusa molt millor
-T'he dit la veritat
-Dons no m'ho crec
-Que he de fer per a què em perdonis?
-Res, no t'ho perdonaré mai
-T'estimo i m'agradaria tornar amb tu, però per això em de tornar a començar de zero
-I a la Caty també te l'estimes?
-Oblidat de la Caty
-Que passa? Ha passat de tu? Hi han altres?

Això, em va tocar una mica la moral, no tant perquè era ella la que havia dit que volia fer les paus i no estava posant res per la seua part sinó per què havia ficat el dit a la nafra i era un tema que no trobava còmode parlant-lo amb la Maria Cinta i sembla que se'n va adonar.

-T'ho has passat bé mentre la teua promesa estava al manicomi?

Ostres! Dit així sonava molt dolent, feia temps que no pensava en la boda ni en la Maria Cinta com la meua promesa però que ho digués ella em va alegrar el cor, com si aquestos dos mesos haguessin sigut un malson i ara hagués despertat de sobte.

-Encara et vols casar amb mi?
-ES CLAR QUE NO! Es més, no et vull tornar a veure mai més
-No vols que tornem a començar?, no vols tornar-ho a provar?
-Es clar que no, t'odio i mai a la vida trobaràs una noia que t'estimi que jo t'estimava però ara et desitjo lo pitjor
-Llavore'ns, per què has dit que volies veure'm?
-Perquè si no ho feia el metge no em donava l'alta
-COM?
-Després de l'últim dia que vas venir i el que va passar, el metge no em volia donar l’alta sense veure com reaccionava amb tu davant
-O sigui? Que només soc una prova i no vols provar de tornar amb mi?
-Mai a la vida pensaria tornar amb tu, es més espero no haver de tornar-te a veure mai més, tant de bo haguessis dit que no, i m'hauria estalviat haver de parlar amb tu

Això em va deixar parat, jo havia vingut molt content pensant fer les paus, sabia que hauria de demanar perdó inclús que em tocaria fer “penitencia”, però no m'esperava tant d'odi i tant menyspreu.

-Si ho hagués sabut, no hauria vingut, no m'esperava que volguessis tornar amb mi, de moment, però esperava el teu perdó i un “ja vorem amb els temps”
-No et perdonaré mai, no et vull tornar a veure
-D'acord, però vull que sàpigues que si mai necessites res, m'ho pots demanar
-Moltes gracies, però mai a la vida et demanaria res, ja et vaig demanar que no em deixessis i mira com estic ara.

Vaig estar a punt de dir-li que de tot això tenia ella la culpa per no deixar-me escoltar però em vaig reprimir, total no guanyaria res.

-Que et vagi bé, et desitjo lo millor
-El sentiment no es mutu, adéu-siau, espero que fins mai

Vaig sortir trist, reconec que una part de mi s'havia il·lusionat pensant tornar amb la Maria encara que amb el cap sabia que era impossible tornar enrere, però m'hagués agradat quedar amb ella com bons amics, al cap i la fi havíem estat un munt de temps junts.

Historia d'Anakin XXXIV

Dimarts següent vaig quedar amb la Remei, havíem quedat per anar a sopar junts però em va trucar:

-Escolta, que em sento molt bé, em fa mal l'esquena millor ho deixem per un altre dia
-Per mi, d'acord, encara que si vols, podem sopar a casa teva, demanem xino i de pas et faig un massatge.
-Per mi d'acord, estaria força bé

Vaig anar a casa seva, vivia a una urbanització fora del poble, vaig aparcar un carrer més abans d'arribar per no crear-li cap problema, quan vaig trucar em va obrir, a l’entrar ens vam fer dos petons. Efectivament tenia mala cara, a més no s'havia arreglat res i duia un pijama, que no era gens sexi però sent per l'estiu us podeu imaginar que era bastant curt i deixava molt per la imaginació.

-Com et trobes?
-Xunga, per cert he estat mirant i no cal trucar al xino quan sigui l'hora fico una pizza al forn i au
-Per mi perfecte, a vore, on et fa mal l'esquena?
-Per aquí, ah ah, on estas tocant ara
-Dons vinga tombat que et faré un massatge, on te'l puc fer
-A l'esquena
-No, dona, va, anem al sofà

Vam anar al sofà, es va tombar.

-Espera, t'has de treure la samarreta
-Eh!, tu el que vols es veurem els pits
-Que va! Si no es el primer cop que te'ls veig però no et puc fer el massatge amb la samarreta posada.
-Esta bé

Es va treure la samarreta i es va quedar només a aquells pantalons minúsculs que jo vaig baixar una mica amb l'excusa de fer-li millor les lumbars. Vaig començar a fer-li el massatge com havia vist fer-ho a les pel·lícules perquè en realitat no en tenia ni idea, ho havia dit per veure-li els pits i, perquè vaig pensar que podia ser divertit.

Temps després vaig aprendre, es una bona excusa per portar una noia a casa o on sigui, tombar-la al llit, despullar-la i començar a fotre-li mà, avui dia sé que ho vaig fer molt malament però ella m'ho va agrair i jo, reconec que em vaig escalfar una mica.

Ella, penso que també perquè no es va tornar a posar la samarreta i ens vam quedar asseguts al sofà parlant, era una conversa molt intima i en un moment determinat es va posar a plorar, jo la vaig abraçar per consolar-la i vaig començar a fer-li petons, primer a la galta i després a la boca, bé que voleu? Soc humà, anava calent i ella estava pràcticament despullada.

Així que la meua mà va anar a l'única part on portava roba mentre els petons havien baixat al coll i després encara baixarien una mica més, fins que vaig haver de baixar els pantalons per arribar on volia.

Quan vaig començar semblava hagués ficat els dits a un endoll, per la manera de bellugar-se i de cridar.

Després em va despullar i jo vaig agafar la cartera per agafar un preservatiu quan me'l va veure va dir:

-No cal, pren la pastilla
-D'acord

Després vaig repassar totes les posicions que recordava del Kama-sutra, quan vam acabar:

-Espero que estiguis millor de l’esquena
-Molt millor m'ha deixat molt bé el “massatge”
-Quan vulguis et faig un altre
-Quina barra que tens!

Vam continuar xarrant, vam fer la pizza, vam sopar, etc. Quan tornava cap a la pensió m'imaginava com seria si m'hi hagués cassat amb ella, potser seriem així cada dia, seriem feliços junts?, o potser ella em faria el salt amb un altre mentre jo treballava fora, ningú pot saber com hauria sigut el futur si alguna cosa hagués canviat només podem estar segurs de com ha anat la cosa.

Historia d'Anakin XXXIII

Després vam anar al Music Box, un pub que li agradava molt a Fènix, de fet allà es trobava com a casa, sorprenentment van entrar les amigues de la Caty encara que ella no.

-Hola, com vosaltres per a qui?
-Fent un cubata, i la Caty?

A la seva amiga se li va tallar una mica la veu

-No ho sé, ha dit que després ens veuríem
-Ja, s'ha anat amb el Jordi?
-La veritat es que si
-I deia que l'acabava de conèixer
-Es veritat

Me la vaig quedar mirant incrèdul

-No es el primer cop que ho fa, això d'anar-se amb un desconegut
-Dons, qualsevol dia li pot passar de tot
-Ja, ella es així

Mentre em deia això em va passar el braç per damunt del cap mig abraçant-me, com per a consolar-me, jo la vaig imitar mentre me la mirava “amb altres ulls”, no era una noia gaire maca, li sobraven uns pocs quilos, els seus ulls negres tenien un posat trist que demostraven al món que anava falta d'estima tenia tambè un nas massa gros feia que fos la típica xiqueta que veus com a amiga i no penses que també es una dona, però jo en aquell moment només tenia al cap venjar-me com pogués i només vaig veure un punt sensible on fer mal.

Aleshores, mentre mantenia en contacte visual com si proves d'hipnotitzar-la li vaig fer un petó a la boca, ella no va posar cap impediment, es va deixar petonejar i fotre mà fins que, mica en mica reconec que em vaig engrescar massa i quasi bé la despullo al mig del pub.

-Que fas?
-Perdona . . . . Anem al cotxe?
-Ostres, així de cop?
-Jo ho estic desitjant i pel que he notat, tu també
-Esta bé

Ens vam acomiadar amb un “ara tornem”, ningú va fer cap comentari, després de l’espectacle que havíem fet era evident on anàvem i a que. Vaig agafar el cotxe lo just per sortir del poble, vaig agafar el primer camí i vaig parar una mica endins, anava molt calent.

Vam fer l'amor al cotxe, va ésser molt diferent, no tenia l'experiència de la seua amiga ni el seu “savoir faire” però en canvi er molt agraïda, amb qualsevol cosa que li fes o li digués es desfeia, un simple “maca” li provocava un somriure de bleda. De fet es desfia cridant com la Maria Cinta els primers cops. Després ens vam quedar abraçats i jo, no em vaig poder aguantar.

-Escolta'm, ho sento
-Per què?
-Perquè m'he aprofitat que has vingut a consolar-me per mirar de venjar-me de la Caty, però no et vull fer mal
-No m'has fet cap mal, sé que t'agrada la Caty i que només ho has fet per si li fot que t'ho facis amb una amiga seva, jo sé que no, a ella no l'importes, només quan li vingui de gust.
-I perquè t'has deixat?
-Perquè m'agrades i encara que hagi sigut una vegada, encara que sigui per despit, però has sigut meu, no t'equivoquis, jo soc la que s'ha aprofitat de tu.

Això em va deixar perplex, però tenia tota la raó, quan vam tornar, la Caty hi era amb el Jordi, Fènix i la resta d'amigues, quan vam tots dos sols a la barra em va dir:

-M'alegro que hagis trobat consol encara que t'hagis d'haver conformat amb l’Elena.

No em va fer tant de mal la seua indiferència com el detall que tothom assumís que l’Elena era un segon plat, com per un cas d'apuro. Em va fer molta llàstima, normalment ens fixem en la noia mes maca que te lo que vol i ens oblidem de les noies “normaletes” que es desfan quan li dius qualsevol cosa bonica o els prestes una mica d'atenció. Noies a les que ha etiquetat de bones noies algú que no las ha convidat al llit i que tenen un foc a l'interior.

La vida es cruel amb gent que no s'ho mereix, la vida mai es justa, els termes com justícia o veritat son utopies, per què cadascú té una opinió del que es just i del que es veritat, son termes tan relatius com discutir si es millor una paella o un arros negre. Per això lamentar-s'hi pel passat es tan inútil com mirar d'aprofitar un allioli que s'ha tallat.

Historia d'Ankin XXXII

Dimecres em vaig amb els companys i dijous vaig tornar on havia quedat amb la Remei.
Vam recordar vells temps i em va preguntar

-I ara que ho has deixat amb la Maria Cinta, no estas amb cap altre?
-No, hi ha una que m'agrada, una tal Caty, però no vol res amb mi, i tu?
-Jo estic casada,
-Però no hi ha ningú trucant al teu cor?
-No, pel meu cor només han passat dos nois i no passara cap altre
-Dos?, el teu marit i qui més?
-Tu

Aleshores em vaig quedar com un beneit, no se per que li havia preguntat, al cap i a la fi estava clara quina era la resposta, em trobava incomode, no estava acostumat que m'afalaguessin d'aquesta manera, encara que això sempre ho havia sapigut.

-Es una llàstima, que lo nostre no hagués quallat
-Ho dius per quedar bé
-No, veig que ets una noia molt maca i ets bona minyona
-I la Caty no?
-No, la Caty no es una bona noia
-Potser es per això que t'agrada
-Segurament.


Pràcticament sense adonar-me va arribar el cap de setmana, vaig decidir que no valia la pena trucar la Caty, vaig decidir no comptar amb ella i que quan ella vulgues estar amb mi ja em trucaria, així que vaig anar amb uns amics del poble, però després em va poder més el cor que el cap i vaig agafar el cotxe per anar a Salou amb l'esperança de forçar una trobada casual amb la Caty.

Vaig arribar als Slamers, normalment era un punt de trobada i, efectivament vaig trobar a Fènix assegut amb les amigues de la Caty.

-Hola, que feu ací?
-Ens em trobat, i tu que tal?

Vaig notar quelcom estrany a la mirada de Fènix però no em vaig imaginar que podia ser fins que va entrar al pub la Caty agafada del braç amb un noi, ella em va rebre amb un somriure esplèndid i ens va presentar:

-Mira aquest es l'Anakin un bon amic meu, Anakin aquest el Jordi noi de . . .
-De Reus, soc de Reus, encantat
-Igualment, però si no t'importa m'agradaria parlar una coseta amb la Caty

Quan érem fora

-Que et passa?
-Que fots amb aquest paio?
-No es assumpte teu, que hi faci
-M'has estat enganyant amb ell?
-Primer tu i jo no em estat sortint, estaves deprimit, te fet companyia i te he animat però no tenim cap compromís, segon aquest noi l'he conegut avui i tu no has de fer res
-D'acord, ja m'has deixat clar com esta el pati
-M'alegro, per què no vull mals entesos i ara anem a fer un glop


Vam entrar però de seguida el Fènix i jo ens vam despenjar, no podia suportar veure-la amb altre, un cop sols em va preguntar

-Que, com ho portes?
-El que?
-Amb mi no has de dissimular, estas penjat per ella i te l'has estat picant dies enrere
-Ja, però ella no vol res seriós amb mi, no li puc dir res mai ens hem compromès
-Li has preguntat algun cop?
-Si, i em va dir ho mateix, que no es veia sortint a mi
-Però, per xuscar si?
-Si, aquesta es la meua sort i la meua creu
-Dons vaja