diumenge, 29 de març del 2015

La ley Mordaza




El otro día se instauró la ley de seguridad ciudadana más conocida como Ley Mordaza. Con ella el gobierno pretende que los ciudadanos se sientan más seguros pero con esta ley los únicos que van a salir a la calle más seguros son los que nos han estado robando ¿Por qué el gobierno sólo gobierna para ellos?  Porque los que protestamos no nos sentimos más seguros con esta ley.

Personalmente creo que el PP, ese partido fundado por un ministro de Franco que nunca ha condenado los crimenes del franquismo, con esta ley se quita la careta de democracia.

La ley Mordaza a fin de cuentas, tampoco cambia mucho las cosas. La mayoría de las acciones que salen en esta ley ya eran sancionables pero antes debía ser por la vía penal y ahora será por vía administrativa ¿Qué significa eso? Antes era el juez el que sancionaba después de un proceso judicial. Con esta ley es el propio agente el que te impone la sanción de hasta 600.000€ si considera que has cometido una falta grave.

Esta ley servirá para que los agentes de la ley (Denunciados por malos tratos hasta por anmistía internacional) tengan total autoridad.

En resumen, lo que sanciona es:

Desde la PAH vemos como el gobierno  nos tiene en cuenta a la hora de hacer las leyes, pues hay articulos que están hechos pensando en nosotros. Aunque nos apena que decida ponerse (Otra vez) del lado de la banca (Que luego los colocaran en sus consejos de administración) en lugar de ponerse del lado del pueblo para el que se supone trabaja.

La PAH va a seguir igual. Para nosotros nada cambia. Cambiará el día que se modifique la ley

diumenge, 5 d’octubre del 2014

Perquè li diuen bilingüisme a la catalanofobia

Des de fa temps, es diu que Catalunya es una societat bilingüe, això vol dir que es fan servir indistintament dues llengües.

Penso que la podem considerar així, ja que vas pel carrer i et trobes que la gent parla a una llegua o altre. Vas a un establiment i et contesten (Normalment) en la mateixa llegua que tu parles. Això està molt bé però no es cert del tot.

A Catalunya, el 100% de la gent parla en castellà mentre que només un 40% fa servir el català, això no es un equilibri, aquesta balança està inclinada cap a un costat.

Això comporta que una persona es pugui passar 30 anys vivint a Catalunya sense fer servir el català però resulta molt complicat passar un sol dia sense fer servir el castellà. Això es bilingüisme?

Només em de posar la tele per veure que hi han tres canals en català i prop de cinquanta en castellà, amb diaris o llibres passa molt semblant i no parlem de cinema on es impossible veure una pel·lícula en català, ni que sigui subtitulada.

De fet, a qualsevol reunió es demana permís per parlar en català però no cal demanar-lo per parlar en castellà. Direu que la Constitució obliga a sàpiguer castellà i parlar-ho però també diu que s'han de protegir les altres llegües de l'estat.

Com si tot i això no fos prou, hi ha un corrent liderada pel partit Ciutadans que abandera el bilingüisme (Cosa que em sembla molt bé) Però no denuncia res d'aixó.

Aquesta gent es queixen que TV3 (Les úniques cadenes en català) haurien d'emetre la meitat de la programació en castellà, també critiquen al govern per voler que hi hagi cinema en català, ni que sigui subtitulat o es queixen que als seus fills els parlen en català a l'escola, inclús s'alegren quan un jutge reconeix el dret d'un pare a que sun fill no aprengui el català.
Bilinguisme
Què passaria si algú denuncies que no vol que lo fill aprengui l'anglès? (El castellà s'ha d'aprendre per cullons constitucionals) .
Tothom surtiria critican aquet pare i dien que no toca de peus a terra.

El cinema es un altre  exemple: Les empreses tenen molt clar que "en castellà tothom ho enten" d'aquesta manera  s'estalvien un doblatge o una subtilització. Que no tinc ni idea de quan costa però sé que per internet hi han frikis que ho fan en un parell d'hores sense cobrar res. Dons aquesta gent no es protesten perquè no hi hagi cinema en català, protesten quan la generalitat vol imposar una cuota de mínims en català.

O sigui, que el castellà té una posició privilegiada, i si a tu, el que et molesta es que et parlin en català, que al teu fill a l'escola li parlin i li ensenyin lo català (Potser l'estan programant perquè demà sigui un d'ells), et molesta posar la tele i veure que hi ha un canal on un paio parla en català o anar al cinema i trobar-te que de les dotze sales, en dues fan una peli en català. Tu no vols bilingüisme.

Com a mi m'agrada dir les coses pel seu nom, diré que això no es bilingüisme, es catalanofobia.




divendres, 8 d’agost del 2014

Jesus va ser crucificat per independentista

La versió que avui ens arriba de la bíblia, els quatre evangelis famosos, van ser modificats en el concili de Nicea i adaptats a la nova església que s'hi va formar: L'església cristiana catòlica apostòlica romana del Vaticà (El nom ve d'una muntanya que havia als afores de Roma). Església que distava bastant de l'Església judeocristiana apostòlica de Jerusalem (L'església que van fundar els apòstols de Jesús però que va desaparèixer sobre el segle V).

Per desgràcia, en aquest concili, després d'adaptar els evangelis al seu gust ordenar cremar tots els altres evangelis existents perquè no quedés rastre de la seva existència.

Però aquests evangelis contenen un munt de "errors" o peces que no encaixen i que ens porten a pensar que Jesús era un independentista i el van crucificar per això. Per exemple, només cal començar a llegir La Biblia per veure que Jesús és descendent directe d'Abraham, Isaac, Jacob, etc Sent per això el legítim rei d'un Israel independent.

Una altra cosa que tampoc s'explica és la llei romana. La crucifixió només s'aplicava a aquells que havien comès un delicte contra l'autoritat romana. Per això se'ls crucificava on tothom pogués veure-ho i es posava damunt un rètol amb el delicte que havien comès: "IESVS NAZARENVS REX IVDAEORVM", per als que no sabem llatí: "Jesús de Nazareth Rei dels Jueus".
Segons aquesta llei, els lladres se'ls penjava, una manera de matar més ràpida i menys dolorosa.

Va ser Caifàs qui va enviar a la policia de Temple per detenir Jesús, segurament basant-se que Jesús era sediciós (rebel) contra l'autoritat romana.

La nostra evidència és bona que Jesús actuo políticament sediciós contra l'autoritat romana:

Diversos dels deixebles de Jesús eren coneguts Fanàtics (Zelot), per exemple, Simó el Zelote (Lc. 06:15); Simó Pere conegut com "la Bar-jona" (Mt 16:17) una derivació de "baryona" Arameu per "el proscrit" que era un nom comú aplicat als Zelós (Fanàtics); Jaume i Joan van compartir el sobrenom "Boanerges" oa l'hebreu "Benei ra'ash" és a dir "els fills del tro" una altra referència comú de Fanàtic; i el Fanàtic més famós era Judes Iscariot, "Iscariot" una deformació del llatí "sicarius" "o l'home del ganivet" que era una referència romana comuna als Fanàtics.

  El moviment zelota (Fanàtic) era una ruptura dels fariseus que simpatitzaven amb les causes nacionalistes recolzades pels Fanàtics i esperaven un Messies per prendre el tron d'Israel. A Jesús mateix s'atribueixen molts refranys que són d'origen fariseu, per exemple, Mt 07:12, Mc 2:27, Jn 07:22, B. Yoma 85B (Talmud), Mt. 07:15; i la pròpia afinitat de Jesús pels pobres demostra la filosofia farsea. Les accions de Jesús que no estan despolititzades en els evangelis (parcialment referits aquí) indiquen que Jesús simpatitzava amb la causa zelota (Fanàtica).

  La manera en què Jesús va entrar a Jerusalem va ser la d'un rei jueu que reclamava el tron. Convençut que ell era el rei dels jueus i en el compliment deliberat de la profecia de Zacaries, Jesús passeja a Jerusalem muntat sobre el poltre d'un ase. La gent saluda Jesús per palmes escampades i crida "Hosanna!" L'antic crit d'independència jueva. Que Jesús no hagi sabut les accions sedicioses que això implicava, i l'impacte polític que el seu acte causava, seria almenys increïble dir-ho. (Això està en contrast directe amb els Evangelis que intenten contradir l'acció de Jesús i clamar que ell no buscava un regne terrenal - clarament absurd donades les circumstàncies.)

Es deia que Jesús, havia estat detingut a causa d'un càrrec de blasfèmia. L'evidència per això és summament el sospitós. Comencem immediatament a qüestionar els relats de l'evangeli pel que fa a la investigació preliminar i és probable que els escriptors de l'evangeli no sabessin res de llei jueva quant a aquests assumptes. A més, els relats de l'evangeli poden estar intentant atenuar la missió política de Jesús ja que quan els van escriure tenien l'avantatge de retrospecció i sabien que el resultat polític de les accions de Jesús va acabar en fracàs. L'evangeli intenta despolititzar Jesús i al mateix temps donar suport al seu breu tasca com a Rei dels jueus relatant esdeveniments que ells semblaven no entendre pel context jueu. Anem a mirar la història com Lluc la relata i després parlar dels problemes de context.

No era blasfem declarar-se un "Messies" o un "Fill de Déu" més que hagués estat proclamar ser un àngel. Els Fariseus que componien la majoria del Sanedrí rebutjarien aquest càrrec immediatament ja que la blasfèmia només podia ser aplicada a algú que proclamés ser Déu Totpoderós. La declaració de Jesús que ell era un Messies, simplement es referia al seu desig terrenal d'ascendir al tron ​​de David - un acte de sedició contra Roma segurament, però no un de blasfèmia.

Segurament podem concloure en aquest punt que Jesús era de veritat partidari del moviment Zelote sinó en els fets, llavors segurament en els seus principis. Si Jesús busqués el tron ​​com l'evidència suggereix, hauria reclutat l'ajuda dels Zelotes militants. També les seves accions com a demandant al tron ​​d'Israel - que segurament hauria implicat una revolta d'alguna classe ja que els Romans no eren fàcils de cedir l'autoritat silenciosament - ho van fer culpable de sedició contra Roma. Jesús era un patriota per a la restauració d'Israel. Els seus motius eren polítics i el context de les seves accions com trobem en les parts més creïbles dels Evangelis, dóna suport a aquesta conclusió.

Complicant més la veritat dels relats de l'Evangeli està les motivacions i les accions del procurador romà Ponç Pilat, a qui Jesús és portat pel Summe sacerdot. Jesús és lliurat a Pilat, acusat de sedició, i Pilat qüestiona Jesús personalment preguntant, "Ets tu el rei dels jueus?" Al que Jesús contesta "sóc." Per alguna raó, es diu que els sacerdots, continuen "amuntegant acusacions "contra Jesús malgrat el fet que la seva sedició va ser clarament establerta per Jesús mateix. Encara més estrany, a Pilat sembla ni preocupar que Jesús reclami ser el rei dels jueus i Pilat "es pregunta" si Jesús és perillós. (Mc 15: 1-5) En aquest punt l'autor de Marcos és obertament ignorant dels fets, o està armant un bon conte pel bé del total de la seva història.

No puc acabar aquest article sense demanar disculpes al web:Angelfire Per "robar la seva informació, encara que bé, Internet està ple de pàgines on argumenten aquesta teoria.

dimecres, 5 de febrer del 2014

La constitució es inviolable segons el PP

Es parla molt ultimament de que la constituició no permet ni la consulta ni una declaració d'independencia. He estat mitant i he trobat fins a 29 articles que no cumpleix el PP.

 1  Artículo 3
3.La riqueza de las distintas modalidades lingüísticas de España es un patrimonio cultural que será objeto de especial respeto y protección.

2 Artículo 6
Los partidos políticos expresan el pluralismo político, concurren a la formación y manifestación de la voluntad popular y son instrumento fundamental para la participación política. Su creación y el ejercicio de su actividad son libres dentro del respeto a la Constitución y a la ley. Su estructura interna y funcionamiento deberán ser democráticos.

3 Artículo 10
1.La dignidad de la persona, los derechos inviolables que le son inherentes, el libre desarrollo de la personalidad, el respeto a la ley y a los derechos de los demás son fundamento del orden político y de la paz social.
2.Las normas relativas a los derechos fundamentales y a las libertades que la Constitución reconoce se interpretarán de conformidad con la Declaración Universal de Derechos Humanos y los tratados y acuerdos internacionales sobre las mismas materias ratificados por España.


4 Artículo 11
1.La nacionalidad española se adquiere, se conserva y se pierde de acuerdo con lo establecido por la ley.

5 Artículo 14
Los españoles son iguales ante la ley, sin que pueda prevalecer discriminación alguna por razón de nacimiento, raza, sexo, religión, opinión o cualquier otra condición o circunstancia personal o social.

6 Artículo 20
1.Se reconocen y protegen los derechos:
a)A expresar y difundir libremente los pensamientos, ideas y opiniones mediante la palabra, el escrito o cualquier otro medio de reproducción.

7 Artículo 27
1.Todos tienen el derecho a la educación. Se reconoce la libertad de enseñanza.
4.La enseñanza básica es obligatoria y gratuita.

8 Artículo 31
2.El gasto público realizará una asignación equitativa de los recursos públicos,

9 Artículo 35
1.Todos los españoles tienen el deber de trabajar y el derecho al trabajo, a la libre elección de profesión u oficio, a la promoción a través del trabajo y a una remuneración suficiente para satisfacer sus necesidades y las de su familia, sin que en ningún caso pueda hacerse discriminación por razón de sexo.

10 Artículo 39
1.Los poderes públicos aseguran la protección social, económica y jurídica de la familia.

11 Artículo 40
1.Los poderes públicos promoverán las condiciones favorables para el progreso social y económico y para una distribución de la renta regional y personal más equitativa, en el marco de una política de estabilidad económica. De manera especial realizarán una política orientada al pleno empleo.

12 Artículo 41
Los poderes públicos mantendrán un régimen público de Seguridad Social para todos los ciudadanos que garantice la asistencia y prestaciones sociales suficientes ante situaciones de necesidad, especialmente en caso de desempleo. La asistencia y prestaciones complementarias serán libres.

13 Artículo 43
1.Se reconoce el derecho a la protección de la salud.

14 Artículo 44
1.Los poderes públicos promoverán y tutelarán el acceso a la cultura, a la que todos tienen derecho.
2.Los poderes públicos promoverán la ciencia y la investigación científica y técnica en beneficio del interés general.

15 Artículo 45
1.Todos tienen el derecho a disfrutar de un medio ambiente adecuado para el desarrollo de la persona, así como el deber de conservarlo.
2.Los poderes públicos velarán por la utilización racional de todos los recursos naturales, con el fin de proteger y mejorar la calidad de la vida y defender y restaurar el medio ambiente, apoyándose en la indispensable solidaridad colectiva.
3.Para quienes violen lo dispuesto en el apartado anterior, en los términos que la ley fije se establecerán sanciones penales o, en su caso, administrativas, así como la obligación de reparar el daño causado.

16 Artículo 46
Los poderes públicos garantizarán la conservación y promoverán el enriquecimiento del patrimonio histórico, cultural y artístico de los pueblos de España y de los bienes que lo integran, cualquiera que sea su régimen jurídico y su titularidad. La ley penal sancionará los atentados contra este patrimonio.

17 Artículo 47
Todos los españoles tienen derecho a disfrutar de una vivienda digna y adecuada. Los poderes públicos promoverán las condiciones necesarias y establecerán las normas pertinentes para hacer efectivo este derecho, regulando la utilización del suelo de acuerdo con el interés general para impedir la especulación.

18 Artículo 48
Los poderes públicos promoverán las condiciones para la participación libre y eficaz de la juventud en el desarrollo político, social, económico y y cultural.

19 Artículo 67
1.Nadie podrá ser miembro de las dos Cámaras simultáneamente, ni acumular el acta de una Asamblea de Comunidad Autónoma con la de Diputado al Congreso.

20 Artículo 79
3.El voto de Senadores y Diputados es personal e indelegable.

21 Artículo 98
3.Los miembros del Gobierno no podrán ejercer otras funciones representativas que las propias del mandato parlamentario, ni cualquier otra función pública que no derive de su cargo, ni actividad profesional o mercantil alguna.

22 Artículo 104
1.Las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad, bajo la dependencia del Gobierno, tendrán como misión proteger el libre ejercicio de los derechos y libertades y garantizar la seguridad ciudadana.

23 Artículo 117
1.La justicia emana del pueblo y se administra en nombre del Rey por Jueces y Magistrados integrantes del poder judicial, independientes, inamovibles, responsables y sometidos únicamente al imperio de la ley.
2.Los Jueces y Magistrados no podrán ser separados, suspendidos, trasladados ni jubilados, sino por alguna de las causas y con las garantías previstas en la ley.

24 Artículo 118
Es obligado cumplir las sentencias y demás resoluciones firmes de los Jueces y Tribunales, así como prestar la colaboración requerida por éstos en el curso del proceso y en la ejecución de lo resuelto.

25  Artículo 119
La justicia será gratuita cuando así lo disponga la ley y, en todo caso, respecto de quienes acrediten insuficiencia de recursos para litigar.

26 Artículo 128
1.Toda la riqueza del país en sus distintas formas y sea cual fuere su titularidad está subordinada al interés general.

27 Artículo 135
1.Todas las Administraciones Públicas adecuarán sus actuaciones al principio de estabilidad presupuestaria.
2.El Estado y las Comunidades Autónomas no podrán incurrir en un déficit estructural que supere los márgenes establecidos, en su caso, por la Unión Europea para sus Estados Miembros.

28 Artículo 139
1.Todos los españoles tienen los mismos derechos y obligaciones en cualquier parte del territorio del Estado.

29 Artículo 167
1.Los proyectos de reforma constitucional deberán ser aprobados por una mayoría de tres quintos de cada una de las Cámaras. Si no hubiera acuerdo entre ambas, se intentará obtenerlo mediante la creación de una Comisión de composición paritaria de Diputados y Senadores, que presentará un texto que será votado por el Congreso y el Senado.

dissabte, 3 de desembre del 2011

Historia de la Mar XVII


Això no pot continuar, es molt complicat, així que decideixen dir-li, queden una tarde al parc al costat de casa seva, es un parc molt gran on la gent acostuma a treure els gossos i els nens juguen als gronxadors.

La Magda arriba estranyada que volguessin quedar totes dues amb ella, per això va una mica preocupada encara que no s'imagina que poden voler totes dues quan ella pensa ni tans sols es parlen.

Seuen a un banc del parc, bé la Magda seu posant les mans damunt les cames una sota l'altre esperant que li han de dir, la Mar també seu però nerviosa no es capaç de deixar les mans quietes enlloc, la Mireia es queda en peu davant d'elles amb els braços creuats, d'aquesta formen un triangle a part d'amorós, físic.

Al principi, no saben com dir-li i van parlant de ximpleries sense anar al rovell de l'ou incapaces ni tan sols de mirar-li a la cara però ella, de sobte s'ho ensuma i pregunta:

-Que passa? Que os heu enrotllat?
-Si i volem sortir juntes, ens estimem

La Mireia que esta davant d'ella cara a cara veu directament com se li trenca el cor en directe, tal com sent això li canvia la cara, va baixar el cap i es va dur les mans a la cara, després se'n va plorant sense dir ni adéu.

Ara tot el seu món s'ha desmuntat de dalt a baix, totes les dubtes s'han passat a segon pla, perquè ara es troba sola, feia anys que no s'hi trobava i mai es podia haver imaginat que acabaria així, no era capaç de decidir-se però mai s'hauria imaginat aquest final.

Primer s'ho agafa molt malament, al dia següent després de la sorpresa inicial va intenta convèncer a la Mar que li sap molt de greu com s'ha portat amb ella però que la perdoni que es la dona de la seva vida i que torni amb ella mentre que a la Mireia li envia un SMS dient-li: “Gracies per destrossar-me la vida”.

Sorprenentment, ara no li ha costat gens decidir-se, per desgracia massa tard perquè la Mar té molt clar que no vol tornar amb ella, està enamorada de la Mireia.

diumenge, 31 de juliol del 2011

Historia de la Mar XVI



Però de moment no sabent com dir-li i han d'anar dissimulant, però no sabent com fer-ho per què la Magda sempre vol quedar amb elles, quan truca a la Mar, ella li posa alguna excusa i després truca a la Mireia que fa ho mateix.

Un dia la Magda, esta amb la Mar a un pub

-Escolta, me'n vull anar a casa
-Dons marxem, però vine a casa meva que tinc ganes d'estar amb tu
-No, avui no estic d'humor, tinc ganes d'anar a dormir a casa meva
-Va tia, sis plau, vine amb mi
-No, ja quedarem un altre dia

Podem dir que la Magda va calenta, ja fa dies que no ho fa amb cap de les dues i li ve de gust, però la Mar no se'n vol anar casa, ha quedat amb la Mireia però clar, primer s'ha de treure a la Magda del damunt però li resulta molt complicat, quan per fi marxa es troba amb un altre problema: La Magda truca a la Mireia com ha fet tans dies.

-Hola, que fas?
-Estic a casa meva, per?
-Perquè estic pujant cap a casa teva, vaig per la Via Augusta
-Com?
-Ah, que em vull passar a veure't, que tinc ganes d'estar amb tu, pots baixar?
-Ostres!, no puc, avui no he sortit perquè demà tinc un examen, ja estic amb pijama
-No pots baixar una estona? Si encara no es molt tard i ja estic pujant cap a casa teva vaig pel carrer
-No puc que encara he d'estudiar, ja ens veurem, petons
-D'acord

La Mireia de fet, no esta a casa, esta a un bar a prop esperant a la Mar, ràpidament la truca.

-Mar, per on vens?
-Estic pujant per carrer Ramon Berenguer, de seguida arribo
-¡No! Que m'acaba de trucar la Magda que també esta pujant, quedem millor al Iceberg, jo baixaré pel carrer Tivissa per no trobar-me-la.

El Iceberg en un local tranquil, l'ambient es una mica gèlid amb pòsters de icebergs i tot blanc, encara que la llum es ultraviolada i li dona una foscor estranya però s'hi esta bé, tot i que pràcticament mai hi van, per això es el lloc ideal per no trobar-se-la.

-Pufff, no te l'has trobat de miracle
-Si me la arribo ha trobar, no et pots imaginar que pesada estava, li he dit que m'anava cap a casa
-Ja, per això m'ha trucat a mi
-Clar, quan jo he passat d'ella
-Si ens arriba a enganxar, que li diem?
-La veritat, que ens estimem i que passem d'ella
-De totes maneres li hauríem de dir, millor dir-li nosaltres que s'assabenti d'una altre manera

Mentrestant la Magda se'n torna al pub, no vol anar sola a casa i ja porta una setmana que no hi ha manera que cap de les dues li faci cas, no ho entén potser estan una mica empipades amb ella, però totes dues? La pobre no s'imagina el que esta passant, i que aquest es el principi de la seva soledat, allà parla del tema amb la Maria Cinta.

-Escolta, tu saps si la Mar esta enfadada amb mi
-Dona, una mica si que la tens empipada
-Ostres, es que, darrerament noto que passa de mi, com si estigués incomoda quan esta amb mi
-Potser ho hauries de parlar amb ella

Clar la Maria Cinta sap el problema, perquè es va trobar amb elles un dia però no vol ésser ella qui li expliqui a la Magda

-A tu t'ha dit res?
-A vore, jo també la he vist una mica distant, però es una cosa que heu de parlar vosaltres dos.

dijous, 14 de juliol del 2011

Historia de la Mar XV

Després d'aquella nit el amor de la Mar ja no aguanta més, la flama es va apagant, esta farta d'aguantar-la i d'anar d'aquesta manera o potser la seguiria aguantant si no fos perquè un dia es va trobar amb la Mireia:


-Tu i jo hauríem de parlar


Surten fora i seuen a un banc uns metres més enllà, totes dues tenen un posat seriós, aquesta no serà una conversa agradable, comencen a parlar i la Mireia s'explica.


-Em sap molt de greu el que esta passant però vosaltres ho heu deixat, jo m'estimo a la Magda i vull estar amb ella

-No ho hem deixat, ens em donat un temps però encara ens estimem

-Si us estimeu perquè necessiteu un temps?

-Jo no, ella es la necessita un temps, jo tinc molt clar que me l'estimo i també que vull estar amb ella

-Jo també l'estimo i vull estar amb ella

-Però ella m'estima a mi

-No, a tu ja no t'estima, m'estima a mi, m'ho ha dit



S'adonen que son dos víctimes, que es la Magda la que no sap que vol i les complica la vida a totes dues, també la Mar li ensenya els SMS i viceversa, es consolen l'una amb l'altre, primer s'abracen, després comencen a fer-se petons i bé us podeu imaginar com acaben, només us diré que connecten d'allò més bé.


L'endemà la Mar s'aixeca feta un embolic, com s'ho pot haver fet amb la seva pitjor enemiga? Si la Magda s'assabentés no s'ho agafaria gens bé, encara que per un altre banda no li ha fet rés que l'altre no li hagi fet abans.

Però te clar que val més la pena la Mireia, ella l'escolta i la compren més que la Magda, s'havia acostumat però ara agraeix que t'escoltin i també, ha arribat en aquell moment en que el seu amor per la Magda estava en hores molt baixes i li passa ho mateix, la Mireia es la novetat i això li agrada a tothom.


Aquell matí decideix passar totalment de la Magda, però no sap com dir-li, es cert que la Magda ha estat jugant amb elles però quan s'assabenti que s'ha quedat sola se li trencara el cor.


Així que de moment no li diuen res, comença el més fotut, la Mar esta amb la Magda però ja no sent res per ella, s'estima a la Mireia, s'adonat que ha estat jugant amb ella, no, jugant amb elles.


Però la Magda sempre li truca per quedar com amigues totes les tardes, ella no te ganes d'estar amb ella, lo normal en aquestos casos, ella te ganes d'estar amb la Mireia.



De moment, queden d'amagat per que la Magda no se n'adoni, encara que, per què s'han d'amagar?


dimecres, 29 de juny del 2011

Historia de la Mar XIV


L'endemà, la Magda torna plorant com sempre dient que no té gens clar que vol i li demana que la perdoni un cop més.

-Perdó, per què?

-Per anar-me'n amb la Mireia

-No m'has de donar explicacions

-Però te l'has vull donar, no vull que t'enfadis, vull esta bé amb tú

-Per què m'he d'enfadar jo? Fes el que vulguis

-Vinga va, no t'enfadis, perdona'm



Ella li perdona un altre cop, clar ella també ho va fer, a veure si ho han deixat tampoc s'han de donar explicacions, per això no li explica que ella s'ho ha fet amb una molt bona amiga seva, per què? Perquè cadascú es d'una manera.


A la setmana següent estan de festa la Mar i la Magda, aquella nit estaven al Pub, havent estat tota la tarde juntes, com sempre per acabar com sempre i, també ens van trobar a la Mireia al mateix lloc.


La Magda desapareix amb la Mireia i, llavors la Mar decideix anar-se'n cap a casa, simplement no vol veure a la Magda amb la Mireia, que pinta ella? Però se'n porta la bossa de la Magda, clar no troba ningú per donar-se-la.


Després, la Magda quan es veu que ha marxat li truca i la Mar no li agafa el movil, es posa a plorar asseguda a la vorera sense saber que fer, no sap on anar ja dins la bossa van les claus de casa, però lo que més li fot es que la Mar hagi marxat enfadada sense dir ni adéu.


Al final li envia un SMS i la Mar, que pujava caminant cap a casa veu el missatge hi torna, li tira la bossa a la cara i se'n va sense dir-li res, gira cua i torna a marxar, llavors la Magda que seguia asseguda a la vorera plorant quan la veu allunyant-se es posa a córrer darrera d'ella, la Mireia es llença a sobre, l'agafa i cauen totes dues al mig del carrer, allà es queden totes dues, una plorant i l'altre mirant de consolar-la mentre la Mar marxa cap a casa sense mirar enrere.


La Mireia també plora, això no va com ella voldria, però no sap que fer perquè la escolli amb ella i passi per fi de la Mar, ella vol intentar fer feliç a la Magda i la Mar no ho ha aconseguit.


I així la Magda navega entre dues aigües sense decidir-se per cap de les dues, amb la Mar han passat moltes coses juntes, s'ho han passat molt bé. Peró després de tant de temps la relació s'enrareix, en canvi amb la Mireia tot es nou, tot es passió, tot novetat, sap que allò que esta fent no esta gens bé però no sap per quina de les dues escollir.