dimecres, 29 de juny de 2011

Historia de la Mar XIV


L'endemà, la Magda torna plorant com sempre dient que no té gens clar que vol i li demana que la perdoni un cop més.

-Perdó, per què?

-Per anar-me'n amb la Mireia

-No m'has de donar explicacions

-Però te l'has vull donar, no vull que t'enfadis, vull esta bé amb tú

-Per què m'he d'enfadar jo? Fes el que vulguis

-Vinga va, no t'enfadis, perdona'm



Ella li perdona un altre cop, clar ella també ho va fer, a veure si ho han deixat tampoc s'han de donar explicacions, per això no li explica que ella s'ho ha fet amb una molt bona amiga seva, per què? Perquè cadascú es d'una manera.


A la setmana següent estan de festa la Mar i la Magda, aquella nit estaven al Pub, havent estat tota la tarde juntes, com sempre per acabar com sempre i, també ens van trobar a la Mireia al mateix lloc.


La Magda desapareix amb la Mireia i, llavors la Mar decideix anar-se'n cap a casa, simplement no vol veure a la Magda amb la Mireia, que pinta ella? Però se'n porta la bossa de la Magda, clar no troba ningú per donar-se-la.


Després, la Magda quan es veu que ha marxat li truca i la Mar no li agafa el movil, es posa a plorar asseguda a la vorera sense saber que fer, no sap on anar ja dins la bossa van les claus de casa, però lo que més li fot es que la Mar hagi marxat enfadada sense dir ni adéu.


Al final li envia un SMS i la Mar, que pujava caminant cap a casa veu el missatge hi torna, li tira la bossa a la cara i se'n va sense dir-li res, gira cua i torna a marxar, llavors la Magda que seguia asseguda a la vorera plorant quan la veu allunyant-se es posa a córrer darrera d'ella, la Mireia es llença a sobre, l'agafa i cauen totes dues al mig del carrer, allà es queden totes dues, una plorant i l'altre mirant de consolar-la mentre la Mar marxa cap a casa sense mirar enrere.


La Mireia també plora, això no va com ella voldria, però no sap que fer perquè la escolli amb ella i passi per fi de la Mar, ella vol intentar fer feliç a la Magda i la Mar no ho ha aconseguit.


I així la Magda navega entre dues aigües sense decidir-se per cap de les dues, amb la Mar han passat moltes coses juntes, s'ho han passat molt bé. Peró després de tant de temps la relació s'enrareix, en canvi amb la Mireia tot es nou, tot es passió, tot novetat, sap que allò que esta fent no esta gens bé però no sap per quina de les dues escollir.

dilluns, 6 de juny de 2011

Historia de la Mar XIII


Van anar al “California”, el pub on acostumen a anar, esta decorat massa americà pel meu gust però a elles els hi agrada igual que la musica, sempre acostumen a anar-hi després de fer uns cubatas a la platja.

La Magda no es trobava còmoda se la veu neguitosa, la Mar li pregunta:

-Que et passa?

-No ho se

-Puc fer quelcom?

-No, no m'estas ofegant, deixam una mica tranquil·la


Després la Magda s'ho pensa, surt a fora a fer un truc i al tornar li diu:

-Escolta, vaig una estona a fer un tomb

-Vinga, t'acompanyo

-No es que tinc ganes d'estar sola

-I que faig jo? Espero aquí?

-Si, encara que millor que no, potser torno tard, no tinc ganes d'estar aquí

-Te'n vas amb la Mireia, oi que si?

Llavors es produeix un silenci sepulcral, totes dues es miren directament als ulls, una no vol reconèixer la veritat, l'altre ho te molt clar

-No, ja t'he dit que vaig a fer un tomb

-Llavors a qui has trucat?

-Mira, he trucat al meu germà

-Ja, que no soc bleda! El t'ha dit que està amb la Mireia i te'n vas a veure-la

-Em sap molt de greu però que tinc ganes de estar amb la Mireia, importa si me'n vaig a veure-la?

-Tu mateixa, ara mateix se suposa que no estem surtin, est soltera, jo no et puc dir que has de fer i que no

-De debò no t'importa?

-Noooo

-Dons, ens veiem


S'acomiada de la resta i se'n va. La Mar es queda parada, no esperava que aquesta relació acabes així, però que pot fer? Si s'estima a l'altre? Mentre esta afora asseguda a la vorera se li acosta la Maria Cinta.

-La Laia i la Raquel també han marxat, que fem nosaltres?

-No ho se

-Que et passa?

La Mar plora, parlen, de fet la Maria Cinta ja sap l'historia per què la Magda li ha explicat tot, però bé es queden allà xarrant, fins que tanquen el pub.

-On anem ara?

-Podem tornar a la platja que encara es queda Vodka

-Okey

Tornen a la platja on han deixat les begudes amagades, seuen a la sorra una al costat de l'altre, beuen i parlen, la Mar feia temps que necessitava explicar a algú tot allò que li passa per cor.

La Maria Cinta li fa de coixí on eixugar pel penes, la Mar es gira per posar el cap sobre les cames de la Maria mentre la va acaronant fins que s'abracen.

Després, bé totes dues estaven tendres, tenen els llavis tant a prop que no es pot dir qui va ser la que li va fer el petó a qui, però no es l'únic, la Maria es deixa caure cap enrere mentre la Mar continua fent-li petons encara que ha baixat al coll i la seva mà a anat reptant per sota la falda fins trobar allò que durant molts anys no es deixava tocar.

-Que fas? Aquí ens poden veure?

-Espera, se un lloc a les roques que esta molt amagat

Agafen les coses i se'n van cap on diu la Mar tot i que, no hi ha ningú a la platja se'n van a un lloc que la Mar coneix bé, es un racó per la banda de les roques on hi ha sorra, potser es terra perquè surt una mica d'herba (em sembla que m'estic repetint), allà fan l'amor a la llum de la lluna.