dilluns, 26 d’abril de 2010

Historia d'Anakin XII


Al dia següent ja ni me’n recordava que era tenir remordiments, això es com tot, amb el temps t’acostumes, penses que no t’enxamparan mai i et confies, però vaig estar rumiant i vaig decidir passar de la Caty, total ella mai voldria una relació amb mi i ara estava força bé amb la Maria Cinta.

Així va quedar la cosa fins un parell de mesos després quan la Caty i el Joan ho van deixar, me la vaig tornar a trobar a Salou, ja quasi no m’enrecordava d’ella però quan em vaig fer dos petons se’m va accelerar el cor.

-Hola maca
-Que tal? Com et trobes?
-Jo, molt bé i tu?
-Xunga, el Joan i jo ho em deixat i em sento un mica sola.

Aquell dia em va fer llàstima, venia molt tristona, jo sabia perfectament que volia i jo la vaig consolar, bé ho vaig fer molt millor que li hauria fet un consolador, després no sé, vam estar parlant, em va explicar que estava cansada del Joan i que l’havia deixat perquè necessitava espai però que ho trobava a faltar, bé lo típic que diuen les noies

-Sort que has vingut tu a animar-me, moltes gracies, em feia molta falta
-No crec que tinguessis molta feina per trobar algú disposat a donar-te un mica de estima.
-Ja, però no es ho mateix, tu sempre m’has agradat.
-No em diguis això que m’ho crec
-No siguis ruc, sempre m’has agradat, ets molt bon noi, la Maria Cinta es una noia afortunada.
-Perquè ho dius, per la forma de fer l’amor?
-També, tot esta relacionat, segons tractes la teva parella fent l’amor es com la tractes a diari. Però no, ho dic per que ho he vist, tant de bo jo trobes un noi com tu.



Al dia següent m’ho anava rumiant, però vaig decidir que no tornaria a veure-la, estava força be amb Maria Cinta com per complicar-me, la Caty només em podia portar problemes i fer-me infeliç.

La llàstima es que la Caty no pensava igual i ara que no tenia novio, no li calia guardar les aparences em va buscar uns quants cops, fins hi tot la Maria em va dir:

-Aquesta noia busca quelcom amb tu?
-Que va! Només som amics, que et fa pensar això?
-No se, potser la manera com em mira.

divendres, 16 d’abril de 2010

Historia d'Anakin XI


Al dia següent, no em sentia malament, ja m’havia acostumat als remordiments suposo que es como tot, t’acostumes i penses que no t’enxamparan mai.

Això si, em preguntava com puc ser tan estúpid tenint una noia tant bona com la Maria fer-li el salt amb la Caty suposo que els homes som així ens agrada jugar a les noies dolentes.

La qüestió es que va continuar la meva vida, la Maria cada dia em sorprenia més, se li havia despertat la libido de cop i jo al•lucinava pensant que passaria si un dia li confessés a mossèn Grifoll.

Però no em treia del cap la Caty, tot i que sabia que estava amb el Joan i que allò que em va dir ho va fer només per enredar-me, una part de mi ho volia creure i la continuava tenint al cap.

Sabia perfectament que una noia així no em convenia gens però el amor es així.

La meva vida va continuar així, si ens trobaven al poble mai no feia res, ens saludaven anéssim junts o acompanyats i poc més fins un mes desprès, que ens vam trobar a Salou, de fet hi vaig anar quasi a propòsit per mirar de trobar-la, tenia ganes de veure-la i de dir-li una cosa que em rondava pel cap, i me la vaig trobar, vam ballar, vam fotre un polvo i després li vaig dir:

-Escolta, vols sortir amb mi?
-Per que em preguntes això??
-Home, m’estimes??
-Si, però et recordo que tens novia i jo també.
-Però, vols que la deixi per sortir amb tu?
-No, Jo mai et demanaria això
-Per que no?
-No vull que la deixis, porteu un munt de temps i no em vull ficar en mig
-Però vas dir que volies estar amb mi
-Que em conformava amb una estona, m’ho passo molt bé amb tu però això no vol dir que fem bona parella, a més jo estic amb el Joan i estic bé només vull estar amb tu de tant en tant.

Allò em va deixar perplex, ara començava, no a entendre-la (entendre-la mai) però si a saber com pensava.