dissabte, 23 d’octubre del 2010

Historia d'Anakin XXXX


Al costat nostre hi havia la Remei amb la seua mare parlant amb unes amigues

-Hola, Com tu per ací?
-He vingut a les festes i ha que els meus pares veiessin el seu net
-Felicitats! M'alegro molt

Em vaig alegrar tant perquè me'n recordava que el primer dia que vam parlar, em va dir que portava temps buscant però no ho aconseguia.

-Es nen o nena?
Nen
-Es molt maco

De sobte el nen va obrir els ulls i tothom es va quedar bocabadat menys jo que un calfred em va recorre l'esquena

-ooo! Quins ulls mes macos!
-Te els ulls blaus com el seu avi!
-Més clars diria jo, el meu marit no els té tan clars
-Quina sort! Es difícil que els agafi del avi i a damunt tant blaus

Llavors vaig pensar el que em va dir el primer cop que ho vam fer:

“No cal preservatiu pren la pastilla”

Com podia prendre la pastilla si estava mirant de quedar-se prenyada? Me la havia jugat i molt bé.

Ningú de tot el grup podia sospitar res, per què hom no podia ni tant sols sospitar que la Remei i jo havíem fet l'amor i que aquells ulls blaus no eren del seu pare, també eren els meus. Mentrestant ella fa aquell somriure que fan les noies trapelles quan fan una malifeta i no les enxampen.

Al cap i a la fi, des de joves havia dit que li feia ilusió tenir un nen amb els meus ulls, jo sempre li havia agradat però no m'havia tingut i ara jo li havia fet un regal amb els ulls blaus que hi seria amb ella per sempre.

Al final, un fill meu havia aconseguit arribar aquest món encara que jo mai podria parlar amb ell i saber com es, però estic segur que amb la Remei i el seu marit estarà millor que amb mi, pel meu camí ja no passava ni tenir parella estable ni molt menys fills.

FI

PD: Bé així acaba aquesta historia, tant de bo us hagi agradat, aviat començaré amb una altre historia que estic preparant

dissabte, 16 d’octubre del 2010

Historia d'Anakin XXXIX


No vaig tornar a veure a la Maria Cinta fins més d'un any més tard, a les fetes del poble, aquella tarde m'havia trucar la Caty per quedar, ho fa de tant en tant, quedem passem una tarde força bé i ens acomiadem fins la propera.

Anàvem pel carrer principal quan vaig veure a una noia que em saludava des de la terrassa d'un bar, ens vam acostar i OSTRES! Era la Maria Cinta amb una amiga. Ens vam parar a parlar una mica amb elles.

M-Hola, Quan de temps?
A-Sí, tens millor aspecte, estas molt maca
M-Gracies, pel que veig heu acabat junts
C-Noo, només som amics
M-Dons jo mira, aquesta es la Esther, la meua xicota
C-Ah si? Que bé, i quan de temps porteu juntes
E-Quatre mesos però fins ara la Maria no s'havia atrevit a dir-ho a ningú
M-Amb ells no em fa cosa, però no sé com dir-li a mon pare
C-Dons, ho haurà d'acceptar
M-Ja, però li vull donar temps, i vosaltres, quan de temps porteu ja?
A-No estem sortint junts,només quedem de tant en tant
M-I per què no sortiu junts?
C-No crec que funciones
M-Dons es una llàstima
A-Nosaltres marxem, m'he alegrat molt veure't tant bé, cuida-la molt Esther
E-Sempre ho faig
M-Fins un altre


Quan ens havíem separat prou li vaig preguntar a la Caty

-Penses que es veritat o s'ho ha inventat per fotrem
-Perquè t'havia de fotre?
-No, que ho pensés ella que em podia fotre, a mi m'ha enganxat amb tu
-No crec, crec que et costa creure que estigui amb una noia
-¡Es clar que em sorprèn!
-Dons jo sempre he pensat que era una lesbiana reprimida
-Com?
-Si, hi han que son lesbiana però no s'han adonat per culpa de la repressió cultural que hi ha vers els homosexuals
-I que et fa pensar que la Maria Cinta es una d'aquestes
-Coses que deia, gestos, diga-li intuïció femenina si vols
-No sé, em costa treball creure-m'ho
-Es molt catòlica, oi que si?
-I tant, abans era de les d'anar a confessar-se cada diumenge
-I que et penses que li diria el mossèn de torn quan ella li confessés que s'havia masturbat pensant en una companya de classe.

Aleshores em vaig imaginar al carca de mossèn Griffol quan la Maria Cinta li anés dient que s'havia excitat (Ho sento però confessar que es masturbava no m'ho puc imaginar) amb . . .

-La Sara, es clar! L'amiga amb la que feia volei, que era tant . . . Ostres! Ara no em surt quan una persona no para de tocar-te i acariciar-te.
-Normalment li diuen afectuosa però jo li dic embafadora, amb ella no?
-Totes dues, fins que va deixar el volei i va perdre el contacte
-Ho veus, t'ho dic jo que tinc moltes amigues lesbis
-I t'ho has fet mai amb alguna?
-Jo no tinc els vostres perjudicis com tu, ara, ho he provat i no em va convèncer
-M'assembla que sempre em deixes sorprès, mira anem a saludar a una amiga meua

dilluns, 11 d’octubre del 2010

Historia d'Anakin XXXVIII


Aquell dissabte em va trucar la Caty, em va sobtar però bé així era ella de sorprenent.

-Que fas aquesta tarde?
-No ho sé, per què?
-Es que fa temps que no ens veiem i he pensat que podríem quedar i xarrar una estona
-Per mi, d'acord

Vam estar tota la tarde fent unes birres i xarrant, posant-nos una mica al dia

Per la nit em va dir d'anar a Salou, havia quedat amb les seues amigues. L'Elena se'ns va quedar mirant amb una cara, suposo que la Caty ho va fer a propòsit per demostrar-li que jo era seu, les dones els hi encanta, encara que fossin amigues li volia demostrar que ella em tenia quan volgués.

A mi, tampoc no em va importar, total no tenia cap compromís amb l'Elena, era també una manera de que no es fes il·lusions però quan la Caty es va llençar al damunt meu com una lloba en cel fent-me petons i fotem-hi mà per tot arreu l'altre va sortir plorant a fora.

Jo, no ho hauria fet davant d'ella però tampoc vaig tenir opció, quan la vaig veure sortir plorant vaig tenir una mica de compassió d'ella i vaig intentar aixecar-me a dir-li quelcom però em tenien agafat pels ous.

-On vas?
-A dir-li quelcom a l'Elena
-Que li vols dir? Que te l'estimes i que te'n vols anar amb ella
-No dona, tampoc no es això però em sap greu
-Llavor-ens no pots fer res?
-Al menys consolar-la una mica
-Aquesta nit es a mi a qui has de consolar

Em va tornar a fer petons al coll, no sé si es para el reg al cervell quan em fan això però la meua ment deixa de funcionar i es que la Caty sàvia molt bé com fer perdre el cap a un home.

Amb el seu cos damunt meu fregant-se em vaig oblidar totalment de l'Elena en tota la nit, a la setmana següent la volia trucar per quedar però no vaig tenir valor, tres setmanes més tard, vaig pensar: “Tampoc no tinc res a perdre” i la vaig trucar:

-Hola
-Hola, vols quedar aquesta tarde?
-Que passa? Avui no vols quedar amb la Caty?
-No, avui prefereixo quedar amb tu
-Ja, el que passa es que la Caty avui no li va bé
-Esta bé, si no vols quedar ho comprenc
-No,no, es igual, si et ve de gust quedar amb mi, jo també tinc ganes de estar amb tu

Ostres, i es que, amb el temps he comprovat que quan més dolent est amb les noies, més els hi agrades

dissabte, 2 d’octubre del 2010

Historia d'Anakin XXXVII

Dimecres vaig quedar amb la Remei tenia ganes de explicar-li tota la historia de la Maria Cinta a algú i ella em va semblar la persona adequada, vam quedar a una terrassa d'un bar una mica apartat, allà vam seure i varem estar tota la tarde explicant-li tota la historia.

-¡OSTRES! Deu ser molt fotut
-Home, em fa més llàstima ella
-Ella ho ha passat fatal però tu també ho deus haver passat malament
-Dons si, lo pitjor es que no sé com sentir-me
-Com?
-No sé si ha sigut culpa meua o no ho he pogut evitar
-Home, podies haver-ho evitat però ets una víctima tu també
-Gracies, fas que em sentí millor

Se'ns havia fet tard amb tanta xarrameca així que li vaig dir de anar a sopar, em va portar a un restaurant a les afores on feien carn a la brasa; jo em vaig demanar xai i ella una llonganissa.

-Dona, si volies menjar llonganissa m'ho podies haver dit
-No et patisques que tinc lloc per una altre més

A pesar de la gracia se la veia molt pensativa es notava que havia al·lucinat amb l'historia, tot i que la Maria Cinta no li havia caigut mai bé, coses de dones no li agradava que estigués amb mi, li feia molta llàstima. Però no podia evitar sentir empatia cap a ella, al cap i a la fi durant molt de temps li havia sentit enveja i amb molt de gust s'hauria canviat per ella però ara se'n penedia de haver-ho pensat.

-Que penses?
-Com ens hauria anat si m'haguessis escollit a mi
-Possiblement series tu la que s'hauria passat un parell de mesos al manicomi
-O potser estaríem feliçment casats i amb un fill
-Això no es pot sàpiguer mai

Llavore'ns li vaig agafar la mà fent-li una carícia

-Això ho dius perquè penses que te'n vas equivocar amb el Miquel
-No, no t'equivoquis jo me l'estimo però no suporto viure tota sola
-I per què no li dius? Potser si anéssiu a viure al poble no et trobaries tant sola
-Ja li he dit i no vol
-Dons vaja

Sortint del restaurant vam començar a abraçar-nos i fer-nos petons, la conversa ens havia posat una mica tendres a tots dos, ens vam escalfar i vam agafar el cotxe per anar a un descampat on, diguem que es va menjar una altre llonganissa.

Després de deixar-la a casa, vaig tornar a la pensió pensatiu, suposo que no es pot demanar més tenia un parell per mi a més de la Caty que no passava un mes sense en recordar-se de mi, es pot demanar més? Penso que no.

Sortir amb una noia té coses bones però també en té de dolentes, has d'aguantar moltes tonteries que tenen les noies, coses que té la convivència diària, jo sentia que ara tenia tot lo bo de les noies però sense res dolent.