Historia de la Mar XII

Ella es va fer una mica enrere tota sorpresa mentre l'altre la mirava amb el somriure que posen les noies trapelles, tot i que ja sàvia que a la Magda li agradaven les noies, ara mateix no s'ho esperava i no sap que contestar, evidentment que li ha agradat però es la lluita interior entre el cor i la ment, entre allò que t'agradaria fer però que sempre t'han dit que no s'ha de fer i ser una bona minyona; el problema es que la Magda sap perfectament com la pot convèncer i passa de les carícies mal intencionades a fotre-li mà directament, quan comença a fer-li petons al coll sap que no podrà parar.

Llavors la Mireia pensa: “Per què no provar, tants cops que li ha passat el dubte pel cap, avui es el dia de saber-ho per fi”

-Esta bé, reconec que m'agrada

-Anem al lavabo

El lavabo no es gaire gran però es intim allà es tanquen, s'abracen, es fan petons i es foten mà fins quedar mig despullades, la Mireia se seu damunt el vàter per a que la Magda fiqui el cap sota la falda i li fa arribar a cel en un moment.

Però no es un bon lloc per acabar, així que s'en van a ca la Magda; al dia següent la mare de la Magda no es sorprèn de que la Mireia estigui esmorzant al pis, ho fa sovint, el que no sap es que, en contes de dormir a l'habitació de convidats i ho ha fet amb sa filla, només el seu germà ho sap i al·lucina.

Bé, també us he de dir que la Mireia ja ha sortit de dubtes i te molt clar que s'estima a la Magda i que vol estar amb ella.

Al dia següent la Magda li explica a la Mar i li demana perdó tot i que no estan sortint perquè se l'estima i no vol mentides ni secrets, no passa res, la Mar li perdona quan li diu plorant que no ho tornarà a fer.

Però tornarà a passar, i torna passar, i es que la Mireia també esta penjada de la Magda, per això va corrent quan l'altre li truca per estar amb ella tot i saber que esta amb la Mar i que demà tornara amb ella, també es molt fotut viure així sabent que est el segon plat i que estas desestabilitzant una relació ja força inestable per si sola; però esta enamorada i somia que la Magda al final s'oblidi de la Mar i la escolli a ella.

Però un dia passa molt pitjor, havien quedat aquella tarde com feien sovint, tot i no estar sortint, que son coses que mai he entès, si ho deixes amb una persona i que en canvi vulguis estar amb ella, bé al cap i a la fi hi han moltes coses que no entenc d'aquesta historia.

Per la tarde se'n van de botelló a la platja, allà queden amb unes amigues més, la Laia, una companya de classe de la Mar, la Raquel i la Maria Cinta, que va conèixer la colla quan sortia amb la Esther i d'un temps ençà s'hi veuen, de fet, s'ha fet molt amiga de la Magda darrerament.

Historia de la Mar XI

Contra pronostic, al menys meu, van durant fins als dos anys, tot i que la relació a arribat a un punt en que cada nit acaben malament, pràcticament totes les seves amigues estan fartes d'elles, penso que la Magda te un problema però guarda la seva frustració dins fins que explota per qualsevol cosa, la qüestió es que la Mar li aguanta totes les ximpleries i plorinyes de la Magda mentre que l'altre s'acostumat a tenir-la al seu costat.

La Magda se l’estima però no en té prou o simplement, no esta contenta amb el món, tot i que la Mar li diu amén a tot el que ella vol, nota que necessita quelcom que no te, així que li diu:

-Ho sento però hauríem de deixar-ho una temporada

I ho deixen però no, per què sempre continuen juntes s'han acostumat a estar sempre l'una amb l'altre, la Magda navega entre dues aigües, per un costat se l'estima però per un altre vol quelcom que no sap que es, això també ens pot passar a tothom, sempre pensem que podríem estar millor encara que estem força bé.

Fins el dia que la Magda, una nit se'n va amb el seu germà a una festa que fan a casa d'un amic seu, es un pis força gran i aprofiten que els pares del seu amic no hi son, la Magda ja coneix la seva colla, especialment la millor amiga del seu germà, la Mireia, una noia de la edat del seu germà, tres anys menys que ella, també morena, més prima i força maca, amb ulleres que dissimulen uns ulls preciosos i cara de innocent, es coneixien perquè jugava amb ella a voleibol fa temps.

La Mireia mai fins aquella nit s'ho havia fet amb una noia, tot i que ja quan era una nena notava que els ulls no se li anaven on anaven els ulls de les altres noies i no ho havia reconegut mai a ningú però s'excitava molt quan a les dutxes una altre noia se li fregava sense voler, no li havia dit a ningú però la Magda hi era i se'n va adonar, no li va dir mai però aquella nit li va semblar el moment ideal per comprovar la seva teoria.

Així que se la emporta al balcó amb la excusa de prendre una mica l'aire, la terrassa no es gaire gran però la vista es preciosa, s'hi veu tot el mar amb la lluna damunt, avui hi ha mitja lluna creixent però les il·lumina suficient per veure's les cares, encara que poc més.

La Mireia, es una noia molt tímida però clar amb la Magda no, s'han dutxat molts cops juntes, tenen confiança per xarrar i agafar-se, la Mireia nota que les carícies de la Magda l'estan començar a excitar però no pensa que ho faci amb aquesta intenció fins que li fa un petó a la boca.

-Que fas?

-Crec que esta molt clar, no t'agrada?

Historia de la Mar X

Recordo una nit a Salou, estaven de festa a un bar d'ambient força gran, tot decorat verd com si estiguessis a l'Amazonas i en qualsevol moment hagués de sortir un indi sense roba, encara que n'hi havien que no els falta gaire.

Sense saber per que la Magda es va enfadar amb tothom, les seves amigues vam marxar i la van deixar tirada, ella es va quedar tota sola, bé tota sola no, la Mar es va quedar tot i que no tenien gens clar com tornarien, sort que després em vam trobar i les vaig portar jo cap a casa.

Bé amb el temps la relació va anant empitjorant per què la Magda te els problemes a casa, arriba de mal humor i ho paga amb la Mar, ella sap per que esta passant i li aguanta tot, però tota paciència te un limit.

Però es que, quan tens problemes a casa ja surts malhumorat de casa.

Cada nit acaben malament per qui sap quin motiu, discutint, plorant, barallant-se, els que ho veiem des de fora no entenem com poden aguantar-se, com poden seguir així.

Recordo una altre nit d'estiu tranquil·la, d'aquelles que s'hi esta d'allò més bé a la platja es van barallar i la Mar va desaparèixer

-Que et passa?

-Res

-Es que et veig neguitosa

-Em passa que no estic bé

-Puc fer res per ajudar-te?

-No, no pots fer res

-Però m'ho podries explicar

-Tia, deixa'm tranquil·la, que no tinc ganes que em donis la brasa