dijous, 26 de novembre de 2009

Dignitat per Catalunya


Vull recolzar una iniciativa que em sembla fantàstica, i es que dotze diaris catalans de diferents “famílies” s’hagin posat d’acord en publicar una editorial conjunta anomenant el Tribunal Constitucional com un quart poder que vol retallar el ja retallat Estatut (on si em deixeu fer l’acudit ja no “esta tot”).

Primer que sempre em rebenta quan es parla d’aquest tema es que parlin de “jutges progressistes” i “jutges conservadors“, i jo pregunto, es il·legal dir les coses pel seu nom?, perquè no parlen de jutges posats pel PP i jutges posats pel PSOE, o es mentida?, a part hi ha quatre jutges que no estan legitimats degut a que el seu mandat va acabar i s’haurien de renovar però com va ser posats pel PP, al PP no l’interessa perdre aquest poder que encara conserva des que van governar.

Segon el PP dintre de la seva hipocresia, va copiar els mateixos articles pressuntament anticonstitucionals al estatut de Valencia però com ningú ho ha denunciat no passa res.

Tercer, que deu jutges es passin tres anys deliberant sobre una llei, que es pot llegir en un matí, amb tot en dany que això fa a Catalunya, em assembla que es vergonyós, molt vergonyós, jo els faria una mena de “conclave” però no els donava de menjar fins que no fessin una resolució i els demanava que tornessin els tres anys de sou.

diumenge, 22 de novembre de 2009

Historia d'Anakin



Jo tenia 24 anys i portava quatre surtin amb la Maria Cinta, era una noia del poble molt maca que ens coneixíem de tota la vida, vam començar a sortir quan jo vaig tornar de la mili casi per quedar bé però ens havien acostumat a estar l’un amb l’altre, crec que mai vam discutir, a ella li semblava bé tot el que jo volia, es podia dir que era de l’antiga escola, anava el diumenges a missa, sempre arribava a casa abans de les 12 i no volia sexe fins el matrimoni, a veure, es deixava “fotré mà” però amb limitacions.

Era la xiqueta que qualsevol mare vol pel seu fill però jo no era feliç, tot i que estava molt bé, de fet, possiblement m’hagués casat amb ella i hauríem tingut un munt de fills etc. Si no s’hagués creuat Caty al meu destí

La vaig conèixer un diumenge, havia quedat amb un amic meu, el Joan per anar a la platja i me la va presentar:

-Aquesta es la meva xicota: La Caty
-Encantat, jo sòc Anakin

El Joan es un altre noi del poble, però ell sempre anava amb noies de fora. Total, vam estar tots quatre a la platja de Sant Carles passant el dia, molt bé.

Caty era un noia d’Hospitalet, era morena ni molt alta ni baixeta , normal, tenia unes mamelles precioses que semblava volguessin sortir del minúscul bikini que portava, definitivament estava per sucar-hi pa, a mès era d’una manera que semblava que li donés igual el que pensessin d’ella i això em va encantar.

dijous, 19 de novembre de 2009

Sopant


L'altre dia estava sopant amb la nova meva xicota quan va entrar una ex, bé jo no la consideraria una ex però varem mès que paraules.

No és estrany amb així ho fes, jo l'hi vaig ensenyar el lloc i a ella li va agradar molt, venia acompanyada del seu marit que em va semblar fantàstic per que d'aquesta manera ell mai sospitarà que li ha estat fent el salt amb mi, a damunt ell desprès li va dir:

-Oi que es maca la xicota del teu amic?

Com si ella no tingues prou amb veurem amb una altre a sobre l’estocada.

Ens varem presentar com a amics i varem parlar una mica, quan se’n van anar a seure a la seva taula, Elena en var dir:

-Aquesta es amiga teva, no em cau bé, no m’agrada la cara que posava quan em mirava.

Evidentment millor no dir-li la veritat perquè hi ha coses que es millor que ningú ho sàpiga, però em va semblar lògic que la mires amb mala cara, les dones son així.

dissabte, 14 de novembre de 2009

MENTIDES


Vaig a recuperar una entrada que ja l’havia fet i que m’agrada molt, serveix per explicar els tipus de mentides que hi ha.

La mentida piadosa, és la més coneguda, té un fons noble perquè se suposa que la dius per no fer mal a la víctima, per evitar-li patiment, encara que potser l'altra persona preferís patir que viure eternament en la ignorància.

La mentida de bar, als bars tots ens hem ficat al llit amb més de mil dones (ai, si les dones es passaran pels bars), em guanyat un dineral (ai, si els inspectors d'hisenda es passaran pels bars) i fem més feina que tres companys junts (ai, si els encarregats es passaran pels bars) està és, simplement per vacil·lar davant els col·legues, aquí hi ha d'aplicar el dit: "digues de que presums i et diré que et falta", en realitat el que més lliga, o el que més cobra aquest mai diu res només calla i somriu.

La mentida per quedar bé, coneguda com a excusa, en fem un petit relat, completament inventat per justificar un retard, falta d'assistència, treball no realitzat, etc. Estan les típiques: "he punxat", "no m'ha sonat el despertador" que solen colar gràcies al benefici del dubte i les originals que solen ser més efectives.

La mentida gratuïta, aquesta és només per a professionals, és aquella en la qual no guanyes res, ni moral, ni econòmic, ni res, es fa simplement per costum, per això dic que és per a professionals gent que està tan acostumada a mentir que li tant se val.

El mentider compulsiu, vindria a ser l'anterior però portat a l'extrem, gent a la qual, no podeu dir la veritat.

El prestidigitador, aquesta és la meva favorita és, només per a professionals no intenti fer-ho a casa, és a dir la veritat però, que tot el món cregui que és mentida, és a dir una broma, -sent t'he explicat que m'estic al llit amb la teva dona -Cullons Vader, sempre amb les teves gràcies, si això fos veritat et tallava els ous. Serveix per veure la reacció si et enxampessin, i per crear una cortina de fum en cas que els hi arribi algun indici sospitós.

La ratonera, aquesta es la que es fa servir per intentar enxampar al mentider, es una mentida que només cola si la víctima tampoc diu la veritat.

Ara em toca a mi

Desprès de col·laborar a diferents blocs m'he decidit a fer un, potsèr no tindre temps per actualitzar-lo sovint pero pero m'agradará anar escrivint de tant en tant.