diumenge, 5 d’octubre del 2014

Perquè li diuen bilingüisme a la catalanofobia

Des de fa temps, es diu que Catalunya es una societat bilingüe, això vol dir que es fan servir indistintament dues llengües.

Penso que la podem considerar així, ja que vas pel carrer i et trobes que la gent parla a una llegua o altre. Vas a un establiment i et contesten (Normalment) en la mateixa llegua que tu parles. Això està molt bé però no es cert del tot.

A Catalunya, el 100% de la gent parla en castellà mentre que només un 40% fa servir el català, això no es un equilibri, aquesta balança està inclinada cap a un costat.

Això comporta que una persona es pugui passar 30 anys vivint a Catalunya sense fer servir el català però resulta molt complicat passar un sol dia sense fer servir el castellà. Això es bilingüisme?

Només em de posar la tele per veure que hi han tres canals en català i prop de cinquanta en castellà, amb diaris o llibres passa molt semblant i no parlem de cinema on es impossible veure una pel·lícula en català, ni que sigui subtitulada.

De fet, a qualsevol reunió es demana permís per parlar en català però no cal demanar-lo per parlar en castellà. Direu que la Constitució obliga a sàpiguer castellà i parlar-ho però també diu que s'han de protegir les altres llegües de l'estat.

Com si tot i això no fos prou, hi ha un corrent liderada pel partit Ciutadans que abandera el bilingüisme (Cosa que em sembla molt bé) Però no denuncia res d'aixó.

Aquesta gent es queixen que TV3 (Les úniques cadenes en català) haurien d'emetre la meitat de la programació en castellà, també critiquen al govern per voler que hi hagi cinema en català, ni que sigui subtitulat o es queixen que als seus fills els parlen en català a l'escola, inclús s'alegren quan un jutge reconeix el dret d'un pare a que sun fill no aprengui el català.
Bilinguisme
Què passaria si algú denuncies que no vol que lo fill aprengui l'anglès? (El castellà s'ha d'aprendre per cullons constitucionals) .
Tothom surtiria critican aquet pare i dien que no toca de peus a terra.

El cinema es un altre  exemple: Les empreses tenen molt clar que "en castellà tothom ho enten" d'aquesta manera  s'estalvien un doblatge o una subtilització. Que no tinc ni idea de quan costa però sé que per internet hi han frikis que ho fan en un parell d'hores sense cobrar res. Dons aquesta gent no es protesten perquè no hi hagi cinema en català, protesten quan la generalitat vol imposar una cuota de mínims en català.

O sigui, que el castellà té una posició privilegiada, i si a tu, el que et molesta es que et parlin en català, que al teu fill a l'escola li parlin i li ensenyin lo català (Potser l'estan programant perquè demà sigui un d'ells), et molesta posar la tele i veure que hi ha un canal on un paio parla en català o anar al cinema i trobar-te que de les dotze sales, en dues fan una peli en català. Tu no vols bilingüisme.

Com a mi m'agrada dir les coses pel seu nom, diré que això no es bilingüisme, es catalanofobia.




divendres, 8 d’agost del 2014

Jesus va ser crucificat per independentista

La versió que avui ens arriba de la bíblia, els quatre evangelis famosos, van ser modificats en el concili de Nicea i adaptats a la nova església que s'hi va formar: L'església cristiana catòlica apostòlica romana del Vaticà (El nom ve d'una muntanya que havia als afores de Roma). Església que distava bastant de l'Església judeocristiana apostòlica de Jerusalem (L'església que van fundar els apòstols de Jesús però que va desaparèixer sobre el segle V).

Per desgràcia, en aquest concili, després d'adaptar els evangelis al seu gust ordenar cremar tots els altres evangelis existents perquè no quedés rastre de la seva existència.

Però aquests evangelis contenen un munt de "errors" o peces que no encaixen i que ens porten a pensar que Jesús era un independentista i el van crucificar per això. Per exemple, només cal començar a llegir La Biblia per veure que Jesús és descendent directe d'Abraham, Isaac, Jacob, etc Sent per això el legítim rei d'un Israel independent.

Una altra cosa que tampoc s'explica és la llei romana. La crucifixió només s'aplicava a aquells que havien comès un delicte contra l'autoritat romana. Per això se'ls crucificava on tothom pogués veure-ho i es posava damunt un rètol amb el delicte que havien comès: "IESVS NAZARENVS REX IVDAEORVM", per als que no sabem llatí: "Jesús de Nazareth Rei dels Jueus".
Segons aquesta llei, els lladres se'ls penjava, una manera de matar més ràpida i menys dolorosa.

Va ser Caifàs qui va enviar a la policia de Temple per detenir Jesús, segurament basant-se que Jesús era sediciós (rebel) contra l'autoritat romana.

La nostra evidència és bona que Jesús actuo políticament sediciós contra l'autoritat romana:

Diversos dels deixebles de Jesús eren coneguts Fanàtics (Zelot), per exemple, Simó el Zelote (Lc. 06:15); Simó Pere conegut com "la Bar-jona" (Mt 16:17) una derivació de "baryona" Arameu per "el proscrit" que era un nom comú aplicat als Zelós (Fanàtics); Jaume i Joan van compartir el sobrenom "Boanerges" oa l'hebreu "Benei ra'ash" és a dir "els fills del tro" una altra referència comú de Fanàtic; i el Fanàtic més famós era Judes Iscariot, "Iscariot" una deformació del llatí "sicarius" "o l'home del ganivet" que era una referència romana comuna als Fanàtics.

  El moviment zelota (Fanàtic) era una ruptura dels fariseus que simpatitzaven amb les causes nacionalistes recolzades pels Fanàtics i esperaven un Messies per prendre el tron d'Israel. A Jesús mateix s'atribueixen molts refranys que són d'origen fariseu, per exemple, Mt 07:12, Mc 2:27, Jn 07:22, B. Yoma 85B (Talmud), Mt. 07:15; i la pròpia afinitat de Jesús pels pobres demostra la filosofia farsea. Les accions de Jesús que no estan despolititzades en els evangelis (parcialment referits aquí) indiquen que Jesús simpatitzava amb la causa zelota (Fanàtica).

  La manera en què Jesús va entrar a Jerusalem va ser la d'un rei jueu que reclamava el tron. Convençut que ell era el rei dels jueus i en el compliment deliberat de la profecia de Zacaries, Jesús passeja a Jerusalem muntat sobre el poltre d'un ase. La gent saluda Jesús per palmes escampades i crida "Hosanna!" L'antic crit d'independència jueva. Que Jesús no hagi sabut les accions sedicioses que això implicava, i l'impacte polític que el seu acte causava, seria almenys increïble dir-ho. (Això està en contrast directe amb els Evangelis que intenten contradir l'acció de Jesús i clamar que ell no buscava un regne terrenal - clarament absurd donades les circumstàncies.)

Es deia que Jesús, havia estat detingut a causa d'un càrrec de blasfèmia. L'evidència per això és summament el sospitós. Comencem immediatament a qüestionar els relats de l'evangeli pel que fa a la investigació preliminar i és probable que els escriptors de l'evangeli no sabessin res de llei jueva quant a aquests assumptes. A més, els relats de l'evangeli poden estar intentant atenuar la missió política de Jesús ja que quan els van escriure tenien l'avantatge de retrospecció i sabien que el resultat polític de les accions de Jesús va acabar en fracàs. L'evangeli intenta despolititzar Jesús i al mateix temps donar suport al seu breu tasca com a Rei dels jueus relatant esdeveniments que ells semblaven no entendre pel context jueu. Anem a mirar la història com Lluc la relata i després parlar dels problemes de context.

No era blasfem declarar-se un "Messies" o un "Fill de Déu" més que hagués estat proclamar ser un àngel. Els Fariseus que componien la majoria del Sanedrí rebutjarien aquest càrrec immediatament ja que la blasfèmia només podia ser aplicada a algú que proclamés ser Déu Totpoderós. La declaració de Jesús que ell era un Messies, simplement es referia al seu desig terrenal d'ascendir al tron ​​de David - un acte de sedició contra Roma segurament, però no un de blasfèmia.

Segurament podem concloure en aquest punt que Jesús era de veritat partidari del moviment Zelote sinó en els fets, llavors segurament en els seus principis. Si Jesús busqués el tron ​​com l'evidència suggereix, hauria reclutat l'ajuda dels Zelotes militants. També les seves accions com a demandant al tron ​​d'Israel - que segurament hauria implicat una revolta d'alguna classe ja que els Romans no eren fàcils de cedir l'autoritat silenciosament - ho van fer culpable de sedició contra Roma. Jesús era un patriota per a la restauració d'Israel. Els seus motius eren polítics i el context de les seves accions com trobem en les parts més creïbles dels Evangelis, dóna suport a aquesta conclusió.

Complicant més la veritat dels relats de l'Evangeli està les motivacions i les accions del procurador romà Ponç Pilat, a qui Jesús és portat pel Summe sacerdot. Jesús és lliurat a Pilat, acusat de sedició, i Pilat qüestiona Jesús personalment preguntant, "Ets tu el rei dels jueus?" Al que Jesús contesta "sóc." Per alguna raó, es diu que els sacerdots, continuen "amuntegant acusacions "contra Jesús malgrat el fet que la seva sedició va ser clarament establerta per Jesús mateix. Encara més estrany, a Pilat sembla ni preocupar que Jesús reclami ser el rei dels jueus i Pilat "es pregunta" si Jesús és perillós. (Mc 15: 1-5) En aquest punt l'autor de Marcos és obertament ignorant dels fets, o està armant un bon conte pel bé del total de la seva història.

No puc acabar aquest article sense demanar disculpes al web:Angelfire Per "robar la seva informació, encara que bé, Internet està ple de pàgines on argumenten aquesta teoria.

dimecres, 5 de febrer del 2014

La constitució es inviolable segons el PP

Es parla molt ultimament de que la constituició no permet ni la consulta ni una declaració d'independencia. He estat mitant i he trobat fins a 29 articles que no cumpleix el PP.

 1  Artículo 3
3.La riqueza de las distintas modalidades lingüísticas de España es un patrimonio cultural que será objeto de especial respeto y protección.

2 Artículo 6
Los partidos políticos expresan el pluralismo político, concurren a la formación y manifestación de la voluntad popular y son instrumento fundamental para la participación política. Su creación y el ejercicio de su actividad son libres dentro del respeto a la Constitución y a la ley. Su estructura interna y funcionamiento deberán ser democráticos.

3 Artículo 10
1.La dignidad de la persona, los derechos inviolables que le son inherentes, el libre desarrollo de la personalidad, el respeto a la ley y a los derechos de los demás son fundamento del orden político y de la paz social.
2.Las normas relativas a los derechos fundamentales y a las libertades que la Constitución reconoce se interpretarán de conformidad con la Declaración Universal de Derechos Humanos y los tratados y acuerdos internacionales sobre las mismas materias ratificados por España.


4 Artículo 11
1.La nacionalidad española se adquiere, se conserva y se pierde de acuerdo con lo establecido por la ley.

5 Artículo 14
Los españoles son iguales ante la ley, sin que pueda prevalecer discriminación alguna por razón de nacimiento, raza, sexo, religión, opinión o cualquier otra condición o circunstancia personal o social.

6 Artículo 20
1.Se reconocen y protegen los derechos:
a)A expresar y difundir libremente los pensamientos, ideas y opiniones mediante la palabra, el escrito o cualquier otro medio de reproducción.

7 Artículo 27
1.Todos tienen el derecho a la educación. Se reconoce la libertad de enseñanza.
4.La enseñanza básica es obligatoria y gratuita.

8 Artículo 31
2.El gasto público realizará una asignación equitativa de los recursos públicos,

9 Artículo 35
1.Todos los españoles tienen el deber de trabajar y el derecho al trabajo, a la libre elección de profesión u oficio, a la promoción a través del trabajo y a una remuneración suficiente para satisfacer sus necesidades y las de su familia, sin que en ningún caso pueda hacerse discriminación por razón de sexo.

10 Artículo 39
1.Los poderes públicos aseguran la protección social, económica y jurídica de la familia.

11 Artículo 40
1.Los poderes públicos promoverán las condiciones favorables para el progreso social y económico y para una distribución de la renta regional y personal más equitativa, en el marco de una política de estabilidad económica. De manera especial realizarán una política orientada al pleno empleo.

12 Artículo 41
Los poderes públicos mantendrán un régimen público de Seguridad Social para todos los ciudadanos que garantice la asistencia y prestaciones sociales suficientes ante situaciones de necesidad, especialmente en caso de desempleo. La asistencia y prestaciones complementarias serán libres.

13 Artículo 43
1.Se reconoce el derecho a la protección de la salud.

14 Artículo 44
1.Los poderes públicos promoverán y tutelarán el acceso a la cultura, a la que todos tienen derecho.
2.Los poderes públicos promoverán la ciencia y la investigación científica y técnica en beneficio del interés general.

15 Artículo 45
1.Todos tienen el derecho a disfrutar de un medio ambiente adecuado para el desarrollo de la persona, así como el deber de conservarlo.
2.Los poderes públicos velarán por la utilización racional de todos los recursos naturales, con el fin de proteger y mejorar la calidad de la vida y defender y restaurar el medio ambiente, apoyándose en la indispensable solidaridad colectiva.
3.Para quienes violen lo dispuesto en el apartado anterior, en los términos que la ley fije se establecerán sanciones penales o, en su caso, administrativas, así como la obligación de reparar el daño causado.

16 Artículo 46
Los poderes públicos garantizarán la conservación y promoverán el enriquecimiento del patrimonio histórico, cultural y artístico de los pueblos de España y de los bienes que lo integran, cualquiera que sea su régimen jurídico y su titularidad. La ley penal sancionará los atentados contra este patrimonio.

17 Artículo 47
Todos los españoles tienen derecho a disfrutar de una vivienda digna y adecuada. Los poderes públicos promoverán las condiciones necesarias y establecerán las normas pertinentes para hacer efectivo este derecho, regulando la utilización del suelo de acuerdo con el interés general para impedir la especulación.

18 Artículo 48
Los poderes públicos promoverán las condiciones para la participación libre y eficaz de la juventud en el desarrollo político, social, económico y y cultural.

19 Artículo 67
1.Nadie podrá ser miembro de las dos Cámaras simultáneamente, ni acumular el acta de una Asamblea de Comunidad Autónoma con la de Diputado al Congreso.

20 Artículo 79
3.El voto de Senadores y Diputados es personal e indelegable.

21 Artículo 98
3.Los miembros del Gobierno no podrán ejercer otras funciones representativas que las propias del mandato parlamentario, ni cualquier otra función pública que no derive de su cargo, ni actividad profesional o mercantil alguna.

22 Artículo 104
1.Las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad, bajo la dependencia del Gobierno, tendrán como misión proteger el libre ejercicio de los derechos y libertades y garantizar la seguridad ciudadana.

23 Artículo 117
1.La justicia emana del pueblo y se administra en nombre del Rey por Jueces y Magistrados integrantes del poder judicial, independientes, inamovibles, responsables y sometidos únicamente al imperio de la ley.
2.Los Jueces y Magistrados no podrán ser separados, suspendidos, trasladados ni jubilados, sino por alguna de las causas y con las garantías previstas en la ley.

24 Artículo 118
Es obligado cumplir las sentencias y demás resoluciones firmes de los Jueces y Tribunales, así como prestar la colaboración requerida por éstos en el curso del proceso y en la ejecución de lo resuelto.

25  Artículo 119
La justicia será gratuita cuando así lo disponga la ley y, en todo caso, respecto de quienes acrediten insuficiencia de recursos para litigar.

26 Artículo 128
1.Toda la riqueza del país en sus distintas formas y sea cual fuere su titularidad está subordinada al interés general.

27 Artículo 135
1.Todas las Administraciones Públicas adecuarán sus actuaciones al principio de estabilidad presupuestaria.
2.El Estado y las Comunidades Autónomas no podrán incurrir en un déficit estructural que supere los márgenes establecidos, en su caso, por la Unión Europea para sus Estados Miembros.

28 Artículo 139
1.Todos los españoles tienen los mismos derechos y obligaciones en cualquier parte del territorio del Estado.

29 Artículo 167
1.Los proyectos de reforma constitucional deberán ser aprobados por una mayoría de tres quintos de cada una de las Cámaras. Si no hubiera acuerdo entre ambas, se intentará obtenerlo mediante la creación de una Comisión de composición paritaria de Diputados y Senadores, que presentará un texto que será votado por el Congreso y el Senado.