diumenge, 28 de març de 2010

Historia d'Anakin X


Ara no sabia que fer, no la podia deixar, tampoc no tenia motius ara la nostra relació no estava varada havíem fet un pas endavant.


Al dia següent quan la vaig veure que venia molt somrient, quan em va fer el petó em va començar a fotre mà al paquet.

-Que fas??
-Que passa, no t’agrada
-Home si, però primer, que t’assembla un hola que tal?
-Hola que tal
-Be, i tu?
-Meravellosament be, avui em sento molt feliç
-La veritat es que tens molt bona cara.
-Em sento pletòrica
-M’alegro
-Avui tornarem a fer l’amor?
-Cullons si que et va agradar!
-Moltíssim

Així van els dies següents, se’ns havia obert un món nou hi en gaudíem molt, a vegades em feia por i tot, desprès de tants anys havia descobert un Maria nova totalment diferent, però no sé per que encara continuava tenint la Caty al cap.


Un dia me la vaig tornar a trobar per Salou i es va tornar a repetir l’historia.

-Les meves amigues se’n van ja, em quedo amb tu.
-No, que ja se per on vas.

Però no em va fer cas i es va quedar per tornar amb mi.

-Bé, no et deixaré tirada però vull les mans quietes
-I que faràs? Trucar a la policia que et volen violar?
-No siguis estúpida, el que no vull es que ens torni a passar el mateix.
-D’acord podem fer-lo diferent, a mi tampoc m’agrada fer-ho sempre igual
-No, estic dient que no ho farem
-I jo, no te dic mai que sempre aconsegueixo tot el que vull

I va començar a fotre’m mà mentre em feia petons al coll, massa per resistir-se però ho vaig fer, suposo que la marató sexual que em feia la Maria Cinta darrerament va influir a favor meu així que li vaig donar una espenta per apartar-la, per desgracia massa forta, va caure a terra y es va posar a plorar.

-Perdona sento haver-te fet mal.
-Que ho sents? Et juro que aquesta me la pagaràs.
-Tranquil•la no t’enfadis, ho sento.
-Jo només volia estar una estona amb tu, ja sé que tens novia però em conformo només amb un polvo, ella et té tots els dies jo no et demano tant.

La vaig abraçar consolant-la mentre plorava, bé penso que no cal que expliqui com vam acabar, no sé com però vam acabar al cotxe un altre cop, en aquell moment me’n vaig adonar que tenia raó, sempre aconseguia el que volia i jo només era un ninot a les seves mans.

dilluns, 22 de març de 2010

Historia d'Anakin IX


. .
No explicaré detalls però diré que al principi ella semblava com si fes un sacrifici fins que la vaig penetrar, aleshores es va posar a cridar com una boja sort que estàvem molt apartats i ningú no la va sentir perquè si s’arriba a presentar algú ens hauríem mort de vergonya.

Després ens vam quedar abraçats una estona fins que em va preguntar.

-T’ha agradat??
-I tant, a tu no et pregunto que es evident que si
-La veritat es que si, fins i tot he cridat una mica.
-UNA MICA???? No sé com no ha vingut la policia pensat que t’estava violant

Es va posar vermella com un tomàquet

-Home la veritat es que m’agrada’t i ara torna’m a abraçar i no em deixis

Li vaig obeir i mentre l’abraçava pensava . . . . . valorava . . . . comparava . . . .

diumenge, 14 de març de 2010

Historia d'Anakin VIII


Mentre li feia el petó va començar a fotre la mà a dins dels meus pantalons, jo em vaig quedar sorprès, era la primera vegada ho feia, va ser com si un somni se m’hagués fet realitat però, ara era diferent.

La vaig imitar i vaig ficar la mà per sota de la seva faldilla fins a la seva part més intima com tants cops havia intentat sense que em deixes, fins ara sempre havia “saltat la alarma” quan m’acostava massa al meu objectiu.

Per això estava al•lucinant, va ser quan me’n vaig adonar que ella havia guardat allò durant tant de temps per quelcom especial i ara només ho feia per que no la deixes. Si jo ara ho feia amb ella, després no podria deixar-la o li faria moltíssim mal, així que vaig parar de cop.

-No, ara no es el moment, per que ho fas?
-Es el que sempre has volgut, no?
-Hi tant que si, però ara t’estic dient que vull que deixar-ho
-Si el que vols es sexe, ja t’ho donaré jo.
-No, no et vull fer-te cap mal.
-Estic disposada a fer-ho per tant que no em deixis
-I si després encara tinc ganes de tallar
-Espero que no


Em vaig sentir molt malament, aquest moment me l’havia imaginat infinites vegades a l’intimitat però sempre m’ho imaginava meravellós i ara era molt diferent, estava clar que ja no sentia res per ella i no volia aprofitar-me, no volia ser tan dolent.

-No, crec que ara no es el moment

Però ella no em va fer cas i no va parar i, jo ja havia dit que no tres cops, reconec que soc massa dèbil per aguantar mès.

divendres, 12 de març de 2010

Historia d'Anakin VII



Però un dia em vaig armar de valor i ho vaig intentar:

-Escolta’m penso que portem molt de temps junts i no sé, em sento estancat.
-I que vols fer? Jo estic molt bé amb tu.
-No sé, m’agradaria deixar-ho una temporada.
-Per què? Que te fet?
-Res dona, tu no tens la culpa.
-Es que n’has trobat una altre???

Quan va preguntar això em vaig quedar mort.

-Clar que no! Per què dius això?
-Home, si no sóc jo, qui?
-Soc jo, sento que estic en un carreró sense sortida i necessito obrir-me una mica.

Una estona desprès em va fer un petó a la boca i després em va preguntar:

-Ja no m’estimes???
-Clar que si, però no sé que em passa últimament
-Fes-me un petó.