dimarts, 26 de gener del 2010

Cristiano Ronaldo


Ja se sap la sentencia a Cristiano Ronaldo, dos partits que, segurament el Comitè d’Apel•lació deixarà en un partit, no penso dir que li trenques el nas a mala llet però el que més em molesta es que digues que l’àrbitre i tothom que veu targeta vermella no sap de futbol, això es una falta de respecte pels qui no pensen com tu, i molt pitjor es que digui que si li va trencar el nas es culpa de Mtiliga per ser tan baixet.

Sempre he dit que les sancions en cas de lesió haurien de ser com a mínim el temps que estigui l’altre lesionat, així anirien a més compte de lesionar al company.

Segurament si hagués el qui li trenques el nas a Cristiano Ronaldo ja l’haurien ficat a Guatanamo però com es CR7 tots els madridistes es posen del seu costat.

Pels que més em sap greu es pels nens que tenen el pòster de CR7 a la seva habitació, aquest es l’exemple que li dona el seu ídol.

diumenge, 17 de gener del 2010

Bisbe Munilla


Avui us parlaré del bisbe Munilla, famós per estar posat per Monsenyor Rouco Varela a dit, tot i l'oposició de la majoria dels sacerdots de la diòcesi de San Sebastià, es nota que volen callar les veus que les critiquen, molt democràtic.

Ara, ha fet unes declaracions en què compara la desgràcia d'Haití amb la que té l'església i es lamenta que a ells ningú els ajuda:


"Lamentamos muchísimo lo de Haití pero igual deberíamos, además poner toda nuestra solidaridad y recursos económicos con esos pobres, llorar por nosotros y por nuestra pobre situación espiritual".

"Quizá es un mal más grande el que nosotros estamos padeciendo que el que esos inocentes están sufriendo"

Em sembla vergonyós que algú pugui dir això, i més dins l’església, després va recomanar a Zapatero que no vagi a prendre la comunió per la llei d’avortament i jo pregunto: Per que no excomuniquen directament a tot el govern? A mi em faria feliç, seriem d’una vegada per totes un país laic.

Espero que, si realment hi ha Deu, aquest home vagi a l’infern.

divendres, 15 de gener del 2010

Historia d'Anakin VI



I va començar a llepar-me la orella i el coll, allò em va acabar de posar a 100 i ja no em vaig poder oposar, vam estar a Salou una estona més als reservats de la discoteca que hi érem i després vam agafar el cotxe.

Vam parar al mateix descampat i no us explicaré que vam fer perquè no m’agrada repetir-me.

Al dia següent em volia morir, com podia haver caigut un altre cop al mateix parany?, de segur que no podria mirar a la cara la Maria Cinta però lo pitjor es que no podia parar de pensar en la Caty.

La següent setmana va esser un infern, no podia mirar a la Maria Cinta a la cara, no tenia ganes d’estar amb ella, no sabia que fer, ella també es preocupava:

-Que et passa? Te fet res?
-No tranquil•la, no ets tu, sóc jo
-Però digues, potser et puc ajudar.

Ai, si ella sàpigues la veritat, segur que em penjava de dalt del campanar.

Però cada dia estava més convençut que no era la dona de la meva vida i que ho havíem de deixar, però no sabia com fer-ho, que dir-li, ella no s’ho mereixia, s’ho agafaria molt malament.

dissabte, 9 de gener del 2010

Historia d'Anakin V


Dues setmanes més tard vam coincidir tots quatre a un bar al poble, ella va actuar amb tota normalitat, jo estava súper nerviós, quan es vam quedar sols em va dir:

-“A les dotze quan la deixis a casa, el Joan ja m’haurà deixat a casa meva, em reculls quan vagis cap a Salou”
-Okey

L’estona fins les dotze se’m va fer eterna, no podia parar de dir-me

-“Tranquil, allò no tornara a passar, no hi ha res dolent que vingui amb mi a Salou, es la xicota d’un amic meu, per tant una amiga teva”

Li vaig fer cas, la vaig recollir a dos quarts d’una i vam anar a Salou, jo sempre quedava amb els meus amics als Slamers, allà ens trobaven anàvem desprès on fos.

Ella mentre hi havia més gent no va fer res, com si fossin dos amics anant de festa, però quan els altres vam marxar va començar a fotre’m mà i jo li vaig dir:

-Que fas?
-Penso que es evident,
-Ja, es clar que si, però aquesta nit no, val?
-Per que? Si tu també ho estàs desitjant?
-Es clar que si, però l’altre dia vam fer malament i no vull tornar a repetir-ho.
-Dons jo penso que ho vam fer molt bé però si no et va agradar puc provar de millorar
-Es clar que a mi també em va encantar, però ja esta bé.

Aleshores es va acostar per dir-me a cau d’orella

-“Per si no t’has adonat acostumo a aconseguir tot allò que vull”

dissabte, 2 de gener del 2010

Historia d'Anakin IV


Desprès vam fer un 69, i a continuació la vaig penetrar, bé lo cert es que jo pràcticament no em vaig moure, estava tombat al seient mentre ella s’anava canviant de posició, ella es movia perfectament dins l’habitacle del cotxe, com si fos el seu habitat natural mentre jo fliplava, per a mi això era un món desconegut.

Al dia següent, jo em trobava molt malament, no per la ressaca, que també, em sabia greu per la meva xicota i pel meu amic, bé només esperava que no ho sabessin mai.

Lo pitjor va ser quan la vaig veure a la tarda, no m’atrevia a mirar-la a la cara, a més m’hauria agradat parlar amb algú, comentar la meva experiència però no li podia dir a ningú, mai podria explicar a cap amic el que m’havia passat.

La Maria cinta em var dir que em veia distant aquella tarda, si ella sàpigues no em tornaria a parlat en la vida.

Va passar una setmana i jo, no tan sols no m’ho treia del cap, si no que a més no podia parar de pensar en Caty, la seva manera de esser m’havia captivat.