diumenge, 27 de juny del 2010

Historia d'Anakin XXIII


(No se quin problema hi ha hagut deu ser pel culpa del processador de text pero bé la torno ha publicar)

Portàvem unes quantes hores asseguts a un banc que queia més apartat de tot, la font es trobava a un altre nivell més baix de forma que no sens veia, ho vam fer per estar tranquils, però ara ja feia estona que no passava ningú i s'havia fet de nit, jo havia deixat de plorar feia poc però continuaven abraçats, ella asseguda, jo estirat damunt del banc amb el cap als seus braços.

-Te de demanar disculpes, no ets tan egoista com jo pensava, ets una bona noia

Aleshores em va tornar a fer un petó, al que va continuar un altre més llarg, després la meua mà se'n va anar instintivament al seu pit, això ella ho va interpretar com un pas endavant i em va fotre mà al paquet mentre els seus petons s'havien desviat cap al coll.

-No, Caty avui no tinc cos per a res i menys per a això

-No vols que t'animi?

-Ja m'has animat prou, no cal que facis més

-Que vols fer?

-No ho sé

-Vols anar a prendre quelcom

-No, no em ve de gust i . . . no em vull arriscar a que algun conegut ens vegi

-Tens raó, dons a mi deixa'm a “las maravillas” que faré un mos i miraré qui hi ha, després aniré de festa

Així que la vaig portar al centre del poble, al restaurant que em va dir, normalment es un punt de reunió on la penya del seu poble para a sopar abans de sortir de festa així que segurament trobaria alguna amiga per anar juntes.

Després de deixar-la me'n vaig anar corrent cap a casa a intentar assimilar tot el que havia parlat, fet i passat.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada