Bon Nadal

Avui es Nadal, aquestes dates d’estar amb la família i de consumisme, aquest any molt apagades per la crisis, les llums que abans ho envoltaven tot ara es frenen i si no, en posen de baix consum, molt ecològiques però també molt tristes.

El consumisme propi d’aquestes dates encara passa, però la gent es mira molt abans de gastar un euro, els comerciants es desesperen veien com la gent passa sense gastar un euro i al final del dia veuen que no fan caixa.

A les famílies tot son problemes, aquest no te feina, l’altre esta preocupat per que a l’empresa volen fer un ERE, etc.

Però bé, paciència i ¡BON NADAL A TOTHOM!.

Guardiola

Va haver una vegada un entrenador que el seu primer any, va entrenar un equip de tercera i el va fer pujar a la segona B, a la temporada següent va ser l’entrenador del Barça, tothom (jo inclòs) es posava les mans al cap. Donar-li la responsabilitat d’encarrilar un vestidor totalment desmadrat a un entrenador novell.

Però no nomes va funcionar si no que va fer historia, avui dia, un any i mig després encara no sap que es perdre una competició, ho ha guanyat tot.

Em pregunto, que passarà aquest any, sembla impossible que ho tornin a guanyar tot, però el que han fet fins ara, qualsevol hauria dit que era impossible.
Recordo quan el noi de Sampedor va guanyar la primera copa de Europa, aleshores teníem el que molts consideren el millor entrenador, Johan Cruyff, personalment penso que hauria d’entrenar un altre equip per demostrar-ho i estic segur que l’aprenent superarà al mestre

Campanya PROU

Vull donar el meu suport a la campanya per prohibir les corrides de toros a tota Catalunya que es votarà demà al parlament gracies a les 180.169 signatures recollides per la plataforma PROU.

Penso que si han fet una llei que prohibeix maltractar els animals, no hi ha cap motiu per fer una excepció, per tradició? també era una tradició sacrificar verges, que els pares pactin amb qui es casarà la seva filla, l’ablació, el dret de pernada i tota mena d’animalades que s’han anat prohibint i censurant.

El que més em molesta, es que a les Illes Canàries ja fa trenta anys que estan prohibides (¡Ole!), però clar, quan ho votem a Catalunya de seguida surt el moviment anticatalaniste a la defensa de la vella tradició espanyola com si tingués a vore.

“La Festa Nacional” es una animalada i no només pels catalans i els canaris, hi ha molta gent que opina igual, per sort cada dia més, arribarà el dia que la faran més humana, sense matar aquella pobre bestia que no té cap culpa.

Per que ells si??

Dijous passat vaig haver d’anar a la capital, a Hisenda, que es troba al mig de Tarragona, una putada per que no hi ha on aparcar, es clar tens el pàrking a 2 euros l’hora.

Aquesta es la Rambla de Tarragona en dia de mercat, es impossible aparcar tan a la Rambla com als carrers propers, a excepció de la nostra Guàrdia Urbana, que es passen la llei pel forro, clar qui els ha de multar a ells.

Penso que haurien de donar exemple, si jo hagués aparcat on ells, m’haurien posat una multa amb raó per que esta prohibit. Però que després d’aparcar a un kilòmetre veure que fan, els que fan respectar la llei em toca la moral

Historia d'Anakin III

Quan sortíem del pub i anàvem cap al cotxe, ella es va girar i em va fer un peto a la boca mentre amb una mà m’agafava el paquet.

-¿Però que fas?
-Em penso que ho saps molt bé.
-Però, que tinc novia i tu també .
-Si tu no dius res, jo tampoc.

Sabia que feia malament, però em tenia agafat pels ous, i axó, no es cap metàfora.

Vam pujar al cotxe i ella no va parar de fotre’m ma al paquet, com si sàpigues que mentre ho feia jo era incapaç de pensar. Vam parar a un descampat a la sortida de Cambrils, ella ja s’avia tret un petit top que li tapava les mamelles i jo no podia treure la vista d’aquelles dues preciositats .

-T’agraden eh.
-Si, es clar que si.
-Ja me’n vaig adonar el dia que vam anar a la platja, que no paraves de mirar-les.
-Dona, sóc humà
-I a que estàs esperant per menjar-me-les

Li vaig obeir com si fos un ordre, mentrestant ella em treia la roba.

Historia d'Anakin II

Uns dies desprès ens van trobar per Salou.

-“Hola, que tal?”
-“Que fas per aquí tot sòl?”
-No, la Maria Cinta no surt mai més tard de les dotze però he vingut amb uns amics que son allà, i tu? No hi es el Joan?
-No, no ha pogut venir, demà treballa, saps?
-i amb qui has vingut?
-Amb unes amigues, per cert, elles es volen anar d’aquí no res, puc tornar amb tu a casa meva.
-Si, càp problema.

Jo, em vaig tornar amb els meus amics i ella s’hi va afegir quan van marxar les seves amigues, jo li vaig presentar als meus amics i ella va venir amb nosaltres, vam ballar, vam beure, etc.

Quan ens vam acomiadar dels meus amics, vam agafar el cotxe i ella em va dir de parar a Cambrils a un pub que a ella li agradava molt, jo no vaig veure cap inconvenient, vam estar ballant una estona i jo notava que s’acostava massa, fins i tot es fregava el cul amb les meves parts, pensava que no feia aposta però m’estava posant molt calent.

El jugador perfecte

Al final s’ha fet justícia i li han donat la pilota d’or a Lionel Andrés Messi a pesar de ser argentí, direu te a veure? Dons sí, de fet es el primer argentí que li donen i dels pocs sud-americans que el tenen.

Com quasi bé sempre li donan a un davanter, per molt que sigui decisiu al seu equip, avui dia el jugador mès determinant al seu equip es Casillas, però clar es porter.

De tota manera jo li hauria donat a un altre Andres, a un jugador que mai simula un penal, mai fot un cop de colze, mai protesta, mai fa una entrada massa forta.

Aquest jugador que, per mi es perfecte, això sí no es medíatic, no fa anuncis, no porta tatuatges, però amb ell darrera qualsevol davanter, es el millor del món (el que fa més gols).

Penso que el dia que tornem als valors (honestedat, legalitat, joc net, etc) pels quals va néixer l’esport, el dia que es premií la noblesa i no el ficar gols amb la mà, aquest dia, a més del trofeu Pichichi i Zamora es donarà el trofeu Iniesta.

Potser no arribarà a ser com Zidane (potser) però mai donarà un cop de cap a un adversari, potser mai no serà Maradona però mai ficarà un gol amb la mà, potser mai guanyara tantes copes d'europa com Di Estafano. . . .o potser sí.