Historia d'Anakin XXVI

Vam començar a caminar per un carreró mig amagat on havíem deixat aparcat el cotxe, al final d'aquest carreró no hi havia sortida, acabava en un terreny sense construir ple de pins on nosaltres vam seure una mica i vam parlar una llarga estona.

-I que? Ja t'has convençut de que s'ha acabat
-Lo que més em fot, es no poder fer res per evitar-ho
-Mai es pot, l'amor es com el allioli, que un cop es talla has de canviar d'ous
-Mira he aconseguit treure't un somriure
-Abraça'm sis plau

I així ho va fer, ens vam quedar abraçats un bona estona.

-Tranquil, la vida no es para, has de continuar avançant i esperar on et porta el destí

Llavors em va fer un petó, seguit d'un altre més llarg, jo la vaig abraçar més fort, la veritat es que em feia falta una mica d'estima.

La seva mà va començar a acariciar el meu paquet i jo, dons també em vaig engrescar i vaig agafar-li un pit mentre li feia petons al coll.

No me'n vaig adonar quan ja m'havia baixat la bragueta i ficat la mà per dins els calçotets, jo també li havia pujat el top que portava i li estava menjant aquells pits que em tornaven boig i que reconec havia trobat a faltar.

-Espera't que faré que t'animis, però anem una mica més enllà

Vam anar a un racó més endins on no se'ns veia des del carrer, a continuació em va baixar els pantalons i me la va menjar i, quan ja estava a punt d'esclatar es va posar al damunt meu, bé no continuaré a més detalls, penso que us podeu imaginar tots com vam acabar.

-Que? Et trobes millor?
-Home, he de reconèixer que em trobo molt millor, gracies per animar-me
-Ha sigut un plaer - Va dir amb un somriure irònic
-Que fem ara?
-Tornem que ens deuen estar buscant


Tal com vam sortir del pinar al carreró els vam veure al cotxe que havien vingut a vore si jo hi era.

-On estàveu? Em tenies preocupat.
-Necessitava parlar i em vingut ací per poder estar tranquils.
-Si, parlar! Si us em sentit però no sabíem que éreu vosaltres
-Xec, vam venir a parlar però una cosa va portar un altre
-Bé, m'alegro que estiguis més animat
-I ara on anem?
-on vulguis, si vols tornem que a ella també li deuen estar buscant les seves amigues
-Mira m'agrada la teva idea

Vam tornar, la Caty es va presentar les seues amigues i vam estar ballant tots junts.

Historia d'Anakin XXV

-Et trobes bé?
-No, estic molt fotut
-Que t'han fet? T'han pegat?
-No, home no
-Com que no! Mira't com tens els ulls

Em vaig mirar al mirall interior del cotxe i a banda de tenir-los vermells de tant plorar, la Maria m'havia posat l'ull esquerra a la virole.

-He de reconèixer que no ha anat gens bé.
-Al menys has sortit, que jo quan he vist que trigaves tant . . .patia
-Per que?
-Perquè no et deixessin dins, Jo com vols que sàpiga si has vingut de visita o a fer-te una revisió?
-Tens raó, m'he escapat per poc
-Dons aquí no entro a rescatar-te, que un es pensa que esta molt sa fins que et fan qualsevol prova i et deixa'n dins
-Xec, anem que prendre quelcom on sigui, necessito beure quelcom fort
-Bé, dons anem-hi

Vam anar a un bar prop d'on ell vivia vam prendre un vermut i després un altre i un altre fins l'hora de dinar. Fènix no em va preguntar res més perquè ja s'havia adonat que no tenia ganes de parlar només de beure i oblidar. En aquest tema ens enteníem, tret la broma inicial no va tornar a treure el tema.

Llavors vam anar a un restaurant xines que hi havia a prop, Fènix no em va voler deixar sol, s'hi va apuntar un amic seu, l'Albert i així vam anar els tres borratxos a dinar.

Després de dinar vam continuar amb els copets d'orujo d'herbes, així vam estar tota la tarde i després vam anar a Salou. Un cop allí els hi vaig demanar d'anar al pub on normalment trobava la Caty, i efectivament hi era.

-Hola, com et trobes
-Molt fotut, avui he anat a vore la Maria i no anat gens bé
-Es ella qui t'ha posat l'ull així
-Si
-Dons vaja, això vol dir que no t'ha perdonat
-Ni tant sols m'he pogut explicar
-Ja, i que esperaves? Que t'hagués rebut amb els braços oberts?
-Dona, m'hagués conformat amb que m'escoltes i em perdones
-Potser més endavant
-No crec, el metge m'ha prohibit anar a veure-la
-Collons! Si que l'has feta bona
-Si, s'ha posat a cridar-me i pegar-me, l'han agafat entre dos infermers
-I ara no vegis quin morat que portes, noi
-Ja, ja ho he vist


Vam estar ballant una bona estona, fins que li vaig fer gestos que sortissin una estona fora

-Gracies, necessitava agafar una mica d'aire

Historia d'Anakin XXV

D'aquesta manera el divendres vaig baixar amb ells a Reus, el dissabte al matí vaig quedar aviat amb Fènix per esmorzar i després em va portar al Pere Mata, quan va aparcar es va quedar al cotxe a esperar-me.

Vaig entrar per una gran porta metàl·lica, vaig veure un edifici antic que semblava dissenyat per Gaudí, em vaig dirigir a informació i vaig esperar a una sala al costat fins que va venir la Maria, tenia molt mala pinta, li havien tallat els cabells, no li havien rapat com si la mili però li havien deixat molt curts, estava pàl·lida, amb ulleres i portava la bata blanca que et posen sempre als hospitals i que s'ha de cordar pel darrera i, quasi bé sempre se't veu el cul.

-Que fas tu aquí?
-Et trobes bé?
-A tu que et sembla?, per si no t'has adonat m'han tancat a un manicomi
-Es que, com fas això?
-Com? Tu tens la culpa, m'has destrossat la vida.
-Per això volia veure't i explicar-me
-No m'has d'explicar res, esta tot ben clar
-No es veritat, no vaig fer res, me la vaig trobar, no fèiem res
-No es el que a mi no em va semblar lo mateix
-M'haguessis deixat que t'expliques, dona
-Ara ja es igual, no vull escoltar les teues mentires
-Dona, t'estic dient la veritat, sis plau m'has de creure
-Ja tant se val, lo nostre s'ha acabat i no et vull tornar a veure
-Sis plau, jo t'estimo
-NO EM DIGUIS AIXÒ! DEIXA'M! MENTIDER!

I se'm va tirar a sobre per pegar-me, em va donar dos cops a la cara abans que la pogués agafar, dos segons mes tard van aparèixer dos infermers de mida XXL que la van agafar i se la van emportar

-NO, sis plau deixeu-me que me expliqui
-Vostè es el seu ex-novii????

Em vaig girar i me'n vaig trobar a un home gran amb barba i bata de metge mirant-me molt seriós

-Si
-Dons he de demanar-li que no torni a veure-la
-Peró jo li vull explicar

Em continuava mirant seriós però a més, vaig notar el menyspreu a la seua mirada em pregunto que li havia dit la Maria Cinta, bé no cal que m'ho pregunti esta ben clar.

-S'haurà d'esperar a que surti d'aquí, no em puc arriscar a que l'alteri d'aquesta manera fins ara s'havia portat força bé
-Peró vostè no ho entén, això es un error

Després de dir-li això se'm va quedar mirant un moment de dalt a baix.

-Ja, sempre es un error, sempre hi ha un explicació, però això no em preocupa, a mi em preocupa que una noia molt jove i embarassada ha intentat treure's la vida i amic meu, això sí es un error
-Li dono tota la raó, però jo li vull explicar
-Farem un cosa, doni'm el seu telèfon i jo li avisaré si pot venir o si ens fes falta la seva col·laboració
-Si, si podeu comptar amb mi pel que faci falta

Després de dir-me això, no vaig ser capaç de sortir i me'n vaig quedar a la sala d'espera plorant una estona pensant que jo mai hauria volgut fer-li cap mal i ara li havia destrossat la vida, allí vaig estar un bona estona fins que la noia d'informació s'en va adonar

-Hola, li passa rés? Vol que truqui a un metge?
-No, tranquil·la ja me'n vaig només estava descansant una mica

Si em descuido em tanquen a mi també, em vaig eixugar les llàgrimes abans d'arribar al cotxe on m'esperava Fènix

Historia d'Anakin XXIV

A dins del poble hi havia un pub heavy, a Fènix li encantava allí jugaven al billar, i si no baixàvem a Manresa de festa.

Lo fotut van ésser els caps de setmana, el primer per sort ens va tocar treballar el dissabte i així, pràcticament no vaig parar a casa, però ma mare ja em va fer un sermó tipus “Nen que estas fent amb la teva vida?”. Lo pitjor es que tenia raó, però ara només podia tirar endavant encara que no sàpigues on.

La setmana següent estava dubtant si anar a casa o quedar-me a la pensió tot sòl, quan vaig tenir una trucada.

-Hola, sóc el Marc, el germà de la Maria Cinta, la teva mare va donat aquest número per trucar-te
-Hola, digues
-Te truco per dir-te que la Maria esta ingressada a Reus, al Pere Mata i ja esta millor per això aquest cap de setmana se li poden fer visites, ho dic per si t'interessa
-OSTRES! Hi tant que hi aniré
-Et recomano que si vas el dissabte vagis pel matí per que millor que no et trobis amb mons pares que aniran a la tarde després de dinar
-Dons així ho faré, moltes gracies per dir-m'ho

Després, mentre dinàvem li vaig preguntar a Fènix:

-Escolta, tu saps on para un psiquiàtric a Reus?
-Vols dir el Pere Mata?
-Si, veig que te'l coneixes
-Home, soc de Tarragona, tothom se'l coneix
-Tu em podries portar el dissabte
-A qui vols veure?
-A una amiga meua que esta ingressada
-Per mi cap problema però, on dormiràs? A casa meua no, que ma mare no em deixa portar animals
-Que simpàtic que ets.
-Si vols et pots quedar a dormir a casa meva

Això ho va dir el Josep, un altre company que vivia a Reus i a damunt sol.

-Em faràs un favor
-Dons et quedes a casa meva i si vols et porto jo al Pere Mata
-Com vulgueu

Carles Puyol

Avui, vull expressar la meva opinió del nou heroi nacional, un jugador que sempre ha estat menyspreat a la selecció, de fet no se entén perquè el capità es Casillas quan porten el mateix temps i sempre prefereixen que el capità sigui un jugador de camp que no el porter.

També ha estat un munt d'anys fent de lateral i no de central que es la seva posició, això un dia d'acord però com a costum.

Tot el mundial han estat dient que ja no es qui era abans, Com si fons possible estar sempre al maxim nivell, dient que Critiano Ronaldo el deixava enrere en carrera, es nota el madridisme dels locutors que refereixen lloar a un de Portugal i del Madrid que a un del Barça en comptes de comentar que Cristiano Ronaldo quan tingui 32 anys com ara Carles a vore a qui deixa enrere en carrera.

També recordo quan el van crucificar amb Xavi perquè “No sabia ponerse los calcetines”, dons ara ningú mira si es tapa la bandera espanyola, ara es l'heroi nacional “Visca espanya” titulava l'As.

Tampoc no diu ningú que quan va fer el mateix gol (jugada de pissarra que li diuen) al Bernabeú li va fer un petó al escut del Barça i ahir no.

Jo me n'alegro molt per que es un jugador molt lluitador i s'ho mereix, tant de bo sigui el primer a ésser campió del món amb el seu club i amb la seva selecció, bé junt amb Xavi, Piqué, Busquets, Pedro, Victor Valdes, Iniesta i... m'assembla que no em deixo ningú.