Historia d'Anakin XXIV

El Diumenge vaig decidir que això no podia ser, quedar amb la Caty mentre la Maria Cinta encara estava a la UCI no podia ésser, a part, no podia ésser que l'afer amb la Cinta s'hagués acabat. Vaig decidir que Dilluns mateix li demanaria al meu cap que volia anar a treballar el més lluny possible, em feia falta canviar d'aires, reflexionar i deixar passar el temps.

-Estas segur? I això a que ve?

-He tingut problemes amb la meua xicota i vull distanciar-me una temporada

-Dons mira que sembla bona xiqueta

-No si no ha sigut culpa seua, més bé a sigut meua, però me'n pot enviar a treballar fora?

-Home, si a tu i al Ramonet no us importa canviar de maquina pots anar al seu lloc

-Bé, per mi no hi ha cap problema

I el Ramonet tampoc va posar cap pega, la seua maquina era una Guria 524, de fet la més vella de la empresa, jo en canvi portava una Dresser 635 bastant més nova, per que m'entengueu era com canviar un BMV per un Seat 127 a part de poder anar a dormir a casa cada dia.

Però em feia falta canviar d'aires, vaig anar a Sant Fruitós de Bages un petit poble al costat de Manresa, per sort allí me'n vaig trobar a un amic de feia temps que havíem coincidit a Xerta treballant junts.

Aleshores érem molt joves tots dos, ara ja estàvem més experimentats a la feina i a la vida, li deien Fènix no perquè s'assembles al maco del “Equipo A” que també podria ser però no, li dèiem així perquè portava al braç tatuada un au Fènix, li vaig preguntar perquè.

-L'au Fènix quan es troba malament es suïcida cremada al seu propi niu per ressorgir de les seves cendres jove i renovada, m'agrada com a filosofia de vida i el que representa

-Dons si, esta força bé la ideia, per cert, on aném a dormir?

-A la Fonda del poble on també anem a dinar esta força bé, però quan portes molt de temps acabes fart de tot.

Efectivament, estava força bé, tot net i bastant nou, molt millor que la que havien compartit tots dos a Aldover a damunt vaig tenir sort, em va tocar compartir habitació amb Fènix que era amb qui tenia més feeling de la colla, a més la nostra habitació tenia un petit lavabo dins mentre que els altres havien d'anar a dutxar-se a un lavabo comú, el que més em va cridar l'atenció va ser el sostre: era inclinat, per sort no soc molt alt perquè a la banda de la finestra feia la mida justa per no tocar amb lo cap.

La vida en una pensió es molt diferent, el temps lliure només pots llegir o anar al bar nosaltres fèiem lo segon, quan plegàvem de treballar anàvem a la nostra habitació a dutxar-nos i baixàvem a fer una birra al mateix bar, fins l'hora de sopar, sopàvem i ens quedàvem veient la tele o jugant a cartes fins anar a dormir o, sortir de festa.