Un altre dia va venir una mica amoïnada, se li havia endarrerit la regla un parell de setmanes, ja havia passat algun cop però mai tant de temps, se’ns feia un món pensar que pogués estar embarassada.
Si els seus pares s’assabentessin que no arribaria verge al matrimoni, i a més embarassada no em volia ni imaginar que ens farien.
Un dia, ja no va aguantar més, vam anar a Sant Carles a una farmàcia on ningú la conegués i es va fer la prova:
“Positiu”
Es va posar a plorar i no podia parar
-Tranquil·la, ja sortirem com sigui, que vols fer?
-Que vols dir amb aixó?
-No se, vols tenir el nen?
-ES CLAR QUE SI! Que et penses? Que el mataria?
-Només he preguntat dona
-i tu? Que penses fer?
-Faré el que faci falta, no et preocupis que estem tots dos junts
Mentre deia aquestes paraules la meva ment anava a 300 per hora pensant com seria la meva vida d'ençà un any, casat i amb un fill.
Em sap greu de preguntar-li. Així que ens desgrana poquet a poquet (fins i tot massa, jeje) és un relat magnífic. Però real?
ResponEliminaHome, reconec que no es real, hi han moltes histories i fins i tot converses que si, pero la trama general es inventada, ja m'agradaria poder escriure mes sovint
ResponElimina