dilluns, 26 d’abril de 2010

Historia d'Anakin XII


Al dia següent ja ni me’n recordava que era tenir remordiments, això es com tot, amb el temps t’acostumes, penses que no t’enxamparan mai i et confies, però vaig estar rumiant i vaig decidir passar de la Caty, total ella mai voldria una relació amb mi i ara estava força bé amb la Maria Cinta.

Així va quedar la cosa fins un parell de mesos després quan la Caty i el Joan ho van deixar, me la vaig tornar a trobar a Salou, ja quasi no m’enrecordava d’ella però quan em vaig fer dos petons se’m va accelerar el cor.

-Hola maca
-Que tal? Com et trobes?
-Jo, molt bé i tu?
-Xunga, el Joan i jo ho em deixat i em sento un mica sola.

Aquell dia em va fer llàstima, venia molt tristona, jo sabia perfectament que volia i jo la vaig consolar, bé ho vaig fer molt millor que li hauria fet un consolador, després no sé, vam estar parlant, em va explicar que estava cansada del Joan i que l’havia deixat perquè necessitava espai però que ho trobava a faltar, bé lo típic que diuen les noies

-Sort que has vingut tu a animar-me, moltes gracies, em feia molta falta
-No crec que tinguessis molta feina per trobar algú disposat a donar-te un mica de estima.
-Ja, però no es ho mateix, tu sempre m’has agradat.
-No em diguis això que m’ho crec
-No siguis ruc, sempre m’has agradat, ets molt bon noi, la Maria Cinta es una noia afortunada.
-Perquè ho dius, per la forma de fer l’amor?
-També, tot esta relacionat, segons tractes la teva parella fent l’amor es com la tractes a diari. Però no, ho dic per que ho he vist, tant de bo jo trobes un noi com tu.



Al dia següent m’ho anava rumiant, però vaig decidir que no tornaria a veure-la, estava força be amb Maria Cinta com per complicar-me, la Caty només em podia portar problemes i fer-me infeliç.

La llàstima es que la Caty no pensava igual i ara que no tenia novio, no li calia guardar les aparences em va buscar uns quants cops, fins hi tot la Maria em va dir:

-Aquesta noia busca quelcom amb tu?
-Que va! Només som amics, que et fa pensar això?
-No se, potser la manera com em mira.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada