dissabte, 22 de maig del 2010

Historia d'Anakin XIV


Efectivament, els dies següents van ser, mirar pisos i de fer plans, pensar com encarrilar la nostra vida ara que per fi havíem de fer el gran pas, de fet faríem tres passos de cop.

Per sort, jo tenia una bona feina, treballava portant una maquina i era fixe, així que no teníem problema per que ens donessin l'hipoteca però se'm feia una muntanya haver de pagar mig sou durant 15 anys, a més l'has de moblar, cortines, llençols, etc. Després veiem les coses pel nen: el bressol, la roba pel nadó, una cadira, com poden saber tot això les noies? Fan un curset? O els hi expliquen les seves mares? Per que jo, no em podia imaginar que fes falta tanta cosa, però la Maria Cinta ho deia de memòria, sense agafar apunts ni res.

També faltava el pitjor de tot: Dir-li als seus pares, segur que no s'ho agafarien gens bé.

Llavors per complicar-me més la vida va aparèixer la Caty:

-Escolta, que fas aquesta nit?
-Res, em quedo a casa
-Podríem quedar fa molt de temps que no ens veiem
-No, no tornarem a quedar, estic fent plans per anar-me'n a viure amb la Maria Cinta
-Estas segur del que penses fer
-Si, per què no? Ja portem un munt de temps i estem bé.
-Si però, et fa feliç?
-Pse
-No ho dius molt convençut
-Home farem un canvi important a la nostra vida
-Ja i et fa por, no?
-Dons si, una mica
-Et puc donar la meva opinió
-I tant
-Penso que no durareu gaire, no es la dona de la teva vida i ho saps
-Penses que est tu la dona de la meva vida?
-No, jo tampoc, et mereixes quelcom millor

No tinc ni idea de quants cops he sentit aquesta frase i mai m'ha agradat escoltar-la, no se, penso que es una manera de dir: “Busca't una altre cosa però no se dir-te que”

-Dons, jo penso que t'equivoques, ja portem molt de temps i es l'hora de fer el pas.

Així, la vaig tallar, em feia molta por que fes res que perjudiques la meva relació amb la Maria Cinta, i de fet així va ésser, no tinc ni idea de com ho va fer però tinc la intuïció que va ser ella. Un dia vaig a casa de Maria i me la vaig trobar plorant.

-Es veritat que m'has fet el salt??
-Es clar que no, per que ho dius això?
-Dons penso que t'ho has fet amb la ex del Joan
-Peró, qui t'ha dit això?
-Que passa? Et vols assabentar qui m'ho ha explicat
-No, vull saber qui t'ha anat amb aquesta historia, ha sigut ella?
-Si a mi ja m'ho semblava per la manera com et mirava
-Per que m'ha anat darrera des que ho va deixar amb el Joan, però jo he passat d'ella
-M'ho dius de veritat??
-Es clar que si
-Si m'enganyes ara no t'ho perdonaré mai, mira'm als ulls i diga'm la veritat: M'has enganyat algun cop?

1 comentari:

  1. Ja t'ho vaig dir que no durarieu gaire...i no em vas voler escoltar. O si??
    De veritat penses que jo li vaig anar amb la historia i li vaig dir alguna cosa?? Perquè jo la mirava igual que ella em mirava a mi.

    ResponElimina