Historia d'Anakin XXXI

Al dia següent els companys es van sorprendre que em dutxés i marxés ràpid em comptes de quedar-me amb ells, però tenia coses mes importants.

Em vaig posar la roba més elegant que duia, tenint en compte que anava a treballar era més bé normaleta, vaig arribar a la cafeteria cinc minuts abans de l'hora acordada, però ella ja hi era, estava asseguda a una taula en un racó.

Estava una mica mes prima del que jo recordava i portava el cabell curt, bé no gaire curt però em va sobtar perquè jo la recordava amb una llarga melena que quasi bé li arribava al cul. Anava vestida força elegant però sense passar-s'hi per un dia normal com si hagués mesurat cada peça, uns pantalons blancs i un brusa amb volants.

-Hola, que tal?
-Bé, i tu?

Em va demanar per la Maria Cinta, li vaig dir que ja no estàvem junts però no li vaig voler explicar detalls.

-Una llàstima fèieu bona parella

Ella em va explicar que s'havia casat amb el noi de Manresa que va conèixer al poble, havia vingut per motius de treball, ella es va enamorar i es anar a viure amb ell a Manresa. Em va explicar que es trobava molt sola, degut a que ell sempre treballava fora i només venia els caps de setmana.

-Per això me he alegrat tant amb la teua trucada, aquí només conec els meus sogres i la meua cunyada, et pots imaginar
-No teniu fills?
-No, encara no hi ha hagut sort
-Ja, es que un fill et faria molta companyia, de totes maneres, això tu ja ho sabies quan et vas casar amb ell
-Però se m'està fent molt dur, a més tenia l'esperança que es busques una altre feia amb la que pogués estar amb mi més temps
-I per que no ho fa?
-Per que no vol, suposo que quan tinguem un nen, potser ho pensa d'un altre manera

Vam continuar xarrant de tot una mica fins que se'ns va fer tard

-Ostres! Es l'hora d'anar a sopar, m'hauré de marxar
-Dons si vols, quedem un altre dia
-Quan vulguis
-Demà
-Millor demà passat
-Quan vulguis, jo no tinc res a fer
-Dons passat demà al mateix lloc i a la mateixa hora


Vaig arribar una mica tard a sopar, la mestressa de la fonda em va fotre la bronca

-Vinga va, ja em pensava que se'm quedaria aquí el sopar, si et despistes una mica més te'l trobaràs fred
-Ho sento però m'han entretingut

I es que, ja era com si fons la nostra avia que ens cuidava. M'ho havia passat d'allò mes bé parlant amb la Remei per això vaig decidir que dijous diria que no em preparessin el sopar.