dijous, 12 d’agost del 2010

Historia d'Anakin XXVIII


Al cap de setmana següent vaig anar a casa, però no va ésser una bona idea, tothom que veia em preguntava que li havia passat a la Maria Cinta i quins motius podia tenir una noia jove per voler-se treure la vida.

Penso que no cal dir que ni jo ni la seua família havíem explicat a ningú res de l'embaras ni dels motius que l'havien portat a fer allò, als pobles no pots explicar això a ningú si no, al dia següent ho sap tothom i la Maria i jo estaríem etiquetats per tota la eternitat. Dic bé, potser un dia parlaran de mon net i diran:

-”Siii, ja se qui em dius, que son avi va enganyar a la Maria Cinta i ella es va intentar suïcidar”

Calia guardar el secret tot i que, totes les xafarderes del poble estaven a la güai intentant aclarir que passava.

El dissabte vaig quedar amb la Caty, li volia agrair el que havia fet per mi i la vaig convidar a sopar, vam anar a Cambrils, no volia arriscar-me que ningú ens veies amb ella mentre l'altre encara era al manicomi, la vaig portar a prop del port, m'havien recomanat un lloc i aquell era el millor dia per provar-lo.

El lloc era molt maco, tot decorat del mar, xarxes penjaven per la paret i l'envoltaven tota mena d'estris dels pescadors, veient que érem parella ens van seure a una taula força apartada i ens van donar la carta.

-Demanem un arròs amb llamàntol??
-Jo no, demana'l per a tu si vols.
-Posa mínim dues persones, que voldràs demanar tu?
-Un entrecot
-Peró dona, has vist el lloc? Com vols demanar un entrecot?
-Que vols dir? Que no tindran?
-Es clar que en tindran però lo seu es demanar peix
-Per que?
-Per que estem al barri marítim
-i?
-Que lo normal es demanar peix o marisc
-Dons jo no soc normal, i avui em ve de gust un entrecot al roquefort
-M'ho haguessis dit abans i hauríem anat a un altre lloc
-Vols que marxem?
-No, tampoc no es això dona,

Va venir el cambrer i li va demanar el entrecot al roquefort, el cambrer va posar cara de sorpresa però evidentment, no va posar cap impediment, així ella es va menjar el seu entrecot congelat mentre jo assaboria una mariscada que no cabia al plat i no es que no li agrades el marisc es que així era ella, el que li agradava era portar la contraria i fer-se notar.

Per això anava sempre tan sexi, tan provocativa, no cal dir que estava per sucar-hi pa però a més quasi bé sempre anava amb minifaldilla, ensenyant el melic i un bon escot deixava intuir com eren els seus pits, pel que us estic dient, li encantava entrar al restaurant i notar que tots els homes la miraven amb “pensaments impurs” mentre les dones intentaven inútilment fulminar-la amb la mirada.

2 comentaris:

  1. El relat com sempre, molt més que interessant. Una coseta només: No s'esta "a la güay", sino "a l'aguait".

    ResponElimina