dimecres, 18 d’agost de 2010

Historia d'Anakin XXIX


Després vam anar de festa, vam beure, vam ballar i després quan van tancar, vam anar a passejar una mica per Salou xarrant de tot una mica, m'encantava parlar amb ella era com un bàlsam per meva anima afligida, tot passejant ens vam ficar a la platja i vam seure a la vora del mar mirant les ones. Llavors va dir:

-Anem al aigua?
-Que dius! Si no portem tovallola ni banyador
-No siguis ruc

I en un moment es va quedar en pilotes i se'n va anar a l'aigua, jo em vaig quedar a la sorra amb cara d'idiota, després de veure el seu preciós cos que a la llum de la lluna encara es veia més maca. No havia lluna plena però feia pocs dies que minvava es veia al horitzó de fons i feia que semblés una sirena nadant cap a la lluna.

Jo me la mirava pensant: “Com puc ser tan beneit?” Quedar-me aquí com un brètol en comptes d'estar amb ella.

De sobte va canviar de direcció i es va tornar, com si la sirena m'hagués escoltat el pensament, va sortir de l'aigua i se'n va posar davant amb el braços en forma de gerra i va dir:

-No penses venir?
-Em fa tall
-Per què?
-I si ens veu algú?
-Que?, Ui quina vergonya m'han vist en pilotes . . . Es més, mira cap allà, veus aquells dos com no es tallen res, et penses que no s'han adonat que els podem veure?

Una mica més cap allà hi havia una parella, darrera d'una barca però clar, per a que no els veiessin des del passeig, nosaltres estàvem al altre costat, al costat fosc i els veiem perfectament , ells a lo seu estaven fent l'amor, que collons! Estaven cardant com si el món s'hagués d'acabar al sortir el sol.

-Esta bé, m'has convençut
-Son les quatre de la matinada, a que et penses que tothom ve a la platja a aquesta hora

Mentre em treia la roba me la mirava, de fet no podia treure-li els ulls del damunt. M'encantava com li quedava el bronzejat amb la lluna, de sobte em vaig fitxar en els seus pits no tenien cap marca, llavors vaig buscar al seu cul al canvi de color propi del banyador, però tot el seu cos lluïa el mateix moreno.
-Sempre prens el sol nua?
-I tant. Vaig a la platja nudista des que vaig deixar d'anar amb els meus pares, m'agrada anar morena tota jo i no com tu a bocins
-Vinga va, anem a l'aigua

La veritat es que em va encantar, nadar nu es molt millor i si ho fas acompanyat d'una sirena com feia jo: La sensació es meravellosa.

Vam nedar, ens vam abraçar, vam començar a fer-nos petons, a fotre'ns mà aleshores em va tombar a la vora, just on arribaven les ones. Arrebossats de sorra i mig a l'aigua em va cavalcar, jo la veia amb la lluna de fons, era, una sirena que havia sortit de l'aigua per fer l'amor amb mi.

Després ens vam quedar una estona estirats a la sorra fins que una ona més forta ens va arribar fins el cap i vam decidir que ja era hora de marxar, el sol es començava a deixar-se veure i això volia dir que l'hora de marxar però el record d'aquella nit m'ha quedat per sempre, se'ns dubte va ser una de les millors nits de ma vida.


Aquella nit em vaig adonar de que les millors coses d'aquesta viva ens les perdem per perjudicis i per pensar massa quan el que s'ha de fer es gaudir de la vida, aquella nit me'n vaig adonar que l'important era viure el moment i gaudir de la vida.

Per que el dia de demà, l'únic que no et pot prendre ningú son els records passats, les experiències viscudes, per tot això. Vaig decidir no tornar a tenir remordiments d'allò que ja esta fet.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada