Historia d'Anakin XXX

Jo, mai oblidaré aquella nit, en canvi, va semblar que a ella no li agradés perquè al cap de setmana següent no va voler quedar amb mi.

-Ho sento però he quedat amb unes amigues anar a sopar i després aniré amb elles on vulguin.
-Al menys podem veure'ns el diumenge per dinar
-No puc, tenim dinar familiar, amb uns cosins

Jo no podia deixar de somiar amb estar amb ella i ella tenia plans millors. Només vaig treure un cosa bona aquell cap de setmana, el diumenge fent el vermut amb uns amics, em van dir:

-Dons a Manresa se'n va anar a viure la Remei, quan es va casar
-Ah siii, no sabia res d'ella feia anys
-Per que es va casar amb un noi de Manresa i se'n va anar a viure allà
-Ostres, dóna'm el seu numero que potser igual li truco
-Tio que esta casada
-Xec, només vull parlar amb ella, abans érem molt amics

Efectivament, vam ésser molt amics, de fet vam sortir junts però aleshores jo pensava que era massa jove per anar amb noies tot i això vam tenir ... una bona amistat, per això em feia gracia veure-la i parlar després de tant de temps.

La següent setmana va ésser igual, després d'estar tota la setmana desitjant veure la Caty, a ella no li venia bé quedar amb mi, vaig agafar l'indirecta, era evident que amb mi, no volia res més que una trobada casual amb una mica d'allò que diuen que es pecat. Així era ella i no aconseguiria res més.

Així dilluns següent vaig trucar a la Remei:

-Digui'm?
-Remei?
-Si, soc jo, amb qui parlo?
-Soc l'Anakin, no sé si te'n recordes de mi, ens coneixem de petits del poble
-Es clar que me'n recordo de tu! I això? Com es que em truques?
-Es que, el Joan em va donar el teu número, estic treballant a Manresa i et trucava per si volies quedar una tarde i recordar vells temps
-I tant!, podem quedar quan vulguis
-Demà et va bé?
-Si, on vols quedar?
-No sé, no conec gaire Manresa
-Mira, coneixes el passeig Pere III
-Si,
-Hi ha una cafeteria que es diu Alpina, allà ens vorem, a quina hora vindràs?
-Set i mitja et va bé?