Historia d'Anakin XXXX

Al costat nostre hi havia la Remei amb la seua mare parlant amb unes amigues

-Hola, Com tu per ací?
-He vingut a les festes i ha que els meus pares veiessin el seu net
-Felicitats! M'alegro molt

Em vaig alegrar tant perquè me'n recordava que el primer dia que vam parlar, em va dir que portava temps buscant però no ho aconseguia.

-Es nen o nena?
Nen
-Es molt maco

De sobte el nen va obrir els ulls i tothom es va quedar bocabadat menys jo que un calfred em va recorre l'esquena

-ooo! Quins ulls mes macos!
-Te els ulls blaus com el seu avi!
-Més clars diria jo, el meu marit no els té tan clars
-Quina sort! Es difícil que els agafi del avi i a damunt tant blaus

Llavors vaig pensar el que em va dir el primer cop que ho vam fer:

“No cal preservatiu pren la pastilla”

Com podia prendre la pastilla si estava mirant de quedar-se prenyada? Me la havia jugat i molt bé.

Ningú de tot el grup podia sospitar res, per què hom no podia ni tant sols sospitar que la Remei i jo havíem fet l'amor i que aquells ulls blaus no eren del seu pare, també eren els meus. Mentrestant ella fa aquell somriure que fan les noies trapelles quan fan una malifeta i no les enxampen.

Al cap i a la fi, des de joves havia dit que li feia ilusió tenir un nen amb els meus ulls, jo sempre li havia agradat però no m'havia tingut i ara jo li havia fet un regal amb els ulls blaus que hi seria amb ella per sempre.

Al final, un fill meu havia aconseguit arribar aquest món encara que jo mai podria parlar amb ell i saber com es, però estic segur que amb la Remei i el seu marit estarà millor que amb mi, pel meu camí ja no passava ni tenir parella estable ni molt menys fills.

FI

PD: Bé així acaba aquesta historia, tant de bo us hagi agradat, aviat començaré amb una altre historia que estic preparant