Historia d'Anakin XXXVIII

Aquell dissabte em va trucar la Caty, em va sobtar però bé així era ella de sorprenent.

-Que fas aquesta tarde?
-No ho sé, per què?
-Es que fa temps que no ens veiem i he pensat que podríem quedar i xarrar una estona
-Per mi, d'acord

Vam estar tota la tarde fent unes birres i xarrant, posant-nos una mica al dia

Per la nit em va dir d'anar a Salou, havia quedat amb les seues amigues. L'Elena se'ns va quedar mirant amb una cara, suposo que la Caty ho va fer a propòsit per demostrar-li que jo era seu, les dones els hi encanta, encara que fossin amigues li volia demostrar que ella em tenia quan volgués.

A mi, tampoc no em va importar, total no tenia cap compromís amb l'Elena, era també una manera de que no es fes il·lusions però quan la Caty es va llençar al damunt meu com una lloba en cel fent-me petons i fotem-hi mà per tot arreu l'altre va sortir plorant a fora.

Jo, no ho hauria fet davant d'ella però tampoc vaig tenir opció, quan la vaig veure sortir plorant vaig tenir una mica de compassió d'ella i vaig intentar aixecar-me a dir-li quelcom però em tenien agafat pels ous.

-On vas?
-A dir-li quelcom a l'Elena
-Que li vols dir? Que te l'estimes i que te'n vols anar amb ella
-No dona, tampoc no es això però em sap greu
-Llavor-ens no pots fer res?
-Al menys consolar-la una mica
-Aquesta nit es a mi a qui has de consolar

Em va tornar a fer petons al coll, no sé si es para el reg al cervell quan em fan això però la meua ment deixa de funcionar i es que la Caty sàvia molt bé com fer perdre el cap a un home.

Amb el seu cos damunt meu fregant-se em vaig oblidar totalment de l'Elena en tota la nit, a la setmana següent la volia trucar per quedar però no vaig tenir valor, tres setmanes més tard, vaig pensar: “Tampoc no tinc res a perdre” i la vaig trucar:

-Hola
-Hola, vols quedar aquesta tarde?
-Que passa? Avui no vols quedar amb la Caty?
-No, avui prefereixo quedar amb tu
-Ja, el que passa es que la Caty avui no li va bé
-Esta bé, si no vols quedar ho comprenc
-No,no, es igual, si et ve de gust quedar amb mi, jo també tinc ganes de estar amb tu

Ostres, i es que, amb el temps he comprovat que quan més dolent est amb les noies, més els hi agrades