Historia d'Anakin XXV

-Et trobes bé?
-No, estic molt fotut
-Que t'han fet? T'han pegat?
-No, home no
-Com que no! Mira't com tens els ulls

Em vaig mirar al mirall interior del cotxe i a banda de tenir-los vermells de tant plorar, la Maria m'havia posat l'ull esquerra a la virole.

-He de reconèixer que no ha anat gens bé.
-Al menys has sortit, que jo quan he vist que trigaves tant . . .patia
-Per que?
-Perquè no et deixessin dins, Jo com vols que sàpiga si has vingut de visita o a fer-te una revisió?
-Tens raó, m'he escapat per poc
-Dons aquí no entro a rescatar-te, que un es pensa que esta molt sa fins que et fan qualsevol prova i et deixa'n dins
-Xec, anem que prendre quelcom on sigui, necessito beure quelcom fort
-Bé, dons anem-hi

Vam anar a un bar prop d'on ell vivia vam prendre un vermut i després un altre i un altre fins l'hora de dinar. Fènix no em va preguntar res més perquè ja s'havia adonat que no tenia ganes de parlar només de beure i oblidar. En aquest tema ens enteníem, tret la broma inicial no va tornar a treure el tema.

Llavors vam anar a un restaurant xines que hi havia a prop, Fènix no em va voler deixar sol, s'hi va apuntar un amic seu, l'Albert i així vam anar els tres borratxos a dinar.

Després de dinar vam continuar amb els copets d'orujo d'herbes, així vam estar tota la tarde i després vam anar a Salou. Un cop allí els hi vaig demanar d'anar al pub on normalment trobava la Caty, i efectivament hi era.

-Hola, com et trobes
-Molt fotut, avui he anat a vore la Maria i no anat gens bé
-Es ella qui t'ha posat l'ull així
-Si
-Dons vaja, això vol dir que no t'ha perdonat
-Ni tant sols m'he pogut explicar
-Ja, i que esperaves? Que t'hagués rebut amb els braços oberts?
-Dona, m'hagués conformat amb que m'escoltes i em perdones
-Potser més endavant
-No crec, el metge m'ha prohibit anar a veure-la
-Collons! Si que l'has feta bona
-Si, s'ha posat a cridar-me i pegar-me, l'han agafat entre dos infermers
-I ara no vegis quin morat que portes, noi
-Ja, ja ho he vist


Vam estar ballant una bona estona, fins que li vaig fer gestos que sortissin una estona fora

-Gracies, necessitava agafar una mica d'aire