dissabte, 17 de juliol de 2010

Historia d'Anakin XXV


D'aquesta manera el divendres vaig baixar amb ells a Reus, el dissabte al matí vaig quedar aviat amb Fènix per esmorzar i després em va portar al Pere Mata, quan va aparcar es va quedar al cotxe a esperar-me.

Vaig entrar per una gran porta metàl·lica, vaig veure un edifici antic que semblava dissenyat per Gaudí, em vaig dirigir a informació i vaig esperar a una sala al costat fins que va venir la Maria, tenia molt mala pinta, li havien tallat els cabells, no li havien rapat com si la mili però li havien deixat molt curts, estava pàl·lida, amb ulleres i portava la bata blanca que et posen sempre als hospitals i que s'ha de cordar pel darrera i, quasi bé sempre se't veu el cul.

-Que fas tu aquí?
-Et trobes bé?
-A tu que et sembla?, per si no t'has adonat m'han tancat a un manicomi
-Es que, com fas això?
-Com? Tu tens la culpa, m'has destrossat la vida.
-Per això volia veure't i explicar-me
-No m'has d'explicar res, esta tot ben clar
-No es veritat, no vaig fer res, me la vaig trobar, no fèiem res
-No es el que a mi no em va semblar lo mateix
-M'haguessis deixat que t'expliques, dona
-Ara ja es igual, no vull escoltar les teues mentires
-Dona, t'estic dient la veritat, sis plau m'has de creure
-Ja tant se val, lo nostre s'ha acabat i no et vull tornar a veure
-Sis plau, jo t'estimo
-NO EM DIGUIS AIXÒ! DEIXA'M! MENTIDER!

I se'm va tirar a sobre per pegar-me, em va donar dos cops a la cara abans que la pogués agafar, dos segons mes tard van aparèixer dos infermers de mida XXL que la van agafar i se la van emportar

-NO, sis plau deixeu-me que me expliqui
-Vostè es el seu ex-novii????

Em vaig girar i me'n vaig trobar a un home gran amb barba i bata de metge mirant-me molt seriós

-Si
-Dons he de demanar-li que no torni a veure-la
-Peró jo li vull explicar

Em continuava mirant seriós però a més, vaig notar el menyspreu a la seua mirada em pregunto que li havia dit la Maria Cinta, bé no cal que m'ho pregunti esta ben clar.

-S'haurà d'esperar a que surti d'aquí, no em puc arriscar a que l'alteri d'aquesta manera fins ara s'havia portat força bé
-Peró vostè no ho entén, això es un error

Després de dir-li això se'm va quedar mirant un moment de dalt a baix.

-Ja, sempre es un error, sempre hi ha un explicació, però això no em preocupa, a mi em preocupa que una noia molt jove i embarassada ha intentat treure's la vida i amic meu, això sí es un error
-Li dono tota la raó, però jo li vull explicar
-Farem un cosa, doni'm el seu telèfon i jo li avisaré si pot venir o si ens fes falta la seva col·laboració
-Si, si podeu comptar amb mi pel que faci falta

Després de dir-me això, no vaig ser capaç de sortir i me'n vaig quedar a la sala d'espera plorant una estona pensant que jo mai hauria volgut fer-li cap mal i ara li havia destrossat la vida, allí vaig estar un bona estona fins que la noia d'informació s'en va adonar

-Hola, li passa rés? Vol que truqui a un metge?
-No, tranquil·la ja me'n vaig només estava descansant una mica

Si em descuido em tanquen a mi també, em vaig eixugar les llàgrimes abans d'arribar al cotxe on m'esperava Fènix

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada