diumenge, 11 de juliol de 2010

Historia d'Anakin XXIV


A dins del poble hi havia un pub heavy, a Fènix li encantava allí jugaven al billar, i si no baixàvem a Manresa de festa.

Lo fotut van ésser els caps de setmana, el primer per sort ens va tocar treballar el dissabte i així, pràcticament no vaig parar a casa, però ma mare ja em va fer un sermó tipus “Nen que estas fent amb la teva vida?”. Lo pitjor es que tenia raó, però ara només podia tirar endavant encara que no sàpigues on.

La setmana següent estava dubtant si anar a casa o quedar-me a la pensió tot sòl, quan vaig tenir una trucada.

-Hola, sóc el Marc, el germà de la Maria Cinta, la teva mare va donat aquest número per trucar-te
-Hola, digues
-Te truco per dir-te que la Maria esta ingressada a Reus, al Pere Mata i ja esta millor per això aquest cap de setmana se li poden fer visites, ho dic per si t'interessa
-OSTRES! Hi tant que hi aniré
-Et recomano que si vas el dissabte vagis pel matí per que millor que no et trobis amb mons pares que aniran a la tarde després de dinar
-Dons així ho faré, moltes gracies per dir-m'ho

Després, mentre dinàvem li vaig preguntar a Fènix:

-Escolta, tu saps on para un psiquiàtric a Reus?
-Vols dir el Pere Mata?
-Si, veig que te'l coneixes
-Home, soc de Tarragona, tothom se'l coneix
-Tu em podries portar el dissabte
-A qui vols veure?
-A una amiga meua que esta ingressada
-Per mi cap problema però, on dormiràs? A casa meua no, que ma mare no em deixa portar animals
-Que simpàtic que ets.
-Si vols et pots quedar a dormir a casa meva

Això ho va dir el Josep, un altre company que vivia a Reus i a damunt sol.

-Em faràs un favor
-Dons et quedes a casa meva i si vols et porto jo al Pere Mata
-Com vulgueu

3 comentaris:

  1. Ostres!! Si surto jo i tot, m'alegro que te'n recordis de mi

    ResponElimina
  2. Està agafant totplegat una deriva molt interessatn. El sexe, el conflicte, el drama i ara... què passarà?

    ResponElimina
  3. Doncs si, això es posa interessant, hi ha coses que jo no sabia....
    Per cert, tens raó, Fenix, ja gairebé hi som tots!!!

    ResponElimina