divendres, 16 d’abril de 2010

Historia d'Anakin XI


Al dia següent, no em sentia malament, ja m’havia acostumat als remordiments suposo que es como tot, t’acostumes i penses que no t’enxamparan mai.

Això si, em preguntava com puc ser tan estúpid tenint una noia tant bona com la Maria fer-li el salt amb la Caty suposo que els homes som així ens agrada jugar a les noies dolentes.

La qüestió es que va continuar la meva vida, la Maria cada dia em sorprenia més, se li havia despertat la libido de cop i jo al•lucinava pensant que passaria si un dia li confessés a mossèn Grifoll.

Però no em treia del cap la Caty, tot i que sabia que estava amb el Joan i que allò que em va dir ho va fer només per enredar-me, una part de mi ho volia creure i la continuava tenint al cap.

Sabia perfectament que una noia així no em convenia gens però el amor es així.

La meva vida va continuar així, si ens trobaven al poble mai no feia res, ens saludaven anéssim junts o acompanyats i poc més fins un mes desprès, que ens vam trobar a Salou, de fet hi vaig anar quasi a propòsit per mirar de trobar-la, tenia ganes de veure-la i de dir-li una cosa que em rondava pel cap, i me la vaig trobar, vam ballar, vam fotre un polvo i després li vaig dir:

-Escolta, vols sortir amb mi?
-Per que em preguntes això??
-Home, m’estimes??
-Si, però et recordo que tens novia i jo també.
-Però, vols que la deixi per sortir amb tu?
-No, Jo mai et demanaria això
-Per que no?
-No vull que la deixis, porteu un munt de temps i no em vull ficar en mig
-Però vas dir que volies estar amb mi
-Que em conformava amb una estona, m’ho passo molt bé amb tu però això no vol dir que fem bona parella, a més jo estic amb el Joan i estic bé només vull estar amb tu de tant en tant.

Allò em va deixar perplex, ara començava, no a entendre-la (entendre-la mai) però si a saber com pensava.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada