Historia d'Anakin X

Ara no sabia que fer, no la podia deixar, tampoc no tenia motius ara la nostra relació no estava varada havíem fet un pas endavant.


Al dia següent quan la vaig veure que venia molt somrient, quan em va fer el petó em va començar a fotre mà al paquet.

-Que fas??
-Que passa, no t’agrada
-Home si, però primer, que t’assembla un hola que tal?
-Hola que tal
-Be, i tu?
-Meravellosament be, avui em sento molt feliç
-La veritat es que tens molt bona cara.
-Em sento pletòrica
-M’alegro
-Avui tornarem a fer l’amor?
-Cullons si que et va agradar!
-Moltíssim

Així van els dies següents, se’ns havia obert un món nou hi en gaudíem molt, a vegades em feia por i tot, desprès de tants anys havia descobert un Maria nova totalment diferent, però no sé per que encara continuava tenint la Caty al cap.


Un dia me la vaig tornar a trobar per Salou i es va tornar a repetir l’historia.

-Les meves amigues se’n van ja, em quedo amb tu.
-No, que ja se per on vas.

Però no em va fer cas i es va quedar per tornar amb mi.

-Bé, no et deixaré tirada però vull les mans quietes
-I que faràs? Trucar a la policia que et volen violar?
-No siguis estúpida, el que no vull es que ens torni a passar el mateix.
-D’acord podem fer-lo diferent, a mi tampoc m’agrada fer-ho sempre igual
-No, estic dient que no ho farem
-I jo, no te dic mai que sempre aconsegueixo tot el que vull

I va començar a fotre’m mà mentre em feia petons al coll, massa per resistir-se però ho vaig fer, suposo que la marató sexual que em feia la Maria Cinta darrerament va influir a favor meu així que li vaig donar una espenta per apartar-la, per desgracia massa forta, va caure a terra y es va posar a plorar.

-Perdona sento haver-te fet mal.
-Que ho sents? Et juro que aquesta me la pagaràs.
-Tranquil•la no t’enfadis, ho sento.
-Jo només volia estar una estona amb tu, ja sé que tens novia però em conformo només amb un polvo, ella et té tots els dies jo no et demano tant.

La vaig abraçar consolant-la mentre plorava, bé penso que no cal que expliqui com vam acabar, no sé com però vam acabar al cotxe un altre cop, en aquell moment me’n vaig adonar que tenia raó, sempre aconseguia el que volia i jo només era un ninot a les seves mans.