dilluns, 22 de març de 2010

Historia d'Anakin IX


. .
No explicaré detalls però diré que al principi ella semblava com si fes un sacrifici fins que la vaig penetrar, aleshores es va posar a cridar com una boja sort que estàvem molt apartats i ningú no la va sentir perquè si s’arriba a presentar algú ens hauríem mort de vergonya.

Després ens vam quedar abraçats una estona fins que em va preguntar.

-T’ha agradat??
-I tant, a tu no et pregunto que es evident que si
-La veritat es que si, fins i tot he cridat una mica.
-UNA MICA???? No sé com no ha vingut la policia pensat que t’estava violant

Es va posar vermella com un tomàquet

-Home la veritat es que m’agrada’t i ara torna’m a abraçar i no em deixis

Li vaig obeir i mentre l’abraçava pensava . . . . . valorava . . . . comparava . . . .

1 comentari:

  1. Bon relat. Hi ha dones que són massa escandaloses.
    Les que criden massa sembla que fingeixin. I de vegades ho fan ;-))

    ResponElimina