Dues setmanes més tard vam coincidir tots quatre a un bar al poble, ella va actuar amb tota normalitat, jo estava súper nerviós, quan es vam quedar sols em va dir:
-“A les dotze quan la deixis a casa, el Joan ja m’haurà deixat a casa meva, em reculls quan vagis cap a Salou”
-Okey
L’estona fins les dotze se’m va fer eterna, no podia parar de dir-me
-“Tranquil, allò no tornara a passar, no hi ha res dolent que vingui amb mi a Salou, es la xicota d’un amic meu, per tant una amiga teva”
Li vaig fer cas, la vaig recollir a dos quarts d’una i vam anar a Salou, jo sempre quedava amb els meus amics als Slamers, allà ens trobaven anàvem desprès on fos.
Ella mentre hi havia més gent no va fer res, com si fossin dos amics anant de festa, però quan els altres vam marxar va començar a fotre’m mà i jo li vaig dir:
-Que fas?
-Penso que es evident,
-Ja, es clar que si, però aquesta nit no, val?
-Per que? Si tu també ho estàs desitjant?
-Es clar que si, però l’altre dia vam fer malament i no vull tornar a repetir-ho.
-Dons jo penso que ho vam fer molt bé però si no et va agradar puc provar de millorar
-Es clar que a mi també em va encantar, però ja esta bé.
Aleshores es va acostar per dir-me a cau d’orella
-“Per si no t’has adonat acostumo a aconseguir tot allò que vull”
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada