diumenge, 5 d’octubre del 2014

Perquè li diuen bilingüisme a la catalanofobia

Des de fa temps, es diu que Catalunya es una societat bilingüe, això vol dir que es fan servir indistintament dues llengües.

Penso que la podem considerar així, ja que vas pel carrer i et trobes que la gent parla a una llegua o altre. Vas a un establiment i et contesten (Normalment) en la mateixa llegua que tu parles. Això està molt bé però no es cert del tot.

A Catalunya, el 100% de la gent parla en castellà mentre que només un 40% fa servir el català, això no es un equilibri, aquesta balança està inclinada cap a un costat.

Això comporta que una persona es pugui passar 30 anys vivint a Catalunya sense fer servir el català però resulta molt complicat passar un sol dia sense fer servir el castellà. Això es bilingüisme?

Només em de posar la tele per veure que hi han tres canals en català i prop de cinquanta en castellà, amb diaris o llibres passa molt semblant i no parlem de cinema on es impossible veure una pel·lícula en català, ni que sigui subtitulada.

De fet, a qualsevol reunió es demana permís per parlar en català però no cal demanar-lo per parlar en castellà. Direu que la Constitució obliga a sàpiguer castellà i parlar-ho però també diu que s'han de protegir les altres llegües de l'estat.

Com si tot i això no fos prou, hi ha un corrent liderada pel partit Ciutadans que abandera el bilingüisme (Cosa que em sembla molt bé) Però no denuncia res d'aixó.

Aquesta gent es queixen que TV3 (Les úniques cadenes en català) haurien d'emetre la meitat de la programació en castellà, també critiquen al govern per voler que hi hagi cinema en català, ni que sigui subtitulat o es queixen que als seus fills els parlen en català a l'escola, inclús s'alegren quan un jutge reconeix el dret d'un pare a que sun fill no aprengui el català.
Bilinguisme
Què passaria si algú denuncies que no vol que lo fill aprengui l'anglès? (El castellà s'ha d'aprendre per cullons constitucionals) .
Tothom surtiria critican aquet pare i dien que no toca de peus a terra.

El cinema es un altre  exemple: Les empreses tenen molt clar que "en castellà tothom ho enten" d'aquesta manera  s'estalvien un doblatge o una subtilització. Que no tinc ni idea de quan costa però sé que per internet hi han frikis que ho fan en un parell d'hores sense cobrar res. Dons aquesta gent no es protesten perquè no hi hagi cinema en català, protesten quan la generalitat vol imposar una cuota de mínims en català.

O sigui, que el castellà té una posició privilegiada, i si a tu, el que et molesta es que et parlin en català, que al teu fill a l'escola li parlin i li ensenyin lo català (Potser l'estan programant perquè demà sigui un d'ells), et molesta posar la tele i veure que hi ha un canal on un paio parla en català o anar al cinema i trobar-te que de les dotze sales, en dues fan una peli en català. Tu no vols bilingüisme.

Com a mi m'agrada dir les coses pel seu nom, diré que això no es bilingüisme, es catalanofobia.




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada