diumenge, 31 de juliol de 2011

Historia de la Mar XVI



Però de moment no sabent com dir-li i han d'anar dissimulant, però no sabent com fer-ho per què la Magda sempre vol quedar amb elles, quan truca a la Mar, ella li posa alguna excusa i després truca a la Mireia que fa ho mateix.

Un dia la Magda, esta amb la Mar a un pub

-Escolta, me'n vull anar a casa
-Dons marxem, però vine a casa meva que tinc ganes d'estar amb tu
-No, avui no estic d'humor, tinc ganes d'anar a dormir a casa meva
-Va tia, sis plau, vine amb mi
-No, ja quedarem un altre dia

Podem dir que la Magda va calenta, ja fa dies que no ho fa amb cap de les dues i li ve de gust, però la Mar no se'n vol anar casa, ha quedat amb la Mireia però clar, primer s'ha de treure a la Magda del damunt però li resulta molt complicat, quan per fi marxa es troba amb un altre problema: La Magda truca a la Mireia com ha fet tans dies.

-Hola, que fas?
-Estic a casa meva, per?
-Perquè estic pujant cap a casa teva, vaig per la Via Augusta
-Com?
-Ah, que em vull passar a veure't, que tinc ganes d'estar amb tu, pots baixar?
-Ostres!, no puc, avui no he sortit perquè demà tinc un examen, ja estic amb pijama
-No pots baixar una estona? Si encara no es molt tard i ja estic pujant cap a casa teva vaig pel carrer
-No puc que encara he d'estudiar, ja ens veurem, petons
-D'acord

La Mireia de fet, no esta a casa, esta a un bar a prop esperant a la Mar, ràpidament la truca.

-Mar, per on vens?
-Estic pujant per carrer Ramon Berenguer, de seguida arribo
-¡No! Que m'acaba de trucar la Magda que també esta pujant, quedem millor al Iceberg, jo baixaré pel carrer Tivissa per no trobar-me-la.

El Iceberg en un local tranquil, l'ambient es una mica gèlid amb pòsters de icebergs i tot blanc, encara que la llum es ultraviolada i li dona una foscor estranya però s'hi esta bé, tot i que pràcticament mai hi van, per això es el lloc ideal per no trobar-se-la.

-Pufff, no te l'has trobat de miracle
-Si me la arribo ha trobar, no et pots imaginar que pesada estava, li he dit que m'anava cap a casa
-Ja, per això m'ha trucat a mi
-Clar, quan jo he passat d'ella
-Si ens arriba a enganxar, que li diem?
-La veritat, que ens estimem i que passem d'ella
-De totes maneres li hauríem de dir, millor dir-li nosaltres que s'assabenti d'una altre manera

Mentrestant la Magda se'n torna al pub, no vol anar sola a casa i ja porta una setmana que no hi ha manera que cap de les dues li faci cas, no ho entén potser estan una mica empipades amb ella, però totes dues? La pobre no s'imagina el que esta passant, i que aquest es el principi de la seva soledat, allà parla del tema amb la Maria Cinta.

-Escolta, tu saps si la Mar esta enfadada amb mi
-Dona, una mica si que la tens empipada
-Ostres, es que, darrerament noto que passa de mi, com si estigués incomoda quan esta amb mi
-Potser ho hauries de parlar amb ella

Clar la Maria Cinta sap el problema, perquè es va trobar amb elles un dia però no vol ésser ella qui li expliqui a la Magda

-A tu t'ha dit res?
-A vore, jo també la he vist una mica distant, però es una cosa que heu de parlar vosaltres dos.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada