Historia d'Anakin XXXIII

Després vam anar al Music Box, un pub que li agradava molt a Fènix, de fet allà es trobava com a casa, sorprenentment van entrar les amigues de la Caty encara que ella no.

-Hola, com vosaltres per a qui?
-Fent un cubata, i la Caty?

A la seva amiga se li va tallar una mica la veu

-No ho sé, ha dit que després ens veuríem
-Ja, s'ha anat amb el Jordi?
-La veritat es que si
-I deia que l'acabava de conèixer
-Es veritat

Me la vaig quedar mirant incrèdul

-No es el primer cop que ho fa, això d'anar-se amb un desconegut
-Dons, qualsevol dia li pot passar de tot
-Ja, ella es així

Mentre em deia això em va passar el braç per damunt del cap mig abraçant-me, com per a consolar-me, jo la vaig imitar mentre me la mirava “amb altres ulls”, no era una noia gaire maca, li sobraven uns pocs quilos, els seus ulls negres tenien un posat trist que demostraven al món que anava falta d'estima tenia tambè un nas massa gros feia que fos la típica xiqueta que veus com a amiga i no penses que també es una dona, però jo en aquell moment només tenia al cap venjar-me com pogués i només vaig veure un punt sensible on fer mal.

Aleshores, mentre mantenia en contacte visual com si proves d'hipnotitzar-la li vaig fer un petó a la boca, ella no va posar cap impediment, es va deixar petonejar i fotre mà fins que, mica en mica reconec que em vaig engrescar massa i quasi bé la despullo al mig del pub.

-Que fas?
-Perdona . . . . Anem al cotxe?
-Ostres, així de cop?
-Jo ho estic desitjant i pel que he notat, tu també
-Esta bé

Ens vam acomiadar amb un “ara tornem”, ningú va fer cap comentari, després de l’espectacle que havíem fet era evident on anàvem i a que. Vaig agafar el cotxe lo just per sortir del poble, vaig agafar el primer camí i vaig parar una mica endins, anava molt calent.

Vam fer l'amor al cotxe, va ésser molt diferent, no tenia l'experiència de la seua amiga ni el seu “savoir faire” però en canvi er molt agraïda, amb qualsevol cosa que li fes o li digués es desfeia, un simple “maca” li provocava un somriure de bleda. De fet es desfia cridant com la Maria Cinta els primers cops. Després ens vam quedar abraçats i jo, no em vaig poder aguantar.

-Escolta'm, ho sento
-Per què?
-Perquè m'he aprofitat que has vingut a consolar-me per mirar de venjar-me de la Caty, però no et vull fer mal
-No m'has fet cap mal, sé que t'agrada la Caty i que només ho has fet per si li fot que t'ho facis amb una amiga seva, jo sé que no, a ella no l'importes, només quan li vingui de gust.
-I perquè t'has deixat?
-Perquè m'agrades i encara que hagi sigut una vegada, encara que sigui per despit, però has sigut meu, no t'equivoquis, jo soc la que s'ha aprofitat de tu.

Això em va deixar perplex, però tenia tota la raó, quan vam tornar, la Caty hi era amb el Jordi, Fènix i la resta d'amigues, quan vam tots dos sols a la barra em va dir:

-M'alegro que hagis trobat consol encara que t'hagis d'haver conformat amb l’Elena.

No em va fer tant de mal la seua indiferència com el detall que tothom assumís que l’Elena era un segon plat, com per un cas d'apuro. Em va fer molta llàstima, normalment ens fixem en la noia mes maca que te lo que vol i ens oblidem de les noies “normaletes” que es desfan quan li dius qualsevol cosa bonica o els prestes una mica d'atenció. Noies a les que ha etiquetat de bones noies algú que no las ha convidat al llit i que tenen un foc a l'interior.

La vida es cruel amb gent que no s'ho mereix, la vida mai es justa, els termes com justícia o veritat son utopies, per què cadascú té una opinió del que es just i del que es veritat, son termes tan relatius com discutir si es millor una paella o un arros negre. Per això lamentar-s'hi pel passat es tan inútil com mirar d'aprofitar un allioli que s'ha tallat.