diumenge, 10 d’abril de 2011

Historia de la Mar XI


Contra pronostic, al menys meu, van durant fins als dos anys, tot i que la relació a arribat a un punt en que cada nit acaben malament, pràcticament totes les seves amigues estan fartes d'elles, penso que la Magda te un problema però guarda la seva frustració dins fins que explota per qualsevol cosa, la qüestió es que la Mar li aguanta totes les ximpleries i plorinyes de la Magda mentre que l'altre s'acostumat a tenir-la al seu costat.

La Magda se l’estima però no en té prou o simplement, no esta contenta amb el món, tot i que la Mar li diu amén a tot el que ella vol, nota que necessita quelcom que no te, així que li diu:


-Ho sento però hauríem de deixar-ho una temporada


I ho deixen però no, per què sempre continuen juntes s'han acostumat a estar sempre l'una amb l'altre, la Magda navega entre dues aigües, per un costat se l'estima però per un altre vol quelcom que no sap que es, això també ens pot passar a tothom, sempre pensem que podríem estar millor encara que estem força bé.


Fins el dia que la Magda, una nit se'n va amb el seu germà a una festa que fan a casa d'un amic seu, es un pis força gran i aprofiten que els pares del seu amic no hi son, la Magda ja coneix la seva colla, especialment la millor amiga del seu germà, la Mireia, una noia de la edat del seu germà, tres anys menys que ella, també morena, més prima i força maca, amb ulleres que dissimulen uns ulls preciosos i cara de innocent, es coneixien perquè jugava amb ella a voleibol fa temps.


La Mireia mai fins aquella nit s'ho havia fet amb una noia, tot i que ja quan era una nena notava que els ulls no se li anaven on anaven els ulls de les altres noies i no ho havia reconegut mai a ningú però s'excitava molt quan a les dutxes una altre noia se li fregava sense voler, no li havia dit a ningú però la Magda hi era i se'n va adonar, no li va dir mai però aquella nit li va semblar el moment ideal per comprovar la seva teoria.


Així que se la emporta al balcó amb la excusa de prendre una mica l'aire, la terrassa no es gaire gran però la vista es preciosa, s'hi veu tot el mar amb la lluna damunt, avui hi ha mitja lluna creixent però les il·lumina suficient per veure's les cares, encara que poc més.


La Mireia, es una noia molt tímida però clar amb la Magda no, s'han dutxat molts cops juntes, tenen confiança per xarrar i agafar-se, la Mireia nota que les carícies de la Magda l'estan començar a excitar però no pensa que ho faci amb aquesta intenció fins que li fa un petó a la boca.


-Que fas?

-Crec que esta molt clar, no t'agrada?

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada