Historia d'Anakin XII

Al dia següent ja ni me’n recordava que era tenir remordiments, això es com tot, amb el temps t’acostumes, penses que no t’enxamparan mai i et confies, però vaig estar rumiant i vaig decidir passar de la Caty, total ella mai voldria una relació amb mi i ara estava força bé amb la Maria Cinta.

Així va quedar la cosa fins un parell de mesos després quan la Caty i el Joan ho van deixar, me la vaig tornar a trobar a Salou, ja quasi no m’enrecordava d’ella però quan em vaig fer dos petons se’m va accelerar el cor.

-Hola maca
-Que tal? Com et trobes?
-Jo, molt bé i tu?
-Xunga, el Joan i jo ho em deixat i em sento un mica sola.

Aquell dia em va fer llàstima, venia molt tristona, jo sabia perfectament que volia i jo la vaig consolar, bé ho vaig fer molt millor que li hauria fet un consolador, després no sé, vam estar parlant, em va explicar que estava cansada del Joan i que l’havia deixat perquè necessitava espai però que ho trobava a faltar, bé lo típic que diuen les noies

-Sort que has vingut tu a animar-me, moltes gracies, em feia molta falta
-No crec que tinguessis molta feina per trobar algú disposat a donar-te un mica de estima.
-Ja, però no es ho mateix, tu sempre m’has agradat.
-No em diguis això que m’ho crec
-No siguis ruc, sempre m’has agradat, ets molt bon noi, la Maria Cinta es una noia afortunada.
-Perquè ho dius, per la forma de fer l’amor?
-També, tot esta relacionat, segons tractes la teva parella fent l’amor es com la tractes a diari. Però no, ho dic per que ho he vist, tant de bo jo trobes un noi com tu.



Al dia següent m’ho anava rumiant, però vaig decidir que no tornaria a veure-la, estava força be amb Maria Cinta com per complicar-me, la Caty només em podia portar problemes i fer-me infeliç.

La llàstima es que la Caty no pensava igual i ara que no tenia novio, no li calia guardar les aparences em va buscar uns quants cops, fins hi tot la Maria em va dir:

-Aquesta noia busca quelcom amb tu?
-Que va! Només som amics, que et fa pensar això?
-No se, potser la manera com em mira.

Historia d'Anakin XI

Al dia següent, no em sentia malament, ja m’havia acostumat als remordiments suposo que es como tot, t’acostumes i penses que no t’enxamparan mai.

Això si, em preguntava com puc ser tan estúpid tenint una noia tant bona com la Maria fer-li el salt amb la Caty suposo que els homes som així ens agrada jugar a les noies dolentes.

La qüestió es que va continuar la meva vida, la Maria cada dia em sorprenia més, se li havia despertat la libido de cop i jo al•lucinava pensant que passaria si un dia li confessés a mossèn Grifoll.

Però no em treia del cap la Caty, tot i que sabia que estava amb el Joan i que allò que em va dir ho va fer només per enredar-me, una part de mi ho volia creure i la continuava tenint al cap.

Sabia perfectament que una noia així no em convenia gens però el amor es així.

La meva vida va continuar així, si ens trobaven al poble mai no feia res, ens saludaven anéssim junts o acompanyats i poc més fins un mes desprès, que ens vam trobar a Salou, de fet hi vaig anar quasi a propòsit per mirar de trobar-la, tenia ganes de veure-la i de dir-li una cosa que em rondava pel cap, i me la vaig trobar, vam ballar, vam fotre un polvo i després li vaig dir:

-Escolta, vols sortir amb mi?
-Per que em preguntes això??
-Home, m’estimes??
-Si, però et recordo que tens novia i jo també.
-Però, vols que la deixi per sortir amb tu?
-No, Jo mai et demanaria això
-Per que no?
-No vull que la deixis, porteu un munt de temps i no em vull ficar en mig
-Però vas dir que volies estar amb mi
-Que em conformava amb una estona, m’ho passo molt bé amb tu però això no vol dir que fem bona parella, a més jo estic amb el Joan i estic bé només vull estar amb tu de tant en tant.

Allò em va deixar perplex, ara començava, no a entendre-la (entendre-la mai) però si a saber com pensava.

Historia d'Anakin X

Ara no sabia que fer, no la podia deixar, tampoc no tenia motius ara la nostra relació no estava varada havíem fet un pas endavant.


Al dia següent quan la vaig veure que venia molt somrient, quan em va fer el petó em va començar a fotre mà al paquet.

-Que fas??
-Que passa, no t’agrada
-Home si, però primer, que t’assembla un hola que tal?
-Hola que tal
-Be, i tu?
-Meravellosament be, avui em sento molt feliç
-La veritat es que tens molt bona cara.
-Em sento pletòrica
-M’alegro
-Avui tornarem a fer l’amor?
-Cullons si que et va agradar!
-Moltíssim

Així van els dies següents, se’ns havia obert un món nou hi en gaudíem molt, a vegades em feia por i tot, desprès de tants anys havia descobert un Maria nova totalment diferent, però no sé per que encara continuava tenint la Caty al cap.


Un dia me la vaig tornar a trobar per Salou i es va tornar a repetir l’historia.

-Les meves amigues se’n van ja, em quedo amb tu.
-No, que ja se per on vas.

Però no em va fer cas i es va quedar per tornar amb mi.

-Bé, no et deixaré tirada però vull les mans quietes
-I que faràs? Trucar a la policia que et volen violar?
-No siguis estúpida, el que no vull es que ens torni a passar el mateix.
-D’acord podem fer-lo diferent, a mi tampoc m’agrada fer-ho sempre igual
-No, estic dient que no ho farem
-I jo, no te dic mai que sempre aconsegueixo tot el que vull

I va començar a fotre’m mà mentre em feia petons al coll, massa per resistir-se però ho vaig fer, suposo que la marató sexual que em feia la Maria Cinta darrerament va influir a favor meu així que li vaig donar una espenta per apartar-la, per desgracia massa forta, va caure a terra y es va posar a plorar.

-Perdona sento haver-te fet mal.
-Que ho sents? Et juro que aquesta me la pagaràs.
-Tranquil•la no t’enfadis, ho sento.
-Jo només volia estar una estona amb tu, ja sé que tens novia però em conformo només amb un polvo, ella et té tots els dies jo no et demano tant.

La vaig abraçar consolant-la mentre plorava, bé penso que no cal que expliqui com vam acabar, no sé com però vam acabar al cotxe un altre cop, en aquell moment me’n vaig adonar que tenia raó, sempre aconseguia el que volia i jo només era un ninot a les seves mans.

Historia d'Anakin IX

. .
No explicaré detalls però diré que al principi ella semblava com si fes un sacrifici fins que la vaig penetrar, aleshores es va posar a cridar com una boja sort que estàvem molt apartats i ningú no la va sentir perquè si s’arriba a presentar algú ens hauríem mort de vergonya.

Després ens vam quedar abraçats una estona fins que em va preguntar.

-T’ha agradat??
-I tant, a tu no et pregunto que es evident que si
-La veritat es que si, fins i tot he cridat una mica.
-UNA MICA???? No sé com no ha vingut la policia pensat que t’estava violant

Es va posar vermella com un tomàquet

-Home la veritat es que m’agrada’t i ara torna’m a abraçar i no em deixis

Li vaig obeir i mentre l’abraçava pensava . . . . . valorava . . . . comparava . . . .

Historia d'Anakin VIII

Mentre li feia el petó va començar a fotre la mà a dins dels meus pantalons, jo em vaig quedar sorprès, era la primera vegada ho feia, va ser com si un somni se m’hagués fet realitat però, ara era diferent.

La vaig imitar i vaig ficar la mà per sota de la seva faldilla fins a la seva part més intima com tants cops havia intentat sense que em deixes, fins ara sempre havia “saltat la alarma” quan m’acostava massa al meu objectiu.

Per això estava al•lucinant, va ser quan me’n vaig adonar que ella havia guardat allò durant tant de temps per quelcom especial i ara només ho feia per que no la deixes. Si jo ara ho feia amb ella, després no podria deixar-la o li faria moltíssim mal, així que vaig parar de cop.

-No, ara no es el moment, per que ho fas?
-Es el que sempre has volgut, no?
-Hi tant que si, però ara t’estic dient que vull que deixar-ho
-Si el que vols es sexe, ja t’ho donaré jo.
-No, no et vull fer-te cap mal.
-Estic disposada a fer-ho per tant que no em deixis
-I si després encara tinc ganes de tallar
-Espero que no


Em vaig sentir molt malament, aquest moment me l’havia imaginat infinites vegades a l’intimitat però sempre m’ho imaginava meravellós i ara era molt diferent, estava clar que ja no sentia res per ella i no volia aprofitar-me, no volia ser tan dolent.

-No, crec que ara no es el moment

Però ella no em va fer cas i no va parar i, jo ja havia dit que no tres cops, reconec que soc massa dèbil per aguantar mès.

Historia d'Anakin VII

Però un dia em vaig armar de valor i ho vaig intentar:

-Escolta’m penso que portem molt de temps junts i no sé, em sento estancat.
-I que vols fer? Jo estic molt bé amb tu.
-No sé, m’agradaria deixar-ho una temporada.
-Per què? Que te fet?
-Res dona, tu no tens la culpa.
-Es que n’has trobat una altre???

Quan va preguntar això em vaig quedar mort.

-Clar que no! Per què dius això?
-Home, si no sóc jo, qui?
-Soc jo, sento que estic en un carreró sense sortida i necessito obrir-me una mica.

Una estona desprès em va fer un petó a la boca i després em va preguntar:

-Ja no m’estimes???
-Clar que si, però no sé que em passa últimament
-Fes-me un petó.

Vegueries

Sempre em sorprèn la capacitat dels politics per generar problemes on no n’hi han, aquesta historia de les vegueries, estem d’acord que tenen raó històrica però, calia? No sabien totes les disputes que això provocaria?

A banda de poder col•locar uns quants amics, fer mès diputacions vol dir mes funcionaris públics i menys força de cara a reclamar quelcom pel territori.

Lo pitjor es la impressió que donem a la resta de Espanya de que som uns inconformistes que no ens posem d’acord ni amb el veí del costat, sensació a la que ajuda molt el senyor Carretero i el seu “reagrupament”.

Em pregunto si algun dia traurem res de bo d’aquesta historia.

Cristiano Ronaldo

Ja se sap la sentencia a Cristiano Ronaldo, dos partits que, segurament el Comitè d’Apel•lació deixarà en un partit, no penso dir que li trenques el nas a mala llet però el que més em molesta es que digues que l’àrbitre i tothom que veu targeta vermella no sap de futbol, això es una falta de respecte pels qui no pensen com tu, i molt pitjor es que digui que si li va trencar el nas es culpa de Mtiliga per ser tan baixet.

Sempre he dit que les sancions en cas de lesió haurien de ser com a mínim el temps que estigui l’altre lesionat, així anirien a més compte de lesionar al company.

Segurament si hagués el qui li trenques el nas a Cristiano Ronaldo ja l’haurien ficat a Guatanamo però com es CR7 tots els madridistes es posen del seu costat.

Pels que més em sap greu es pels nens que tenen el pòster de CR7 a la seva habitació, aquest es l’exemple que li dona el seu ídol.