Però un dia em vaig armar de valor i ho vaig intentar:
-Escolta’m penso que portem molt de temps junts i no sé, em sento estancat.
-I que vols fer? Jo estic molt bé amb tu.
-No sé, m’agradaria deixar-ho una temporada.
-Per què? Que te fet?
-Res dona, tu no tens la culpa.
-Es que n’has trobat una altre???
Quan va preguntar això em vaig quedar mort.
-Clar que no! Per què dius això?
-Home, si no sóc jo, qui?
-Soc jo, sento que estic en un carreró sense sortida i necessito obrir-me una mica.
Una estona desprès em va fer un petó a la boca i després em va preguntar:
-Ja no m’estimes???
-Clar que si, però no sé que em passa últimament
-Fes-me un petó.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada