Historia d'Anakin IX

. .
No explicaré detalls però diré que al principi ella semblava com si fes un sacrifici fins que la vaig penetrar, aleshores es va posar a cridar com una boja sort que estàvem molt apartats i ningú no la va sentir perquè si s’arriba a presentar algú ens hauríem mort de vergonya.

Després ens vam quedar abraçats una estona fins que em va preguntar.

-T’ha agradat??
-I tant, a tu no et pregunto que es evident que si
-La veritat es que si, fins i tot he cridat una mica.
-UNA MICA???? No sé com no ha vingut la policia pensat que t’estava violant

Es va posar vermella com un tomàquet

-Home la veritat es que m’agrada’t i ara torna’m a abraçar i no em deixis

Li vaig obeir i mentre l’abraçava pensava . . . . . valorava . . . . comparava . . . .

Historia d'Anakin VIII

Mentre li feia el petó va començar a fotre la mà a dins dels meus pantalons, jo em vaig quedar sorprès, era la primera vegada ho feia, va ser com si un somni se m’hagués fet realitat però, ara era diferent.

La vaig imitar i vaig ficar la mà per sota de la seva faldilla fins a la seva part més intima com tants cops havia intentat sense que em deixes, fins ara sempre havia “saltat la alarma” quan m’acostava massa al meu objectiu.

Per això estava al•lucinant, va ser quan me’n vaig adonar que ella havia guardat allò durant tant de temps per quelcom especial i ara només ho feia per que no la deixes. Si jo ara ho feia amb ella, després no podria deixar-la o li faria moltíssim mal, així que vaig parar de cop.

-No, ara no es el moment, per que ho fas?
-Es el que sempre has volgut, no?
-Hi tant que si, però ara t’estic dient que vull que deixar-ho
-Si el que vols es sexe, ja t’ho donaré jo.
-No, no et vull fer-te cap mal.
-Estic disposada a fer-ho per tant que no em deixis
-I si després encara tinc ganes de tallar
-Espero que no


Em vaig sentir molt malament, aquest moment me l’havia imaginat infinites vegades a l’intimitat però sempre m’ho imaginava meravellós i ara era molt diferent, estava clar que ja no sentia res per ella i no volia aprofitar-me, no volia ser tan dolent.

-No, crec que ara no es el moment

Però ella no em va fer cas i no va parar i, jo ja havia dit que no tres cops, reconec que soc massa dèbil per aguantar mès.

Historia d'Anakin VII

Però un dia em vaig armar de valor i ho vaig intentar:

-Escolta’m penso que portem molt de temps junts i no sé, em sento estancat.
-I que vols fer? Jo estic molt bé amb tu.
-No sé, m’agradaria deixar-ho una temporada.
-Per què? Que te fet?
-Res dona, tu no tens la culpa.
-Es que n’has trobat una altre???

Quan va preguntar això em vaig quedar mort.

-Clar que no! Per què dius això?
-Home, si no sóc jo, qui?
-Soc jo, sento que estic en un carreró sense sortida i necessito obrir-me una mica.

Una estona desprès em va fer un petó a la boca i després em va preguntar:

-Ja no m’estimes???
-Clar que si, però no sé que em passa últimament
-Fes-me un petó.

Vegueries

Sempre em sorprèn la capacitat dels politics per generar problemes on no n’hi han, aquesta historia de les vegueries, estem d’acord que tenen raó històrica però, calia? No sabien totes les disputes que això provocaria?

A banda de poder col•locar uns quants amics, fer mès diputacions vol dir mes funcionaris públics i menys força de cara a reclamar quelcom pel territori.

Lo pitjor es la impressió que donem a la resta de Espanya de que som uns inconformistes que no ens posem d’acord ni amb el veí del costat, sensació a la que ajuda molt el senyor Carretero i el seu “reagrupament”.

Em pregunto si algun dia traurem res de bo d’aquesta historia.

Cristiano Ronaldo

Ja se sap la sentencia a Cristiano Ronaldo, dos partits que, segurament el Comitè d’Apel•lació deixarà en un partit, no penso dir que li trenques el nas a mala llet però el que més em molesta es que digues que l’àrbitre i tothom que veu targeta vermella no sap de futbol, això es una falta de respecte pels qui no pensen com tu, i molt pitjor es que digui que si li va trencar el nas es culpa de Mtiliga per ser tan baixet.

Sempre he dit que les sancions en cas de lesió haurien de ser com a mínim el temps que estigui l’altre lesionat, així anirien a més compte de lesionar al company.

Segurament si hagués el qui li trenques el nas a Cristiano Ronaldo ja l’haurien ficat a Guatanamo però com es CR7 tots els madridistes es posen del seu costat.

Pels que més em sap greu es pels nens que tenen el pòster de CR7 a la seva habitació, aquest es l’exemple que li dona el seu ídol.

Bisbe Munilla

Avui us parlaré del bisbe Munilla, famós per estar posat per Monsenyor Rouco Varela a dit, tot i l'oposició de la majoria dels sacerdots de la diòcesi de San Sebastià, es nota que volen callar les veus que les critiquen, molt democràtic.

Ara, ha fet unes declaracions en què compara la desgràcia d'Haití amb la que té l'església i es lamenta que a ells ningú els ajuda:


"Lamentamos muchísimo lo de Haití pero igual deberíamos, además poner toda nuestra solidaridad y recursos económicos con esos pobres, llorar por nosotros y por nuestra pobre situación espiritual".

"Quizá es un mal más grande el que nosotros estamos padeciendo que el que esos inocentes están sufriendo"

Em sembla vergonyós que algú pugui dir això, i més dins l’església, després va recomanar a Zapatero que no vagi a prendre la comunió per la llei d’avortament i jo pregunto: Per que no excomuniquen directament a tot el govern? A mi em faria feliç, seriem d’una vegada per totes un país laic.

Espero que, si realment hi ha Deu, aquest home vagi a l’infern.

Historia d'Anakin VI

I va començar a llepar-me la orella i el coll, allò em va acabar de posar a 100 i ja no em vaig poder oposar, vam estar a Salou una estona més als reservats de la discoteca que hi érem i després vam agafar el cotxe.

Vam parar al mateix descampat i no us explicaré que vam fer perquè no m’agrada repetir-me.

Al dia següent em volia morir, com podia haver caigut un altre cop al mateix parany?, de segur que no podria mirar a la cara la Maria Cinta però lo pitjor es que no podia parar de pensar en la Caty.

La següent setmana va esser un infern, no podia mirar a la Maria Cinta a la cara, no tenia ganes d’estar amb ella, no sabia que fer, ella també es preocupava:

-Que et passa? Te fet res?
-No tranquil•la, no ets tu, sóc jo
-Però digues, potser et puc ajudar.

Ai, si ella sàpigues la veritat, segur que em penjava de dalt del campanar.

Però cada dia estava més convençut que no era la dona de la meva vida i que ho havíem de deixar, però no sabia com fer-ho, que dir-li, ella no s’ho mereixia, s’ho agafaria molt malament.

Historia d'Anakin V

Dues setmanes més tard vam coincidir tots quatre a un bar al poble, ella va actuar amb tota normalitat, jo estava súper nerviós, quan es vam quedar sols em va dir:

-“A les dotze quan la deixis a casa, el Joan ja m’haurà deixat a casa meva, em reculls quan vagis cap a Salou”
-Okey

L’estona fins les dotze se’m va fer eterna, no podia parar de dir-me

-“Tranquil, allò no tornara a passar, no hi ha res dolent que vingui amb mi a Salou, es la xicota d’un amic meu, per tant una amiga teva”

Li vaig fer cas, la vaig recollir a dos quarts d’una i vam anar a Salou, jo sempre quedava amb els meus amics als Slamers, allà ens trobaven anàvem desprès on fos.

Ella mentre hi havia més gent no va fer res, com si fossin dos amics anant de festa, però quan els altres vam marxar va començar a fotre’m mà i jo li vaig dir:

-Que fas?
-Penso que es evident,
-Ja, es clar que si, però aquesta nit no, val?
-Per que? Si tu també ho estàs desitjant?
-Es clar que si, però l’altre dia vam fer malament i no vull tornar a repetir-ho.
-Dons jo penso que ho vam fer molt bé però si no et va agradar puc provar de millorar
-Es clar que a mi també em va encantar, però ja esta bé.

Aleshores es va acostar per dir-me a cau d’orella

-“Per si no t’has adonat acostumo a aconseguir tot allò que vull”