Historia d'Anakin XXXX

Al costat nostre hi havia la Remei amb la seua mare parlant amb unes amigues

-Hola, Com tu per ací?
-He vingut a les festes i ha que els meus pares veiessin el seu net
-Felicitats! M'alegro molt

Em vaig alegrar tant perquè me'n recordava que el primer dia que vam parlar, em va dir que portava temps buscant però no ho aconseguia.

-Es nen o nena?
Nen
-Es molt maco

De sobte el nen va obrir els ulls i tothom es va quedar bocabadat menys jo que un calfred em va recorre l'esquena

-ooo! Quins ulls mes macos!
-Te els ulls blaus com el seu avi!
-Més clars diria jo, el meu marit no els té tan clars
-Quina sort! Es difícil que els agafi del avi i a damunt tant blaus

Llavors vaig pensar el que em va dir el primer cop que ho vam fer:

“No cal preservatiu pren la pastilla”

Com podia prendre la pastilla si estava mirant de quedar-se prenyada? Me la havia jugat i molt bé.

Ningú de tot el grup podia sospitar res, per què hom no podia ni tant sols sospitar que la Remei i jo havíem fet l'amor i que aquells ulls blaus no eren del seu pare, també eren els meus. Mentrestant ella fa aquell somriure que fan les noies trapelles quan fan una malifeta i no les enxampen.

Al cap i a la fi, des de joves havia dit que li feia ilusió tenir un nen amb els meus ulls, jo sempre li havia agradat però no m'havia tingut i ara jo li havia fet un regal amb els ulls blaus que hi seria amb ella per sempre.

Al final, un fill meu havia aconseguit arribar aquest món encara que jo mai podria parlar amb ell i saber com es, però estic segur que amb la Remei i el seu marit estarà millor que amb mi, pel meu camí ja no passava ni tenir parella estable ni molt menys fills.

FI

PD: Bé així acaba aquesta historia, tant de bo us hagi agradat, aviat començaré amb una altre historia que estic preparant

Historia d'Anakin XXXIX

No vaig tornar a veure a la Maria Cinta fins més d'un any més tard, a les fetes del poble, aquella tarde m'havia trucar la Caty per quedar, ho fa de tant en tant, quedem passem una tarde força bé i ens acomiadem fins la propera.

Anàvem pel carrer principal quan vaig veure a una noia que em saludava des de la terrassa d'un bar, ens vam acostar i OSTRES! Era la Maria Cinta amb una amiga. Ens vam parar a parlar una mica amb elles.

M-Hola, Quan de temps?
A-Sí, tens millor aspecte, estas molt maca
M-Gracies, pel que veig heu acabat junts
C-Noo, només som amics
M-Dons jo mira, aquesta es la Esther, la meua xicota
C-Ah si? Que bé, i quan de temps porteu juntes
E-Quatre mesos però fins ara la Maria no s'havia atrevit a dir-ho a ningú
M-Amb ells no em fa cosa, però no sé com dir-li a mon pare
C-Dons, ho haurà d'acceptar
M-Ja, però li vull donar temps, i vosaltres, quan de temps porteu ja?
A-No estem sortint junts,només quedem de tant en tant
M-I per què no sortiu junts?
C-No crec que funciones
M-Dons es una llàstima
A-Nosaltres marxem, m'he alegrat molt veure't tant bé, cuida-la molt Esther
E-Sempre ho faig
M-Fins un altre


Quan ens havíem separat prou li vaig preguntar a la Caty

-Penses que es veritat o s'ho ha inventat per fotrem
-Perquè t'havia de fotre?
-No, que ho pensés ella que em podia fotre, a mi m'ha enganxat amb tu
-No crec, crec que et costa creure que estigui amb una noia
-¡Es clar que em sorprèn!
-Dons jo sempre he pensat que era una lesbiana reprimida
-Com?
-Si, hi han que son lesbiana però no s'han adonat per culpa de la repressió cultural que hi ha vers els homosexuals
-I que et fa pensar que la Maria Cinta es una d'aquestes
-Coses que deia, gestos, diga-li intuïció femenina si vols
-No sé, em costa treball creure-m'ho
-Es molt catòlica, oi que si?
-I tant, abans era de les d'anar a confessar-se cada diumenge
-I que et penses que li diria el mossèn de torn quan ella li confessés que s'havia masturbat pensant en una companya de classe.

Aleshores em vaig imaginar al carca de mossèn Griffol quan la Maria Cinta li anés dient que s'havia excitat (Ho sento però confessar que es masturbava no m'ho puc imaginar) amb . . .

-La Sara, es clar! L'amiga amb la que feia volei, que era tant . . . Ostres! Ara no em surt quan una persona no para de tocar-te i acariciar-te.
-Normalment li diuen afectuosa però jo li dic embafadora, amb ella no?
-Totes dues, fins que va deixar el volei i va perdre el contacte
-Ho veus, t'ho dic jo que tinc moltes amigues lesbis
-I t'ho has fet mai amb alguna?
-Jo no tinc els vostres perjudicis com tu, ara, ho he provat i no em va convèncer
-M'assembla que sempre em deixes sorprès, mira anem a saludar a una amiga meua

Historia d'Anakin XXXVIII

Aquell dissabte em va trucar la Caty, em va sobtar però bé així era ella de sorprenent.

-Que fas aquesta tarde?
-No ho sé, per què?
-Es que fa temps que no ens veiem i he pensat que podríem quedar i xarrar una estona
-Per mi, d'acord

Vam estar tota la tarde fent unes birres i xarrant, posant-nos una mica al dia

Per la nit em va dir d'anar a Salou, havia quedat amb les seues amigues. L'Elena se'ns va quedar mirant amb una cara, suposo que la Caty ho va fer a propòsit per demostrar-li que jo era seu, les dones els hi encanta, encara que fossin amigues li volia demostrar que ella em tenia quan volgués.

A mi, tampoc no em va importar, total no tenia cap compromís amb l'Elena, era també una manera de que no es fes il·lusions però quan la Caty es va llençar al damunt meu com una lloba en cel fent-me petons i fotem-hi mà per tot arreu l'altre va sortir plorant a fora.

Jo, no ho hauria fet davant d'ella però tampoc vaig tenir opció, quan la vaig veure sortir plorant vaig tenir una mica de compassió d'ella i vaig intentar aixecar-me a dir-li quelcom però em tenien agafat pels ous.

-On vas?
-A dir-li quelcom a l'Elena
-Que li vols dir? Que te l'estimes i que te'n vols anar amb ella
-No dona, tampoc no es això però em sap greu
-Llavor-ens no pots fer res?
-Al menys consolar-la una mica
-Aquesta nit es a mi a qui has de consolar

Em va tornar a fer petons al coll, no sé si es para el reg al cervell quan em fan això però la meua ment deixa de funcionar i es que la Caty sàvia molt bé com fer perdre el cap a un home.

Amb el seu cos damunt meu fregant-se em vaig oblidar totalment de l'Elena en tota la nit, a la setmana següent la volia trucar per quedar però no vaig tenir valor, tres setmanes més tard, vaig pensar: “Tampoc no tinc res a perdre” i la vaig trucar:

-Hola
-Hola, vols quedar aquesta tarde?
-Que passa? Avui no vols quedar amb la Caty?
-No, avui prefereixo quedar amb tu
-Ja, el que passa es que la Caty avui no li va bé
-Esta bé, si no vols quedar ho comprenc
-No,no, es igual, si et ve de gust quedar amb mi, jo també tinc ganes de estar amb tu

Ostres, i es que, amb el temps he comprovat que quan més dolent est amb les noies, més els hi agrades

Historia d'Anakin XXXVII

Dimecres vaig quedar amb la Remei tenia ganes de explicar-li tota la historia de la Maria Cinta a algú i ella em va semblar la persona adequada, vam quedar a una terrassa d'un bar una mica apartat, allà vam seure i varem estar tota la tarde explicant-li tota la historia.

-¡OSTRES! Deu ser molt fotut
-Home, em fa més llàstima ella
-Ella ho ha passat fatal però tu també ho deus haver passat malament
-Dons si, lo pitjor es que no sé com sentir-me
-Com?
-No sé si ha sigut culpa meua o no ho he pogut evitar
-Home, podies haver-ho evitat però ets una víctima tu també
-Gracies, fas que em sentí millor

Se'ns havia fet tard amb tanta xarrameca així que li vaig dir de anar a sopar, em va portar a un restaurant a les afores on feien carn a la brasa; jo em vaig demanar xai i ella una llonganissa.

-Dona, si volies menjar llonganissa m'ho podies haver dit
-No et patisques que tinc lloc per una altre més

A pesar de la gracia se la veia molt pensativa es notava que havia al·lucinat amb l'historia, tot i que la Maria Cinta no li havia caigut mai bé, coses de dones no li agradava que estigués amb mi, li feia molta llàstima. Però no podia evitar sentir empatia cap a ella, al cap i a la fi durant molt de temps li havia sentit enveja i amb molt de gust s'hauria canviat per ella però ara se'n penedia de haver-ho pensat.

-Que penses?
-Com ens hauria anat si m'haguessis escollit a mi
-Possiblement series tu la que s'hauria passat un parell de mesos al manicomi
-O potser estaríem feliçment casats i amb un fill
-Això no es pot sàpiguer mai

Llavore'ns li vaig agafar la mà fent-li una carícia

-Això ho dius perquè penses que te'n vas equivocar amb el Miquel
-No, no t'equivoquis jo me l'estimo però no suporto viure tota sola
-I per què no li dius? Potser si anéssiu a viure al poble no et trobaries tant sola
-Ja li he dit i no vol
-Dons vaja

Sortint del restaurant vam començar a abraçar-nos i fer-nos petons, la conversa ens havia posat una mica tendres a tots dos, ens vam escalfar i vam agafar el cotxe per anar a un descampat on, diguem que es va menjar una altre llonganissa.

Després de deixar-la a casa, vaig tornar a la pensió pensatiu, suposo que no es pot demanar més tenia un parell per mi a més de la Caty que no passava un mes sense en recordar-se de mi, es pot demanar més? Penso que no.

Sortir amb una noia té coses bones però també en té de dolentes, has d'aguantar moltes tonteries que tenen les noies, coses que té la convivència diària, jo sentia que ara tenia tot lo bo de les noies però sense res dolent.

Historia d'Anakin XXXVI

Per un altre banda, m'havia tret un pes de sobre, per què ja em podia oblidar d'ella, encara que tant de bo, d'ací un temps no em tingui tanta renconia.

Estava trist, tenia ganes de parlar amb algú així que vaig trucar a la Caty a vore que feia.

-”Avui no puc, no em trobo bé”

No sé per què però no em va sorprendre, que hi farem!, llavore'ns vaig pensar un cosa:

“Podria trucar a l'Elena”

-Hola
-Hola, soc l'Anakin, que fas aquesta tarde?
-Reess, encara no havia fet plans
-Vols quedar a mi?
-Es clar que si, per què havia de dir que no?
-No ho sé, pregunto, quedem a les 6?
-D'acord

La vaig anar a recollir a l'hora acordada, i allà hi era esperant-me amb un somriure d'orella a orella.

-Hola
-Hola, i com es que t'ha donat per trucar-me
-Tenia ganes de parlar, avui he tingut un dia molt xungo
-Que t'ha passat?
-Prefereixo no parlar del tema
-Com vulguis

Vam estar molt bé junts, vam passejar, vam parlar. M'ho vaig passar molt bé amb ella, vam anar a fer una birra i després, vam anar a sopar a un restaurant tranquilet, la vaig portar a una pizzeria perquè em va dir que li encantava la pasta, allà vam xarrar una bona estona mentre sopàvem.

Després vam anar a fer un glop i bé us podeu imaginar que vam fer. Quan havíem acabat ens vam quedar xarrant una estona al descampat tots nuets.

-Que, no em demanaràs per sortir? Oi que no?
-No
-Ja, ja m'ho imaginava
-No, no ho pots entendre
-Esta clar, només m'has trucat perquè a la Caty no li anava bé.
-T'he trucat perquè aquest matí he anat a veure a la que era la meua promesa al manicomi m'ha dit que m'odia i que no em vol tornar a veure mai més.


Això la va deixar parada, i a qui no es clar.

-Estaves promès amb una noia?
-Sí, de fet a hores d'ara ja m'hauria d'haver casat
-No ho sabia, i que va passar?
-Quedaria molt dolent si dic que va ser culpa de la Caty?
-Que va fer?
-No ho va fer a propòsit, crec, però em va buscar un problema molt gros
-Però, que va fer?
-Deixe-m'ho estar, d'acord? No tinc ganes de parlar d'aquest tema, només volia dir-te que no estic en situació de sortir amb ningú, volia companyia i t'he demanat si volies venir amb mi
-Esta bé , canviem de tema

La veritat es que tenia raó, no la veia per sortir però ja em venia bé per passar l'estona amb ella encara que era millor no dir-li, resulta més efectiu donar pena.

Historia d'Anakin XXXV

Dijous, quan anava a dinar a la pensió la mestressa em va dir que havien demanat per mi, així que vaig trucar al numero de telefon que havien deixat.

-Bon dia, m'han dit que demani pel doctor Pruna
-Ara li passo
. . . . ..
-Si, mani'm
-Miri, soc l'Anakin m'han dit que ha demanat per mi
-Si, soc el doctor de la Maria Cinta, m'ha demanat que volia veure't, que podria venir?
-I tant, dissabte al matí soc allà.

Em vaig quedar trasbalsat, la Maria Cinta volia veure'm?, No diré que m'havia oblidat d'ella, però ni m'havia plantejat tornar-hi, jo ja no era el mateix i ella segur que tampoc. Com seria una relació amb la Maria amb tot el que havia passat? Penso que gens bé, ara que per un altre banda, si ella volia tornar amb mi, no li podia dir que no. Que fer?

Aquella tarde havia quedat amb la Remei però no a casa seva, vam quedar a la terrassa d'un bar, necessitava consell i li vaig acabar d'explicar tot.

-Home, no la pots deixar penjada, si ella ho vol, haureu de tornar, li deus
-Però, després de tot el que ha passat, penses que podem tornar a començar i oblidar tot el que ha passat.
-Serà molt difícil però ho heu de provar
-Ja, però ara no em veig cassat amb la Maria cinta
-Sigues positiu
-Potser tens raó


Dissabte vaig repetir l’operació, em vaig quedar a dormir a casa del Josep, però me'n vaig portar el meu cotxe per anar-hi sol. Vaig tornar a entrar per aquella porta tan gran de ferro i la vaig esperar.

Al cap d'una estona va entrar la Maria Cinta, tenia molta millor pinta, encara duia el cabell curt però no tant i li havien fet un pentinat, encara anava amb la mateixa bata però tenia millor cara, el color li havia tornat i anava amb un posat més alegre, encara que la seua mirada reflexava menyspreu.

Em vaig aixecar per donar-li dos petons però ni se'm va acostar, va seure a una cadira a l’altre cantó de la taula sense pràcticament, mirar-me a la cara.

-Hola
-Com et trobes?
-No puc dir que bé, per si no t'has fixat estic tancada a un manicomi
-Ho sento molt, a mi em sap molt de greu
-A vore, que era el que em volies dir l'últim cop que vas venir?

Em vaig quedar parat, no m'esperava aquesta pregunta que, per un altre banda era molt lògica.

-Que jo no vaig fer res, va ésser la Caty que em va dir que volia parlar amb mi, quan vam entrar em va fer el petó a la boca i jo no vaig saber que fer
-Això es tot?
-Que més vols?
-Home, has tingut temps de pensar una excusa molt millor
-T'he dit la veritat
-Dons no m'ho crec
-Que he de fer per a què em perdonis?
-Res, no t'ho perdonaré mai
-T'estimo i m'agradaria tornar amb tu, però per això em de tornar a començar de zero
-I a la Caty també te l'estimes?
-Oblidat de la Caty
-Que passa? Ha passat de tu? Hi han altres?

Això, em va tocar una mica la moral, no tant perquè era ella la que havia dit que volia fer les paus i no estava posant res per la seua part sinó per què havia ficat el dit a la nafra i era un tema que no trobava còmode parlant-lo amb la Maria Cinta i sembla que se'n va adonar.

-T'ho has passat bé mentre la teua promesa estava al manicomi?

Ostres! Dit així sonava molt dolent, feia temps que no pensava en la boda ni en la Maria Cinta com la meua promesa però que ho digués ella em va alegrar el cor, com si aquestos dos mesos haguessin sigut un malson i ara hagués despertat de sobte.

-Encara et vols casar amb mi?
-ES CLAR QUE NO! Es més, no et vull tornar a veure mai més
-No vols que tornem a començar?, no vols tornar-ho a provar?
-Es clar que no, t'odio i mai a la vida trobaràs una noia que t'estimi que jo t'estimava però ara et desitjo lo pitjor
-Llavore'ns, per què has dit que volies veure'm?
-Perquè si no ho feia el metge no em donava l'alta
-COM?
-Després de l'últim dia que vas venir i el que va passar, el metge no em volia donar l’alta sense veure com reaccionava amb tu davant
-O sigui? Que només soc una prova i no vols provar de tornar amb mi?
-Mai a la vida pensaria tornar amb tu, es més espero no haver de tornar-te a veure mai més, tant de bo haguessis dit que no, i m'hauria estalviat haver de parlar amb tu

Això em va deixar parat, jo havia vingut molt content pensant fer les paus, sabia que hauria de demanar perdó inclús que em tocaria fer “penitencia”, però no m'esperava tant d'odi i tant menyspreu.

-Si ho hagués sabut, no hauria vingut, no m'esperava que volguessis tornar amb mi, de moment, però esperava el teu perdó i un “ja vorem amb els temps”
-No et perdonaré mai, no et vull tornar a veure
-D'acord, però vull que sàpigues que si mai necessites res, m'ho pots demanar
-Moltes gracies, però mai a la vida et demanaria res, ja et vaig demanar que no em deixessis i mira com estic ara.

Vaig estar a punt de dir-li que de tot això tenia ella la culpa per no deixar-me escoltar però em vaig reprimir, total no guanyaria res.

-Que et vagi bé, et desitjo lo millor
-El sentiment no es mutu, adéu-siau, espero que fins mai

Vaig sortir trist, reconec que una part de mi s'havia il·lusionat pensant tornar amb la Maria encara que amb el cap sabia que era impossible tornar enrere, però m'hagués agradat quedar amb ella com bons amics, al cap i la fi havíem estat un munt de temps junts.

Historia d'Anakin XXXIV

Dimarts següent vaig quedar amb la Remei, havíem quedat per anar a sopar junts però em va trucar:

-Escolta, que em sento molt bé, em fa mal l'esquena millor ho deixem per un altre dia
-Per mi, d'acord, encara que si vols, podem sopar a casa teva, demanem xino i de pas et faig un massatge.
-Per mi d'acord, estaria força bé

Vaig anar a casa seva, vivia a una urbanització fora del poble, vaig aparcar un carrer més abans d'arribar per no crear-li cap problema, quan vaig trucar em va obrir, a l’entrar ens vam fer dos petons. Efectivament tenia mala cara, a més no s'havia arreglat res i duia un pijama, que no era gens sexi però sent per l'estiu us podeu imaginar que era bastant curt i deixava molt per la imaginació.

-Com et trobes?
-Xunga, per cert he estat mirant i no cal trucar al xino quan sigui l'hora fico una pizza al forn i au
-Per mi perfecte, a vore, on et fa mal l'esquena?
-Per aquí, ah ah, on estas tocant ara
-Dons vinga tombat que et faré un massatge, on te'l puc fer
-A l'esquena
-No, dona, va, anem al sofà

Vam anar al sofà, es va tombar.

-Espera, t'has de treure la samarreta
-Eh!, tu el que vols es veurem els pits
-Que va! Si no es el primer cop que te'ls veig però no et puc fer el massatge amb la samarreta posada.
-Esta bé

Es va treure la samarreta i es va quedar només a aquells pantalons minúsculs que jo vaig baixar una mica amb l'excusa de fer-li millor les lumbars. Vaig començar a fer-li el massatge com havia vist fer-ho a les pel·lícules perquè en realitat no en tenia ni idea, ho havia dit per veure-li els pits i, perquè vaig pensar que podia ser divertit.

Temps després vaig aprendre, es una bona excusa per portar una noia a casa o on sigui, tombar-la al llit, despullar-la i començar a fotre-li mà, avui dia sé que ho vaig fer molt malament però ella m'ho va agrair i jo, reconec que em vaig escalfar una mica.

Ella, penso que també perquè no es va tornar a posar la samarreta i ens vam quedar asseguts al sofà parlant, era una conversa molt intima i en un moment determinat es va posar a plorar, jo la vaig abraçar per consolar-la i vaig començar a fer-li petons, primer a la galta i després a la boca, bé que voleu? Soc humà, anava calent i ella estava pràcticament despullada.

Així que la meua mà va anar a l'única part on portava roba mentre els petons havien baixat al coll i després encara baixarien una mica més, fins que vaig haver de baixar els pantalons per arribar on volia.

Quan vaig començar semblava hagués ficat els dits a un endoll, per la manera de bellugar-se i de cridar.

Després em va despullar i jo vaig agafar la cartera per agafar un preservatiu quan me'l va veure va dir:

-No cal, pren la pastilla
-D'acord

Després vaig repassar totes les posicions que recordava del Kama-sutra, quan vam acabar:

-Espero que estiguis millor de l’esquena
-Molt millor m'ha deixat molt bé el “massatge”
-Quan vulguis et faig un altre
-Quina barra que tens!

Vam continuar xarrant, vam fer la pizza, vam sopar, etc. Quan tornava cap a la pensió m'imaginava com seria si m'hi hagués cassat amb ella, potser seriem així cada dia, seriem feliços junts?, o potser ella em faria el salt amb un altre mentre jo treballava fora, ningú pot saber com hauria sigut el futur si alguna cosa hagués canviat només podem estar segurs de com ha anat la cosa.

Historia d'Anakin XXXIII

Després vam anar al Music Box, un pub que li agradava molt a Fènix, de fet allà es trobava com a casa, sorprenentment van entrar les amigues de la Caty encara que ella no.

-Hola, com vosaltres per a qui?
-Fent un cubata, i la Caty?

A la seva amiga se li va tallar una mica la veu

-No ho sé, ha dit que després ens veuríem
-Ja, s'ha anat amb el Jordi?
-La veritat es que si
-I deia que l'acabava de conèixer
-Es veritat

Me la vaig quedar mirant incrèdul

-No es el primer cop que ho fa, això d'anar-se amb un desconegut
-Dons, qualsevol dia li pot passar de tot
-Ja, ella es així

Mentre em deia això em va passar el braç per damunt del cap mig abraçant-me, com per a consolar-me, jo la vaig imitar mentre me la mirava “amb altres ulls”, no era una noia gaire maca, li sobraven uns pocs quilos, els seus ulls negres tenien un posat trist que demostraven al món que anava falta d'estima tenia tambè un nas massa gros feia que fos la típica xiqueta que veus com a amiga i no penses que també es una dona, però jo en aquell moment només tenia al cap venjar-me com pogués i només vaig veure un punt sensible on fer mal.

Aleshores, mentre mantenia en contacte visual com si proves d'hipnotitzar-la li vaig fer un petó a la boca, ella no va posar cap impediment, es va deixar petonejar i fotre mà fins que, mica en mica reconec que em vaig engrescar massa i quasi bé la despullo al mig del pub.

-Que fas?
-Perdona . . . . Anem al cotxe?
-Ostres, així de cop?
-Jo ho estic desitjant i pel que he notat, tu també
-Esta bé

Ens vam acomiadar amb un “ara tornem”, ningú va fer cap comentari, després de l’espectacle que havíem fet era evident on anàvem i a que. Vaig agafar el cotxe lo just per sortir del poble, vaig agafar el primer camí i vaig parar una mica endins, anava molt calent.

Vam fer l'amor al cotxe, va ésser molt diferent, no tenia l'experiència de la seua amiga ni el seu “savoir faire” però en canvi er molt agraïda, amb qualsevol cosa que li fes o li digués es desfeia, un simple “maca” li provocava un somriure de bleda. De fet es desfia cridant com la Maria Cinta els primers cops. Després ens vam quedar abraçats i jo, no em vaig poder aguantar.

-Escolta'm, ho sento
-Per què?
-Perquè m'he aprofitat que has vingut a consolar-me per mirar de venjar-me de la Caty, però no et vull fer mal
-No m'has fet cap mal, sé que t'agrada la Caty i que només ho has fet per si li fot que t'ho facis amb una amiga seva, jo sé que no, a ella no l'importes, només quan li vingui de gust.
-I perquè t'has deixat?
-Perquè m'agrades i encara que hagi sigut una vegada, encara que sigui per despit, però has sigut meu, no t'equivoquis, jo soc la que s'ha aprofitat de tu.

Això em va deixar perplex, però tenia tota la raó, quan vam tornar, la Caty hi era amb el Jordi, Fènix i la resta d'amigues, quan vam tots dos sols a la barra em va dir:

-M'alegro que hagis trobat consol encara que t'hagis d'haver conformat amb l’Elena.

No em va fer tant de mal la seua indiferència com el detall que tothom assumís que l’Elena era un segon plat, com per un cas d'apuro. Em va fer molta llàstima, normalment ens fixem en la noia mes maca que te lo que vol i ens oblidem de les noies “normaletes” que es desfan quan li dius qualsevol cosa bonica o els prestes una mica d'atenció. Noies a les que ha etiquetat de bones noies algú que no las ha convidat al llit i que tenen un foc a l'interior.

La vida es cruel amb gent que no s'ho mereix, la vida mai es justa, els termes com justícia o veritat son utopies, per què cadascú té una opinió del que es just i del que es veritat, son termes tan relatius com discutir si es millor una paella o un arros negre. Per això lamentar-s'hi pel passat es tan inútil com mirar d'aprofitar un allioli que s'ha tallat.