Historia d'Anakin XXV

D'aquesta manera el divendres vaig baixar amb ells a Reus, el dissabte al matí vaig quedar aviat amb Fènix per esmorzar i després em va portar al Pere Mata, quan va aparcar es va quedar al cotxe a esperar-me.

Vaig entrar per una gran porta metàl·lica, vaig veure un edifici antic que semblava dissenyat per Gaudí, em vaig dirigir a informació i vaig esperar a una sala al costat fins que va venir la Maria, tenia molt mala pinta, li havien tallat els cabells, no li havien rapat com si la mili però li havien deixat molt curts, estava pàl·lida, amb ulleres i portava la bata blanca que et posen sempre als hospitals i que s'ha de cordar pel darrera i, quasi bé sempre se't veu el cul.

-Que fas tu aquí?
-Et trobes bé?
-A tu que et sembla?, per si no t'has adonat m'han tancat a un manicomi
-Es que, com fas això?
-Com? Tu tens la culpa, m'has destrossat la vida.
-Per això volia veure't i explicar-me
-No m'has d'explicar res, esta tot ben clar
-No es veritat, no vaig fer res, me la vaig trobar, no fèiem res
-No es el que a mi no em va semblar lo mateix
-M'haguessis deixat que t'expliques, dona
-Ara ja es igual, no vull escoltar les teues mentires
-Dona, t'estic dient la veritat, sis plau m'has de creure
-Ja tant se val, lo nostre s'ha acabat i no et vull tornar a veure
-Sis plau, jo t'estimo
-NO EM DIGUIS AIXÒ! DEIXA'M! MENTIDER!

I se'm va tirar a sobre per pegar-me, em va donar dos cops a la cara abans que la pogués agafar, dos segons mes tard van aparèixer dos infermers de mida XXL que la van agafar i se la van emportar

-NO, sis plau deixeu-me que me expliqui
-Vostè es el seu ex-novii????

Em vaig girar i me'n vaig trobar a un home gran amb barba i bata de metge mirant-me molt seriós

-Si
-Dons he de demanar-li que no torni a veure-la
-Peró jo li vull explicar

Em continuava mirant seriós però a més, vaig notar el menyspreu a la seua mirada em pregunto que li havia dit la Maria Cinta, bé no cal que m'ho pregunti esta ben clar.

-S'haurà d'esperar a que surti d'aquí, no em puc arriscar a que l'alteri d'aquesta manera fins ara s'havia portat força bé
-Peró vostè no ho entén, això es un error

Després de dir-li això se'm va quedar mirant un moment de dalt a baix.

-Ja, sempre es un error, sempre hi ha un explicació, però això no em preocupa, a mi em preocupa que una noia molt jove i embarassada ha intentat treure's la vida i amic meu, això sí es un error
-Li dono tota la raó, però jo li vull explicar
-Farem un cosa, doni'm el seu telèfon i jo li avisaré si pot venir o si ens fes falta la seva col·laboració
-Si, si podeu comptar amb mi pel que faci falta

Després de dir-me això, no vaig ser capaç de sortir i me'n vaig quedar a la sala d'espera plorant una estona pensant que jo mai hauria volgut fer-li cap mal i ara li havia destrossat la vida, allí vaig estar un bona estona fins que la noia d'informació s'en va adonar

-Hola, li passa rés? Vol que truqui a un metge?
-No, tranquil·la ja me'n vaig només estava descansant una mica

Si em descuido em tanquen a mi també, em vaig eixugar les llàgrimes abans d'arribar al cotxe on m'esperava Fènix

Historia d'Anakin XXIV

A dins del poble hi havia un pub heavy, a Fènix li encantava allí jugaven al billar, i si no baixàvem a Manresa de festa.

Lo fotut van ésser els caps de setmana, el primer per sort ens va tocar treballar el dissabte i així, pràcticament no vaig parar a casa, però ma mare ja em va fer un sermó tipus “Nen que estas fent amb la teva vida?”. Lo pitjor es que tenia raó, però ara només podia tirar endavant encara que no sàpigues on.

La setmana següent estava dubtant si anar a casa o quedar-me a la pensió tot sòl, quan vaig tenir una trucada.

-Hola, sóc el Marc, el germà de la Maria Cinta, la teva mare va donat aquest número per trucar-te
-Hola, digues
-Te truco per dir-te que la Maria esta ingressada a Reus, al Pere Mata i ja esta millor per això aquest cap de setmana se li poden fer visites, ho dic per si t'interessa
-OSTRES! Hi tant que hi aniré
-Et recomano que si vas el dissabte vagis pel matí per que millor que no et trobis amb mons pares que aniran a la tarde després de dinar
-Dons així ho faré, moltes gracies per dir-m'ho

Després, mentre dinàvem li vaig preguntar a Fènix:

-Escolta, tu saps on para un psiquiàtric a Reus?
-Vols dir el Pere Mata?
-Si, veig que te'l coneixes
-Home, soc de Tarragona, tothom se'l coneix
-Tu em podries portar el dissabte
-A qui vols veure?
-A una amiga meua que esta ingressada
-Per mi cap problema però, on dormiràs? A casa meua no, que ma mare no em deixa portar animals
-Que simpàtic que ets.
-Si vols et pots quedar a dormir a casa meva

Això ho va dir el Josep, un altre company que vivia a Reus i a damunt sol.

-Em faràs un favor
-Dons et quedes a casa meva i si vols et porto jo al Pere Mata
-Com vulgueu

Carles Puyol

Avui, vull expressar la meva opinió del nou heroi nacional, un jugador que sempre ha estat menyspreat a la selecció, de fet no se entén perquè el capità es Casillas quan porten el mateix temps i sempre prefereixen que el capità sigui un jugador de camp que no el porter.

També ha estat un munt d'anys fent de lateral i no de central que es la seva posició, això un dia d'acord però com a costum.

Tot el mundial han estat dient que ja no es qui era abans, Com si fons possible estar sempre al maxim nivell, dient que Critiano Ronaldo el deixava enrere en carrera, es nota el madridisme dels locutors que refereixen lloar a un de Portugal i del Madrid que a un del Barça en comptes de comentar que Cristiano Ronaldo quan tingui 32 anys com ara Carles a vore a qui deixa enrere en carrera.

També recordo quan el van crucificar amb Xavi perquè “No sabia ponerse los calcetines”, dons ara ningú mira si es tapa la bandera espanyola, ara es l'heroi nacional “Visca espanya” titulava l'As.

Tampoc no diu ningú que quan va fer el mateix gol (jugada de pissarra que li diuen) al Bernabeú li va fer un petó al escut del Barça i ahir no.

Jo me n'alegro molt per que es un jugador molt lluitador i s'ho mereix, tant de bo sigui el primer a ésser campió del món amb el seu club i amb la seva selecció, bé junt amb Xavi, Piqué, Busquets, Pedro, Victor Valdes, Iniesta i... m'assembla que no em deixo ningú.

Historia d'Anakin XXIII

(No se quin problema hi ha hagut deu ser pel culpa del processador de text pero bé la torno ha publicar)

Portàvem unes quantes hores asseguts a un banc que queia més apartat de tot, la font es trobava a un altre nivell més baix de forma que no sens veia, ho vam fer per estar tranquils, però ara ja feia estona que no passava ningú i s'havia fet de nit, jo havia deixat de plorar feia poc però continuaven abraçats, ella asseguda, jo estirat damunt del banc amb el cap als seus braços.

-Te de demanar disculpes, no ets tan egoista com jo pensava, ets una bona noia

Aleshores em va tornar a fer un petó, al que va continuar un altre més llarg, després la meua mà se'n va anar instintivament al seu pit, això ella ho va interpretar com un pas endavant i em va fotre mà al paquet mentre els seus petons s'havien desviat cap al coll.

-No, Caty avui no tinc cos per a res i menys per a això

-No vols que t'animi?

-Ja m'has animat prou, no cal que facis més

-Que vols fer?

-No ho sé

-Vols anar a prendre quelcom

-No, no em ve de gust i . . . no em vull arriscar a que algun conegut ens vegi

-Tens raó, dons a mi deixa'm a “las maravillas” que faré un mos i miraré qui hi ha, després aniré de festa

Així que la vaig portar al centre del poble, al restaurant que em va dir, normalment es un punt de reunió on la penya del seu poble para a sopar abans de sortir de festa així que segurament trobaria alguna amiga per anar juntes.

Després de deixar-la me'n vaig anar corrent cap a casa a intentar assimilar tot el que havia parlat, fet i passat.

Historia d'Anakin XXIV

El Diumenge vaig decidir que això no podia ser, quedar amb la Caty mentre la Maria Cinta encara estava a la UCI no podia ésser, a part, no podia ésser que l'afer amb la Cinta s'hagués acabat. Vaig decidir que Dilluns mateix li demanaria al meu cap que volia anar a treballar el més lluny possible, em feia falta canviar d'aires, reflexionar i deixar passar el temps.

-Estas segur? I això a que ve?

-He tingut problemes amb la meua xicota i vull distanciar-me una temporada

-Dons mira que sembla bona xiqueta

-No si no ha sigut culpa seua, més bé a sigut meua, però me'n pot enviar a treballar fora?

-Home, si a tu i al Ramonet no us importa canviar de maquina pots anar al seu lloc

-Bé, per mi no hi ha cap problema

I el Ramonet tampoc va posar cap pega, la seua maquina era una Guria 524, de fet la més vella de la empresa, jo en canvi portava una Dresser 635 bastant més nova, per que m'entengueu era com canviar un BMV per un Seat 127 a part de poder anar a dormir a casa cada dia.

Però em feia falta canviar d'aires, vaig anar a Sant Fruitós de Bages un petit poble al costat de Manresa, per sort allí me'n vaig trobar a un amic de feia temps que havíem coincidit a Xerta treballant junts.

Aleshores érem molt joves tots dos, ara ja estàvem més experimentats a la feina i a la vida, li deien Fènix no perquè s'assembles al maco del “Equipo A” que també podria ser però no, li dèiem així perquè portava al braç tatuada un au Fènix, li vaig preguntar perquè.

-L'au Fènix quan es troba malament es suïcida cremada al seu propi niu per ressorgir de les seves cendres jove i renovada, m'agrada com a filosofia de vida i el que representa

-Dons si, esta força bé la ideia, per cert, on aném a dormir?

-A la Fonda del poble on també anem a dinar esta força bé, però quan portes molt de temps acabes fart de tot.

Efectivament, estava força bé, tot net i bastant nou, molt millor que la que havien compartit tots dos a Aldover a damunt vaig tenir sort, em va tocar compartir habitació amb Fènix que era amb qui tenia més feeling de la colla, a més la nostra habitació tenia un petit lavabo dins mentre que els altres havien d'anar a dutxar-se a un lavabo comú, el que més em va cridar l'atenció va ser el sostre: era inclinat, per sort no soc molt alt perquè a la banda de la finestra feia la mida justa per no tocar amb lo cap.

La vida en una pensió es molt diferent, el temps lliure només pots llegir o anar al bar nosaltres fèiem lo segon, quan plegàvem de treballar anàvem a la nostra habitació a dutxar-nos i baixàvem a fer una birra al mateix bar, fins l'hora de sopar, sopàvem i ens quedàvem veient la tele o jugant a cartes fins anar a dormir o, sortir de festa.

Historia d'Anakin XXII

-La Maria Cinta va intentar suïcidar-se ahir a la nit
-Però com es possible?
-A vore, esta molt xunga últimament amb tot això de la boda i veure'm amb tu
-I per què tanta pressa i tant d'estres?

Em va mirar a la cara

-Esta embarassada no es això? Com heu pogut ésser tants estúpids?
-Estava embarassada, l'ha perdut
-OSTRAS!!
-Comprens ara com em sento? Ja no hi haurà boda ni pis i, es possible que no la torni a vore mai més
-Mira, per què no t'ho agafes amb filosofia? Pensa que potser era el destí que no volia que cometéssiu un error, ja et vaig dir que no em semblava la dona de la teua vida, i tu tampoc no estaves molt convençut.
-Home vist així, però ja m'havia fet a la idea, penso que ens podria haver anat bé, que collons! Per què estic parlant en passat?
-Per que s'ha acabat, encara que li facis entendre que va ésser un error, la seua família no deixara que t'acostis.
-Peró som majors d'edat, no poden evitar que ens veiem
-Ella ja no, no tornarà a ser major d'edat fins que un metge ho digui, oblida-te'n es lo millor que pots fer
-Però jo me la estimava i em feia il·lusió tenir un fill amb ella
-Ja però el destí no ha volgut que sigui tant aviat, potser d'aci uns quants anys quan tot això s'hagi oblidat o potser dintre d'un temps coneixes a la dona de la teua vida
-I tu? Per què ho vas fer?
-No ho sé, només va ser un petó,
-Ja però mira la que s'ha format
-No et facis mala sang, pensa que això ha sigut una casualitat, ha sigut cosa del destí, pensa que potser que es el destí el que ha volgut que això acabi d'aquesta manera, a més si ella ens hagués deixa't explicar-nos

Em va convèncer la seua filosofia, també necessitava trobar una explicació per a tant desgavell que m'havia passat en un moment, havia de tenir raó havia sigut Deu o el destí qui havia intervingut perquè no cometéssim un error.

-Pensa-ho, ben mirat ara t'has tret tots els problemes que tenies
-No diguis això! No m'agrada gens fer-li mal a la Cinta
-Tu no has volgut fer-li mal, ha sigut ella que no t'ha volgut ni escoltar
-Gracies per escoltar-me tu, i més després del que et vaig dir ahir
-No passa res, això perquè vegis que jo sé perdonar

Historia d'Anakin XXI

-Fes-me un favor, explica-li al teu pare que això es un malentès
-Ha estat a punt de perdre la seua filla i ha perdut al seu net, que vols que entengui?
-Només vull solucionar-ho tot, fes-me un favor truca'm de tant en tant per explicar-me com esta ella
-Així ho faré

Suposo que veient-me la cara li vaig fer pena, després de parlar amb ell, vaig agafar el cotxe, el vaig aparcar a un lloc tranquil i em vaig estar una bona estona plorant, no sabia que fer i me'n vaig en recordar del que m'havia dit la Caty (“Ho sento molt, si puc fer res per tu, demana'm-ho”).

La vaig trucar, no sabia a qui explicar-li i ella ja sabia la historia

-Hola, sóc l'Anakin i m'agradaria parlar amb tu
-Pensava que no em volies tornar a veure
-Sento haver-te dit això, però necessito parlar amb tu
-Esta bé, quan vols quedar?
-Ara mateix
-Esta bé, passam a buscar-me d'ací tres quarts d'hora que tingui temps d'arreglar-me

Vaig anar cap a casa seva, per fer temps vaig parar a un bar a fer un cafè seguit d'uns quants copets d'orujo d'herbes, després vaig anar al seu portal a la hora convinguda, com totes les dones va baixar una mica més tard.

-Hola maca
-Que tal, que et passa?
-Ara t'ho explico quan arribem a un lloc tranquil

Vaig parar en un parc a la sortida del poble, sota uns arbres al costat d'una font on alguna gent anava a omplir aigua però nosaltres ens vam quedar una mica apartats on no ens veiessin.

Historia d'Anakin XX

Al dia següent després de dinar vaig anar a casa de la Maria a parlar amb ella, quan vaig tocar al timbre va sortir el seu germà:

-Tio, que vas fer ahir?
-Res, tu juro no vaig fer res
-Que no em vas explicar ahir?
-Res, per que ho dius? Que t'ha dit ella?
-No he parlat amb ella
-Dons, a vore si vol parlar a mi i ho aclarim tot
-No podem parlar amb ella, esta a l'hospital
-QUE LI HA PASAT????
-Ahir va intentar suïcidar-se, es va menjar un munt de pastilles i esta molt xunga
-QUEEEE!!!!
-Per això t'ho pregunto un altre cop: Que va passar realment???
-Et . . . . juro . . . . que no . . . . . va passar res, ja saps que esta molt fotuda últimament
-Esta bé, et crec, porta molts dies fotuda i potser veure't amb una altre ha sigut la gota que omplert el got però no s'ha mort de miracle, diuen els metges que s'ha salvat per que va prendre una capsa de tranquil·litzants i una altre d'antidepressius que son estimulants llavore'ns unes van contrarestar l'efecte de les altres però està a la UCI
-Es pot anar a veure-la
-Millor que el meu pare no et vegi per l'hospital fins que no ho aclarís tot
-La vull veure
-Ja i mon pare et voldrà matar
-Tinc dret, molt aviat serà la meua dona
-Queeeee??, No hi haurà boda la Maria Cinta quan surti de l'hospital anirà una temporada a un psiquiàtric a Reus
-Fins quan??
-Fins que els metges considerin que esta curada . . . que no tornara a intentar suïcidar-se
-I que passarà amb el nen?
-Quin nen? L'ha perdut, el nen no ho ha pogut resistir

Aquelles paraules van entrar al meu cap i, com si fos eco van començar a sonar i sonar fins avui dia encara continuu escoltant-les, vaig intentar inútilment acomiadar-me sense començar a plorar.