Historia d'Anakin XIX

Feien festes a Amposta, no pensava anar-hi però treballava a Vandellòs amb un company d'Amposta, ens va tocar plegar tard i vaig parar a fer una birra amb ell quan em vaig trobar a la Caty.

-Hola, que fas per qui?
-Em vingut a les festes i tu?
-Treballem junts i he parat a fer una cervesa amb ell
-Esta bé, podem parlar
-Clar que si, anem allà al carrer aquell

Quan vam entrar em va abraçar.

-Tenia moltes ganes de veure't,
-I això?
-No sé, et trobava a faltar
-Peró si to i jo mai em estat junts
-No siguis ruc, només et vull estar amb tu una mica
-No tia, oblida'm allò ja va passar i s'ha acabat


Aleshores em va abraçar i em va fer un petó, jo reconec que la hauria d'haver girat i treure-me-la del damunt però . . . .només va ser un petó, a qui no li agrada un petó d'una noia maca?


De sobte va fer els ulls grossos

-No havies dit que la Maria Cinta no hi era?

Em vaig girar i la vaig veure, ens devia haver vist, havia girat el carrer darrera nostre i ens estava veient de lluny, vaig anar cap a ella per explicar-li però ella va començar a córrer i la vaig perdre enmig de la gentada.

Desprès d'una bona estona de voltar buscant-la me'n vaig trobar al seu germà.

-Escolta, has vist la teva germana?
-Sí, no sé que li ha passat però s'ha ha marxat cap a casa
-Li ha passat que li ha sembla't veure'm a una altre
-Que estaves fent?
-Res, parlava amb una amiga, bé, reconec que m'ha fet un petó, jo me quedat parat, no he sabut que fer
-Tio, ja te vale
-Et juro que jo no he fet res
-Com fas això??
-Et juro que no he fet res, només ha sigut un petó de res, quan arribis a casa explica-li sis plau, que ha sortit corrent i no he pogut dir-li res.
-Esta bé, ja li diré no patisques, però ves al loro amb el que fas tio, que ja prou fotuda esta la pobre.
-Si ja et dic que jo no he fet res, sis plau explica-li que a mi no em voldrà escoltar
-Quan arribi a casa li explico i demà ves a parlar amb ella.

Vaig deixar al germà de la Maria Cinta i ja, m'anava cap el cotxe quan em vaig trobar a la Caty

-Has pogut parlar amb ella
-No, ha marxat cap a casa plorant
-I per què no la trucàs a casa?
-No m'agafara el telefon
-He parlat amb son germà, després li explicara, i tu que? Contenta?
-No, em sap molt de greu, jo no volia buscar-te problemes
-No em fa falta que em busquis problemes ja tinc un munt
-Ho sento molt, si puc fer res per tu, demana'm-ho
-Que em deixi's tranquil, oblida'm

Vaig agafar i vaig marxar cap a casa.

Historia d'Anakin XVIII

Un dia me'n vaig tornar a trobar la Caty.

-Hola
-Escolta, tu no li hauràs dit res a la Maria, no?
-Que va! Que vols que li digui?
-No ho sé, però es va assabentar i no se com
-Dons, jo no li vaig dir, no soc tonta
-I qui li pot haver dit? I no ho sap ningú
-No ho sé, jo no li he dit a ningú i menys al teu poble, no veus que no m'interessa que el Joan ho arribi a saber, encara que no estem junts, jo tampoc quedaria bé.

No m'ho acabava de creure però no podia fer res, no tenia cap prova de què o a qui li havia dit, així que em vaig callar

-Com s'ho ha pres???
-Malament però m'ha perdonat
-Ostras! Ja te'ns sort, jo no crec que t'hagués perdonat

Me la vaig quedar mirant la seva cara no s'ho esperava però tampoc em va semblar que li sàpigues greu

-La veritat es que si, per això ja no ens tornarem a veure, ho comprens no?
-Si, sort has tingut que t'hagi perdonat un cop com per tornar a provar.
-Saps, potser estava equivocada potser te'ns sort

Això últim va ser com una benedicció, em va alegrar encara que ho digues perquè m'havia perdonat, clar i quina altre cosa podia haver fet la pobre?

Després els seus pares es van anat calmant mica en mica, tot ja semblava encarrilat, havíem concretat la data de la boda, seria una boda senzilla, només els familiars mes pròxims i, ella no podia anar de blanc.

Varem donar la entrada d'un pis petit (ideal paralles) però molt bufó una mica vell però ja el reformaríem més endavant, a ella li hagués fet gracia un pis mes gran però jo volia una hipoteca que poguéssim pagar sense molts problemes, quinze anys son molts i no saps com et pots trobar, sobretot havíem de mirar quina feina podria trobar amb un nen per que estudiar ja se li havia acabat.

Jo també, ja em feia a la idea, la meua mare no em deia gairebé res, no li semblava bé però ho respectava i em va ajudar també.

Historia d'Anakin XVII

A més ara ens venia lo pitjor, varem quedar que li diria al seu mossèn en secret de confessió i li demanaria si ens podia casar d'amagats era la manera de que els seus pares, tot i que la farien grossa ens perdonarien la vida.

-Peró que heu fet (aqui he retallat tres quarts d'hora de sermò totalment innecessari)
-Ja ho sé pare, però ara no podem fer enrere, em de buscar solucions
-Esteu segurs del que voleu fer
-I que fem si no?
-A mi no em sembla bé que us caseu d'amagat penso que li podries explicar als teus pares, evidentment s'ho agafaran molt malament, tenen motius però deixa'ls que organitzin els la boda.
-No, de cap manera, em mataran,no vull que s'assabentin fins l'últim moment
-Esta bé, si això es el que voleu, veniu qualsevol dia amb dos amics per donar testimoni


Tres dies mes tard ho sabien els seus pares, li van fotre un bulla descomunal, per sort jo em vaig escapar però s'ens posaven les coses molt magres, per sort veient que ens volíem casar i que ho estaven preparant tot ens vam poder salvar una mica.

Després mossèn Grifoll li va dir que li sabia molt de greu però que no es podia callar que ho havia fet pel nostre bé i que li havia fet prometre al seu pare que no s'enfadaria massa, o al menys així ho pensava ell, la qüestió es que aquí ningú respecta la seva paraula i, teníem un altre problema al damunt, la Maria començava a estar deprimida, plorava per qualsevol cosa i sobretot li feia por pensar com acabaria tot.

Historia d'Anakin XVI

En teoria m'havia perdonat però va començar la revenja freda:

-No vull que surtis amb els teus amics
-Peró dona, per què?
-No vull que te la tornis a trobar,
-Tranquil·la confia en mi
-Com vols que confii en tu, i si et comença a fotre mà, no li vas poder dir que no
-Peró ara es diferent
-Per què?
-Dona, no vaig tant surti't, ara . . . . ho fem

Ja ho sé, no hauria d'haver dit això, però llavors jo encara era molt innocent i sincer.

-O sigui que em vas posar les banyes perquè no volia fer-ho amb tu?
-No dona, tampoc no es així, però ara és diferent, ara no vaig tant sortit
-O sigui, que si me'n vas enganyar per que no volia fer-ho fins al matrimoni
-Que no, que no es això, que puc fer perquè m'entenguis
-No, si t'entenc massa bé


Tot era molt diferent, es va tornar desconfiada i a cada ocasió m'ho fotia a la cara que li havia posat les banyes.

-Em vas dir que em perdonaves
-Sí, però no m'oblido
-I penses estar així tota la vida
-No ho sé.
-Dons penso que n'hi ha prou, no sé, si no vols continuar ara es el moment
-No, home, no es això, però tinc por, tinc por de moltes coses, però sobretot tinc por que em deixis, ara no em pots deixar tirada, sis plau, sis em deixes tirada em moriré t'ho juro
-Tranquil·la, aquí estaré, no et deixaré, però sis plau oblide'm nos de la Caty

Jose Mourinho

Aviat serà presentat Mourinho com entrenador de Real Madrid, personalment penso que es lo millor que li podia passar al Barça.

L'any que ve, a Guardiola no li caldran vídeos per motivar als seus jugadors segur que amb les declaracions de Mou (com ja li diuen a Madrid) segur que en tindrem prou.

També representa el fracàs de la política de Florentino i la destrucció del seu model, Valdano marxarà o serà un ninot perquè Mou no li deixarà fer res.

Ara s'han de gastar un munt de pasta en fotre fora a Pelegrini i en fitxar Mou que a damunt vol un contracte de quatre anys, ¿Per a que si no ha aguantat tant de temps a cap equip? Molt fàcil, es garanteix la liquidació, per que l'últim entrenador que va estar quatre anys al Madrid va ser Miguel Muñoz.

També haurà de fer un munt de canvis a l'equip, li obligarà a portar jugadors molt cars, ja pot anar preparant la cartera Florentino, i penseu que el Madrid es pot endeutar més?, personalment tinc una teoria: Florentino fara amb el Madrid el que va fer Jesús Gil amb l'atletico de Madrid, portar-lo a la bancarrota i desprès quedar-se'l, impossible? Bé jo tinc aquesta teoria.

El que es cert es que Mou ho a de fer molt bé per fer-ho millor que Pellegrini i per guanyar al Barça de Guardiola amb Villa i Cesc ha de fer un miracle.

Historia d'Anakin XV

Mai, mai a la vida heu de caure en aquest parany, sempre dir que no i si es demostra el contrari has de continuar negant-t'ho fins al final.

-Bé . . . . reconec . . . . . que algun cop . . . . . . si m'ho he fet amb ella, però d'això fa molt de temps, no significa res per mi
-Com va ser?
-Ens vam trobar a Salou, em va demanar que la portes a casa, pel camí em va escalfar i no vaig ser capaç de dir que no

Havia pensat molts cops que podia arribar aquest moment però mai havia pensat que hauria de dir-li

-I quan va ser?
-Quan estaven pensant en deixar-ho
-O sigui, quan ella encara sortia amb el Joan
-Siiii, però dona, ja et dic que jo no volia però no li vaig saber dir que no
-O sigui que a damunt t'ho vas fer amb la xicota d'un amic teu
-Ja ho sé, i em sap molt de greu
-Esta bé, has sigut sincer i et perdono però no et vull tornar a veure amb aquesta noia, d'acord?
-D'acord

Em vaig sentir molt bé i molt content que s'ho agafes tant bé, no m'imaginava que “Et perdono” es una de les grans mentides, junt amb “La mida no importa” o “Les noies no ens fixem amb l'aspecte exterior”.

Historia d'Anakin XIV

Efectivament, els dies següents van ser, mirar pisos i de fer plans, pensar com encarrilar la nostra vida ara que per fi havíem de fer el gran pas, de fet faríem tres passos de cop.

Per sort, jo tenia una bona feina, treballava portant una maquina i era fixe, així que no teníem problema per que ens donessin l'hipoteca però se'm feia una muntanya haver de pagar mig sou durant 15 anys, a més l'has de moblar, cortines, llençols, etc. Després veiem les coses pel nen: el bressol, la roba pel nadó, una cadira, com poden saber tot això les noies? Fan un curset? O els hi expliquen les seves mares? Per que jo, no em podia imaginar que fes falta tanta cosa, però la Maria Cinta ho deia de memòria, sense agafar apunts ni res.

També faltava el pitjor de tot: Dir-li als seus pares, segur que no s'ho agafarien gens bé.

Llavors per complicar-me més la vida va aparèixer la Caty:

-Escolta, que fas aquesta nit?
-Res, em quedo a casa
-Podríem quedar fa molt de temps que no ens veiem
-No, no tornarem a quedar, estic fent plans per anar-me'n a viure amb la Maria Cinta
-Estas segur del que penses fer
-Si, per què no? Ja portem un munt de temps i estem bé.
-Si però, et fa feliç?
-Pse
-No ho dius molt convençut
-Home farem un canvi important a la nostra vida
-Ja i et fa por, no?
-Dons si, una mica
-Et puc donar la meva opinió
-I tant
-Penso que no durareu gaire, no es la dona de la teva vida i ho saps
-Penses que est tu la dona de la meva vida?
-No, jo tampoc, et mereixes quelcom millor

No tinc ni idea de quants cops he sentit aquesta frase i mai m'ha agradat escoltar-la, no se, penso que es una manera de dir: “Busca't una altre cosa però no se dir-te que”

-Dons, jo penso que t'equivoques, ja portem molt de temps i es l'hora de fer el pas.

Així, la vaig tallar, em feia molta por que fes res que perjudiques la meva relació amb la Maria Cinta, i de fet així va ésser, no tinc ni idea de com ho va fer però tinc la intuïció que va ser ella. Un dia vaig a casa de Maria i me la vaig trobar plorant.

-Es veritat que m'has fet el salt??
-Es clar que no, per que ho dius això?
-Dons penso que t'ho has fet amb la ex del Joan
-Peró, qui t'ha dit això?
-Que passa? Et vols assabentar qui m'ho ha explicat
-No, vull saber qui t'ha anat amb aquesta historia, ha sigut ella?
-Si a mi ja m'ho semblava per la manera com et mirava
-Per que m'ha anat darrera des que ho va deixar amb el Joan, però jo he passat d'ella
-M'ho dius de veritat??
-Es clar que si
-Si m'enganyes ara no t'ho perdonaré mai, mira'm als ulls i diga'm la veritat: M'has enganyat algun cop?

Historia d'Anakin XIII

Un altre dia va venir una mica amoïnada, se li havia endarrerit la regla un parell de setmanes, ja havia passat algun cop però mai tant de temps, se’ns feia un món pensar que pogués estar embarassada.

Si els seus pares s’assabentessin que no arribaria verge al matrimoni, i a més embarassada no em volia ni imaginar que ens farien.

Un dia, ja no va aguantar més, vam anar a Sant Carles a una farmàcia on ningú la conegués i es va fer la prova:

“Positiu”

Es va posar a plorar i no podia parar

-Tranquil·la, ja sortirem com sigui, que vols fer?
-Que vols dir amb aixó?
-No se, vols tenir el nen?
-ES CLAR QUE SI! Que et penses? Que el mataria?
-Només he preguntat dona
-i tu? Que penses fer?
-Faré el que faci falta, no et preocupis que estem tots dos junts

Mentre deia aquestes paraules la meva ment anava a 300 per hora pensant com seria la meva vida d'ençà un any, casat i amb un fill.