EL costat fosc

Historia de la Mar XVII

2011-12-03T03:51:00.000-08:00

Això no pot continuar, es molt complicat, així que decideixen dir-li, queden una tarde al parc al costat de casa seva, es un parc molt gran on la gent acostuma a treure els gossos i els nens juguen als gronxadors.

La Magda arriba estranyada que volguessin quedar totes dues amb ella, per això va una mica preocupada encara que no s'imagina que poden voler totes dues quan ella pensa ni tans sols es parlen.

Seuen a un banc del parc, bé la Magda seu posant les mans damunt les cames una sota l'altre esperant que li han de dir, la Mar també seu però nerviosa no es capaç de deixar les mans quietes enlloc, la Mireia es queda en peu davant d'elles amb els braços creuats, d'aquesta formen un triangle a part d'amorós, físic.

Al principi, no saben com dir-li i van parlant de ximpleries sense anar al rovell de l'ou incapaces ni tan sols de mirar-li a la cara però ella, de sobte s'ho ensuma i pregunta:

-Que passa? Que os heu enrotllat?

-Si i volem sortir juntes, ens estimem

La Mireia que esta davant d'ella cara a cara veu directament com se li trenca el cor en directe, tal com sent això li canvia la cara, va baixar el cap i es va dur les mans a la cara, després se'n va plorant sense dir ni adéu.

Ara tot el seu món s'ha desmuntat de dalt a baix, totes les dubtes s'han passat a segon pla, perquè ara es troba sola, feia anys que no s'hi trobava i mai es podia haver imaginat que acabaria així, no era capaç de decidir-se però mai s'hauria imaginat aquest final.

Primer s'ho agafa molt malament, al dia següent després de la sorpresa inicial va intenta convèncer a la Mar que li sap molt de greu com s'ha portat amb ella però que la perdoni que es la dona de la seva vida i que torni amb ella mentre que a la Mireia li envia un SMS dient-li: “Gracies per destrossar-me la vida”.

Sorprenentment, ara no li ha costat gens decidir-se, per desgracia massa tard perquè la Mar té molt clar que no vol tornar amb ella, està enamorada de la Mireia.

Historia de la Mar XVI

2011-07-31T14:38:00.000-07:00

Però de moment no sabent com dir-li i han d'anar dissimulant, però no sabent com fer-ho per què la Magda sempre vol quedar amb elles, quan truca a la Mar, ella li posa alguna excusa i després truca a la Mireia que fa ho mateix.

Un dia la Magda, esta amb la Mar a un pub

-Escolta, me'n vull anar a casa

-Dons marxem, però vine a casa meva que tinc ganes d'estar amb tu

-No, avui no estic d'humor, tinc ganes d'anar a dormir a casa meva

-Va tia, sis plau, vine amb mi

-No, ja quedarem un altre dia

Podem dir que la Magda va calenta, ja fa dies que no ho fa amb cap de les dues i li ve de gust, però la Mar no se'n vol anar casa, ha quedat amb la Mireia però clar, primer s'ha de treure a la Magda del damunt però li resulta molt complicat, quan per fi marxa es troba amb un altre problema: La Magda truca a la Mireia com ha fet tans dies.

-Hola, que fas?

-Estic a casa meva, per?

-Perquè estic pujant cap a casa teva, vaig per la Via Augusta

-Com?

-Ah, que em vull passar a veure't, que tinc ganes d'estar amb tu, pots baixar?

-Ostres!, no puc, avui no he sortit perquè demà tinc un examen, ja estic amb pijama

-No pots baixar una estona? Si encara no es molt tard i ja estic pujant cap a casa teva vaig pel carrer

-No puc que encara he d'estudiar, ja ens veurem, petons

-D'acord

La Mireia de fet, no esta a casa, esta a un bar a prop esperant a la Mar, ràpidament la truca.

-Mar, per on vens?

-Estic pujant per carrer Ramon Berenguer, de seguida arribo

-¡No! Que m'acaba de trucar la Magda que també esta pujant, quedem millor al Iceberg, jo baixaré pel carrer Tivissa per no trobar-me-la.

El Iceberg en un local tranquil, l'ambient es una mica gèlid amb pòsters de icebergs i tot blanc, encara que la llum es ultraviolada i li dona una foscor estranya però s'hi esta bé, tot i que pràcticament mai hi van, per això es el lloc ideal per no trobar-se-la.

-Pufff, no te l'has trobat de miracle

-Si me la arribo ha trobar, no et pots imaginar que pesada estava, li he dit que m'anava cap a casa

-Ja, per això m'ha trucat a mi

-Clar, quan jo he passat d'ella

-Si ens arriba a enganxar, que li diem?

-La veritat, que ens estimem i que passem d'ella

-De totes maneres li hauríem de dir, millor dir-li nosaltres que s'assabenti d'una altre manera

Mentrestant la Magda se'n torna al pub, no vol anar sola a casa i ja porta una setmana que no hi ha manera que cap de les dues li faci cas, no ho entén potser estan una mica empipades amb ella, però totes dues? La pobre no s'imagina el que esta passant, i que aquest es el principi de la seva soledat, allà parla del tema amb la Maria Cinta.

-Escolta, tu saps si la Mar esta enfadada amb mi

-Dona, una mica si que la tens empipada

-Ostres, es que, darrerament noto que passa de mi, com si estigués incomoda quan esta amb mi

-Potser ho hauries de parlar amb ella

Clar la Maria Cinta sap el problema, perquè es va trobar amb elles un dia però no vol ésser ella qui li expliqui a la Magda

-A tu t'ha dit res?

-A vore, jo també la he vist una mica distant, però es una cosa que heu de parlar vosaltres dos.

Historia de la Mar XV

2011-07-14T02:13:00.000-07:00

Després d'aquella nit el amor de la Mar ja no aguanta més, la flama es va apagant, esta farta d'aguantar-la i d'anar d'aquesta manera o potser la seguiria aguantant si no fos perquè un dia es va trobar amb la Mireia:

-Tu i jo hauríem de parlar

Surten fora i seuen a un banc uns metres més enllà, totes dues tenen un posat seriós, aquesta no serà una conversa agradable, comencen a parlar i la Mireia s'explica.

-Em sap molt de greu el que esta passant però vosaltres ho heu deixat, jo m'estimo a la Magda i vull estar amb ella

-No ho hem deixat, ens em donat un temps però encara ens estimem

-Si us estimeu perquè necessiteu un temps?

-Jo no, ella es la necessita un temps, jo tinc molt clar que me l'estimo i també que vull estar amb ella

-Jo també l'estimo i vull estar amb ella

-Però ella m'estima a mi

-No, a tu ja no t'estima, m'estima a mi, m'ho ha dit

S'adonen que son dos víctimes, que es la Magda la que no sap que vol i les complica la vida a totes dues, també la Mar li ensenya els SMS i viceversa, es consolen l'una amb l'altre, primer s'abracen, després comencen a fer-se petons i bé us podeu imaginar com acaben, només us diré que connecten d'allò més bé.

L'endemà la Mar s'aixeca feta un embolic, com s'ho pot haver fet amb la seva pitjor enemiga? Si la Magda s'assabentés no s'ho agafaria gens bé, encara que per un altre banda no li ha fet rés que l'altre no li hagi fet abans.

Però te clar que val més la pena la Mireia, ella l'escolta i la compren més que la Magda, s'havia acostumat però ara agraeix que t'escoltin i també, ha arribat en aquell moment en que el seu amor per la Magda estava en hores molt baixes i li passa ho mateix, la Mireia es la novetat i això li agrada a tothom.

Aquell matí decideix passar totalment de la Magda, però no sap com dir-li, es cert que la Magda ha estat jugant amb elles però quan s'assabenti que s'ha quedat sola se li trencara el cor.

Així que de moment no li diuen res, comença el més fotut, la Mar esta amb la Magda però ja no sent res per ella, s'estima a la Mireia, s'adonat que ha estat jugant amb ella, no, jugant amb elles.

Però la Magda sempre li truca per quedar com amigues totes les tardes, ella no te ganes d'estar amb ella, lo normal en aquestos casos, ella te ganes d'estar amb la Mireia.

De moment, queden d'amagat per que la Magda no se n'adoni, encara que, per què s'han d'amagar?

Historia de la Mar XIV

2011-06-29T07:21:00.000-07:00

L'endemà, la Magda torna plorant com sempre dient que no té gens clar que vol i li demana que la perdoni un cop més.

-Perdó, per què?

-Per anar-me'n amb la Mireia

-No m'has de donar explicacions

-Però te l'has vull donar, no vull que t'enfadis, vull esta bé amb tú

-Per què m'he d'enfadar jo? Fes el que vulguis

-Vinga va, no t'enfadis, perdona'm

Ella li perdona un altre cop, clar ella també ho va fer, a veure si ho han deixat tampoc s'han de donar explicacions, per això no li explica que ella s'ho ha fet amb una molt bona amiga seva, per què? Perquè cadascú es d'una manera.

A la setmana següent estan de festa la Mar i la Magda, aquella nit estaven al Pub, havent estat tota la tarde juntes, com sempre per acabar com sempre i, també ens van trobar a la Mireia al mateix lloc.

La Magda desapareix amb la Mireia i, llavors la Mar decideix anar-se'n cap a casa, simplement no vol veure a la Magda amb la Mireia, que pinta ella? Però se'n porta la bossa de la Magda, clar no troba ningú per donar-se-la.

Després, la Magda quan es veu que ha marxat li truca i la Mar no li agafa el movil, es posa a plorar asseguda a la vorera sense saber que fer, no sap on anar ja dins la bossa van les claus de casa, però lo que més li fot es que la Mar hagi marxat enfadada sense dir ni adéu.

Al final li envia un SMS i la Mar, que pujava caminant cap a casa veu el missatge hi torna, li tira la bossa a la cara i se'n va sense dir-li res, gira cua i torna a marxar, llavors la Magda que seguia asseguda a la vorera plorant quan la veu allunyant-se es posa a córrer darrera d'ella, la Mireia es llença a sobre, l'agafa i cauen totes dues al mig del carrer, allà es queden totes dues, una plorant i l'altre mirant de consolar-la mentre la Mar marxa cap a casa sense mirar enrere.

La Mireia també plora, això no va com ella voldria, però no sap que fer perquè la escolli amb ella i passi per fi de la Mar, ella vol intentar fer feliç a la Magda i la Mar no ho ha aconseguit.

I així la Magda navega entre dues aigües sense decidir-se per cap de les dues, amb la Mar han passat moltes coses juntes, s'ho han passat molt bé. Peró després de tant de temps la relació s'enrareix, en canvi amb la Mireia tot es nou, tot es passió, tot novetat, sap que allò que esta fent no esta gens bé però no sap per quina de les dues escollir.

Historia de la Mar XIII

2011-06-06T07:29:00.000-07:00

Van anar al “California”, el pub on acostumen a anar, esta decorat massa americà pel meu gust però a elles els hi agrada igual que la musica, sempre acostumen a anar-hi després de fer uns cubatas a la platja.

La Magda no es trobava còmoda se la veu neguitosa, la Mar li pregunta:

-Que et passa?

-No ho se

-Puc fer quelcom?

-No, no m'estas ofegant, deixam una mica tranquil·la

Després la Magda s'ho pensa, surt a fora a fer un truc i al tornar li diu:

-Escolta, vaig una estona a fer un tomb

-Vinga, t'acompanyo

-No es que tinc ganes d'estar sola

-I que faig jo? Espero aquí?

-Si, encara que millor que no, potser torno tard, no tinc ganes d'estar aquí

-Te'n vas amb la Mireia, oi que si?

Llavors es produeix un silenci sepulcral, totes dues es miren directament als ulls, una no vol reconèixer la veritat, l'altre ho te molt clar

-No, ja t'he dit que vaig a fer un tomb

-Llavors a qui has trucat?

-Mira, he trucat al meu germà

-Ja, que no soc bleda! El t'ha dit que està amb la Mireia i te'n vas a veure-la

-Em sap molt de greu però que tinc ganes de estar amb la Mireia, importa si me'n vaig a veure-la?

-Tu mateixa, ara mateix se suposa que no estem surtin, est soltera, jo no et puc dir que has de fer i que no

-De debò no t'importa?

-Noooo

-Dons, ens veiem

S'acomiada de la resta i se'n va. La Mar es queda parada, no esperava que aquesta relació acabes així, però que pot fer? Si s'estima a l'altre? Mentre esta afora asseguda a la vorera se li acosta la Maria Cinta.

-La Laia i la Raquel també han marxat, que fem nosaltres?

-No ho se

-Que et passa?

La Mar plora, parlen, de fet la Maria Cinta ja sap l'historia per què la Magda li ha explicat tot, però bé es queden allà xarrant, fins que tanquen el pub.

-On anem ara?

-Podem tornar a la platja que encara es queda Vodka

-Okey

Tornen a la platja on han deixat les begudes amagades, seuen a la sorra una al costat de l'altre, beuen i parlen, la Mar feia temps que necessitava explicar a algú tot allò que li passa per cor.

La Maria Cinta li fa de coixí on eixugar pel penes, la Mar es gira per posar el cap sobre les cames de la Maria mentre la va acaronant fins que s'abracen.

Després, bé totes dues estaven tendres, tenen els llavis tant a prop que no es pot dir qui va ser la que li va fer el petó a qui, però no es l'únic, la Maria es deixa caure cap enrere mentre la Mar continua fent-li petons encara que ha baixat al coll i la seva mà a anat reptant per sota la falda fins trobar allò que durant molts anys no es deixava tocar.

-Que fas? Aquí ens poden veure?

-Espera, se un lloc a les roques que esta molt amagat

Agafen les coses i se'n van cap on diu la Mar tot i que, no hi ha ningú a la platja se'n van a un lloc que la Mar coneix bé, es un racó per la banda de les roques on hi ha sorra, potser es terra perquè surt una mica d'herba (em sembla que m'estic repetint), allà fan l'amor a la llum de la lluna.

Historia de la Mar XII

2011-04-24T10:00:00.001-07:00

Ella es va fer una mica enrere tota sorpresa mentre l'altre la mirava amb el somriure que posen les noies trapelles, tot i que ja sàvia que a la Magda li agradaven les noies, ara mateix no s'ho esperava i no sap que contestar, evidentment que li ha agradat però es la lluita interior entre el cor i la ment, entre allò que t'agradaria fer però que sempre t'han dit que no s'ha de fer i ser una bona minyona; el problema es que la Magda sap perfectament com la pot convèncer i passa de les carícies mal intencionades a fotre-li mà directament, quan comença a fer-li petons al coll sap que no podrà parar.

Llavors la Mireia pensa: “Per què no provar, tants cops que li ha passat el dubte pel cap, avui es el dia de saber-ho per fi”

-Esta bé, reconec que m'agrada

-Anem al lavabo

El lavabo no es gaire gran però es intim allà es tanquen, s'abracen, es fan petons i es foten mà fins quedar mig despullades, la Mireia se seu damunt el vàter per a que la Magda fiqui el cap sota la falda i li fa arribar a cel en un moment.

Però no es un bon lloc per acabar, així que s'en van a ca la Magda; al dia següent la mare de la Magda no es sorprèn de que la Mireia estigui esmorzant al pis, ho fa sovint, el que no sap es que, en contes de dormir a l'habitació de convidats i ho ha fet amb sa filla, només el seu germà ho sap i al·lucina.

Bé, també us he de dir que la Mireia ja ha sortit de dubtes i te molt clar que s'estima a la Magda i que vol estar amb ella.

Al dia següent la Magda li explica a la Mar i li demana perdó tot i que no estan sortint perquè se l'estima i no vol mentides ni secrets, no passa res, la Mar li perdona quan li diu plorant que no ho tornarà a fer.

Però tornarà a passar, i torna passar, i es que la Mireia també esta penjada de la Magda, per això va corrent quan l'altre li truca per estar amb ella tot i saber que esta amb la Mar i que demà tornara amb ella, també es molt fotut viure així sabent que est el segon plat i que estas desestabilitzant una relació ja força inestable per si sola; però esta enamorada i somia que la Magda al final s'oblidi de la Mar i la escolli a ella.

Però un dia passa molt pitjor, havien quedat aquella tarde com feien sovint, tot i no estar sortint, que son coses que mai he entès, si ho deixes amb una persona i que en canvi vulguis estar amb ella, bé al cap i a la fi hi han moltes coses que no entenc d'aquesta historia.

Per la tarde se'n van de botelló a la platja, allà queden amb unes amigues més, la Laia, una companya de classe de la Mar, la Raquel i la Maria Cinta, que va conèixer la colla quan sortia amb la Esther i d'un temps ençà s'hi veuen, de fet, s'ha fet molt amiga de la Magda darrerament.

Historia de la Mar XI

2011-04-10T09:38:00.000-07:00

Contra pronostic, al menys meu, van durant fins als dos anys, tot i que la relació a arribat a un punt en que cada nit acaben malament, pràcticament totes les seves amigues estan fartes d'elles, penso que la Magda te un problema però guarda la seva frustració dins fins que explota per qualsevol cosa, la qüestió es que la Mar li aguanta totes les ximpleries i plorinyes de la Magda mentre que l'altre s'acostumat a tenir-la al seu costat.

La Magda se l’estima però no en té prou o simplement, no esta contenta amb el món, tot i que la Mar li diu amén a tot el que ella vol, nota que necessita quelcom que no te, així que li diu:

-Ho sento però hauríem de deixar-ho una temporada

I ho deixen però no, per què sempre continuen juntes s'han acostumat a estar sempre l'una amb l'altre, la Magda navega entre dues aigües, per un costat se l'estima però per un altre vol quelcom que no sap que es, això també ens pot passar a tothom, sempre pensem que podríem estar millor encara que estem força bé.

Fins el dia que la Magda, una nit se'n va amb el seu germà a una festa que fan a casa d'un amic seu, es un pis força gran i aprofiten que els pares del seu amic no hi son, la Magda ja coneix la seva colla, especialment la millor amiga del seu germà, la Mireia, una noia de la edat del seu germà, tres anys menys que ella, també morena, més prima i força maca, amb ulleres que dissimulen uns ulls preciosos i cara de innocent, es coneixien perquè jugava amb ella a voleibol fa temps.

La Mireia mai fins aquella nit s'ho havia fet amb una noia, tot i que ja quan era una nena notava que els ulls no se li anaven on anaven els ulls de les altres noies i no ho havia reconegut mai a ningú però s'excitava molt quan a les dutxes una altre noia se li fregava sense voler, no li havia dit a ningú però la Magda hi era i se'n va adonar, no li va dir mai però aquella nit li va semblar el moment ideal per comprovar la seva teoria.

Així que se la emporta al balcó amb la excusa de prendre una mica l'aire, la terrassa no es gaire gran però la vista es preciosa, s'hi veu tot el mar amb la lluna damunt, avui hi ha mitja lluna creixent però les il·lumina suficient per veure's les cares, encara que poc més.

La Mireia, es una noia molt tímida però clar amb la Magda no, s'han dutxat molts cops juntes, tenen confiança per xarrar i agafar-se, la Mireia nota que les carícies de la Magda l'estan començar a excitar però no pensa que ho faci amb aquesta intenció fins que li fa un petó a la boca.

-Que fas?

-Crec que esta molt clar, no t'agrada?

Historia de la Mar X

2011-04-03T13:48:00.000-07:00

Recordo una nit a Salou, estaven de festa a un bar d'ambient força gran, tot decorat verd com si estiguessis a l'Amazonas i en qualsevol moment hagués de sortir un indi sense roba, encara que n'hi havien que no els falta gaire.

Sense saber per que la Magda es va enfadar amb tothom, les seves amigues vam marxar i la van deixar tirada, ella es va quedar tota sola, bé tota sola no, la Mar es va quedar tot i que no tenien gens clar com tornarien, sort que després em vam trobar i les vaig portar jo cap a casa.

Bé amb el temps la relació va anant empitjorant per què la Magda te els problemes a casa, arriba de mal humor i ho paga amb la Mar, ella sap per que esta passant i li aguanta tot, però tota paciència te un limit.

Però es que, quan tens problemes a casa ja surts malhumorat de casa.

Cada nit acaben malament per qui sap quin motiu, discutint, plorant, barallant-se, els que ho veiem des de fora no entenem com poden aguantar-se, com poden seguir així.

Recordo una altre nit d'estiu tranquil·la, d'aquelles que s'hi esta d'allò més bé a la platja es van barallar i la Mar va desaparèixer

-Que et passa?

-Res

-Es que et veig neguitosa

-Em passa que no estic bé

-Puc fer res per ajudar-te?

-No, no pots fer res

-Però m'ho podries explicar

-Tia, deixa'm tranquil·la, que no tinc ganes que em donis la brasa

Historia de la Mar VI

2011-03-27T13:08:00.001-07:00

Al pis en teoria comparteixen les feines netejar, cuinar, etc. però al final es la Mar la que endreça la casa mentre l'altre diu que va a estudiar i en realitat es posa a jugar a l'ordinador, després cuinar, diu que no en sap, però.

-Em fas uns macarrons?

I la Mar els hi prepara, després en comptes d'agrair-li diu que no estan bons, que a ella no li agraden al pesto, la Magda no se n'adona la sort que té, de vegades passa, no et dones compte de la sort que tens i penses que la tindràs tota la vida al teu costat, això es una cosa que ens passa a tots.

Potser penseu que la Magda te molta barra però no es així, la Mar es massa bona i servicial, ho fan sense adonar-se'n, normalment no t'adones quan te'n vas al costat fosc.

Igual que, quan decideixen que fer, sempre es la Magda la que decideix i la Mar balla com vol l'altre, mai li pregunta: “Que vols fer?”

Això passa de vegades, t'acostumes i no te n'adones que l'altre també te opinió.

Passa el temps i al supermercat retallen la plantilla deixant-les al carrer a totes dues, la puta crisis, per aquest motiu han de deixar l'habitació al pis de la Olga i van tornar cadascuna amb els seus pares, d'aquesta manera comencen a distanciar-se una mica però estan força bé juntes, fan molt bona parella fins que la Magda arriba un dia de casa dels seus pares plorant.

-Que et passa?

-Que els meus pares es volen divorciar

-Ostres!! I que fareu??

-Mon pare se'n va a un pis de lloguer i segurament, jo m'aniré amb ell

-Per què?

-Ens han preguntat al meu germà i a mi, que preferíem, es molt fotut, que estimes més al pare o la mare? Però aquest cop t'has de decidir

-I has preferit a ton pare

-Si, amb mon pare sempre m'he entès molt millor que amb ma mare

D'ençà de la separació dels seus pares la Magda canvia molt, potser hauria d'obrir el seu cor a la Mar, que li pot entendre millor que cap altre però ella es massa introvertida i tot s'ho guarda dins fins que explota.

Historia de la Mar V

2011-03-13T11:52:00.000-07:00

Al supermercat on treballen coneixen a la Olga que també hi treballa, amb ella es fan molt amigues.

La Olga es una noia una mica més jove que elles que viu sola amb la seva gossa, es força alta, rosa però no ximple, treballa amb elles al supermercat i, normalment van de festa juntes, així son una colla.

La Olga es hetero, tot i que els seus pares son homosexuals, (la sexualitat no es hereditària) es van casar durant el franquisme per guardar les formes, eren molt bons amics i es portaven molt bé, encara que no coincidien en gustos, van decidir cassar-se i viure junts per evitar que els assenyalessin amb el dit pel carrer, podem dir que s'estimaven força encara que d'altre manera, per això van decidir tenir un fill i van estar força bé junts, de fet, molt millor que moltes parelles que es casen per amor.

Filla d'aquesta relació una mica especial va sorgir la Olga, per a ella van ser uns pares meravellosos i atens, potser el seu pare feia més de mare a l'hora, per exemple, d'anar a comprar roba però, qui diu quines son les obligacions del pare i quines les obligacions de la mare? ara m'estic sortint massa del tema.

Moltes nits acaben dormint a casa seva així que un dia, li pregunten:

-Escolta, tu ens podries llogar una habitació, ja que estem força vegades aquí podríem fer-ho oficial i d'aquesta manera ens justifiquem amb els nostres pares

-Dons per què no? Quedeu-vos la habitació del racó i de pas col·laboreu una mica amb les despeses

-D'acord

Llavors se'n van a viure a casa de la Olga, es un pis força gran amb una gran terrassa a prop d'on viuen els pares de la Magda, allà tenen intimitat i poden estar juntes; viure amb una amiga es molt millor que amb els pares, per què no t'has d'amagar de res.

De moment, estan força bé juntes, son una parella que ho comparteix tot: Casa, treball, festa, amigues, son molt poques les estones que no passen juntes, son una parella envejable que sempre van plegats a tot arreu.

Us podeu imaginar, tres noies joves vivint juntes, us podeu imaginar la quantitat de fetes que fan i com s'ho passen de bé sense la supervisió dels pares i posen elles les seves pròpies normes.

Historia de la Mar IV

2011-03-06T03:01:00.000-08:00

En canvi, la mare de la Mar no volia ni veure a la Magda, es d'aquelles mares que es pensen amb l'obligació d'encarrilar als seus fills a fer el que s'ha de fer, sigui de la manera que sigui, i no s'adonen que l'únic que aconsegueixen es distanciar-se dels seus fills.

Quan al supermercat on treballa la Mar va fer falta un altre, la Mar recomana a la Magda, l'agafant i així treballen juntes, però la Mar en comptes de explicar-li que ha de fer, li diu:

-No et preocupis ja ho faig jo

-Dona que jo també ho puc fer

-Si no m'importa fer-ho jo

Això es al principi però desprès s'acostumen i resulta que es la Mar qui sempre carrega amb tota la feina mentre la Magda es passa el dia jugant a la DS o despistada.

Un dia van quedar amb unes amigues a la platja, ho fan sovint, fan una mica de botelló, allà tota la estona agafant-se de la mà o fent-se petons i després se'n va a un pub al costat, però elles dues no tenien ganes de ballar, tenien ganes d'intimar així que se'n tornen a la platja, al seu racó, es un lloc al mig de les roques, es un racó per la banda de les roques on hi ha sorra, potser es terra perquè surt una mica d'herba com si fos una petita catifa, un lloc ideal on deixar anar els seus desitjos.

Desprès tornen amb el cabell despentinat al pub davant de les mirades picarones de les seves amigues.

Podem dir que s'ho passen d'allò mes bé juntes

La Mar III

2011-02-26T04:23:00.000-08:00

L'endemà van quedar per la tarde, per conèixer millor, van anar a un bar a prop de casa de la Mar, el típic bar amb vells jugant al domino i una fumera a l'ambient, allà van seure a la taula del racó i allà van estar xarrant tota la tarde. Mar viu amb la seva mare i una germana més gran que ella, ja que sons pares es van separar i el seu pare viu a Granada i compagina l'estudi amb treballar a un supermercat i Magda esta estudiant per treure's la selectivitat viu amb els seus pares i un germà petit que es diu Roger.

I xarrant se'ls va passant l'estona fins que tanquen el bar, surten del bar i se seuen a un banc al carrer i compartint experiències i pensaments s'adonen que estén fetes l'una per l'altre.

Tot xarrant, acaronant-se i fent-se petons assegudes al banc se'ls hi fan la una de la matinada.

-Que fem ara?
-Vols venir a casa meva?
-Els teus pares no diran res
-No, no et preocupis, ja esta acostumada
-Ah si? Has pujat a moltes noies?
-Reconec que no ets la primera

Efectivament, els pares de la Magda no diuen res, no els fa cap gracia, de fet els primers cops li van fotre un bronca que t'hi cagues però prefereixen ho faci a casa que a “Deu sap quin puesto”.

Amb el temps han acceptat la sexualitat de la seva filla, al principi era molt diferent, s'esforçaven a presentar-li un bon xiquet que la fes canviar de gustos pensant que fer-se lesbiana era qüestió de no haver trobat un home adequat.

Així es van a casa seva, es un pis de quatre habitacions força maco una mica antic, de quan es feien els sostres mes alts i amb passadís interminable on corrien de petits la Magda i el seu germà, la habitació de la Magda es troba a l'altre punta del pis que l'habitació dels seus a pares, només el seu germà s'entera quan fa soroll però mai no diu res, total que es queda a dormir però es va aixecar aviat per tornar a casa.

Després d'aquell dia, van començar a sortir oficialment, totes dues estaven molt contentes i així va passar durant temps, la Mar es quedava molts dies a dormir a ca la Magda, fins i tot es quedava a esmorzar, la seva mare no li feia gracia però si la seva filla havia trobat una parella amb qui estar, encara que fos una altre noia ho havia d'acceptar.

La Mar II

2011-01-29T03:16:00.000-08:00

Així va estar fins que va trobar la Magda, una noia una mica més jove que ella, morena amb el cabell llarg i els ulls foscos, tampoc no gaire alta i molt alegre, la va conèixer un dia a un local d'ambient que li diuen, es com qualsevol pub on puguis entrar, fosc amb llums de colors, musica alta , l'única diferencia es que les parelles son homosexuals i els nois miren de lligar amb els nois i les noies, amb altres noies es clar.

Als locals aquestos no necessiten dissimular, poden deixar anar el seu amor en public sense que ningú s'escandalitzi.

La Mar anava amb unes amigues seves que li van presentar, des de el moment que la va veure li va agradar, totes dues havien begut força i se'n van anar a ballar juntes, primer a la pista i després al podi, van començar a agarrar-se, després abraçar-se, fer-se petons, foten-s'hi mà, en fi que l'amo del local es hi va oferir feina fent espectacles, allò semblava un rollo més d'una nit.

Després van agafar el cotxe, van aparcar a un lloc apartat i, es van fer petons, es van començar acariciar, ella va començar a llepar-li els pits per acabar més a baix, seguidament la Magda li va correspondre, total vam fer l'amor durant tota la nit fins que va sortir el sol com altres cops però aquella nit se'm va adonar que aquesta noia era la seva princesa. Així va fer el que no feia mai: “Quedar pel dia següent” en comptes del típic “Ja et trucaré”.

La Mar

2011-01-16T09:58:00.001-08:00

Avui vull començar a explicar la historia de la Mar, una noia de l'Hospitalet una mica especial, bé suposo que totes les noies tenen quelcom que las fa especials.

La Mar es una noia jove, diríem de mida normal ni massa baixa ni gens alta, força prima, de cabell castany molt curt quasi bé rapat amb un serrell recte per damunt les celles però per la esquena cauen un munt de rastes molt llargues com si fos una capa, cara ovalada amb un nas llarg, uns ulls marrons i petits, només uns llavis fins aporten un altre color al rostre, acompanyen unes orelles petites que només destaquen per l'excés d'arracades; podríem dir que es una mica hippie, podríem dir-ho una mica per la seva manera de vestir, pel pentinat amb rastes i també, per què ella creu en l'amor lliure, que té de dolent? Si li ve de gust fer-ho amb un noi una nit, no fa mal a ningú si després no vol sàpiguer res d’ell tampoc.

Les seves amigues diuen que es promiscua però no l'importa el que pensin d'ella, haurà de buscar el seu príncep no?, o potser la seva princesa perquè ella es, allò que diuen bisexual, encara que es troba més a gust quan fa l'amor amb una noia.

Els nois només busquen la penetració i ella es molt clitoriana, sense sexe oral primer no es capaç d'arribar a l'orgasme i això fa que els nois normalment la deixin insatisfeta, en canvi les noies saben perfectament com tractar-la,qui millor que una altre noia per saber que t'agrada, les noies saben millor com excitar-la i com fer-la arribar a l'estasi, les noies també son molt més afectuoses.

Historia d'Anakin XXXX

2010-10-23T07:20:00.000-07:00

Al costat nostre hi havia la Remei amb la seua mare parlant amb unes amigues

-Hola, Com tu per ací?
-He vingut a les festes i ha que els meus pares veiessin el seu net
-Felicitats! M'alegro molt

Em vaig alegrar tant perquè me'n recordava que el primer dia que vam parlar, em va dir que portava temps buscant però no ho aconseguia.

-Es nen o nena?
Nen
-Es molt maco

De sobte el nen va obrir els ulls i tothom es va quedar bocabadat menys jo que un calfred em va recorre l'esquena

-ooo! Quins ulls mes macos!
-Te els ulls blaus com el seu avi!
-Més clars diria jo, el meu marit no els té tan clars
-Quina sort! Es difícil que els agafi del avi i a damunt tant blaus

Llavors vaig pensar el que em va dir el primer cop que ho vam fer:

“No cal preservatiu pren la pastilla”

Com podia prendre la pastilla si estava mirant de quedar-se prenyada? Me la havia jugat i molt bé.

Ningú de tot el grup podia sospitar res, per què hom no podia ni tant sols sospitar que la Remei i jo havíem fet l'amor i que aquells ulls blaus no eren del seu pare, també eren els meus. Mentrestant ella fa aquell somriure que fan les noies trapelles quan fan una malifeta i no les enxampen.

Al cap i a la fi, des de joves havia dit que li feia ilusió tenir un nen amb els meus ulls, jo sempre li havia agradat però no m'havia tingut i ara jo li havia fet un regal amb els ulls blaus que hi seria amb ella per sempre.

Al final, un fill meu havia aconseguit arribar aquest món encara que jo mai podria parlar amb ell i saber com es, però estic segur que amb la Remei i el seu marit estarà millor que amb mi, pel meu camí ja no passava ni tenir parella estable ni molt menys fills.

FI

PD: Bé així acaba aquesta historia, tant de bo us hagi agradat, aviat començaré amb una altre historia que estic preparant

Historia d'Anakin XXXIX

2010-10-16T07:06:00.000-07:00

No vaig tornar a veure a la Maria Cinta fins més d'un any més tard, a les fetes del poble, aquella tarde m'havia trucar la Caty per quedar, ho fa de tant en tant, quedem passem una tarde força bé i ens acomiadem fins la propera.

Anàvem pel carrer principal quan vaig veure a una noia que em saludava des de la terrassa d'un bar, ens vam acostar i OSTRES! Era la Maria Cinta amb una amiga. Ens vam parar a parlar una mica amb elles.

M-Hola, Quan de temps?
A-Sí, tens millor aspecte, estas molt maca
M-Gracies, pel que veig heu acabat junts
C-Noo, només som amics
M-Dons jo mira, aquesta es la Esther, la meua xicota
C-Ah si? Que bé, i quan de temps porteu juntes
E-Quatre mesos però fins ara la Maria no s'havia atrevit a dir-ho a ningú
M-Amb ells no em fa cosa, però no sé com dir-li a mon pare
C-Dons, ho haurà d'acceptar
M-Ja, però li vull donar temps, i vosaltres, quan de temps porteu ja?
A-No estem sortint junts,només quedem de tant en tant
M-I per què no sortiu junts?
C-No crec que funciones
M-Dons es una llàstima
A-Nosaltres marxem, m'he alegrat molt veure't tant bé, cuida-la molt Esther
E-Sempre ho faig
M-Fins un altre

Quan ens havíem separat prou li vaig preguntar a la Caty

-Penses que es veritat o s'ho ha inventat per fotrem
-Perquè t'havia de fotre?
-No, que ho pensés ella que em podia fotre, a mi m'ha enganxat amb tu
-No crec, crec que et costa creure que estigui amb una noia
-¡Es clar que em sorprèn!
-Dons jo sempre he pensat que era una lesbiana reprimida
-Com?
-Si, hi han que son lesbiana però no s'han adonat per culpa de la repressió cultural que hi ha vers els homosexuals
-I que et fa pensar que la Maria Cinta es una d'aquestes
-Coses que deia, gestos, diga-li intuïció femenina si vols
-No sé, em costa treball creure-m'ho
-Es molt catòlica, oi que si?
-I tant, abans era de les d'anar a confessar-se cada diumenge
-I que et penses que li diria el mossèn de torn quan ella li confessés que s'havia masturbat pensant en una companya de classe.

Aleshores em vaig imaginar al carca de mossèn Griffol quan la Maria Cinta li anés dient que s'havia excitat (Ho sento però confessar que es masturbava no m'ho puc imaginar) amb . . .

-La Sara, es clar! L'amiga amb la que feia volei, que era tant . . . Ostres! Ara no em surt quan una persona no para de tocar-te i acariciar-te.
-Normalment li diuen afectuosa però jo li dic embafadora, amb ella no?
-Totes dues, fins que va deixar el volei i va perdre el contacte
-Ho veus, t'ho dic jo que tinc moltes amigues lesbis
-I t'ho has fet mai amb alguna?
-Jo no tinc els vostres perjudicis com tu, ara, ho he provat i no em va convèncer
-M'assembla que sempre em deixes sorprès, mira anem a saludar a una amiga meua

Historia d'Anakin XXXVIII

2010-10-11T10:51:00.001-07:00

Aquell dissabte em va trucar la Caty, em va sobtar però bé així era ella de sorprenent.

-Que fas aquesta tarde?
-No ho sé, per què?
-Es que fa temps que no ens veiem i he pensat que podríem quedar i xarrar una estona
-Per mi, d'acord

Vam estar tota la tarde fent unes birres i xarrant, posant-nos una mica al dia

Per la nit em va dir d'anar a Salou, havia quedat amb les seues amigues. L'Elena se'ns va quedar mirant amb una cara, suposo que la Caty ho va fer a propòsit per demostrar-li que jo era seu, les dones els hi encanta, encara que fossin amigues li volia demostrar que ella em tenia quan volgués.

A mi, tampoc no em va importar, total no tenia cap compromís amb l'Elena, era també una manera de que no es fes il·lusions però quan la Caty es va llençar al damunt meu com una lloba en cel fent-me petons i fotem-hi mà per tot arreu l'altre va sortir plorant a fora.

Jo, no ho hauria fet davant d'ella però tampoc vaig tenir opció, quan la vaig veure sortir plorant vaig tenir una mica de compassió d'ella i vaig intentar aixecar-me a dir-li quelcom però em tenien agafat pels ous.

-On vas?
-A dir-li quelcom a l'Elena
-Que li vols dir? Que te l'estimes i que te'n vols anar amb ella
-No dona, tampoc no es això però em sap greu
-Llavor-ens no pots fer res?
-Al menys consolar-la una mica
-Aquesta nit es a mi a qui has de consolar

Em va tornar a fer petons al coll, no sé si es para el reg al cervell quan em fan això però la meua ment deixa de funcionar i es que la Caty sàvia molt bé com fer perdre el cap a un home.

Amb el seu cos damunt meu fregant-se em vaig oblidar totalment de l'Elena en tota la nit, a la setmana següent la volia trucar per quedar però no vaig tenir valor, tres setmanes més tard, vaig pensar: “Tampoc no tinc res a perdre” i la vaig trucar:

-Hola
-Hola, vols quedar aquesta tarde?
-Que passa? Avui no vols quedar amb la Caty?
-No, avui prefereixo quedar amb tu
-Ja, el que passa es que la Caty avui no li va bé
-Esta bé, si no vols quedar ho comprenc
-No,no, es igual, si et ve de gust quedar amb mi, jo també tinc ganes de estar amb tu

Ostres, i es que, amb el temps he comprovat que quan més dolent est amb les noies, més els hi agrades

Historia d'Anakin XXXVII

2010-10-02T10:43:00.000-07:00

Dimecres vaig quedar amb la Remei tenia ganes de explicar-li tota la historia de la Maria Cinta a algú i ella em va semblar la persona adequada, vam quedar a una terrassa d'un bar una mica apartat, allà vam seure i varem estar tota la tarde explicant-li tota la historia.

-¡OSTRES! Deu ser molt fotut
-Home, em fa més llàstima ella
-Ella ho ha passat fatal però tu també ho deus haver passat malament
-Dons si, lo pitjor es que no sé com sentir-me
-Com?
-No sé si ha sigut culpa meua o no ho he pogut evitar
-Home, podies haver-ho evitat però ets una víctima tu també
-Gracies, fas que em sentí millor

Se'ns havia fet tard amb tanta xarrameca així que li vaig dir de anar a sopar, em va portar a un restaurant a les afores on feien carn a la brasa; jo em vaig demanar xai i ella una llonganissa.

-Dona, si volies menjar llonganissa m'ho podies haver dit
-No et patisques que tinc lloc per una altre més

A pesar de la gracia se la veia molt pensativa es notava que havia al·lucinat amb l'historia, tot i que la Maria Cinta no li havia caigut mai bé, coses de dones no li agradava que estigués amb mi, li feia molta llàstima. Però no podia evitar sentir empatia cap a ella, al cap i a la fi durant molt de temps li havia sentit enveja i amb molt de gust s'hauria canviat per ella però ara se'n penedia de haver-ho pensat.

-Que penses?
-Com ens hauria anat si m'haguessis escollit a mi
-Possiblement series tu la que s'hauria passat un parell de mesos al manicomi
-O potser estaríem feliçment casats i amb un fill
-Això no es pot sàpiguer mai

Llavore'ns li vaig agafar la mà fent-li una carícia

-Això ho dius perquè penses que te'n vas equivocar amb el Miquel
-No, no t'equivoquis jo me l'estimo però no suporto viure tota sola
-I per què no li dius? Potser si anéssiu a viure al poble no et trobaries tant sola
-Ja li he dit i no vol
-Dons vaja

Sortint del restaurant vam començar a abraçar-nos i fer-nos petons, la conversa ens havia posat una mica tendres a tots dos, ens vam escalfar i vam agafar el cotxe per anar a un descampat on, diguem que es va menjar una altre llonganissa.

Després de deixar-la a casa, vaig tornar a la pensió pensatiu, suposo que no es pot demanar més tenia un parell per mi a més de la Caty que no passava un mes sense en recordar-se de mi, es pot demanar més? Penso que no.

Sortir amb una noia té coses bones però també en té de dolentes, has d'aguantar moltes tonteries que tenen les noies, coses que té la convivència diària, jo sentia que ara tenia tot lo bo de les noies però sense res dolent.

Historia d'Anakin XXXVI

2010-09-25T03:18:00.000-07:00

Per un altre banda, m'havia tret un pes de sobre, per què ja em podia oblidar d'ella, encara que tant de bo, d'ací un temps no em tingui tanta renconia.

Estava trist, tenia ganes de parlar amb algú així que vaig trucar a la Caty a vore que feia.

-”Avui no puc, no em trobo bé”

No sé per què però no em va sorprendre, que hi farem!, llavore'ns vaig pensar un cosa:

“Podria trucar a l'Elena”

-Hola
-Hola, soc l'Anakin, que fas aquesta tarde?
-Reess, encara no havia fet plans
-Vols quedar a mi?
-Es clar que si, per què havia de dir que no?
-No ho sé, pregunto, quedem a les 6?
-D'acord

La vaig anar a recollir a l'hora acordada, i allà hi era esperant-me amb un somriure d'orella a orella.

-Hola
-Hola, i com es que t'ha donat per trucar-me
-Tenia ganes de parlar, avui he tingut un dia molt xungo
-Que t'ha passat?
-Prefereixo no parlar del tema
-Com vulguis

Vam estar molt bé junts, vam passejar, vam parlar. M'ho vaig passar molt bé amb ella, vam anar a fer una birra i després, vam anar a sopar a un restaurant tranquilet, la vaig portar a una pizzeria perquè em va dir que li encantava la pasta, allà vam xarrar una bona estona mentre sopàvem.

Després vam anar a fer un glop i bé us podeu imaginar que vam fer. Quan havíem acabat ens vam quedar xarrant una estona al descampat tots nuets.

-Que, no em demanaràs per sortir? Oi que no?
-No
-Ja, ja m'ho imaginava
-No, no ho pots entendre
-Esta clar, només m'has trucat perquè a la Caty no li anava bé.
-T'he trucat perquè aquest matí he anat a veure a la que era la meua promesa al manicomi m'ha dit que m'odia i que no em vol tornar a veure mai més.

Això la va deixar parada, i a qui no es clar.

-Estaves promès amb una noia?
-Sí, de fet a hores d'ara ja m'hauria d'haver casat
-No ho sabia, i que va passar?
-Quedaria molt dolent si dic que va ser culpa de la Caty?
-Que va fer?
-No ho va fer a propòsit, crec, però em va buscar un problema molt gros
-Però, que va fer?
-Deixe-m'ho estar, d'acord? No tinc ganes de parlar d'aquest tema, només volia dir-te que no estic en situació de sortir amb ningú, volia companyia i t'he demanat si volies venir amb mi
-Esta bé , canviem de tema

La veritat es que tenia raó, no la veia per sortir però ja em venia bé per passar l'estona amb ella encara que era millor no dir-li, resulta més efectiu donar pena.

Historia d'Anakin XXXV

2010-09-20T23:05:00.000-07:00

Dijous, quan anava a dinar a la pensió la mestressa em va dir que havien demanat per mi, així que vaig trucar al numero de telefon que havien deixat.

-Bon dia, m'han dit que demani pel doctor Pruna
-Ara li passo
. . . . ..
-Si, mani'm
-Miri, soc l'Anakin m'han dit que ha demanat per mi
-Si, soc el doctor de la Maria Cinta, m'ha demanat que volia veure't, que podria venir?
-I tant, dissabte al matí soc allà.

Em vaig quedar trasbalsat, la Maria Cinta volia veure'm?, No diré que m'havia oblidat d'ella, però ni m'havia plantejat tornar-hi, jo ja no era el mateix i ella segur que tampoc. Com seria una relació amb la Maria amb tot el que havia passat? Penso que gens bé, ara que per un altre banda, si ella volia tornar amb mi, no li podia dir que no. Que fer?

Aquella tarde havia quedat amb la Remei però no a casa seva, vam quedar a la terrassa d'un bar, necessitava consell i li vaig acabar d'explicar tot.

-Home, no la pots deixar penjada, si ella ho vol, haureu de tornar, li deus
-Però, després de tot el que ha passat, penses que podem tornar a començar i oblidar tot el que ha passat.
-Serà molt difícil però ho heu de provar
-Ja, però ara no em veig cassat amb la Maria cinta
-Sigues positiu
-Potser tens raó

Dissabte vaig repetir l’operació, em vaig quedar a dormir a casa del Josep, però me'n vaig portar el meu cotxe per anar-hi sol. Vaig tornar a entrar per aquella porta tan gran de ferro i la vaig esperar.

Al cap d'una estona va entrar la Maria Cinta, tenia molta millor pinta, encara duia el cabell curt però no tant i li havien fet un pentinat, encara anava amb la mateixa bata però tenia millor cara, el color li havia tornat i anava amb un posat més alegre, encara que la seua mirada reflexava menyspreu.

Em vaig aixecar per donar-li dos petons però ni se'm va acostar, va seure a una cadira a l’altre cantó de la taula sense pràcticament, mirar-me a la cara.

-Hola
-Com et trobes?
-No puc dir que bé, per si no t'has fixat estic tancada a un manicomi
-Ho sento molt, a mi em sap molt de greu
-A vore, que era el que em volies dir l'últim cop que vas venir?

Em vaig quedar parat, no m'esperava aquesta pregunta que, per un altre banda era molt lògica.

-Que jo no vaig fer res, va ésser la Caty que em va dir que volia parlar amb mi, quan vam entrar em va fer el petó a la boca i jo no vaig saber que fer
-Això es tot?
-Que més vols?
-Home, has tingut temps de pensar una excusa molt millor
-T'he dit la veritat
-Dons no m'ho crec
-Que he de fer per a què em perdonis?
-Res, no t'ho perdonaré mai
-T'estimo i m'agradaria tornar amb tu, però per això em de tornar a començar de zero
-I a la Caty també te l'estimes?
-Oblidat de la Caty
-Que passa? Ha passat de tu? Hi han altres?

Això, em va tocar una mica la moral, no tant perquè era ella la que havia dit que volia fer les paus i no estava posant res per la seua part sinó per què havia ficat el dit a la nafra i era un tema que no trobava còmode parlant-lo amb la Maria Cinta i sembla que se'n va adonar.

-T'ho has passat bé mentre la teua promesa estava al manicomi?

Ostres! Dit així sonava molt dolent, feia temps que no pensava en la boda ni en la Maria Cinta com la meua promesa però que ho digués ella em va alegrar el cor, com si aquestos dos mesos haguessin sigut un malson i ara hagués despertat de sobte.

-Encara et vols casar amb mi?
-ES CLAR QUE NO! Es més, no et vull tornar a veure mai més
-No vols que tornem a començar?, no vols tornar-ho a provar?
-Es clar que no, t'odio i mai a la vida trobaràs una noia que t'estimi que jo t'estimava però ara et desitjo lo pitjor
-Llavore'ns, per què has dit que volies veure'm?
-Perquè si no ho feia el metge no em donava l'alta
-COM?
-Després de l'últim dia que vas venir i el que va passar, el metge no em volia donar l’alta sense veure com reaccionava amb tu davant
-O sigui? Que només soc una prova i no vols provar de tornar amb mi?
-Mai a la vida pensaria tornar amb tu, es més espero no haver de tornar-te a veure mai més, tant de bo haguessis dit que no, i m'hauria estalviat haver de parlar amb tu

Això em va deixar parat, jo havia vingut molt content pensant fer les paus, sabia que hauria de demanar perdó inclús que em tocaria fer “penitencia”, però no m'esperava tant d'odi i tant menyspreu.

-Si ho hagués sabut, no hauria vingut, no m'esperava que volguessis tornar amb mi, de moment, però esperava el teu perdó i un “ja vorem amb els temps”
-No et perdonaré mai, no et vull tornar a veure
-D'acord, però vull que sàpigues que si mai necessites res, m'ho pots demanar
-Moltes gracies, però mai a la vida et demanaria res, ja et vaig demanar que no em deixessis i mira com estic ara.

Vaig estar a punt de dir-li que de tot això tenia ella la culpa per no deixar-me escoltar però em vaig reprimir, total no guanyaria res.

-Que et vagi bé, et desitjo lo millor
-El sentiment no es mutu, adéu-siau, espero que fins mai

Vaig sortir trist, reconec que una part de mi s'havia il·lusionat pensant tornar amb la Maria encara que amb el cap sabia que era impossible tornar enrere, però m'hagués agradat quedar amb ella com bons amics, al cap i la fi havíem estat un munt de temps junts.

Historia d'Anakin XXXIV

2010-09-17T05:49:00.000-07:00

Dimarts següent vaig quedar amb la Remei, havíem quedat per anar a sopar junts però em va trucar:

-Escolta, que em sento molt bé, em fa mal l'esquena millor ho deixem per un altre dia
-Per mi, d'acord, encara que si vols, podem sopar a casa teva, demanem xino i de pas et faig un massatge.
-Per mi d'acord, estaria força bé

Vaig anar a casa seva, vivia a una urbanització fora del poble, vaig aparcar un carrer més abans d'arribar per no crear-li cap problema, quan vaig trucar em va obrir, a l’entrar ens vam fer dos petons. Efectivament tenia mala cara, a més no s'havia arreglat res i duia un pijama, que no era gens sexi però sent per l'estiu us podeu imaginar que era bastant curt i deixava molt per la imaginació.

-Com et trobes?
-Xunga, per cert he estat mirant i no cal trucar al xino quan sigui l'hora fico una pizza al forn i au
-Per mi perfecte, a vore, on et fa mal l'esquena?
-Per aquí, ah ah, on estas tocant ara
-Dons vinga tombat que et faré un massatge, on te'l puc fer
-A l'esquena
-No, dona, va, anem al sofà

Vam anar al sofà, es va tombar.

-Espera, t'has de treure la samarreta
-Eh!, tu el que vols es veurem els pits
-Que va! Si no es el primer cop que te'ls veig però no et puc fer el massatge amb la samarreta posada.
-Esta bé

Es va treure la samarreta i es va quedar només a aquells pantalons minúsculs que jo vaig baixar una mica amb l'excusa de fer-li millor les lumbars. Vaig començar a fer-li el massatge com havia vist fer-ho a les pel·lícules perquè en realitat no en tenia ni idea, ho havia dit per veure-li els pits i, perquè vaig pensar que podia ser divertit.

Temps després vaig aprendre, es una bona excusa per portar una noia a casa o on sigui, tombar-la al llit, despullar-la i començar a fotre-li mà, avui dia sé que ho vaig fer molt malament però ella m'ho va agrair i jo, reconec que em vaig escalfar una mica.

Ella, penso que també perquè no es va tornar a posar la samarreta i ens vam quedar asseguts al sofà parlant, era una conversa molt intima i en un moment determinat es va posar a plorar, jo la vaig abraçar per consolar-la i vaig començar a fer-li petons, primer a la galta i després a la boca, bé que voleu? Soc humà, anava calent i ella estava pràcticament despullada.

Així que la meua mà va anar a l'única part on portava roba mentre els petons havien baixat al coll i després encara baixarien una mica més, fins que vaig haver de baixar els pantalons per arribar on volia.

Quan vaig començar semblava hagués ficat els dits a un endoll, per la manera de bellugar-se i de cridar.

Després em va despullar i jo vaig agafar la cartera per agafar un preservatiu quan me'l va veure va dir:

-No cal, pren la pastilla
-D'acord

Després vaig repassar totes les posicions que recordava del Kama-sutra, quan vam acabar:

-Espero que estiguis millor de l’esquena
-Molt millor m'ha deixat molt bé el “massatge”
-Quan vulguis et faig un altre
-Quina barra que tens!

Vam continuar xarrant, vam fer la pizza, vam sopar, etc. Quan tornava cap a la pensió m'imaginava com seria si m'hi hagués cassat amb ella, potser seriem així cada dia, seriem feliços junts?, o potser ella em faria el salt amb un altre mentre jo treballava fora, ningú pot saber com hauria sigut el futur si alguna cosa hagués canviat només podem estar segurs de com ha anat la cosa.

Historia d'Anakin XXXIII

2010-09-13T05:17:00.000-07:00

Després vam anar al Music Box, un pub que li agradava molt a Fènix, de fet allà es trobava com a casa, sorprenentment van entrar les amigues de la Caty encara que ella no.

-Hola, com vosaltres per a qui?
-Fent un cubata, i la Caty?

A la seva amiga se li va tallar una mica la veu

-No ho sé, ha dit que després ens veuríem
-Ja, s'ha anat amb el Jordi?
-La veritat es que si
-I deia que l'acabava de conèixer
-Es veritat

Me la vaig quedar mirant incrèdul

-No es el primer cop que ho fa, això d'anar-se amb un desconegut
-Dons, qualsevol dia li pot passar de tot
-Ja, ella es així

Mentre em deia això em va passar el braç per damunt del cap mig abraçant-me, com per a consolar-me, jo la vaig imitar mentre me la mirava “amb altres ulls”, no era una noia gaire maca, li sobraven uns pocs quilos, els seus ulls negres tenien un posat trist que demostraven al món que anava falta d'estima tenia tambè un nas massa gros feia que fos la típica xiqueta que veus com a amiga i no penses que també es una dona, però jo en aquell moment només tenia al cap venjar-me com pogués i només vaig veure un punt sensible on fer mal.

Aleshores, mentre mantenia en contacte visual com si proves d'hipnotitzar-la li vaig fer un petó a la boca, ella no va posar cap impediment, es va deixar petonejar i fotre mà fins que, mica en mica reconec que em vaig engrescar massa i quasi bé la despullo al mig del pub.

-Que fas?
-Perdona . . . . Anem al cotxe?
-Ostres, així de cop?
-Jo ho estic desitjant i pel que he notat, tu també
-Esta bé

Ens vam acomiadar amb un “ara tornem”, ningú va fer cap comentari, després de l’espectacle que havíem fet era evident on anàvem i a que. Vaig agafar el cotxe lo just per sortir del poble, vaig agafar el primer camí i vaig parar una mica endins, anava molt calent.

Vam fer l'amor al cotxe, va ésser molt diferent, no tenia l'experiència de la seua amiga ni el seu “savoir faire” però en canvi er molt agraïda, amb qualsevol cosa que li fes o li digués es desfeia, un simple “maca” li provocava un somriure de bleda. De fet es desfia cridant com la Maria Cinta els primers cops. Després ens vam quedar abraçats i jo, no em vaig poder aguantar.

-Escolta'm, ho sento
-Per què?
-Perquè m'he aprofitat que has vingut a consolar-me per mirar de venjar-me de la Caty, però no et vull fer mal
-No m'has fet cap mal, sé que t'agrada la Caty i que només ho has fet per si li fot que t'ho facis amb una amiga seva, jo sé que no, a ella no l'importes, només quan li vingui de gust.
-I perquè t'has deixat?
-Perquè m'agrades i encara que hagi sigut una vegada, encara que sigui per despit, però has sigut meu, no t'equivoquis, jo soc la que s'ha aprofitat de tu.

Això em va deixar perplex, però tenia tota la raó, quan vam tornar, la Caty hi era amb el Jordi, Fènix i la resta d'amigues, quan vam tots dos sols a la barra em va dir:

-M'alegro que hagis trobat consol encara que t'hagis d'haver conformat amb l’Elena.

No em va fer tant de mal la seua indiferència com el detall que tothom assumís que l’Elena era un segon plat, com per un cas d'apuro. Em va fer molta llàstima, normalment ens fixem en la noia mes maca que te lo que vol i ens oblidem de les noies “normaletes” que es desfan quan li dius qualsevol cosa bonica o els prestes una mica d'atenció. Noies a les que ha etiquetat de bones noies algú que no las ha convidat al llit i que tenen un foc a l'interior.

La vida es cruel amb gent que no s'ho mereix, la vida mai es justa, els termes com justícia o veritat son utopies, per què cadascú té una opinió del que es just i del que es veritat, son termes tan relatius com discutir si es millor una paella o un arros negre. Per això lamentar-s'hi pel passat es tan inútil com mirar d'aprofitar un allioli que s'ha tallat.

Historia d'Ankin XXXII

2010-09-03T07:48:00.000-07:00

Dimecres em vaig amb els companys i dijous vaig tornar on havia quedat amb la Remei.
Vam recordar vells temps i em va preguntar

-I ara que ho has deixat amb la Maria Cinta, no estas amb cap altre?
-No, hi ha una que m'agrada, una tal Caty, però no vol res amb mi, i tu?
-Jo estic casada,
-Però no hi ha ningú trucant al teu cor?
-No, pel meu cor només han passat dos nois i no passara cap altre
-Dos?, el teu marit i qui més?
-Tu

Aleshores em vaig quedar com un beneit, no se per que li havia preguntat, al cap i a la fi estava clara quina era la resposta, em trobava incomode, no estava acostumat que m'afalaguessin d'aquesta manera, encara que això sempre ho havia sapigut.

-Es una llàstima, que lo nostre no hagués quallat
-Ho dius per quedar bé
-No, veig que ets una noia molt maca i ets bona minyona
-I la Caty no?
-No, la Caty no es una bona noia
-Potser es per això que t'agrada
-Segurament.

Pràcticament sense adonar-me va arribar el cap de setmana, vaig decidir que no valia la pena trucar la Caty, vaig decidir no comptar amb ella i que quan ella vulgues estar amb mi ja em trucaria, així que vaig anar amb uns amics del poble, però després em va poder més el cor que el cap i vaig agafar el cotxe per anar a Salou amb l'esperança de forçar una trobada casual amb la Caty.

Vaig arribar als Slamers, normalment era un punt de trobada i, efectivament vaig trobar a Fènix assegut amb les amigues de la Caty.

-Hola, que feu ací?
-Ens em trobat, i tu que tal?

Vaig notar quelcom estrany a la mirada de Fènix però no em vaig imaginar que podia ser fins que va entrar al pub la Caty agafada del braç amb un noi, ella em va rebre amb un somriure esplèndid i ens va presentar:

-Mira aquest es l'Anakin un bon amic meu, Anakin aquest el Jordi noi de . . .
-De Reus, soc de Reus, encantat
-Igualment, però si no t'importa m'agradaria parlar una coseta amb la Caty

Quan érem fora

-Que et passa?
-Que fots amb aquest paio?
-No es assumpte teu, que hi faci
-M'has estat enganyant amb ell?
-Primer tu i jo no em estat sortint, estaves deprimit, te fet companyia i te he animat però no tenim cap compromís, segon aquest noi l'he conegut avui i tu no has de fer res
-D'acord, ja m'has deixat clar com esta el pati
-M'alegro, per què no vull mals entesos i ara anem a fer un glop

Vam entrar però de seguida el Fènix i jo ens vam despenjar, no podia suportar veure-la amb altre, un cop sols em va preguntar

-Que, com ho portes?
-El que?
-Amb mi no has de dissimular, estas penjat per ella i te l'has estat picant dies enrere
-Ja, però ella no vol res seriós amb mi, no li puc dir res mai ens hem compromès
-Li has preguntat algun cop?
-Si, i em va dir ho mateix, que no es veia sortint a mi
-Però, per xuscar si?
-Si, aquesta es la meua sort i la meua creu
-Dons vaja

Historia d'Anakin XXXI

2010-08-28T07:11:00.000-07:00

Al dia següent els companys es van sorprendre que em dutxés i marxés ràpid em comptes de quedar-me amb ells, però tenia coses mes importants.

Em vaig posar la roba més elegant que duia, tenint en compte que anava a treballar era més bé normaleta, vaig arribar a la cafeteria cinc minuts abans de l'hora acordada, però ella ja hi era, estava asseguda a una taula en un racó.

Estava una mica mes prima del que jo recordava i portava el cabell curt, bé no gaire curt però em va sobtar perquè jo la recordava amb una llarga melena que quasi bé li arribava al cul. Anava vestida força elegant però sense passar-s'hi per un dia normal com si hagués mesurat cada peça, uns pantalons blancs i un brusa amb volants.

-Hola, que tal?
-Bé, i tu?

Em va demanar per la Maria Cinta, li vaig dir que ja no estàvem junts però no li vaig voler explicar detalls.

-Una llàstima fèieu bona parella

Ella em va explicar que s'havia casat amb el noi de Manresa que va conèixer al poble, havia vingut per motius de treball, ella es va enamorar i es anar a viure amb ell a Manresa. Em va explicar que es trobava molt sola, degut a que ell sempre treballava fora i només venia els caps de setmana.

-Per això me he alegrat tant amb la teua trucada, aquí només conec els meus sogres i la meua cunyada, et pots imaginar
-No teniu fills?
-No, encara no hi ha hagut sort
-Ja, es que un fill et faria molta companyia, de totes maneres, això tu ja ho sabies quan et vas casar amb ell
-Però se m'està fent molt dur, a més tenia l'esperança que es busques una altre feia amb la que pogués estar amb mi més temps
-I per que no ho fa?
-Per que no vol, suposo que quan tinguem un nen, potser ho pensa d'un altre manera

Vam continuar xarrant de tot una mica fins que se'ns va fer tard

-Ostres! Es l'hora d'anar a sopar, m'hauré de marxar
-Dons si vols, quedem un altre dia
-Quan vulguis
-Demà
-Millor demà passat
-Quan vulguis, jo no tinc res a fer
-Dons passat demà al mateix lloc i a la mateixa hora

Vaig arribar una mica tard a sopar, la mestressa de la fonda em va fotre la bronca

-Vinga va, ja em pensava que se'm quedaria aquí el sopar, si et despistes una mica més te'l trobaràs fred
-Ho sento però m'han entretingut

I es que, ja era com si fons la nostra avia que ens cuidava. M'ho havia passat d'allò mes bé parlant amb la Remei per això vaig decidir que dijous diria que no em preparessin el sopar.

Historia d'Anakin XXX

2010-08-23T14:38:00.000-07:00

Jo, mai oblidaré aquella nit, en canvi, va semblar que a ella no li agradés perquè al cap de setmana següent no va voler quedar amb mi.

-Ho sento però he quedat amb unes amigues anar a sopar i després aniré amb elles on vulguin.
-Al menys podem veure'ns el diumenge per dinar
-No puc, tenim dinar familiar, amb uns cosins

Jo no podia deixar de somiar amb estar amb ella i ella tenia plans millors. Només vaig treure un cosa bona aquell cap de setmana, el diumenge fent el vermut amb uns amics, em van dir:

-Dons a Manresa se'n va anar a viure la Remei, quan es va casar
-Ah siii, no sabia res d'ella feia anys
-Per que es va casar amb un noi de Manresa i se'n va anar a viure allà
-Ostres, dóna'm el seu numero que potser igual li truco
-Tio que esta casada
-Xec, només vull parlar amb ella, abans érem molt amics

Efectivament, vam ésser molt amics, de fet vam sortir junts però aleshores jo pensava que era massa jove per anar amb noies tot i això vam tenir ... una bona amistat, per això em feia gracia veure-la i parlar després de tant de temps.

La següent setmana va ésser igual, després d'estar tota la setmana desitjant veure la Caty, a ella no li venia bé quedar amb mi, vaig agafar l'indirecta, era evident que amb mi, no volia res més que una trobada casual amb una mica d'allò que diuen que es pecat. Així era ella i no aconseguiria res més.

Així dilluns següent vaig trucar a la Remei:

-Digui'm?
-Remei?
-Si, soc jo, amb qui parlo?
-Soc l'Anakin, no sé si te'n recordes de mi, ens coneixem de petits del poble
-Es clar que me'n recordo de tu! I això? Com es que em truques?
-Es que, el Joan em va donar el teu número, estic treballant a Manresa i et trucava per si volies quedar una tarde i recordar vells temps
-I tant!, podem quedar quan vulguis
-Demà et va bé?
-Si, on vols quedar?
-No sé, no conec gaire Manresa
-Mira, coneixes el passeig Pere III
-Si,
-Hi ha una cafeteria que es diu Alpina, allà ens vorem, a quina hora vindràs?
-Set i mitja et va bé?

Historia d'Anakin XXIX

2010-08-18T13:27:00.001-07:00

Després vam anar de festa, vam beure, vam ballar i després quan van tancar, vam anar a passejar una mica per Salou xarrant de tot una mica, m'encantava parlar amb ella era com un bàlsam per meva anima afligida, tot passejant ens vam ficar a la platja i vam seure a la vora del mar mirant les ones. Llavors va dir:

-Anem al aigua?
-Que dius! Si no portem tovallola ni banyador
-No siguis ruc

I en un moment es va quedar en pilotes i se'n va anar a l'aigua, jo em vaig quedar a la sorra amb cara d'idiota, després de veure el seu preciós cos que a la llum de la lluna encara es veia més maca. No havia lluna plena però feia pocs dies que minvava es veia al horitzó de fons i feia que semblés una sirena nadant cap a la lluna.

Jo me la mirava pensant: “Com puc ser tan beneit?” Quedar-me aquí com un brètol en comptes d'estar amb ella.

De sobte va canviar de direcció i es va tornar, com si la sirena m'hagués escoltat el pensament, va sortir de l'aigua i se'n va posar davant amb el braços en forma de gerra i va dir:

-No penses venir?
-Em fa tall
-Per què?
-I si ens veu algú?
-Que?, Ui quina vergonya m'han vist en pilotes . . . Es més, mira cap allà, veus aquells dos com no es tallen res, et penses que no s'han adonat que els podem veure?

Una mica més cap allà hi havia una parella, darrera d'una barca però clar, per a que no els veiessin des del passeig, nosaltres estàvem al altre costat, al costat fosc i els veiem perfectament , ells a lo seu estaven fent l'amor, que collons! Estaven cardant com si el món s'hagués d'acabar al sortir el sol.

-Esta bé, m'has convençut
-Son les quatre de la matinada, a que et penses que tothom ve a la platja a aquesta hora

Mentre em treia la roba me la mirava, de fet no podia treure-li els ulls del damunt. M'encantava com li quedava el bronzejat amb la lluna, de sobte em vaig fitxar en els seus pits no tenien cap marca, llavors vaig buscar al seu cul al canvi de color propi del banyador, però tot el seu cos lluïa el mateix moreno.
-Sempre prens el sol nua?
-I tant. Vaig a la platja nudista des que vaig deixar d'anar amb els meus pares, m'agrada anar morena tota jo i no com tu a bocins
-Vinga va, anem a l'aigua

La veritat es que em va encantar, nadar nu es molt millor i si ho fas acompanyat d'una sirena com feia jo: La sensació es meravellosa.

Vam nedar, ens vam abraçar, vam començar a fer-nos petons, a fotre'ns mà aleshores em va tombar a la vora, just on arribaven les ones. Arrebossats de sorra i mig a l'aigua em va cavalcar, jo la veia amb la lluna de fons, era, una sirena que havia sortit de l'aigua per fer l'amor amb mi.

Després ens vam quedar una estona estirats a la sorra fins que una ona més forta ens va arribar fins el cap i vam decidir que ja era hora de marxar, el sol es començava a deixar-se veure i això volia dir que l'hora de marxar però el record d'aquella nit m'ha quedat per sempre, se'ns dubte va ser una de les millors nits de ma vida.

Aquella nit em vaig adonar de que les millors coses d'aquesta viva ens les perdem per perjudicis i per pensar massa quan el que s'ha de fer es gaudir de la vida, aquella nit me'n vaig adonar que l'important era viure el moment i gaudir de la vida.

Per que el dia de demà, l'únic que no et pot prendre ningú son els records passats, les experiències viscudes, per tot això. Vaig decidir no tornar a tenir remordiments d'allò que ja esta fet.

Historia d'Anakin XXVIII

2010-08-12T14:57:00.000-07:00

Al cap de setmana següent vaig anar a casa, però no va ésser una bona idea, tothom que veia em preguntava que li havia passat a la Maria Cinta i quins motius podia tenir una noia jove per voler-se treure la vida.

Penso que no cal dir que ni jo ni la seua família havíem explicat a ningú res de l'embaras ni dels motius que l'havien portat a fer allò, als pobles no pots explicar això a ningú si no, al dia següent ho sap tothom i la Maria i jo estaríem etiquetats per tota la eternitat. Dic bé, potser un dia parlaran de mon net i diran:

-”Siii, ja se qui em dius, que son avi va enganyar a la Maria Cinta i ella es va intentar suïcidar”

Calia guardar el secret tot i que, totes les xafarderes del poble estaven a la güai intentant aclarir que passava.

El dissabte vaig quedar amb la Caty, li volia agrair el que havia fet per mi i la vaig convidar a sopar, vam anar a Cambrils, no volia arriscar-me que ningú ens veies amb ella mentre l'altre encara era al manicomi, la vaig portar a prop del port, m'havien recomanat un lloc i aquell era el millor dia per provar-lo.

El lloc era molt maco, tot decorat del mar, xarxes penjaven per la paret i l'envoltaven tota mena d'estris dels pescadors, veient que érem parella ens van seure a una taula força apartada i ens van donar la carta.

-Demanem un arròs amb llamàntol??
-Jo no, demana'l per a tu si vols.
-Posa mínim dues persones, que voldràs demanar tu?
-Un entrecot
-Peró dona, has vist el lloc? Com vols demanar un entrecot?
-Que vols dir? Que no tindran?
-Es clar que en tindran però lo seu es demanar peix
-Per que?
-Per que estem al barri marítim
-i?
-Que lo normal es demanar peix o marisc
-Dons jo no soc normal, i avui em ve de gust un entrecot al roquefort
-M'ho haguessis dit abans i hauríem anat a un altre lloc
-Vols que marxem?
-No, tampoc no es això dona,

Va venir el cambrer i li va demanar el entrecot al roquefort, el cambrer va posar cara de sorpresa però evidentment, no va posar cap impediment, així ella es va menjar el seu entrecot congelat mentre jo assaboria una mariscada que no cabia al plat i no es que no li agrades el marisc es que així era ella, el que li agradava era portar la contraria i fer-se notar.

Per això anava sempre tan sexi, tan provocativa, no cal dir que estava per sucar-hi pa però a més quasi bé sempre anava amb minifaldilla, ensenyant el melic i un bon escot deixava intuir com eren els seus pits, pel que us estic dient, li encantava entrar al restaurant i notar que tots els homes la miraven amb “pensaments impurs” mentre les dones intentaven inútilment fulminar-la amb la mirada.

Historia d'Ankin XXVII

2010-08-06T07:55:00.000-07:00

Diumenge vam quedar per dinar en plan dobles parelles, jo amb la Caty i el Fènix anava amb una noia que deia Natàlia, una noia cubana molt bufona amb la que va començar a sortir feia poc, abans, quan ens vam conèixer estava boig per una tal Penèlope però això era aigua passada i ara havia “ressorgit” amb la Natàlia quan l'afer Penèlope es va acabar, però això es la seua historia, potser qualsevol dia l’explico, la historia s'ho mereix.

Vam anar a un restaurant de tapes, “El paraiso” un lloc molt famós, potser massa pel meu gust, no ho dic perquè estigués malament, però estava ple a vessar i, no m'agrada tan de bullici, en fi, vam dinar i vam estar xarrant de tot una mica.

Era el primer cop que anava amb ella en aquest pla, no sé, desprès de lo que havia passat el dissabte potser era lo seu, Fènix havia deixa't penjada a la Natàlia per estar amb mi, que menys que convidar-los a dinar.

Després de dinar vam anar a la fira que havien posat a prop, vam riure tots plegats i jo me'n vaig oblidar per una estona de la Maria, era el primer cop que estàvem així “de bon rollo”, fins ara com qui diu només haviem quedat per cardar.

Sempre m'ho passava d'allò més bé quan estava amb la Caty, potser havia sigut el destí el que volia que passes tot el que ha passat i acabes amb ella, em trobava molt a gust amb ella, era una noia agradable, se la veia de bona família, prou educada però que feia el que volia, suposo que després d'una noia que sempre et diu “Com tu vulguis, amor” t'agrada estar amb algú amb personalitat. Sempre anava vestida molt sexi de la manera que mai deixareu sortir a vostre filla de casa però a ella no l'importava gens el que pensessin d'ella.

No ho sé però ara no volia fer plans a llarg termini em conformava en pensar que fer demà i amb ella estava força bé.

Raul

2010-08-04T08:03:00.000-07:00

Avui els madridistes s'han aixecat amb una bona noticia, o no? Jo, personalment quan un jugador del Barça deixa el club m'alegra que li vagi força bé.

Raul, ha fet dos gols i a més a guanyat un títol, cosa que fa anys no feia, a més s'ha convertit en només set dies en l'heroi del seu equip, va camí d'ésser el Robben d'aquest any.

La veritat es que el noi ha fet lo millor que podia fer, al Madrid hauria estat assegut a la banqueta mentre els seus detractors deien que s'havia de jubilar, dons ara ha demostrat que encara pot jugar, us imagineu un Schalke 04 eliminant al Madrid a la champions gracies a un de Raul?, Per què no? Ja ho va fer Morientes amb el Monaco.

Mentrestant Casillas es queda com a primer capità després de la marxa de Guti i Raul d'un Madrid sense personalitat on només hi haurà un protagonista: Mourinho, famós entre altres coses per guanyar la champions amb el Inter sense cap jugador italià al camp.

Bé, queda un altre protagonista: Cristiano Ronaldo, que ja veurem com ens porta amb Mourinho, de fet ja es van dir de tot allà a Anglaterra.

De totes maneres vull felicitar a aquest jugador, que he de reconèixer ha sigut dels millors de la nostra lliga però que sempre ha estat massa jutjat, tant de bo li vagi molt bé d'ara endavant.

Historia d'Anakin XXVI

2010-07-31T08:17:00.000-07:00

Vam començar a caminar per un carreró mig amagat on havíem deixat aparcat el cotxe, al final d'aquest carreró no hi havia sortida, acabava en un terreny sense construir ple de pins on nosaltres vam seure una mica i vam parlar una llarga estona.

-I que? Ja t'has convençut de que s'ha acabat
-Lo que més em fot, es no poder fer res per evitar-ho
-Mai es pot, l'amor es com el allioli, que un cop es talla has de canviar d'ous
-Mira he aconseguit treure't un somriure
-Abraça'm sis plau

I així ho va fer, ens vam quedar abraçats un bona estona.

-Tranquil, la vida no es para, has de continuar avançant i esperar on et porta el destí

Llavors em va fer un petó, seguit d'un altre més llarg, jo la vaig abraçar més fort, la veritat es que em feia falta una mica d'estima.

La seva mà va començar a acariciar el meu paquet i jo, dons també em vaig engrescar i vaig agafar-li un pit mentre li feia petons al coll.

No me'n vaig adonar quan ja m'havia baixat la bragueta i ficat la mà per dins els calçotets, jo també li havia pujat el top que portava i li estava menjant aquells pits que em tornaven boig i que reconec havia trobat a faltar.

-Espera't que faré que t'animis, però anem una mica més enllà

Vam anar a un racó més endins on no se'ns veia des del carrer, a continuació em va baixar els pantalons i me la va menjar i, quan ja estava a punt d'esclatar es va posar al damunt meu, bé no continuaré a més detalls, penso que us podeu imaginar tots com vam acabar.

-Que? Et trobes millor?
-Home, he de reconèixer que em trobo molt millor, gracies per animar-me
-Ha sigut un plaer - Va dir amb un somriure irònic
-Que fem ara?
-Tornem que ens deuen estar buscant

Tal com vam sortir del pinar al carreró els vam veure al cotxe que havien vingut a vore si jo hi era.

-On estàveu? Em tenies preocupat.
-Necessitava parlar i em vingut ací per poder estar tranquils.
-Si, parlar! Si us em sentit però no sabíem que éreu vosaltres
-Xec, vam venir a parlar però una cosa va portar un altre
-Bé, m'alegro que estiguis més animat
-I ara on anem?
-on vulguis, si vols tornem que a ella també li deuen estar buscant les seves amigues
-Mira m'agrada la teva idea

Vam tornar, la Caty es va presentar les seues amigues i vam estar ballant tots junts.

Historia d'Anakin XXV

2010-07-26T11:50:00.000-07:00

-Et trobes bé?
-No, estic molt fotut
-Que t'han fet? T'han pegat?
-No, home no
-Com que no! Mira't com tens els ulls

Em vaig mirar al mirall interior del cotxe i a banda de tenir-los vermells de tant plorar, la Maria m'havia posat l'ull esquerra a la virole.

-He de reconèixer que no ha anat gens bé.
-Al menys has sortit, que jo quan he vist que trigaves tant . . .patia
-Per que?
-Perquè no et deixessin dins, Jo com vols que sàpiga si has vingut de visita o a fer-te una revisió?
-Tens raó, m'he escapat per poc
-Dons aquí no entro a rescatar-te, que un es pensa que esta molt sa fins que et fan qualsevol prova i et deixa'n dins
-Xec, anem que prendre quelcom on sigui, necessito beure quelcom fort
-Bé, dons anem-hi

Vam anar a un bar prop d'on ell vivia vam prendre un vermut i després un altre i un altre fins l'hora de dinar. Fènix no em va preguntar res més perquè ja s'havia adonat que no tenia ganes de parlar només de beure i oblidar. En aquest tema ens enteníem, tret la broma inicial no va tornar a treure el tema.

Llavors vam anar a un restaurant xines que hi havia a prop, Fènix no em va voler deixar sol, s'hi va apuntar un amic seu, l'Albert i així vam anar els tres borratxos a dinar.

Després de dinar vam continuar amb els copets d'orujo d'herbes, així vam estar tota la tarde i després vam anar a Salou. Un cop allí els hi vaig demanar d'anar al pub on normalment trobava la Caty, i efectivament hi era.

-Hola, com et trobes
-Molt fotut, avui he anat a vore la Maria i no anat gens bé
-Es ella qui t'ha posat l'ull així
-Si
-Dons vaja, això vol dir que no t'ha perdonat
-Ni tant sols m'he pogut explicar
-Ja, i que esperaves? Que t'hagués rebut amb els braços oberts?
-Dona, m'hagués conformat amb que m'escoltes i em perdones
-Potser més endavant
-No crec, el metge m'ha prohibit anar a veure-la
-Collons! Si que l'has feta bona
-Si, s'ha posat a cridar-me i pegar-me, l'han agafat entre dos infermers
-I ara no vegis quin morat que portes, noi
-Ja, ja ho he vist

Vam estar ballant una bona estona, fins que li vaig fer gestos que sortissin una estona fora

-Gracies, necessitava agafar una mica d'aire

Historia d'Anakin XXV

2010-07-17T10:18:00.000-07:00

D'aquesta manera el divendres vaig baixar amb ells a Reus, el dissabte al matí vaig quedar aviat amb Fènix per esmorzar i després em va portar al Pere Mata, quan va aparcar es va quedar al cotxe a esperar-me.

Vaig entrar per una gran porta metàl·lica, vaig veure un edifici antic que semblava dissenyat per Gaudí, em vaig dirigir a informació i vaig esperar a una sala al costat fins que va venir la Maria, tenia molt mala pinta, li havien tallat els cabells, no li havien rapat com si la mili però li havien deixat molt curts, estava pàl·lida, amb ulleres i portava la bata blanca que et posen sempre als hospitals i que s'ha de cordar pel darrera i, quasi bé sempre se't veu el cul.

-Que fas tu aquí?
-Et trobes bé?
-A tu que et sembla?, per si no t'has adonat m'han tancat a un manicomi
-Es que, com fas això?
-Com? Tu tens la culpa, m'has destrossat la vida.
-Per això volia veure't i explicar-me
-No m'has d'explicar res, esta tot ben clar
-No es veritat, no vaig fer res, me la vaig trobar, no fèiem res
-No es el que a mi no em va semblar lo mateix
-M'haguessis deixat que t'expliques, dona
-Ara ja es igual, no vull escoltar les teues mentires
-Dona, t'estic dient la veritat, sis plau m'has de creure
-Ja tant se val, lo nostre s'ha acabat i no et vull tornar a veure
-Sis plau, jo t'estimo
-NO EM DIGUIS AIXÒ! DEIXA'M! MENTIDER!

I se'm va tirar a sobre per pegar-me, em va donar dos cops a la cara abans que la pogués agafar, dos segons mes tard van aparèixer dos infermers de mida XXL que la van agafar i se la van emportar

-NO, sis plau deixeu-me que me expliqui
-Vostè es el seu ex-novii????

Em vaig girar i me'n vaig trobar a un home gran amb barba i bata de metge mirant-me molt seriós

-Si
-Dons he de demanar-li que no torni a veure-la
-Peró jo li vull explicar

Em continuava mirant seriós però a més, vaig notar el menyspreu a la seua mirada em pregunto que li havia dit la Maria Cinta, bé no cal que m'ho pregunti esta ben clar.

-S'haurà d'esperar a que surti d'aquí, no em puc arriscar a que l'alteri d'aquesta manera fins ara s'havia portat força bé
-Peró vostè no ho entén, això es un error

Després de dir-li això se'm va quedar mirant un moment de dalt a baix.

-Ja, sempre es un error, sempre hi ha un explicació, però això no em preocupa, a mi em preocupa que una noia molt jove i embarassada ha intentat treure's la vida i amic meu, això sí es un error
-Li dono tota la raó, però jo li vull explicar
-Farem un cosa, doni'm el seu telèfon i jo li avisaré si pot venir o si ens fes falta la seva col·laboració
-Si, si podeu comptar amb mi pel que faci falta

Després de dir-me això, no vaig ser capaç de sortir i me'n vaig quedar a la sala d'espera plorant una estona pensant que jo mai hauria volgut fer-li cap mal i ara li havia destrossat la vida, allí vaig estar un bona estona fins que la noia d'informació s'en va adonar

-Hola, li passa rés? Vol que truqui a un metge?
-No, tranquil·la ja me'n vaig només estava descansant una mica

Si em descuido em tanquen a mi també, em vaig eixugar les llàgrimes abans d'arribar al cotxe on m'esperava Fènix

Historia d'Anakin XXIV

2010-07-11T06:46:00.000-07:00

A dins del poble hi havia un pub heavy, a Fènix li encantava allí jugaven al billar, i si no baixàvem a Manresa de festa.

Lo fotut van ésser els caps de setmana, el primer per sort ens va tocar treballar el dissabte i així, pràcticament no vaig parar a casa, però ma mare ja em va fer un sermó tipus “Nen que estas fent amb la teva vida?”. Lo pitjor es que tenia raó, però ara només podia tirar endavant encara que no sàpigues on.

La setmana següent estava dubtant si anar a casa o quedar-me a la pensió tot sòl, quan vaig tenir una trucada.

-Hola, sóc el Marc, el germà de la Maria Cinta, la teva mare va donat aquest número per trucar-te
-Hola, digues
-Te truco per dir-te que la Maria esta ingressada a Reus, al Pere Mata i ja esta millor per això aquest cap de setmana se li poden fer visites, ho dic per si t'interessa
-OSTRES! Hi tant que hi aniré
-Et recomano que si vas el dissabte vagis pel matí per que millor que no et trobis amb mons pares que aniran a la tarde després de dinar
-Dons així ho faré, moltes gracies per dir-m'ho

Després, mentre dinàvem li vaig preguntar a Fènix:

-Escolta, tu saps on para un psiquiàtric a Reus?
-Vols dir el Pere Mata?
-Si, veig que te'l coneixes
-Home, soc de Tarragona, tothom se'l coneix
-Tu em podries portar el dissabte
-A qui vols veure?
-A una amiga meua que esta ingressada
-Per mi cap problema però, on dormiràs? A casa meua no, que ma mare no em deixa portar animals
-Que simpàtic que ets.
-Si vols et pots quedar a dormir a casa meva

Això ho va dir el Josep, un altre company que vivia a Reus i a damunt sol.

-Em faràs un favor
-Dons et quedes a casa meva i si vols et porto jo al Pere Mata
-Com vulgueu

Carles Puyol

2010-07-08T12:12:00.000-07:00

Avui, vull expressar la meva opinió del nou heroi nacional, un jugador que sempre ha estat menyspreat a la selecció, de fet no se entén perquè el capità es Casillas quan porten el mateix temps i sempre prefereixen que el capità sigui un jugador de camp que no el porter.

També ha estat un munt d'anys fent de lateral i no de central que es la seva posició, això un dia d'acord però com a costum.

Tot el mundial han estat dient que ja no es qui era abans, Com si fons possible estar sempre al maxim nivell, dient que Critiano Ronaldo el deixava enrere en carrera, es nota el madridisme dels locutors que refereixen lloar a un de Portugal i del Madrid que a un del Barça en comptes de comentar que Cristiano Ronaldo quan tingui 32 anys com ara Carles a vore a qui deixa enrere en carrera.

També recordo quan el van crucificar amb Xavi perquè “No sabia ponerse los calcetines”, dons ara ningú mira si es tapa la bandera espanyola, ara es l'heroi nacional “Visca espanya” titulava l'As.

Tampoc no diu ningú que quan va fer el mateix gol (jugada de pissarra que li diuen) al Bernabeú li va fer un petó al escut del Barça i ahir no.

Jo me n'alegro molt per que es un jugador molt lluitador i s'ho mereix, tant de bo sigui el primer a ésser campió del món amb el seu club i amb la seva selecció, bé junt amb Xavi, Piqué, Busquets, Pedro, Victor Valdes, Iniesta i... m'assembla que no em deixo ningú.

Historia d'Anakin XXIII

2010-06-27T13:22:00.000-07:00

(No se quin problema hi ha hagut deu ser pel culpa del processador de text pero bé la torno ha publicar)

Portàvem unes quantes hores asseguts a un banc que queia més apartat de tot, la font es trobava a un altre nivell més baix de forma que no sens veia, ho vam fer per estar tranquils, però ara ja feia estona que no passava ningú i s'havia fet de nit, jo havia deixat de plorar feia poc però continuaven abraçats, ella asseguda, jo estirat damunt del banc amb el cap als seus braços.

-Te de demanar disculpes, no ets tan egoista com jo pensava, ets una bona noia

Aleshores em va tornar a fer un petó, al que va continuar un altre més llarg, després la meua mà se'n va anar instintivament al seu pit, això ella ho va interpretar com un pas endavant i em va fotre mà al paquet mentre els seus petons s'havien desviat cap al coll.

-No, Caty avui no tinc cos per a res i menys per a això

-No vols que t'animi?

-Ja m'has animat prou, no cal que facis més

-Que vols fer?

-No ho sé

-Vols anar a prendre quelcom

-No, no em ve de gust i . . . no em vull arriscar a que algun conegut ens vegi

-Tens raó, dons a mi deixa'm a “las maravillas” que faré un mos i miraré qui hi ha, després aniré de festa

Així que la vaig portar al centre del poble, al restaurant que em va dir, normalment es un punt de reunió on la penya del seu poble para a sopar abans de sortir de festa així que segurament trobaria alguna amiga per anar juntes.

Després de deixar-la me'n vaig anar corrent cap a casa a intentar assimilar tot el que havia parlat, fet i passat.

Historia d'Anakin XXIV

2010-06-27T13:01:00.000-07:00

El Diumenge vaig decidir que això no podia ser, quedar amb la Caty mentre la Maria Cinta encara estava a la UCI no podia ésser, a part, no podia ésser que l'afer amb la Cinta s'hagués acabat. Vaig decidir que Dilluns mateix li demanaria al meu cap que volia anar a treballar el més lluny possible, em feia falta canviar d'aires, reflexionar i deixar passar el temps.

-Estas segur? I això a que ve?

-He tingut problemes amb la meua xicota i vull distanciar-me una temporada

-Dons mira que sembla bona xiqueta

-No si no ha sigut culpa seua, més bé a sigut meua, però me'n pot enviar a treballar fora?

-Home, si a tu i al Ramonet no us importa canviar de maquina pots anar al seu lloc

-Bé, per mi no hi ha cap problema

I el Ramonet tampoc va posar cap pega, la seua maquina era una Guria 524, de fet la més vella de la empresa, jo en canvi portava una Dresser 635 bastant més nova, per que m'entengueu era com canviar un BMV per un Seat 127 a part de poder anar a dormir a casa cada dia.

Però em feia falta canviar d'aires, vaig anar a Sant Fruitós de Bages un petit poble al costat de Manresa, per sort allí me'n vaig trobar a un amic de feia temps que havíem coincidit a Xerta treballant junts.

Aleshores érem molt joves tots dos, ara ja estàvem més experimentats a la feina i a la vida, li deien Fènix no perquè s'assembles al maco del “Equipo A” que també podria ser però no, li dèiem així perquè portava al braç tatuada un au Fènix, li vaig preguntar perquè.

-L'au Fènix quan es troba malament es suïcida cremada al seu propi niu per ressorgir de les seves cendres jove i renovada, m'agrada com a filosofia de vida i el que representa

-Dons si, esta força bé la ideia, per cert, on aném a dormir?

-A la Fonda del poble on també anem a dinar esta força bé, però quan portes molt de temps acabes fart de tot.

Efectivament, estava força bé, tot net i bastant nou, molt millor que la que havien compartit tots dos a Aldover a damunt vaig tenir sort, em va tocar compartir habitació amb Fènix que era amb qui tenia més feeling de la colla, a més la nostra habitació tenia un petit lavabo dins mentre que els altres havien d'anar a dutxar-se a un lavabo comú, el que més em va cridar l'atenció va ser el sostre: era inclinat, per sort no soc molt alt perquè a la banda de la finestra feia la mida justa per no tocar amb lo cap.

La vida en una pensió es molt diferent, el temps lliure només pots llegir o anar al bar nosaltres fèiem lo segon, quan plegàvem de treballar anàvem a la nostra habitació a dutxar-nos i baixàvem a fer una birra al mateix bar, fins l'hora de sopar, sopàvem i ens quedàvem veient la tele o jugant a cartes fins anar a dormir o, sortir de festa.

Historia d'Anakin XXII

2010-06-19T10:04:00.000-07:00

-La Maria Cinta va intentar suïcidar-se ahir a la nit
-Però com es possible?
-A vore, esta molt xunga últimament amb tot això de la boda i veure'm amb tu
-I per què tanta pressa i tant d'estres?

Em va mirar a la cara

-Esta embarassada no es això? Com heu pogut ésser tants estúpids?
-Estava embarassada, l'ha perdut
-OSTRAS!!
-Comprens ara com em sento? Ja no hi haurà boda ni pis i, es possible que no la torni a vore mai més
-Mira, per què no t'ho agafes amb filosofia? Pensa que potser era el destí que no volia que cometéssiu un error, ja et vaig dir que no em semblava la dona de la teua vida, i tu tampoc no estaves molt convençut.
-Home vist així, però ja m'havia fet a la idea, penso que ens podria haver anat bé, que collons! Per què estic parlant en passat?
-Per que s'ha acabat, encara que li facis entendre que va ésser un error, la seua família no deixara que t'acostis.
-Peró som majors d'edat, no poden evitar que ens veiem
-Ella ja no, no tornarà a ser major d'edat fins que un metge ho digui, oblida-te'n es lo millor que pots fer
-Però jo me la estimava i em feia il·lusió tenir un fill amb ella
-Ja però el destí no ha volgut que sigui tant aviat, potser d'aci uns quants anys quan tot això s'hagi oblidat o potser dintre d'un temps coneixes a la dona de la teua vida
-I tu? Per què ho vas fer?
-No ho sé, només va ser un petó,
-Ja però mira la que s'ha format
-No et facis mala sang, pensa que això ha sigut una casualitat, ha sigut cosa del destí, pensa que potser que es el destí el que ha volgut que això acabi d'aquesta manera, a més si ella ens hagués deixa't explicar-nos

Em va convèncer la seua filosofia, també necessitava trobar una explicació per a tant desgavell que m'havia passat en un moment, havia de tenir raó havia sigut Deu o el destí qui havia intervingut perquè no cometéssim un error.

-Pensa-ho, ben mirat ara t'has tret tots els problemes que tenies
-No diguis això! No m'agrada gens fer-li mal a la Cinta
-Tu no has volgut fer-li mal, ha sigut ella que no t'ha volgut ni escoltar
-Gracies per escoltar-me tu, i més després del que et vaig dir ahir
-No passa res, això perquè vegis que jo sé perdonar

Historia d'Anakin XXI

2010-06-16T13:50:00.000-07:00

-Fes-me un favor, explica-li al teu pare que això es un malentès
-Ha estat a punt de perdre la seua filla i ha perdut al seu net, que vols que entengui?
-Només vull solucionar-ho tot, fes-me un favor truca'm de tant en tant per explicar-me com esta ella
-Així ho faré

Suposo que veient-me la cara li vaig fer pena, després de parlar amb ell, vaig agafar el cotxe, el vaig aparcar a un lloc tranquil i em vaig estar una bona estona plorant, no sabia que fer i me'n vaig en recordar del que m'havia dit la Caty (“Ho sento molt, si puc fer res per tu, demana'm-ho”).

La vaig trucar, no sabia a qui explicar-li i ella ja sabia la historia

-Hola, sóc l'Anakin i m'agradaria parlar amb tu
-Pensava que no em volies tornar a veure
-Sento haver-te dit això, però necessito parlar amb tu
-Esta bé, quan vols quedar?
-Ara mateix
-Esta bé, passam a buscar-me d'ací tres quarts d'hora que tingui temps d'arreglar-me

Vaig anar cap a casa seva, per fer temps vaig parar a un bar a fer un cafè seguit d'uns quants copets d'orujo d'herbes, després vaig anar al seu portal a la hora convinguda, com totes les dones va baixar una mica més tard.

-Hola maca
-Que tal, que et passa?
-Ara t'ho explico quan arribem a un lloc tranquil

Vaig parar en un parc a la sortida del poble, sota uns arbres al costat d'una font on alguna gent anava a omplir aigua però nosaltres ens vam quedar una mica apartats on no ens veiessin.

Historia d'Anakin XX

2010-06-13T14:09:00.000-07:00

Al dia següent després de dinar vaig anar a casa de la Maria a parlar amb ella, quan vaig tocar al timbre va sortir el seu germà:

-Tio, que vas fer ahir?
-Res, tu juro no vaig fer res
-Que no em vas explicar ahir?
-Res, per que ho dius? Que t'ha dit ella?
-No he parlat amb ella
-Dons, a vore si vol parlar a mi i ho aclarim tot
-No podem parlar amb ella, esta a l'hospital
-QUE LI HA PASAT????
-Ahir va intentar suïcidar-se, es va menjar un munt de pastilles i esta molt xunga
-QUEEEE!!!!
-Per això t'ho pregunto un altre cop: Que va passar realment???
-Et . . . . juro . . . . que no . . . . . va passar res, ja saps que esta molt fotuda últimament
-Esta bé, et crec, porta molts dies fotuda i potser veure't amb una altre ha sigut la gota que omplert el got però no s'ha mort de miracle, diuen els metges que s'ha salvat per que va prendre una capsa de tranquil·litzants i una altre d'antidepressius que son estimulants llavore'ns unes van contrarestar l'efecte de les altres però està a la UCI
-Es pot anar a veure-la
-Millor que el meu pare no et vegi per l'hospital fins que no ho aclarís tot
-La vull veure
-Ja i mon pare et voldrà matar
-Tinc dret, molt aviat serà la meua dona
-Queeeee??, No hi haurà boda la Maria Cinta quan surti de l'hospital anirà una temporada a un psiquiàtric a Reus
-Fins quan??
-Fins que els metges considerin que esta curada . . . que no tornara a intentar suïcidar-se
-I que passarà amb el nen?
-Quin nen? L'ha perdut, el nen no ho ha pogut resistir

Aquelles paraules van entrar al meu cap i, com si fos eco van començar a sonar i sonar fins avui dia encara continuu escoltant-les, vaig intentar inútilment acomiadar-me sense començar a plorar.

Historia d'Anakin XIX

2010-06-09T14:14:00.000-07:00

Feien festes a Amposta, no pensava anar-hi però treballava a Vandellòs amb un company d'Amposta, ens va tocar plegar tard i vaig parar a fer una birra amb ell quan em vaig trobar a la Caty.

-Hola, que fas per qui?
-Em vingut a les festes i tu?
-Treballem junts i he parat a fer una cervesa amb ell
-Esta bé, podem parlar
-Clar que si, anem allà al carrer aquell

Quan vam entrar em va abraçar.

-Tenia moltes ganes de veure't,
-I això?
-No sé, et trobava a faltar
-Peró si to i jo mai em estat junts
-No siguis ruc, només et vull estar amb tu una mica
-No tia, oblida'm allò ja va passar i s'ha acabat

Aleshores em va abraçar i em va fer un petó, jo reconec que la hauria d'haver girat i treure-me-la del damunt però . . . .només va ser un petó, a qui no li agrada un petó d'una noia maca?

De sobte va fer els ulls grossos

-No havies dit que la Maria Cinta no hi era?

Em vaig girar i la vaig veure, ens devia haver vist, havia girat el carrer darrera nostre i ens estava veient de lluny, vaig anar cap a ella per explicar-li però ella va començar a córrer i la vaig perdre enmig de la gentada.

Desprès d'una bona estona de voltar buscant-la me'n vaig trobar al seu germà.

-Escolta, has vist la teva germana?
-Sí, no sé que li ha passat però s'ha ha marxat cap a casa
-Li ha passat que li ha sembla't veure'm a una altre
-Que estaves fent?
-Res, parlava amb una amiga, bé, reconec que m'ha fet un petó, jo me quedat parat, no he sabut que fer
-Tio, ja te vale
-Et juro que jo no he fet res
-Com fas això??
-Et juro que no he fet res, només ha sigut un petó de res, quan arribis a casa explica-li sis plau, que ha sortit corrent i no he pogut dir-li res.
-Esta bé, ja li diré no patisques, però ves al loro amb el que fas tio, que ja prou fotuda esta la pobre.
-Si ja et dic que jo no he fet res, sis plau explica-li que a mi no em voldrà escoltar
-Quan arribi a casa li explico i demà ves a parlar amb ella.

Vaig deixar al germà de la Maria Cinta i ja, m'anava cap el cotxe quan em vaig trobar a la Caty

-Has pogut parlar amb ella
-No, ha marxat cap a casa plorant
-I per què no la trucàs a casa?
-No m'agafara el telefon
-He parlat amb son germà, després li explicara, i tu que? Contenta?
-No, em sap molt de greu, jo no volia buscar-te problemes
-No em fa falta que em busquis problemes ja tinc un munt
-Ho sento molt, si puc fer res per tu, demana'm-ho
-Que em deixi's tranquil, oblida'm

Vaig agafar i vaig marxar cap a casa.

Historia d'Anakin XVIII

2010-06-06T02:16:00.001-07:00

Un dia me'n vaig tornar a trobar la Caty.

-Hola
-Escolta, tu no li hauràs dit res a la Maria, no?
-Que va! Que vols que li digui?
-No ho sé, però es va assabentar i no se com
-Dons, jo no li vaig dir, no soc tonta
-I qui li pot haver dit? I no ho sap ningú
-No ho sé, jo no li he dit a ningú i menys al teu poble, no veus que no m'interessa que el Joan ho arribi a saber, encara que no estem junts, jo tampoc quedaria bé.

No m'ho acabava de creure però no podia fer res, no tenia cap prova de què o a qui li havia dit, així que em vaig callar

-Com s'ho ha pres???
-Malament però m'ha perdonat
-Ostras! Ja te'ns sort, jo no crec que t'hagués perdonat

Me la vaig quedar mirant la seva cara no s'ho esperava però tampoc em va semblar que li sàpigues greu

-La veritat es que si, per això ja no ens tornarem a veure, ho comprens no?
-Si, sort has tingut que t'hagi perdonat un cop com per tornar a provar.
-Saps, potser estava equivocada potser te'ns sort

Això últim va ser com una benedicció, em va alegrar encara que ho digues perquè m'havia perdonat, clar i quina altre cosa podia haver fet la pobre?

Després els seus pares es van anat calmant mica en mica, tot ja semblava encarrilat, havíem concretat la data de la boda, seria una boda senzilla, només els familiars mes pròxims i, ella no podia anar de blanc.

Varem donar la entrada d'un pis petit (ideal paralles) però molt bufó una mica vell però ja el reformaríem més endavant, a ella li hagués fet gracia un pis mes gran però jo volia una hipoteca que poguéssim pagar sense molts problemes, quinze anys son molts i no saps com et pots trobar, sobretot havíem de mirar quina feina podria trobar amb un nen per que estudiar ja se li havia acabat.

Jo també, ja em feia a la idea, la meua mare no em deia gairebé res, no li semblava bé però ho respectava i em va ajudar també.

Historia d'Anakin XVII

2010-06-02T13:56:00.000-07:00

A més ara ens venia lo pitjor, varem quedar que li diria al seu mossèn en secret de confessió i li demanaria si ens podia casar d'amagats era la manera de que els seus pares, tot i que la farien grossa ens perdonarien la vida.

-Peró que heu fet (aqui he retallat tres quarts d'hora de sermò totalment innecessari)
-Ja ho sé pare, però ara no podem fer enrere, em de buscar solucions
-Esteu segurs del que voleu fer
-I que fem si no?
-A mi no em sembla bé que us caseu d'amagat penso que li podries explicar als teus pares, evidentment s'ho agafaran molt malament, tenen motius però deixa'ls que organitzin els la boda.
-No, de cap manera, em mataran,no vull que s'assabentin fins l'últim moment
-Esta bé, si això es el que voleu, veniu qualsevol dia amb dos amics per donar testimoni

Tres dies mes tard ho sabien els seus pares, li van fotre un bulla descomunal, per sort jo em vaig escapar però s'ens posaven les coses molt magres, per sort veient que ens volíem casar i que ho estaven preparant tot ens vam poder salvar una mica.

Després mossèn Grifoll li va dir que li sabia molt de greu però que no es podia callar que ho havia fet pel nostre bé i que li havia fet prometre al seu pare que no s'enfadaria massa, o al menys així ho pensava ell, la qüestió es que aquí ningú respecta la seva paraula i, teníem un altre problema al damunt, la Maria començava a estar deprimida, plorava per qualsevol cosa i sobretot li feia por pensar com acabaria tot.

Historia d'Anakin XVI

2010-05-31T13:09:00.000-07:00

En teoria m'havia perdonat però va començar la revenja freda:

-No vull que surtis amb els teus amics
-Peró dona, per què?
-No vull que te la tornis a trobar,
-Tranquil·la confia en mi
-Com vols que confii en tu, i si et comença a fotre mà, no li vas poder dir que no
-Peró ara es diferent
-Per què?
-Dona, no vaig tant surti't, ara . . . . ho fem

Ja ho sé, no hauria d'haver dit això, però llavors jo encara era molt innocent i sincer.

-O sigui que em vas posar les banyes perquè no volia fer-ho amb tu?
-No dona, tampoc no es així, però ara és diferent, ara no vaig tant sortit
-O sigui, que si me'n vas enganyar per que no volia fer-ho fins al matrimoni
-Que no, que no es això, que puc fer perquè m'entenguis
-No, si t'entenc massa bé

Tot era molt diferent, es va tornar desconfiada i a cada ocasió m'ho fotia a la cara que li havia posat les banyes.

-Em vas dir que em perdonaves
-Sí, però no m'oblido
-I penses estar així tota la vida
-No ho sé.
-Dons penso que n'hi ha prou, no sé, si no vols continuar ara es el moment
-No, home, no es això, però tinc por, tinc por de moltes coses, però sobretot tinc por que em deixis, ara no em pots deixar tirada, sis plau, sis em deixes tirada em moriré t'ho juro
-Tranquil·la, aquí estaré, no et deixaré, però sis plau oblide'm nos de la Caty

Jose Mourinho

2010-05-30T06:57:00.000-07:00

Aviat serà presentat Mourinho com entrenador de Real Madrid, personalment penso que es lo millor que li podia passar al Barça.

L'any que ve, a Guardiola no li caldran vídeos per motivar als seus jugadors segur que amb les declaracions de Mou (com ja li diuen a Madrid) segur que en tindrem prou.

També representa el fracàs de la política de Florentino i la destrucció del seu model, Valdano marxarà o serà un ninot perquè Mou no li deixarà fer res.

Ara s'han de gastar un munt de pasta en fotre fora a Pelegrini i en fitxar Mou que a damunt vol un contracte de quatre anys, ¿Per a que si no ha aguantat tant de temps a cap equip? Molt fàcil, es garanteix la liquidació, per que l'últim entrenador que va estar quatre anys al Madrid va ser Miguel Muñoz.

També haurà de fer un munt de canvis a l'equip, li obligarà a portar jugadors molt cars, ja pot anar preparant la cartera Florentino, i penseu que el Madrid es pot endeutar més?, personalment tinc una teoria: Florentino fara amb el Madrid el que va fer Jesús Gil amb l'atletico de Madrid, portar-lo a la bancarrota i desprès quedar-se'l, impossible? Bé jo tinc aquesta teoria.

El que es cert es que Mou ho a de fer molt bé per fer-ho millor que Pellegrini i per guanyar al Barça de Guardiola amb Villa i Cesc ha de fer un miracle.

Historia d'Anakin XV

2010-05-27T14:13:00.000-07:00

Mai, mai a la vida heu de caure en aquest parany, sempre dir que no i si es demostra el contrari has de continuar negant-t'ho fins al final.

-Bé . . . . reconec . . . . . que algun cop . . . . . . si m'ho he fet amb ella, però d'això fa molt de temps, no significa res per mi
-Com va ser?
-Ens vam trobar a Salou, em va demanar que la portes a casa, pel camí em va escalfar i no vaig ser capaç de dir que no

Havia pensat molts cops que podia arribar aquest moment però mai havia pensat que hauria de dir-li

-I quan va ser?
-Quan estaven pensant en deixar-ho
-O sigui, quan ella encara sortia amb el Joan
-Siiii, però dona, ja et dic que jo no volia però no li vaig saber dir que no
-O sigui que a damunt t'ho vas fer amb la xicota d'un amic teu
-Ja ho sé, i em sap molt de greu
-Esta bé, has sigut sincer i et perdono però no et vull tornar a veure amb aquesta noia, d'acord?
-D'acord

Em vaig sentir molt bé i molt content que s'ho agafes tant bé, no m'imaginava que “Et perdono” es una de les grans mentides, junt amb “La mida no importa” o “Les noies no ens fixem amb l'aspecte exterior”.

Historia d'Anakin XIV

2010-05-22T09:05:00.000-07:00

Efectivament, els dies següents van ser, mirar pisos i de fer plans, pensar com encarrilar la nostra vida ara que per fi havíem de fer el gran pas, de fet faríem tres passos de cop.

Per sort, jo tenia una bona feina, treballava portant una maquina i era fixe, així que no teníem problema per que ens donessin l'hipoteca però se'm feia una muntanya haver de pagar mig sou durant 15 anys, a més l'has de moblar, cortines, llençols, etc. Després veiem les coses pel nen: el bressol, la roba pel nadó, una cadira, com poden saber tot això les noies? Fan un curset? O els hi expliquen les seves mares? Per que jo, no em podia imaginar que fes falta tanta cosa, però la Maria Cinta ho deia de memòria, sense agafar apunts ni res.

També faltava el pitjor de tot: Dir-li als seus pares, segur que no s'ho agafarien gens bé.

Llavors per complicar-me més la vida va aparèixer la Caty:

-Escolta, que fas aquesta nit?
-Res, em quedo a casa
-Podríem quedar fa molt de temps que no ens veiem
-No, no tornarem a quedar, estic fent plans per anar-me'n a viure amb la Maria Cinta
-Estas segur del que penses fer
-Si, per què no? Ja portem un munt de temps i estem bé.
-Si però, et fa feliç?
-Pse
-No ho dius molt convençut
-Home farem un canvi important a la nostra vida
-Ja i et fa por, no?
-Dons si, una mica
-Et puc donar la meva opinió
-I tant
-Penso que no durareu gaire, no es la dona de la teva vida i ho saps
-Penses que est tu la dona de la meva vida?
-No, jo tampoc, et mereixes quelcom millor

No tinc ni idea de quants cops he sentit aquesta frase i mai m'ha agradat escoltar-la, no se, penso que es una manera de dir: “Busca't una altre cosa però no se dir-te que”

-Dons, jo penso que t'equivoques, ja portem molt de temps i es l'hora de fer el pas.

Així, la vaig tallar, em feia molta por que fes res que perjudiques la meva relació amb la Maria Cinta, i de fet així va ésser, no tinc ni idea de com ho va fer però tinc la intuïció que va ser ella. Un dia vaig a casa de Maria i me la vaig trobar plorant.

-Es veritat que m'has fet el salt??
-Es clar que no, per que ho dius això?
-Dons penso que t'ho has fet amb la ex del Joan
-Peró, qui t'ha dit això?
-Que passa? Et vols assabentar qui m'ho ha explicat
-No, vull saber qui t'ha anat amb aquesta historia, ha sigut ella?
-Si a mi ja m'ho semblava per la manera com et mirava
-Per que m'ha anat darrera des que ho va deixar amb el Joan, però jo he passat d'ella
-M'ho dius de veritat??
-Es clar que si
-Si m'enganyes ara no t'ho perdonaré mai, mira'm als ulls i diga'm la veritat: M'has enganyat algun cop?

Historia d'Anakin XIII

2010-05-09T06:39:00.000-07:00

Un altre dia va venir una mica amoïnada, se li havia endarrerit la regla un parell de setmanes, ja havia passat algun cop però mai tant de temps, se’ns feia un món pensar que pogués estar embarassada.

Si els seus pares s’assabentessin que no arribaria verge al matrimoni, i a més embarassada no em volia ni imaginar que ens farien.

Un dia, ja no va aguantar més, vam anar a Sant Carles a una farmàcia on ningú la conegués i es va fer la prova:

“Positiu”

Es va posar a plorar i no podia parar

-Tranquil·la, ja sortirem com sigui, que vols fer?
-Que vols dir amb aixó?
-No se, vols tenir el nen?
-ES CLAR QUE SI! Que et penses? Que el mataria?
-Només he preguntat dona
-i tu? Que penses fer?
-Faré el que faci falta, no et preocupis que estem tots dos junts

Mentre deia aquestes paraules la meva ment anava a 300 per hora pensant com seria la meva vida d'ençà un any, casat i amb un fill.

Historia d'Anakin XII

2010-04-26T07:56:00.000-07:00

Al dia següent ja ni me’n recordava que era tenir remordiments, això es com tot, amb el temps t’acostumes, penses que no t’enxamparan mai i et confies, però vaig estar rumiant i vaig decidir passar de la Caty, total ella mai voldria una relació amb mi i ara estava força bé amb la Maria Cinta.

Així va quedar la cosa fins un parell de mesos després quan la Caty i el Joan ho van deixar, me la vaig tornar a trobar a Salou, ja quasi no m’enrecordava d’ella però quan em vaig fer dos petons se’m va accelerar el cor.

-Hola maca
-Que tal? Com et trobes?
-Jo, molt bé i tu?
-Xunga, el Joan i jo ho em deixat i em sento un mica sola.

Aquell dia em va fer llàstima, venia molt tristona, jo sabia perfectament que volia i jo la vaig consolar, bé ho vaig fer molt millor que li hauria fet un consolador, després no sé, vam estar parlant, em va explicar que estava cansada del Joan i que l’havia deixat perquè necessitava espai però que ho trobava a faltar, bé lo típic que diuen les noies

-Sort que has vingut tu a animar-me, moltes gracies, em feia molta falta
-No crec que tinguessis molta feina per trobar algú disposat a donar-te un mica de estima.
-Ja, però no es ho mateix, tu sempre m’has agradat.
-No em diguis això que m’ho crec
-No siguis ruc, sempre m’has agradat, ets molt bon noi, la Maria Cinta es una noia afortunada.
-Perquè ho dius, per la forma de fer l’amor?
-També, tot esta relacionat, segons tractes la teva parella fent l’amor es com la tractes a diari. Però no, ho dic per que ho he vist, tant de bo jo trobes un noi com tu.

Al dia següent m’ho anava rumiant, però vaig decidir que no tornaria a veure-la, estava força be amb Maria Cinta com per complicar-me, la Caty només em podia portar problemes i fer-me infeliç.

La llàstima es que la Caty no pensava igual i ara que no tenia novio, no li calia guardar les aparences em va buscar uns quants cops, fins hi tot la Maria em va dir:

-Aquesta noia busca quelcom amb tu?
-Que va! Només som amics, que et fa pensar això?
-No se, potser la manera com em mira.

Historia d'Anakin XI

2010-04-16T08:07:00.001-07:00

Al dia següent, no em sentia malament, ja m’havia acostumat als remordiments suposo que es como tot, t’acostumes i penses que no t’enxamparan mai.

Això si, em preguntava com puc ser tan estúpid tenint una noia tant bona com la Maria fer-li el salt amb la Caty suposo que els homes som així ens agrada jugar a les noies dolentes.

La qüestió es que va continuar la meva vida, la Maria cada dia em sorprenia més, se li havia despertat la libido de cop i jo al•lucinava pensant que passaria si un dia li confessés a mossèn Grifoll.

Però no em treia del cap la Caty, tot i que sabia que estava amb el Joan i que allò que em va dir ho va fer només per enredar-me, una part de mi ho volia creure i la continuava tenint al cap.

Sabia perfectament que una noia així no em convenia gens però el amor es així.

La meva vida va continuar així, si ens trobaven al poble mai no feia res, ens saludaven anéssim junts o acompanyats i poc més fins un mes desprès, que ens vam trobar a Salou, de fet hi vaig anar quasi a propòsit per mirar de trobar-la, tenia ganes de veure-la i de dir-li una cosa que em rondava pel cap, i me la vaig trobar, vam ballar, vam fotre un polvo i després li vaig dir:

-Escolta, vols sortir amb mi?
-Per que em preguntes això??
-Home, m’estimes??
-Si, però et recordo que tens novia i jo també.
-Però, vols que la deixi per sortir amb tu?
-No, Jo mai et demanaria això
-Per que no?
-No vull que la deixis, porteu un munt de temps i no em vull ficar en mig
-Però vas dir que volies estar amb mi
-Que em conformava amb una estona, m’ho passo molt bé amb tu però això no vol dir que fem bona parella, a més jo estic amb el Joan i estic bé només vull estar amb tu de tant en tant.

Allò em va deixar perplex, ara començava, no a entendre-la (entendre-la mai) però si a saber com pensava.

Historia d'Anakin X

2010-03-28T10:34:00.000-07:00

Ara no sabia que fer, no la podia deixar, tampoc no tenia motius ara la nostra relació no estava varada havíem fet un pas endavant.

Al dia següent quan la vaig veure que venia molt somrient, quan em va fer el petó em va començar a fotre mà al paquet.

-Que fas??
-Que passa, no t’agrada
-Home si, però primer, que t’assembla un hola que tal?
-Hola que tal
-Be, i tu?
-Meravellosament be, avui em sento molt feliç
-La veritat es que tens molt bona cara.
-Em sento pletòrica
-M’alegro
-Avui tornarem a fer l’amor?
-Cullons si que et va agradar!
-Moltíssim

Així van els dies següents, se’ns havia obert un món nou hi en gaudíem molt, a vegades em feia por i tot, desprès de tants anys havia descobert un Maria nova totalment diferent, però no sé per que encara continuava tenint la Caty al cap.

Un dia me la vaig tornar a trobar per Salou i es va tornar a repetir l’historia.

-Les meves amigues se’n van ja, em quedo amb tu.
-No, que ja se per on vas.

Però no em va fer cas i es va quedar per tornar amb mi.

-Bé, no et deixaré tirada però vull les mans quietes
-I que faràs? Trucar a la policia que et volen violar?
-No siguis estúpida, el que no vull es que ens torni a passar el mateix.
-D’acord podem fer-lo diferent, a mi tampoc m’agrada fer-ho sempre igual
-No, estic dient que no ho farem
-I jo, no te dic mai que sempre aconsegueixo tot el que vull

I va començar a fotre’m mà mentre em feia petons al coll, massa per resistir-se però ho vaig fer, suposo que la marató sexual que em feia la Maria Cinta darrerament va influir a favor meu així que li vaig donar una espenta per apartar-la, per desgracia massa forta, va caure a terra y es va posar a plorar.

-Perdona sento haver-te fet mal.
-Que ho sents? Et juro que aquesta me la pagaràs.
-Tranquil•la no t’enfadis, ho sento.
-Jo només volia estar una estona amb tu, ja sé que tens novia però em conformo només amb un polvo, ella et té tots els dies jo no et demano tant.

La vaig abraçar consolant-la mentre plorava, bé penso que no cal que expliqui com vam acabar, no sé com però vam acabar al cotxe un altre cop, en aquell moment me’n vaig adonar que tenia raó, sempre aconseguia el que volia i jo només era un ninot a les seves mans.

Historia d'Anakin IX

2010-03-22T05:05:00.000-07:00

. .
No explicaré detalls però diré que al principi ella semblava com si fes un sacrifici fins que la vaig penetrar, aleshores es va posar a cridar com una boja sort que estàvem molt apartats i ningú no la va sentir perquè si s’arriba a presentar algú ens hauríem mort de vergonya.

Després ens vam quedar abraçats una estona fins que em va preguntar.

-T’ha agradat??
-I tant, a tu no et pregunto que es evident que si
-La veritat es que si, fins i tot he cridat una mica.
-UNA MICA???? No sé com no ha vingut la policia pensat que t’estava violant

Es va posar vermella com un tomàquet

-Home la veritat es que m’agrada’t i ara torna’m a abraçar i no em deixis

Li vaig obeir i mentre l’abraçava pensava . . . . . valorava . . . . comparava . . . .

Historia d'Anakin VIII

2010-03-14T09:26:00.000-07:00

Mentre li feia el petó va començar a fotre la mà a dins dels meus pantalons, jo em vaig quedar sorprès, era la primera vegada ho feia, va ser com si un somni se m’hagués fet realitat però, ara era diferent.

La vaig imitar i vaig ficar la mà per sota de la seva faldilla fins a la seva part més intima com tants cops havia intentat sense que em deixes, fins ara sempre havia “saltat la alarma” quan m’acostava massa al meu objectiu.

Per això estava al•lucinant, va ser quan me’n vaig adonar que ella havia guardat allò durant tant de temps per quelcom especial i ara només ho feia per que no la deixes. Si jo ara ho feia amb ella, després no podria deixar-la o li faria moltíssim mal, així que vaig parar de cop.

-No, ara no es el moment, per que ho fas?
-Es el que sempre has volgut, no?
-Hi tant que si, però ara t’estic dient que vull que deixar-ho
-Si el que vols es sexe, ja t’ho donaré jo.
-No, no et vull fer-te cap mal.
-Estic disposada a fer-ho per tant que no em deixis
-I si després encara tinc ganes de tallar
-Espero que no

Em vaig sentir molt malament, aquest moment me l’havia imaginat infinites vegades a l’intimitat però sempre m’ho imaginava meravellós i ara era molt diferent, estava clar que ja no sentia res per ella i no volia aprofitar-me, no volia ser tan dolent.

-No, crec que ara no es el moment

Però ella no em va fer cas i no va parar i, jo ja havia dit que no tres cops, reconec que soc massa dèbil per aguantar mès.

Historia d'Anakin VII

2010-03-12T07:27:00.001-08:00

Però un dia em vaig armar de valor i ho vaig intentar:

-Escolta’m penso que portem molt de temps junts i no sé, em sento estancat.
-I que vols fer? Jo estic molt bé amb tu.
-No sé, m’agradaria deixar-ho una temporada.
-Per què? Que te fet?
-Res dona, tu no tens la culpa.
-Es que n’has trobat una altre???

Quan va preguntar això em vaig quedar mort.

-Clar que no! Per què dius això?
-Home, si no sóc jo, qui?
-Soc jo, sento que estic en un carreró sense sortida i necessito obrir-me una mica.

Una estona desprès em va fer un petó a la boca i després em va preguntar:

-Ja no m’estimes???
-Clar que si, però no sé que em passa últimament
-Fes-me un petó.

Vegueries

2010-02-09T12:31:00.000-08:00

Sempre em sorprèn la capacitat dels politics per generar problemes on no n’hi han, aquesta historia de les vegueries, estem d’acord que tenen raó històrica però, calia? No sabien totes les disputes que això provocaria?

A banda de poder col•locar uns quants amics, fer mès diputacions vol dir mes funcionaris públics i menys força de cara a reclamar quelcom pel territori.

Lo pitjor es la impressió que donem a la resta de Espanya de que som uns inconformistes que no ens posem d’acord ni amb el veí del costat, sensació a la que ajuda molt el senyor Carretero i el seu “reagrupament”.

Em pregunto si algun dia traurem res de bo d’aquesta historia.

Cristiano Ronaldo

2010-01-26T08:10:00.001-08:00

Ja se sap la sentencia a Cristiano Ronaldo, dos partits que, segurament el Comitè d’Apel•lació deixarà en un partit, no penso dir que li trenques el nas a mala llet però el que més em molesta es que digues que l’àrbitre i tothom que veu targeta vermella no sap de futbol, això es una falta de respecte pels qui no pensen com tu, i molt pitjor es que digui que si li va trencar el nas es culpa de Mtiliga per ser tan baixet.

Sempre he dit que les sancions en cas de lesió haurien de ser com a mínim el temps que estigui l’altre lesionat, així anirien a més compte de lesionar al company.

Segurament si hagués el qui li trenques el nas a Cristiano Ronaldo ja l’haurien ficat a Guatanamo però com es CR7 tots els madridistes es posen del seu costat.

Pels que més em sap greu es pels nens que tenen el pòster de CR7 a la seva habitació, aquest es l’exemple que li dona el seu ídol.

Bisbe Munilla

2010-01-17T11:12:00.000-08:00

Avui us parlaré del bisbe Munilla, famós per estar posat per Monsenyor Rouco Varela a dit, tot i l'oposició de la majoria dels sacerdots de la diòcesi de San Sebastià, es nota que volen callar les veus que les critiquen, molt democràtic.

Ara, ha fet unes declaracions en què compara la desgràcia d'Haití amb la que té l'església i es lamenta que a ells ningú els ajuda:

"Lamentamos muchísimo lo de Haití pero igual deberíamos, además poner toda nuestra solidaridad y recursos económicos con esos pobres, llorar por nosotros y por nuestra pobre situación espiritual".

"Quizá es un mal más grande el que nosotros estamos padeciendo que el que esos inocentes están sufriendo"

Em sembla vergonyós que algú pugui dir això, i més dins l’església, després va recomanar a Zapatero que no vagi a prendre la comunió per la llei d’avortament i jo pregunto: Per que no excomuniquen directament a tot el govern? A mi em faria feliç, seriem d’una vegada per totes un país laic.

Espero que, si realment hi ha Deu, aquest home vagi a l’infern.

Historia d'Anakin VI

2010-01-15T02:45:00.000-08:00

I va començar a llepar-me la orella i el coll, allò em va acabar de posar a 100 i ja no em vaig poder oposar, vam estar a Salou una estona més als reservats de la discoteca que hi érem i després vam agafar el cotxe.

Vam parar al mateix descampat i no us explicaré que vam fer perquè no m’agrada repetir-me.

Al dia següent em volia morir, com podia haver caigut un altre cop al mateix parany?, de segur que no podria mirar a la cara la Maria Cinta però lo pitjor es que no podia parar de pensar en la Caty.

La següent setmana va esser un infern, no podia mirar a la Maria Cinta a la cara, no tenia ganes d’estar amb ella, no sabia que fer, ella també es preocupava:

-Que et passa? Te fet res?
-No tranquil•la, no ets tu, sóc jo
-Però digues, potser et puc ajudar.

Ai, si ella sàpigues la veritat, segur que em penjava de dalt del campanar.

Però cada dia estava més convençut que no era la dona de la meva vida i que ho havíem de deixar, però no sabia com fer-ho, que dir-li, ella no s’ho mereixia, s’ho agafaria molt malament.

Historia d'Anakin V

2010-01-09T03:17:00.000-08:00

Dues setmanes més tard vam coincidir tots quatre a un bar al poble, ella va actuar amb tota normalitat, jo estava súper nerviós, quan es vam quedar sols em va dir:

-“A les dotze quan la deixis a casa, el Joan ja m’haurà deixat a casa meva, em reculls quan vagis cap a Salou”
-Okey

L’estona fins les dotze se’m va fer eterna, no podia parar de dir-me

-“Tranquil, allò no tornara a passar, no hi ha res dolent que vingui amb mi a Salou, es la xicota d’un amic meu, per tant una amiga teva”

Li vaig fer cas, la vaig recollir a dos quarts d’una i vam anar a Salou, jo sempre quedava amb els meus amics als Slamers, allà ens trobaven anàvem desprès on fos.

Ella mentre hi havia més gent no va fer res, com si fossin dos amics anant de festa, però quan els altres vam marxar va començar a fotre’m mà i jo li vaig dir:

-Que fas?
-Penso que es evident,
-Ja, es clar que si, però aquesta nit no, val?
-Per que? Si tu també ho estàs desitjant?
-Es clar que si, però l’altre dia vam fer malament i no vull tornar a repetir-ho.
-Dons jo penso que ho vam fer molt bé però si no et va agradar puc provar de millorar
-Es clar que a mi també em va encantar, però ja esta bé.

Aleshores es va acostar per dir-me a cau d’orella

-“Per si no t’has adonat acostumo a aconseguir tot allò que vull”

Historia d'Anakin IV

2010-01-02T10:20:00.000-08:00

Desprès vam fer un 69, i a continuació la vaig penetrar, bé lo cert es que jo pràcticament no em vaig moure, estava tombat al seient mentre ella s’anava canviant de posició, ella es movia perfectament dins l’habitacle del cotxe, com si fos el seu habitat natural mentre jo fliplava, per a mi això era un món desconegut.

Al dia següent, jo em trobava molt malament, no per la ressaca, que també, em sabia greu per la meva xicota i pel meu amic, bé només esperava que no ho sabessin mai.

Lo pitjor va ser quan la vaig veure a la tarda, no m’atrevia a mirar-la a la cara, a més m’hauria agradat parlar amb algú, comentar la meva experiència però no li podia dir a ningú, mai podria explicar a cap amic el que m’havia passat.

La Maria cinta em var dir que em veia distant aquella tarda, si ella sàpigues no em tornaria a parlat en la vida.

Va passar una setmana i jo, no tan sols no m’ho treia del cap, si no que a més no podia parar de pensar en Caty, la seva manera de esser m’havia captivat.

Bon Nadal

2009-12-25T12:48:00.001-08:00

Avui es Nadal, aquestes dates d’estar amb la família i de consumisme, aquest any molt apagades per la crisis, les llums que abans ho envoltaven tot ara es frenen i si no, en posen de baix consum, molt ecològiques però també molt tristes.

El consumisme propi d’aquestes dates encara passa, però la gent es mira molt abans de gastar un euro, els comerciants es desesperen veien com la gent passa sense gastar un euro i al final del dia veuen que no fan caixa.

A les famílies tot son problemes, aquest no te feina, l’altre esta preocupat per que a l’empresa volen fer un ERE, etc.

Però bé, paciència i ¡BON NADAL A TOTHOM!.

Guardiola

2009-12-19T12:48:00.000-08:00

Va haver una vegada un entrenador que el seu primer any, va entrenar un equip de tercera i el va fer pujar a la segona B, a la temporada següent va ser l’entrenador del Barça, tothom (jo inclòs) es posava les mans al cap. Donar-li la responsabilitat d’encarrilar un vestidor totalment desmadrat a un entrenador novell.

Però no nomes va funcionar si no que va fer historia, avui dia, un any i mig després encara no sap que es perdre una competició, ho ha guanyat tot.

Em pregunto, que passarà aquest any, sembla impossible que ho tornin a guanyar tot, però el que han fet fins ara, qualsevol hauria dit que era impossible.
Recordo quan el noi de Sampedor va guanyar la primera copa de Europa, aleshores teníem el que molts consideren el millor entrenador, Johan Cruyff, personalment penso que hauria d’entrenar un altre equip per demostrar-ho i estic segur que l’aprenent superarà al mestre

Campanya PROU

2009-12-17T16:21:00.001-08:00

Vull donar el meu suport a la campanya per prohibir les corrides de toros a tota Catalunya que es votarà demà al parlament gracies a les 180.169 signatures recollides per la plataforma PROU.

Penso que si han fet una llei que prohibeix maltractar els animals, no hi ha cap motiu per fer una excepció, per tradició? també era una tradició sacrificar verges, que els pares pactin amb qui es casarà la seva filla, l’ablació, el dret de pernada i tota mena d’animalades que s’han anat prohibint i censurant.

El que més em molesta, es que a les Illes Canàries ja fa trenta anys que estan prohibides (¡Ole!), però clar, quan ho votem a Catalunya de seguida surt el moviment anticatalaniste a la defensa de la vella tradició espanyola com si tingués a vore.

“La Festa Nacional” es una animalada i no només pels catalans i els canaris, hi ha molta gent que opina igual, per sort cada dia més, arribarà el dia que la faran més humana, sense matar aquella pobre bestia que no té cap culpa.

Per que ells si??

2009-12-15T12:32:00.000-08:00

Dijous passat vaig haver d’anar a la capital, a Hisenda, que es troba al mig de Tarragona, una putada per que no hi ha on aparcar, es clar tens el pàrking a 2 euros l’hora.

Aquesta es la Rambla de Tarragona en dia de mercat, es impossible aparcar tan a la Rambla com als carrers propers, a excepció de la nostra Guàrdia Urbana, que es passen la llei pel forro, clar qui els ha de multar a ells.

Penso que haurien de donar exemple, si jo hagués aparcat on ells, m’haurien posat una multa amb raó per que esta prohibit. Però que després d’aparcar a un kilòmetre veure que fan, els que fan respectar la llei em toca la moral

Historia d'Anakin III

2009-12-12T03:50:00.001-08:00

Quan sortíem del pub i anàvem cap al cotxe, ella es va girar i em va fer un peto a la boca mentre amb una mà m’agafava el paquet.

-¿Però que fas?
-Em penso que ho saps molt bé.
-Però, que tinc novia i tu també .
-Si tu no dius res, jo tampoc.

Sabia que feia malament, però em tenia agafat pels ous, i axó, no es cap metàfora.

Vam pujar al cotxe i ella no va parar de fotre’m ma al paquet, com si sàpigues que mentre ho feia jo era incapaç de pensar. Vam parar a un descampat a la sortida de Cambrils, ella ja s’avia tret un petit top que li tapava les mamelles i jo no podia treure la vista d’aquelles dues preciositats .

-T’agraden eh.
-Si, es clar que si.
-Ja me’n vaig adonar el dia que vam anar a la platja, que no paraves de mirar-les.
-Dona, sóc humà
-I a que estàs esperant per menjar-me-les

Li vaig obeir com si fos un ordre, mentrestant ella em treia la roba.

Historia d'Anakin II

2009-12-05T08:32:00.000-08:00

Uns dies desprès ens van trobar per Salou.

-“Hola, que tal?”
-“Que fas per aquí tot sòl?”
-No, la Maria Cinta no surt mai més tard de les dotze però he vingut amb uns amics que son allà, i tu? No hi es el Joan?
-No, no ha pogut venir, demà treballa, saps?
-i amb qui has vingut?
-Amb unes amigues, per cert, elles es volen anar d’aquí no res, puc tornar amb tu a casa meva.
-Si, càp problema.

Jo, em vaig tornar amb els meus amics i ella s’hi va afegir quan van marxar les seves amigues, jo li vaig presentar als meus amics i ella va venir amb nosaltres, vam ballar, vam beure, etc.

Quan ens vam acomiadar dels meus amics, vam agafar el cotxe i ella em va dir de parar a Cambrils a un pub que a ella li agradava molt, jo no vaig veure cap inconvenient, vam estar ballant una estona i jo notava que s’acostava massa, fins i tot es fregava el cul amb les meves parts, pensava que no feia aposta però m’estava posant molt calent.

El jugador perfecte

2009-12-02T12:20:00.000-08:00

Al final s’ha fet justícia i li han donat la pilota d’or a Lionel Andrés Messi a pesar de ser argentí, direu te a veure? Dons sí, de fet es el primer argentí que li donen i dels pocs sud-americans que el tenen.

Com quasi bé sempre li donan a un davanter, per molt que sigui decisiu al seu equip, avui dia el jugador mès determinant al seu equip es Casillas, però clar es porter.

De tota manera jo li hauria donat a un altre Andres, a un jugador que mai simula un penal, mai fot un cop de colze, mai protesta, mai fa una entrada massa forta.

Aquest jugador que, per mi es perfecte, això sí no es medíatic, no fa anuncis, no porta tatuatges, però amb ell darrera qualsevol davanter, es el millor del món (el que fa més gols).

Penso que el dia que tornem als valors (honestedat, legalitat, joc net, etc) pels quals va néixer l’esport, el dia que es premií la noblesa i no el ficar gols amb la mà, aquest dia, a més del trofeu Pichichi i Zamora es donarà el trofeu Iniesta.

Potser no arribarà a ser com Zidane (potser) però mai donarà un cop de cap a un adversari, potser mai no serà Maradona però mai ficarà un gol amb la mà, potser mai guanyara tantes copes d'europa com Di Estafano. . . .o potser sí.

Dignitat per Catalunya

2009-11-26T11:53:00.001-08:00

Vull recolzar una iniciativa que em sembla fantàstica, i es que dotze diaris catalans de diferents “famílies” s’hagin posat d’acord en publicar una editorial conjunta anomenant el Tribunal Constitucional com un quart poder que vol retallar el ja retallat Estatut (on si em deixeu fer l’acudit ja no “esta tot”).

Primer que sempre em rebenta quan es parla d’aquest tema es que parlin de “jutges progressistes” i “jutges conservadors“, i jo pregunto, es il·legal dir les coses pel seu nom?, perquè no parlen de jutges posats pel PP i jutges posats pel PSOE, o es mentida?, a part hi ha quatre jutges que no estan legitimats degut a que el seu mandat va acabar i s’haurien de renovar però com va ser posats pel PP, al PP no l’interessa perdre aquest poder que encara conserva des que van governar.

Segon el PP dintre de la seva hipocresia, va copiar els mateixos articles pressuntament anticonstitucionals al estatut de Valencia però com ningú ho ha denunciat no passa res.

Tercer, que deu jutges es passin tres anys deliberant sobre una llei, que es pot llegir en un matí, amb tot en dany que això fa a Catalunya, em assembla que es vergonyós, molt vergonyós, jo els faria una mena de “conclave” però no els donava de menjar fins que no fessin una resolució i els demanava que tornessin els tres anys de sou.

Historia d'Anakin

2009-11-22T12:07:00.000-08:00

Jo tenia 24 anys i portava quatre surtin amb la Maria Cinta, era una noia del poble molt maca que ens coneixíem de tota la vida, vam començar a sortir quan jo vaig tornar de la mili casi per quedar bé però ens havien acostumat a estar l’un amb l’altre, crec que mai vam discutir, a ella li semblava bé tot el que jo volia, es podia dir que era de l’antiga escola, anava el diumenges a missa, sempre arribava a casa abans de les 12 i no volia sexe fins el matrimoni, a veure, es deixava “fotré mà” però amb limitacions.

Era la xiqueta que qualsevol mare vol pel seu fill però jo no era feliç, tot i que estava molt bé, de fet, possiblement m’hagués casat amb ella i hauríem tingut un munt de fills etc. Si no s’hagués creuat Caty al meu destí

La vaig conèixer un diumenge, havia quedat amb un amic meu, el Joan per anar a la platja i me la va presentar:

-Aquesta es la meva xicota: La Caty
-Encantat, jo sòc Anakin

El Joan es un altre noi del poble, però ell sempre anava amb noies de fora. Total, vam estar tots quatre a la platja de Sant Carles passant el dia, molt bé.

Caty era un noia d’Hospitalet, era morena ni molt alta ni baixeta , normal, tenia unes mamelles precioses que semblava volguessin sortir del minúscul bikini que portava, definitivament estava per sucar-hi pa, a mès era d’una manera que semblava que li donés igual el que pensessin d’ella i això em va encantar.

Sopant

2009-11-19T02:26:00.001-08:00

L'altre dia estava sopant amb la nova meva xicota quan va entrar una ex, bé jo no la consideraria una ex però varem mès que paraules.

No és estrany amb així ho fes, jo l'hi vaig ensenyar el lloc i a ella li va agradar molt, venia acompanyada del seu marit que em va semblar fantàstic per que d'aquesta manera ell mai sospitarà que li ha estat fent el salt amb mi, a damunt ell desprès li va dir:

-Oi que es maca la xicota del teu amic?

Com si ella no tingues prou amb veurem amb una altre a sobre l’estocada.

Ens varem presentar com a amics i varem parlar una mica, quan se’n van anar a seure a la seva taula, Elena en var dir:

-Aquesta es amiga teva, no em cau bé, no m’agrada la cara que posava quan em mirava.

Evidentment millor no dir-li la veritat perquè hi ha coses que es millor que ningú ho sàpiga, però em va semblar lògic que la mires amb mala cara, les dones son així.

MENTIDES

2009-11-14T12:59:00.000-08:00

Vaig a recuperar una entrada que ja l’havia fet i que m’agrada molt, serveix per explicar els tipus de mentides que hi ha.

La mentida piadosa, és la més coneguda, té un fons noble perquè se suposa que la dius per no fer mal a la víctima, per evitar-li patiment, encara que potser l'altra persona preferís patir que viure eternament en la ignorància.

La mentida de bar, als bars tots ens hem ficat al llit amb més de mil dones (ai, si les dones es passaran pels bars), em guanyat un dineral (ai, si els inspectors d'hisenda es passaran pels bars) i fem més feina que tres companys junts (ai, si els encarregats es passaran pels bars) està és, simplement per vacil·lar davant els col·legues, aquí hi ha d'aplicar el dit: "digues de que presums i et diré que et falta", en realitat el que més lliga, o el que més cobra aquest mai diu res només calla i somriu.

La mentida per quedar bé, coneguda com a excusa, en fem un petit relat, completament inventat per justificar un retard, falta d'assistència, treball no realitzat, etc. Estan les típiques: "he punxat", "no m'ha sonat el despertador" que solen colar gràcies al benefici del dubte i les originals que solen ser més efectives.

La mentida gratuïta, aquesta és només per a professionals, és aquella en la qual no guanyes res, ni moral, ni econòmic, ni res, es fa simplement per costum, per això dic que és per a professionals gent que està tan acostumada a mentir que li tant se val.

El mentider compulsiu, vindria a ser l'anterior però portat a l'extrem, gent a la qual, no podeu dir la veritat.

El prestidigitador, aquesta és la meva favorita és, només per a professionals no intenti fer-ho a casa, és a dir la veritat però, que tot el món cregui que és mentida, és a dir una broma, -sent t'he explicat que m'estic al llit amb la teva dona -Cullons Vader, sempre amb les teves gràcies, si això fos veritat et tallava els ous. Serveix per veure la reacció si et enxampessin, i per crear una cortina de fum en cas que els hi arribi algun indici sospitós.

La ratonera, aquesta es la que es fa servir per intentar enxampar al mentider, es una mentida que només cola si la víctima tampoc diu la veritat.

Ara em toca a mi

2009-11-14T12:22:00.000-08:00

Desprès de col·laborar a diferents blocs m'he decidit a fer un, potsèr no tindre temps per actualitzar-lo sovint pero pero m'agradará anar escrivint de tant en tant.